Christopher Hinteregger: “Hem de pensar en com portar els no esquiadors a les muntanyes”

Cristopher Hinteregger, director científic del Congrés de turisme de neu i muntanya, que arrenca demà a Sant Julià de Lòria, parla dels reptes que tenen les estacions per donar resposta a la demanda creixent d’activitats que van més enllà de l’esquí a banda d’altres reptes, com el canvi climàtic. Afirma que l’oferta d’esports i aventura pot ser una nova font d’ingressos i indica la necessitat d’apostar per productes diferents.

Com fer atractives les estacions d’esquí durant tot l’any, aquesta és la clau.

La gran pregunta per a les estacions de muntanya és com poden generar més diners fora de la temporada principal d’esquí. Però en el congrés no només ens centrarem en el desenvolupament a l’estiu o en la resta de temporades, sinó que posarem l’atenció en el turisme d’esport i aventura, que pot oferir-se al llarg de tot l’any. Cal dir que el turisme d’esport poden ser l’esquí o l’excursionisme però també les grans competicions, que permeten a la destinació rebre publicitat i atraure gent per gaudir de l’esdeveniment. I el mateix passa amb el turisme d’aventura, que pot anar des d’una família que va a la muntanya a passejar i gaudir dels paisatges fins a una oferta artificial com els tobogans alpins. Els dos àmbits són tan amplis que permeten discutir molts aspectes durant el congrés.

Per això hi haurà un ventall de ponents molt divers.
Hem preparat diferents sessions amb diversos ponents provinents del sector públic i del privat, persones de l’àmbit científic i representants d’Andorra. Tot plegat ens ajudarà a entendre on som a hores d’ara.

¿Està creixent el turisme d’esport i aventura en els darrers anys?
Sí. El fet és que un gran volum de persones està buscant oportunitats per gaudir d’activitats d’aventura. Fa 25 o 30 anys, recordo que cada any, a l’hivern, anàvem amb la família una setmana a una estació de muntanya a esquiar i a l’estiu anàvem set dies a la platja. Però això no és així avui. Els clients han canviat completament i per això les estacions de muntanya han de pensar en què oferir a aquesta gent que vol sempre alguna cosa nova, innovadora, que incorpori un punt d’aventura i combinada amb alguna activitat esportiva. 

¿Les estacions de muntanya han d’oferir una oferta autèntica i respectuosa amb la natura o més artificial?
En parlaré en la meva presentació. No es pot dir en general que això està bé i això no està bé. Perquè mentre hi hagi demanda per a alguna cosa, econòmicament té sentit. Però el que per descomptat hem d’evitar és tenir una destinació de muntanya completament equipada amb elements de diversió i que el mateix passi amb la següent i la següent fins que totes les muntanyes tinguin un aspecte artificial. Aquest no pot ser l’objectiu, perquè al cap i a la fi també tenim responsabilitats envers les properes generacions.

En tot cas veu interessant que algunes destinacions puguin tenir una oferta artificial.
Que algunes estacions s’enfoquin a la diversió i també incloguin entreteniment trobo que és molt positiu perquè hi ha demanda, i des d’un punt de vista econòmic moltes valls o destinacions de muntanya tenen una gran dependència del turisme i si això les ajuda a tenir millors emprenedors privats, que les companyies tinguin més rendibilitat, aquest pot ser un bon posicionament per a elles. El que s’ha d’evitar és que totes les muntanyes d’Europa es converteixen en destinacions de diversió.

¿En quins casos d’èxit d’estacions de muntanya ens podem emmirallar?
Necessitem diferenciar tres escenaris. El primer és aquell en què la muntanya és la principal font per al desenvolupament. En aquest cas només cal crear miradors, senders fins a indrets especials, connectar-los..., però la muntanya continua sent en si mateixa el principal atractiu. Hi ha molts bons exemples en diversos països en què hi ha camins de llarg recorregut. Això ajuda a fer un producte turístic però no requereix la instal·lació de grans elements artificials. Per altra banda, tenim un concepte de desenvolupament mitjà en què la muntanya encara és l’aspecte més important però es pot gaudir d’atraccions com ara passarel·les. I, per últim, tenim les destinacions amb una gran oferta d’elements de diversió, com els tobogans, que també estan molt bé. Crec que, entre aquests tres nivells, cada destinació ha de triar quina direcció pren.

¿Com veu les estacions andorranes? ¿Encara han de fer esforços en aquest àmbit?
Crec que totes les estacions de muntanya estan obligades a pensar en certs fets que tindran lloc en els propers anys. Aquest és el cas de l’escalfament global, un aspecte que no es pot negar i que tindrà alguns efectes. Per tant les estacions de muntanya han de plantejar-se com afrontar-lo. No hi ha dubte que l’esquí continuarà sent el principal indicador econòmic per a les estacions de muntanya, també en el futur. 

Potser el canvi climàtic serà un impediment. 
La producció de neu artificial és tan bona, a banda que millorarà en els propers anys, que la qüestió no és tenir esquí o no tenir-ne, ja que serà possible tenir-ne, i això econòmicament és molt important. La qüestió és quins productes addicionals es poden desenvolupar, i sobretot en uns moments en què cada vegada més gent no és esquiadora en molts països europeus. Hem de pensar en com portar-los a les muntanyes, també a l’hivern. Perquè hi ha molta gent de ciutat a qui li agradaria anar a la neu i la muntanya però a qui no li agrada esquiar o no es vol gastar diners en l’equip. Ara ja hi ha alguns productes que van en aquesta direcció, com ara les passejades amb raquetes de neu.

¿És possible que el turisme d’aventura  i esports assoleixi el nivell de l’esquí?
Crec que no en els propers 20 o 25 anys. A llarg termini podria ser. Però depèn de cada destinació. Les destinacions situades a poca altura haurien de pensar en com diversificar el seu producte. Podrien també, potser, a una escala més petita, desenvolupar productes turístics i deixar de tenir esquí. Aleshores aquesta part serà molt important per a ells i potser representarà el cent per cent dels ingressos. Però serà encara menys del que obtenien amb l’esquí, perquè amb l’esquí es generen tants ingressos que serà molt difícil de trobar un o diversos productes que el puguin substituir.