Cristina Canut: “Un destí que acaba sent ‘low cost’ costa d’aixecar. I és cap on anem”

La presidenta d’Autèntics Hotels d’Andorra (AHA), Cristina Canut, parla de la lluita de l’associació per mantenir la qualitat i la necessitat d’acabar amb la guerra de preus a través d’una nova classificació hotelera. També demana més accions al Govern per dinamitzar la temporada baixa, que cada cop és més llarga, i defugir la política de les promocions per atraure visitants.

L’associació es va crear el 2012. ¿Costa d’arrencar?
Van començar el Xavier Palou i el Marc Aleix. Van contactar amb altra gent i a poc a poc ens hi vam anar sumant. Va ser un procés lent perquè no hi havia mitjans i perquè tots treballem al capdavant dels nostres hotels. Quan ja vam ser uns quants es va posar en marxa el control de qualitat per donar un impuls a l’associació i unes garanties als seus membres. Necessitàvem una manera de mesurar i garantir la qualitat i per això vam contactar amb Tourisme & Qualité, una empresa que ens va explicar maneres de fer, ens va orientar, els vam transmetre els nostres neguits i ens va donar a entendre que anàvem per la bona via.

La qualitat és el motiu principal de l’associació.
Cada país ha de tenir establiments de diferents categories, però tenir com a objectiu de país atraure un turisme de qualitat és fonamental. Tal com ens va dir Tourisme & Qualité, un destí turístic que acaba sent low cost costa molt d’aixecar.

¿Tenim el perill que això succeeixi a Andorra?
És cap on sembla que anem aquests últims anys. Per això ens hem diferenciat una mica de la Unió Hotelera. No vull dir que l’associació promocioni aquest tipus de polítiques, però sí que grups grossos que hi pertanyen estan aplicant aquesta política, també en gran part obligats per la crisi. Nosaltres representem una part del sector gestionat per famílies propietàries i que vivim exclusivament del negoci.

¿Per què hi ha la necessitat de fundar una nova entitat?
Perquè no ens guanyem la vida com abans. I l’associació és un petit refugi on ens trobem hotelers amb unes mateixes inquietuds. Les polítiques de cadenes i de grups, que juguen amb el volum en detriment del preu, creen una situació totalment deslleial. Membres de l’associació que tenen un establiment de tres estrelles, si respecten la línia de preus de la categoria que els correspon, es troben amb hotels de cinc estrelles amb preus molt per sota. A Canillo hi ha situacions d’acudit, com per exemple quan hi ha el concurs dels gossos d’atura, en què costa més diners allotjar el gos que el pastor al cinc estrelles de la parròquia o, en tarifes de grups, el cinc estrelles està cinc o sis euros per sobre de l’alberg d’AINA. Per nosaltres és inconcebible posar grups escolars en hotels de cinc estrelles. Ens estimem massa casa nostra per malvendre-la. Abans la tanquem.

¿Quines conseqüències té?
El problema és que hi ha diferents preus per diferents tipus de clientela. Barregen el client de quatre estrelles amb grups escolars i això fa que aquest client no torni o marxi dient que a Andorra no hi va perquè les estrelles no tenen cap valor. A més, hi ha una classificació hotelera que ens dóna unes categories. Aquests segells reflecteixen el servei i la qualitat del producte. Un hotel tres estrelles, per oferir el servei i renovar instal·lacions, necessita aplicar uns preus, que són els que s’apliquen per aquesta categoria a tot arreu. No pots regalar les habitacions. Si la seva competència no són els hotels tres estrelles sinó els de quatre i cinc, aquest empresari, quan ha de renovar les instal·lacions, val més que tanqui.

¿Com es podria solucionar?
Posar un mínim i un màxim per cada categoria és condicionar massa el mercat, però sí que cal una llei. La classificació hotelera hauria d’estar feta perquè no poguéssim vendre per sota del nostre preu de cost. Això es pot fer a l’hora de donar les estrelles no només valorant les instal·lacions sinó també els serveis que ofereixes. Per garantir-los necessites un personal i per poder-lo pagar has de vende les teves habitacions a un cert preu. A l’hora de fer la classificació hotelera no s’ha tenir por que potser aquesta classificació implicarà que cauran algunes estrelles i, un cop elaborada, s’ha de fer complir amb les inspeccions.

El Govern s’ha compromès a renovar la classificació aquest mandat.
Tenim esperances en la nova classificació. Però si és un altre cop el mateix tornarem a estar igual. No es tracta de reescriure res. Ha de ser una classificació valenta, no un copia i enganxa. I si és un copia i enganxa que s’emmirallin en zones petites, com ara les Illes Balears.

Demanen celeritat en l’elaboració de la classificació.
Com més ràpidament estigui en marxa millor, perquè estem aplicant als hotels polítiques de subsistència. Qui té l’hotel més o menys nou no fa inversió perquè no sap quin futur té el mercat, tot i que ara hem deixat de caure.

El full de ruta que s’ha demanat al Govern hauria d’incloure aquests aspectes.
Sí. També hem demanat que busqui mesures per pal·liar aquesta temporada baixa, que cada cop és més llarga. Des de Setmana Santa fins a l’agost són uns mesos molt difícils, amb l’agreujant que l’hivern no ens permet fer coixí suficient. Nosaltres creiem que Andorra té un potencial d’atractiu turístic però s’ha de saber vendre. Ha de poder venir tothom però hem de vendre una imatge, que hem d’anar treballant, i per això hem demanat al Govern que no es participi en la promoció d’aquests preus baixos. Aquestes promocions tan bèsties no haurien d’anar acompanyades del logotip d’Andorra Turisme ni del ministeri.

¿Com veuen les accions que fa el Govern per atraure turistes?
Tot el que es faci des del Govern i Andorra Turisme és benvingut perquè necessitem que es facin coses. El Cirque du Soleil el critiquem però és millor que res. Tot i així, cal assegurar-se que si és per atraure visitants que no vagin a dormir a Puigcerdà. Confiem que s’ha fet un esforç per controlar els circuits.

¿Això dóna oxigen en aquesta temporada baixa que cada cop és més llarga?
El Cirque du Soleil no és suficient. Ajuda una mica el mes de juliol, tot i que no omple els hotels. L’ocupació mitjana ha estat d’un 40%. Cal donar a conèixer l’Andorra que no és la de la neu, les nostres muntanyes... I fer polítiques en què l’objectiu sigui anar en el sentit contrari al low cost i fer que d’any en any puguem anar augmentant els preus per poder mantenir els hotels i els apartaments. Si no és així, els allotjaments turístics d’aquí uns anys ens haurem quedat molt enrere perquè estem reinvertint molt poc ja que no estem segurs que sigui una bona inversió. Hi ha molta gent que acabarà d’explotar els establiments fins que ja no en puguin treure una gota més i els tancaran o reconvertiran en una altra cosa.

Des del sector hoteler també s’ha alertat de la proliferació d’apartaments turístics.
Hem demanat al Govern que regularitzi, tot i que sabem que és difícil, els apartaments. Hem d’estar tots sotmesos a la mateixa normativa, que és pesada i té un cost –riscos laborals, controls d’higiene, sanitaris, els ascensors...–, i han de pagar l’IGI.
Des del sector empresarial s’han posat de manifest les dificultats per contractar personal. ¿Com es viu des de la seva entitat?
Això afecta molt els hotels de les parròquies altes. Al centre no notem tant aquest problema. A les parròquies altes costa més que els residents pugin a treballar-hi, la gent busca feines fixes i aquests establiments necessiten més personal per la temporada alta. En general buscar gent formada costa. A les parròquies centrals, més que trobar gent el que costa és trobar personal amb ganes de treballar i format. L’hostaleria no agrada.

¿Per què passa això?
Alguns es formen per tenir un títol però prefereixen fer de mecànic o d’agent de circulació. És cert que d’altres senten la professió com una vocació, però són molt pocs. Andorra, sent un país turístic, hauria de tenir una escola hotelera molt dinàmica. Però és un sector on els salaris no brillen, tot i que des de l’associació pensem que un hotel ha de tenir un personal ben remunerat i ha de poder renovar les instal·lacions i millorar el servei. Però per fer això ens hem de poder guanyar la vida. En un hotel, si pagues el salari mínim no te’n surts. No pots exigir. Però si ens estem convertint en un destí low cost estem destruint aquesta manera de treballar.

¿Quina és la solució?
Necessitem que el Govern digui en quin destí vol convertir Andorra. Perquè si l’objectiu és comptar cotxes i ser un destí low cost molts de nosaltres tancarem. En els últims anys, per haver permès que arribem a polítiques de preus a la baixa, ens estem convertint en un destí barat i segur que molta gent pensa que Andorra no és un destí de qualitat. Per això calen normatives per canviar-ho.

“Volem potenciar la venda directa perquè els grans portals se’ns mengen un 20% del marge”

¿Com es controla la qualitat dels associats de l’AHA?
A casa nostra som lliures de gestionar-nos com vulguem. Hem creat un club d’hotels i amb els anys hi volem donar un prestigi. Per això hem imitat el funcionament de clubs com Relais & Chateaux. Aquests tenen una carta de qualitat que tots han de complir i l’única manera de complir-la és tenir una inspecció. Són uns criteris molt afinats. L’inspector que ve de França controla 600 punts, que no tots són aplicables a tots els hotels ja que depenen de les instal·lacions i la categoria. Està orientada a la classificació francesa, un sistema més exigent que el nostre. Els inspectors són hotelers i fan ús de tots els serveis. De la visita en surt un informe que ens serveix per comunicar petits canvis que hem de fer i si Tourisme & Qualité veiés que algun establiment no respecta els mínims de l’associació ho comunicaria a la junta i se li demanaria que fes les millores o que abandonés l’entitat.

També s’han plantejat promocionar les temporades.
Només hem agrupat el saber fer de tothom i n’hem fet una cosa millor. Això ens permet oferir una sèrie d’activitats als clients que potser abans sistemàticament no fèiem. A més, per la campanya d’estiu hem fet un 4+1. Això només ho hem fet per arrancar i difícilment seguirem per aquest camí.

També volien potenciar la venda directa a través de la web. ¿Per què?
Avui la venda directa està desapareixent. La majoria de reserves entren pels grans portals d’internet. No ens agrada, però hi estem obligats perquè si no treballéssim amb ells perdríem moltes entrades. Però és un bé viciat perquè ens aporta clients però són clients que vénen per un canal que se’ns menja una part del marge. I tal com està la cosa no es poden apujar els preus un 15% o un 20%, un percentatge que abans et quedaves. Per aconseguir la venda directa has de fer una gran inversió perquè els grans portals surten als cercadors abans que nosaltres. La web d’Autèntics Hotels ens ajuda a posicionar-nos.