Cèlia Vendrell: “Han tirat molts projectes a l’aire però no se n’està concretant cap”

La consellera del Partit Socialdemòcrata al Comú d’Escaldes-Engordany Cèlia Vendrell lamenta que la majoria no materialitzi els projectes que ha anunciat i indica que és necessari invertir per seguir tenint una parròquia dinàmica. També critica que no hi hagi traspàs d’informació cap a l’oposició en les iniciatives més rellevants i que no s’hagi avançat en la redefinició de les competències.

Com definiria la gestió de la majoria comunal des de principis de mandat?

Han tirat molts projectes a l’aire però no se n’està concretant cap. I altres projectes que no tenien ni pensats, i que en campanya deien que nosaltres no tocàvem de peus a terra quan els proposàvem, com la compra del terreny de l’aparcament de l’església, ara proposen comprar-lo, un fet del qual m’alegro i espero que es materialitzi. També hi ha l’aparcament Escaler. L’any passat havíem de fer una part de feina i hi havia destinada una partida important però no es va fer res i s’ha ajornat per aquest any, tot i que no veig que hi hagi intencions de fer res en aquest sentit, encara que és cert que som a febrer. Hi ha una sensació de pocs projectes interessants quan a principis de mandat semblava que n’hi hauria. A aquest Comú li falta concreció.

A principis de mandat, la majoria va indicar que una de les prioritats era l’avinguda Carlemany.
En campanya ja portaven la remodelació de l’avinguda Carlemany. Sempre s’ha comentat que no hauria de ser una obra gaire important però no s’acaba de definir. Ara han convocat un concurs de mèrits, que ha aixecat les crítiques del Col·legi d’Arquitectes. No sé què pot donar de si aquest concurs. 

Comparteix que aquest concurs es faci conjuntament amb Andorra la Vella?
Això sembla. Jo me n’he assabentat pels mitjans. També a la premsa han declarat que tenen les idees molt clares del que volen per l’avinguda però a mi no me les han explicat mai. El que sí que sé és que no es vol tocar paviment tot i que potser ara s’ha canviat d’opinió. Potser el que farem és canviar l’orientació dels bancs. 

Tan poca informació els dona la majoria?
Dels projectes més importants no se’n parla en comissió, com tampoc fa quatre anys es va comentar que es volia fer l’avinguda Carlemany per a vianants. A les comissions es parla del dia a dia de la parròquia. No hi ha una comunicació sobre aquest tipus de projectes com tampoc en relació amb la compra de l’aparcament de l’església. De fet, del preu me n’he assabentat per l’altre company de la minoria, que és proper a la propietat.

Estan dolguts?
Respon a l’estructura d’aquest país, tan democràtica. Perdis per molt o per poc, el màxim de representants que pots tenir al Comú són tres. El Comú no necessita la minoria per funcionar. A la campanya electoral del 2011, Trini Marín va assegurar que treballarien de bracet amb la minoria i que hi hauria comunicació. En el mandat passat n’hi havia més, de comunicació, fins i tot a nivell de comissions.

Podria ser perquè ara hi ha dos grups a l’oposició?
No ho crec. S’ha volgut concentrar tant les comissions que són molt curtes i sense debat. En el mandat passat hi havia intercanvi d’idees, que després es podien materialitzar o no. Més participació. També és cert que alguns consellers de la majoria han canviat.

Encara amb relació a les avingudes, Andorra la Vella ja ha dit que vol començar les obres aquest any. Passarà la mà per la cara a Escaldes-Engordany?
La sensació que tinc, com a ciutadana d’Escaldes, és que Andorra la Vella vol recuperar en quatre anys el retard que creu que ha acumulat durant molts anys. El que em demano és si les finances comunals cediran perquè la despesa s’ha disparat. Paral·lelament, però, estan apujant preus públics. És cert que Andorra la Vella és la capital, i està bé que vulgui fer projectes per engrescar la ciutadania i el comerç, però d’un altre costat està augmentant els preus públics dels habitants. Fa una mica lleig. Està bé que vulgui mostrar que és la capital però no hauria de ser en detriment dels ciutadans i de la Llei de finances comunals. Però en això els meus companys d’Andorra la Vella ja faran la seva feina.

Considera encertat impulsar els projectes més pausadament.
Escaldes el que hauria de fer és plasmar tots els projectes que va dir que volia impulsar. L’objectiu únic de reduir el pressupost del Comú tampoc és bo per la parròquia perquè si no fas inversions al final ja no seràs capdavantera, com diu Trini Marín. Si no es continua invertint arribarà un moment que perdràs la teva posició. I Escaldes sempre ha tirat molt més que Andorra la Vella. Sempre ha estat una parròquia més dinàmica. Potser pel fet de tenir aigua termal... 

Pel que fa a la política turística, la majoria va apostar des d’un inici pel projecte del ràfting. Ho comparteix?
El Comú ja va fer una aportació per fer l’estudi i les conclusions que ja es podien intuir és que sí que es pot fer ràfting al riu Valira però que s’ha d’adequar. Jo estic d’acord amb el projecte i que siguin prou valents els comuns implicats i Andorra Turisme perquè es faci, perquè la despesa que s’haurà de fer serà important. Cal adequar el fons del llit del riu i també fer que s’hi pugui accedir. 

La iniciativa també haurà de comptar amb la participació econòmica dels comuns.
Entenc que si en el projecte ja hi comptes és que també esperes comptar-hi amb l’execució del projecte. Jo veig bé que hi participi el Comú, sempre dins de les seves possibilitats, que no són les mateixes que té un govern, perquè porta riquesa a la parròquia i a Andorra. Quan vas a la muntanya el turista busca aquestes activitats.

I quant a la resta d’accions en l’àmbit del turisme, com les valora?
A banda de Vivand, que és on es concentra gran part dels esforços, hi ha el suport als espectacles que s’organitzen a la parròquia. En aquest cas, en el passat teníem el festival internacional de jazz i es va perdre. És una llàstima perquè si Escaldes ja era referent en aquell moment, ara ho seria molt més. Això podria haver estat un projecte de país, perquè un festival de segons quines dimensions per un comú és força inassumible. Escaldes fa una aposta per la música als estius i és positiu.

I Vivand?
No estem assabentats de l’estat en què està l’Associació de comerciants Carlemany i Travesseres. Finalment és ella que ha de dinamitzar Vivand i que el Comú sigui un participant més de l’associació. Ara s’ha deixat de parlar de l’associació, sigui perquè ja està consolidada o al contrari. De fet, el dinamitzador de Vivand encara està en nòmina del Comú quan la idea és que passi a estar en nòmina de l’associació.

Des del PS sí que es van mostrar crítics amb la pujada de l’impost de propietats immobiliàries.
Al desembre del 2012, pensant que tindríem el cadastre acabat, aquest impost es va posar a 0,52 euros al metre quadrat per béns immobles inferiors o igual a 100 metres quadrats i 0,62 euros per als superiors. Abans, del 2004 al 2012, estava fixat en 0,30 euros el metre quadrat. Però al 2013 no estava el cadastre acabat i la nova taxa no es va poder aplicar perquè es desconeixia qui tenia més de 100 metres quadrats i qui en tenia menys. Aleshores es va disminuir a 0,36 euros el metre quadrat per a totes les superfícies. Al desembre del 2014 es torna a modificar tenint en consideració les terrasses, els aparcaments i els trasters perquè computessin només el 40%. Al febrer del 2016 es torna a modificar perquè ja teníem el cadastre i es va posar l’impost a 0,52 euros el metre quadrat per menys o igual a 100 metres quadrats i a 0,62 euros per metre quadrat per més de 100 metres quadrats i els aparcaments, els trasters i les terrasses computen al 40%. Això va comportar moltes queixes perquè es va apujar l’impost però a més ara el Comú sap els metres quadrats que té cadascú i potser algunes persones abans pagaven menys del que tenien. Això ha permès recaptar 1 milió d’euros més. Al Comú ja li va bé perquè necessita diners per invertir a la parròquia. 

El PS va proposar un canvi.
Al Comú no vam ser conscients que podia passar això i per aquest motiu vaig fer una proposta una mica social. A Andorra, la classe mitjana compra pisos que poden arribar a fer de màxim 160 metres quadrats. Per això vaig plantejar que es podia deixar d’1 a 160 metres quadrats a 0,36 euros i a partir de 160 metres quadrats aplicar 0,62 euros. Això era un gest cap a la classe mitjana treballadora ja que no representa un gran estalvi.

La situació actual representa un perjudici?
Aquí hi ha la diferència entre el Partit Socialdemòcrata i Demòcrates per Andorra. Nosaltres tenim la part social més desenvolupada. És el mateix que va passar quan van reduir la freqüència dels viatges a l’illa de la Reunió, passant de cada dos anys a cada quatre, i van sacrificar els infants nascuts al 2002. Molta gent no va anar a votar en senyal de protesta per això i ara ho han tornat a posar cada dos anys. No és amb totes aquestes mesures que reduiràs l’endeutament del Comú.

Com valora el traspàs del SAD al Govern?
No tinc la sensació que a Escaldes s’estigui movent gran cosa i els treballadors no saben gaire què passarà ni quan. Al pressupost està previst per tot l’any perquè la idea és que fins al juny no es traspassarà al Govern. No es deixarà el servei d’atenció domiciliària si el Govern no l’agafa. Segons la llei això és competència del Govern i entenc que així ha de ser. L’atenció a les persones és un sector que està en alça i un niu de futurs treballs perquè hi haurà un augment de les persones que hagin de ser ateses, ja sigui gent gran, adults o infants. En aquest àmbit crec que el Govern ha d’apostar perquè hi hagi una normativa molt estricta perquè es puguin crear empreses privades. 

És favorable al fet que aquest servei sigui ofert per privats.
El Govern ha de tenir un servei d’atenció domiciliària perquè ja existeix, i el que no podem fer és eliminar-lo. Però hem d’afavorir que sigui una iniciativa privada amb uns inspectors i reglamentació molt estricta perquè hi podria haver desviacions i amb uns preus definits i unes ajudes a les persones amb dificultats per accedir-hi. Ningú ha de quedar exclòs de poder accedir a aquest tipus de serveis. Jo no vull pas carregar-me el servei sinó reforçar-lo però amb una normativa molt estricta i amb un servei d’inspecció des del Govern bo, format i amb un nombre suficient de persones per poder controlar. Per l’empresa privada, donar un servei subvencionat és una competència deslleial. I això no ho hem de fer perquè generarà molts llocs de treball en un futur.

Pel que fa al problema de l’aigua, ja està solucionat?
Els dos dipòsits estan construïts però encara no són funcionals, pel que m’han informat. Suposo que ara estan instal·lant les canonades. A mi se’m va dir que al mes de febrer s’havia de fer la reunió extraordinària per l’ampliació de capital. Aquesta és la idea però amb el que va passant comences a dubtar si realment Capesa vol aquesta ampliació de capital o no. Fins ara sembla que s’ha pogut fer front al finançament però no en tinc més informació.

“Els que governen no tenen la valentia de fer les reformes que es necessiten”

Com veu el treball entre el Govern i els comuns per la redefinició de les competències?
El més calent és a l’aigüera. Durant les eleccions comunals del 2011, un dels eslògans de campanya que tenia DA era que si tots els comuns tenien el mateix color que el Govern, que era de DA, la negociació per les competències i les transferències seria molt més fàcil perquè s’entendrien molt bé. Es van entendre tan bé que fins i tot un ministre va dimitir. En aquest mandat, ja fa dos anys que tenen una persona encarregada de treballar en aquestes funcions. Fins a la data, en repetides ocasions, he insistit molt que ens tinguin en consideració i que puguem mantenir reunions a nivell de comú per analitzar qui es queda cada servei. Però no ens hem reunit mai. La resposta sempre és la mateixa, que no es preocupi senyora Vendrell que quan tinguem alguna cosa ja l’avisarem. O no em volen avisar o no tenen res, perquè fins ara no m’han dit res.

Vostès defensen estar a la negociació des de l’inici i no haver d’esperar a tenir un document tancat.
Han pres decisions, com la de congelar les transferències, que va en contra de la Llei de transferències. Set cònsols i un cap de Govern decideixen saltar-se una llei i no passa res. No és normal en un país democràtic que un Govern i set comuns se saltin una llei. A més, en el passat mandat, no necessitaven l’aval de ningú més perquè tenien els vots suficients al Consell General, però ara a sobre et demanen que siguis copartícip de saltar-se la llei. S’ha de fer la feina i els demòcrates no l’han fet tot i que porten sis anys. 

Quin creu que n’és el motiu?
És una falta de valentia. És un fet que en molts països està passant. Els que governen no tenen la valentia de fer les reformes que es necessiten. I aquesta és una altra mostra que qui dia passa any empeny. I arribarem al final del mandat i estarem igual, a no ser que ara entenguin que s’ha de fer.

El vot del PS al Consell General en contra de la congelació de les transferències pretén posar pressió en aquesta negociació.
És dir-los que facin la feina que els estem demanant des de fa sis anys. I que no se saltin cap llei qualificada en una reunió de cònsols i amb un cap de Govern.