Diari digital d'Andorra Bondia
David Garcia: “Demanem que l’eventualitat de 10 o 12 anys tingui un plus, prioritat”
David Garcia: “Demanem que l’eventualitat de 10 o 12 anys tingui un plus, prioritat”

David Garcia: “Demanem que l’eventualitat de 10 o 12 anys tingui un plus, prioritat”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

La nova junta del SEP vol fer de la llei del cos d’ensenyament el seu camp de batalla i lluitarà perquè les promeses electorals de DA es compleixin. Els docents volen tenir una llei pròpia i que la carrera professional sigui valorada. L’eventualitat que pateix el cos també es pretén lluitar amb un reconeixement als que estan més temps exercint. Fites diverses en pro d’una millor qualitat, que Garcia ens explica.

Amb els primers mesos com a secretari general del SEP, i havent tingut ja els primers contactes amb el ministre d’Educació, Èric Jover, quins reptes es planteja? 
Tenim dues vessants. La línia continuista de l’antiga junta que, val a dir, som el 50% dels membres, fem temes de seguiment com els eventuals, de la reforma de la llei de la funció pública, la mútua dels funcionaris i també del pla de pensions. També en la part educativa fem seguiment de la implementació del Permsea. A més, afegim nous reptes com ampliar la base social del nombre d’afiliats i millorar la comunicació amb els afiliats i l’externa. El tema primordial és la llei del cos d’ensenyament que és un assumpte que teníem pendent amb l’antiga junta però encara no es va entrar a negociació, perquè s’espera després de la llei de la funció pública. Però veiem que en dos anys de mandat de moment només n’hem vist un esbós. Som l’únic cos especial que no disposa d’una llei pròpia. 

El 23 de maig passat es van reunir amb el ministre Jover, va  ser el primer contacte. Van traslladar-li tots aquests temes?
Sí. Vam parlar dels edictes de col·laboradors educatius, el seguiment de tot el personal eventual. També vam demanar en el tema dels pressupostos, com ja ho havia fet l’antiga junta, que volem saber partides més concretes. Ara hem demanat més concreció en les despeses d’Educació, com els assessoraments pedagògics externs, formacions, i d’altres. No hi ha cap ítem que ens indiqui que està mal invertit però si tenim aquesta informació podem fer-ne una valoració i podem explicar si es pot millorar. No només volem veure infraestructures, volem veure una millora més de tipus pedagògic, en la formació de personal i sobretot els assessoraments externs que no estan previstos. 

A més d’aquest compromís del ministre per detallar-los més el pressupost, van obtenir més compromisos en aquesta reunió?
Es va acordar que faríem acta de totes les reunions perquè en quedés constància, i  es va fer un índex per establir un full de ruta per després fixar reunions temàtiques. Vam demanar també que ens informin sobre les formacions en matèria d’assetjament escolar perquè han obert una campanya sobre aquest tema i estem interessats en aquestes formacions per millorar en la detecció. 

Per tant, la valoració de la comunicació amb el ministeri és bona. 
Sí, és una comunicació fluïda, el que volem és arribar  a un punt en el tema de la llei del cos d’ensenyament. Evidentment hi haurà petites o grans tensions perquè  els interessos del cos i els polítics no seran els mateixos. 

Confien que aquesta llei estigui aprovada en aquesta legislatura?
És un compromís electoral. Vam començar a treballar-la, però es va aturar perquè  volen que entri primer la de funció pública, que es preveu que entri a tràmit parlamentari passat l’estiu.  Aleshores quan ja estigui es miraran els temes concrets del cos especial, que es va quedar en standby. Hi ha molts temes que ja estaran a la llei de la funció pública. El problema  és que s’han esgotat dos anys i s’haurà de fer una feina molt ràpida. Hi ha molts punts a tractar perquè és una nova llei. 

I quines són les tensions previstes en aquesta negociació?
La llei del cos especial regula  tots els aspectes laborals, des d’horari, vacances, carrera professional, accés al cos, prejubilació i jubilació. Són aspectes que no es miren de la mateixa manera des del cos que des de la part política. Poden haver-hi punts on no estarem d’acord com la llei de la funció pública, en aquest sentit amb la plataforma dels funcionaris. 

L’eventualitat del cos és un tema pendent.
El ministre es va comprometre a treure un nombre d’edictes i en principi s’està complint, perquè va dir 100 places i en dos anys s’han cobert 40 places. L’altra cosa és que l’estatus d’eventual servís d’alguna cosa. Volíem que fos una puntuació amb els edictes. I ara ha comptat una mica. És una ponderació petita però que en casos d’empat pot ajudar. Des del SEP demanem una mica més, perquè les eventualitats de 10 o 12 anys tinguin un plus. Fins i tot de cara a la reforma de la funció pública s’està treballant en la plataforma sindical perquè hi hagi algun sistema perquè els eventuals tinguin prioritat. El que sí que li vam demanar al ministre era quin posicionament tenia sobre aquells eventuals que tenen tres contractes consecutius: si tindrien una quitança si no accedien a una plaça. El ministre ens va dir que ho havia mirat amb l’assessorament jurídic i que no tindrien cap mena de quitança. Llavors tot aquell que no hi estigui d’acord haurà de fer un recurs administratiu. 

Des del sindicat penseu que els eventuals amb tres contractes successius sí que haurien de tenir aquesta quitança?
Sí. S’ha de veure en el codi de relacions laborals.La plataforma està estudiant que els eventuals de llarga durada poguessin entrar en els edictes interns, però són temes que estan a debat. 

Quina valoració es fa del SEP de la llei de la funció pública?
Encara hi estem treballant. Hi ha petites coses que s’han demanat i que sembla que sí que s’incorporaran, com el fet que el cos d’educació no perdi l’estatus de funcionari i esdevingui agent de l’administració pública. Sembla que en el redactat actual continuem com a funcionaris. Un dels temes que ens neguitegen més és la carrera professional. Actualment no s’està aplicant. Hi ha gent que  fa sis anys que no s’ha avaluat i no ha crescut en la carrera. No han tingut cap avaluació de la gestió d’acompliment. Volem que el GAdA es converteixi en la carrera professional, perquè tinguis incentius no només salarials sinó també de formació. També demanem que el funcionari es pugui agafar una excedència, no tan limitada en el temps com està ara, i sense cap motiu. Perquè ara ha de ser per motius concrets. Però l’excedència no retribuïda té una caducitat de màxim 4 anys sense reserva de plaça. De fet, les excedències estan pensades per marxar de l’administració, no perquè puguis parar en la teva professió. A Espanya l’excedència no retribuïda és il·limitada en el temps. De fet  hi ha docents a Andorra que tenen reservada la plaça a Espanya des de fa 15 o 20 anys. Potser no cal estirar tant. 

Quanta gent forma part del SEP?
Al voltant de 600 persones lligades al món de l’educació. La gran majoria són del sistema andorrà.

Darrerament es parla de diverses xifres de joves en situació de risc. Com a docents això es palpa a les aules?
El context social cada cop és més complicat i això deriva en dificultats socials amb alumnes amb entorns més desafavorits. Des dels centres es fan seguiments amb Serveis Socials, amb el departament d’atenció especialitzada a la infància i activació de protocols diversos  com d’absentisme, d’infants en perill... 

S’ha notat un increment d’aquests alumnes amb entorns més desafavorits?
No és alarmant. Està augmentant progressivament. En cada aula hi ha alumnes que són més complicats, amb manca d’hàbits i de pautes. La manca de conciliació familiar té repercussions educatives, perquè veiem alumnes que estan desatesos, no descansen prou i no tenen una bona alimentació i salut escolar té dades de l’índex d’obesitat, que cada cop creix més. 

En matèria de consum de drogues, creu que una mesura necessària és l’increment de vigilància policial a prop de les escoles?
És una mesura més. Cal insistir en la prevenció. Anteriors governs van parlar d’un sistema pioner al País Basc que devia costar una fortuna, i va parar aquí, i s’ha deixat. S’ha de potenciar també el treball des del carrer. Hi ha l’escola, la Policia, però també educadors de carrer que han de treballar també en les famílies, per ajudar a la prevenció, perquè saben on estan concentrats.

Pel que fa a l’assetjament escolar, com una preocupació ara més emergent, s’han establert protocols i fins i tot aplicacions.
Hem demanat al ministeri quines són les línies del treball sobre aquest tema. Sabem que es va obrir una campanya i un decret a novembre perquè els centres estableixin protocols i vigilància sobre sospites d’assetjament. El que passa és que falta formacions específiques per a docents i més personal i que ens comuniquin les accions  concretes que cal fer. No he rebut informació ni com a secretari general del SEP ni com a docent. I volem que ens arribi la informació sobre formacions i aplicacions de quan es podran fer.

Fa poc l’Hospital confirmava el cas d’una jove que havia estat víctima del joc de la balena blava. Quina repercussió ha tingut aquest joc que indueix al suïcidi als centres?
També ho vam demanar al ministeri arran de la nota que es va enviar per informar del joc. Nosaltres vam demanar si tenien indicadors per informar-nos i estar vigilants sobre aquest fet. Però encara no ens ha respost. 

Parlem d’un altre efecte. Què n’opinen de l’spinner? Està prohibit a les aules?
Cada docent ho decideix. L’spinner es va crear per un motiu concret i s’ha convertit en una joguina viral, més que ajudar pedagògicament molesta. Sempre que comporti un perill per a l’alumne o la mateixa classe és evident que el millor que es pot fer és que es deixi sobre la taula. Confiscar-los es fa per la reiteració de l’ús. No s’ha parlat en l’àmbit escolar, però cada mestre ho dirigeix a la seva classe. Tenia una vessant pseudopedagògica i s’ha convertit en viral. La moda durarà fins a final de curs i després en vindrà una altra. Vam fer més debat amb el tema dels patinets.

Què passa amb els patinets?
Vam fer més debat d’on posar els patinets, d’habilitar un lloc en l’escola perquè els nens no pugin a les aules amb el patinet. 

Es parla contínuament i sobretot darrerament d’un nou model de l’educació. El Permsea ja forma part d’aquest nou model. 
El Permsea és una manera de fer avançar l’educació. El plantejament és excel·lent; el treball per competències, perfecte. El que s’ha de veure és com s’està portant a terme la implantació del sistema. 

Encara queden molts serrells per tancar?
Estem al quart curs d’implementació. Més que serrells falta consolidar el sistema. S’han de revisar programes relativament recents i que s’acabi d’articular tots els cicles de l’educació obligatòria. 

Però a què respon aquest nou model educatiu?
La idea bàsica és passar d’alumnes en general que saben molt, a alumnes competents, és a dir, que saben resoldre. El contingut memorístic ja no és important.

Tot i això encara hi haurà algun docent de la vella escola reticent?
(Riu) Sí. És un percentatge menor, però mentalment els professionals de l’educació i també els pares han de canviar el xip de com hem estat educats nosaltres a un model de com s’hauria d’ensenyar. Treball cooperatiu, en grup. 

Però com a pares et pots plantejar que el Permsea tindrà èxit si el meu fill acaba els cursos acadèmics amb nota. O la universitat encara no està preparada per aquest nou model. O no s’ha de mesurar per notes? 
De fet les carreres també estan mutant cap a un enfocament més competencial. Perquè ara també a les empreses demanen no només títols sinó aquells que saben treballar bé. De fet, a Andorra el Batxillerat també es transformarà i reprogramarà amb el Permsea. Sempre hi ha d’haver una avaluació, però hem passat de la titulitis a les competències, habilitats de fer certes coses. El Permsea és la línia de treball. 

I algun César Bona a les escoles andorranes? És positiu donar un reconeixement al professor que destaca en la seva feina?

El reconeixement hauria de venir de  la carrera professional. Ja existia en el GAdA, ben fet o mal fet, però ja hi havia alguna cosa que indicava que estaves fent bé o malament la teva tasca docent. Tot i existir no s’està aplicant, i per tant en la reforma de la funció pública la carrera professional ha de ser primordial, i per a l’educació més encara. És bo que hi hagi César Bona perquè ara ja no tenim la valoració que teníem abans. Ara ja no és el docent  el que sap molt, sinó que és algú que té moltes vacances i ha perdut prestigi. Hi havia el mossèn i el mestre, i ara cap dels dos (riu). Jo crec que l’efecte César Bona és bo, perquè es posa de manifest que hi ha gent en pràctiques educatives que poden ser un model. Però en el dia a dia el que ens interessa és que hi hagi excel·lència educativa a totes les escoles. 

 

David Garcia
SEP

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte