Diari digital d'Andorra Bondia
David Rios: “El projecte de Demòcrates per Andorra està totalment esgotat”
David Rios: “El projecte de Demòcrates per Andorra està totalment esgotat”

David Rios: “El projecte de Demòcrates per Andorra està totalment esgotat”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

David Rios incideix en l’esgotament del projecte de Demòcrates per Andorra i en la incapacitat de tirar endavant les grans reformes que el país necessita. El primer secretari del Partit Socialdemòcrata mostra la preocupació per “certes disfuncions” democràtiques i valora el salt endavant fet per la seva formació en el darrer congrés per oferir als ciutadans “les propostes més avançades”.

¿Quin balanç pot fer d’aquest ja més d’any i mig de Govern demòcrata?

La valoració que se’n pot fer és que el projecte de Demòcrates per Andorra està totalment esgotat. És un projecte que ningú sap cap a on va, en el qual s’improvisa dia a dia i en què el model de país, després de cinc anys, no és gaire clar. A més, les accions principals, com l’obertura econòmica i el tancament del marc fiscal fets la legislatura passada, tampoc acaben de quallar. No creiem que avui en dia DA aporti cap novetat més al país que faci pensar que d’aquí tres anys tindrem un país millor que ara. La seva línia d’inversions està basada en carreteres, rotondes i asfalt, i malgrat que sí que hi ha l’edifici emblemàtic The Cloud, a partir d’aquí tota la resta no aporta res.  

Sembla que, lluny d’apaivagar-se, la crispació creix.
El que està passant aquí és que estan emergint tot un seguit d’actuacions que són menys­preables democràticament, i el que fa l’oposició és demanar explicacions i accions a un Govern que té molts problemes interns. Ja hem vist els diferents casos que hem patit últimament amb dimissions... I això, si no es porta bé i no hi ha el reconeixement que hi ha certes actuacions que caldria denunciar, provoca que hi hagi una certa crispació.

¿No saber acceptar la discrepància o fer un salt endavant denunciant campanyes i mans negres, o una mica de cada?
Sí, de fet ja estem acostumats que als partits de l’oposició se’ns titlli d’antiandorrans. DA són els andorrans i els que fan la tasca de control al Govern són els antiandorrans, els antipatriotes... Aquest és un dels problemes que té DA, autocrítica zero i no reconèixer al seu moment que té problemes i que hi ha actuacions que són complicades fins i tot per a la salut democràtica del país, ja que arrossega la imatge de polítics que no compleixen la legalitat o polítics que la compleixen mig mig. I això malmet la imatge que té la ciutadania dels polítics i, de fet, ens arrossega a tots. 

Des del Govern i el grup demòcrata s’han expressat queixes per un excés de preguntes i per la presentació d’esmenes a la totalitat. 
Només faltaria que els partits de l’oposició no poguessin fer preguntes al Govern ni que no poguessin qüestionar certes mesures que es volen imposar des del mateix Govern. Posar en dubte el  funcionament democràtic d’una oposició que fa preguntes i qüestiona certes accions demostra el perfil poc democràtic que tenen certes persones al mateix Govern. La democràcia funciona perquè hi ha aquest mecanisme, un governa i els altres fan el control, i això ho han de tenir assumit.

Tot i discrepar en moltes coses, el PS ha donat suport a iniciatives i, de fet, és l’única força que és al pacte d’Estat per a Europa.
El que sí que tenim clar, i és una responsabilitat que tenim assumida, és el fet que planteja. Nosaltres defensem les nostres idees i això ens porta a enfrontar-nos a les idees que tenen els altres si s’allunyen del nostre model de societat i de projecte de país. En canvi, en qüestions que podem compartir, com és el cas de l’acord d’associació amb Europa, que la nostra força defensa des de l’any 2001, la nostra coherència i treball pel país ens porten a no poder dir que no i a intentar a col·laborar al màxim possible perquè tinguin un final feliç. Ens allunyem de la política soterrada, de trinxeres, en què tot està sempre mal fet i tot és criticable.

¿I creu que s’està portant bé aquest procés amb Europa?
Des del PS sempre vam creure que era imprescindible que es fes molta pedagogia. La legislatura anterior jo mateix, quan era president de grup parlamentari, em queixava que des del Govern no es fes pedagogia a la ciutadania, als agents econòmics... Crec que hem avançat, tot i que encara no estem al nivell que ens agradaria, i penso que això ha d’anar a més. I és que si volem que, quan s’acabi la negociació amb la UE i se sotmeti a referèndum, això s’aprovi, durant tot el procés hem de tenir informada la ciutadania i és important que s’esmerci molts esforços en aquest sentit.Quant a la negociació, entenem que és un procés complex, que no es poden tancar assumptes d’un dia per l’altre i que hi ha d’haver un cert termini entre unes propostes i les contrapropostes. I aleshores, i tenint clar el que es vol defensar, cal intentar acostar-s’hi al màxim possible, però per això hem de tenir paciència, perquè encara queden dies.

¿I creu que es té clar realment el que es vol?
Volem pensar que sí. Des del PS tenim molt clar què és el que volem. Tenim clar també que això és un acord entre dos i que hi ha d’haver concessions. Hi ha marge per donar concessions i hi ha aspectes en què el marge és ben poc. De totes maneres, creiem que la UE no té cap interès d’acabar amb Andorra i per tant no imposarà clàusules o condicions que suposin un tancament de la nostra economia o un enfonsament de la renda per càpita. 

¿Negociar conjuntament amb Mònaco i San Marino beneficia o pot perjudicar? 
Personalment, crec que ens beneficia. No és el mateix que Andorra negociï en solitari amb la UE que el que fet que hi hagi tres microestats i que Europa respecti algunes especificitats d’alguns, perquè aleshores Andorra pot dir que si se’n respecten algunes es poden respectar les seves. En la negociació és positiu que hi estiguem els tres estats, cadascun amb el seu camí, però tots tres.

Des de DA s’ha retret al PS que no s’afegeixi al pacte per a la reforma sanitària quan molts dels plantejaments del ministre coincideixen amb els que duia al programa electoral en els comicis del 2015.
El Govern demòcrata fa cinc anys que treballa suposadament en una reforma sanitària en què ha gastat molts diners. Ara correspon al Govern definir quina ha de ser aquesta reforma sanitària, i en el moment que nosaltres tinguem negre sobre blanc reglaments i lleis que podem debatre al Consell General ja veurem si donem suport a deu o a vint articles o a tota la llei. El Govern, d’una vegada per totes, ha de posar fil a l’agulla i fer una proposta seriosa per a la reforma sanitària, perquè és insostenible i cada vegada és pitjor. 

¿Però quina és la fórmula per aconseguir més ingressos i menys despeses?
El nostre Estat del benestar penja d’un fil. Si no es fa res, hi haurà un dia que no es podrà pagar i caldrà aplicar mesures extraordinàries com retallades o altres. Creiem fermament que el primer que cal fer és posar ordre, i un cop el sistema estigui ordenat i no hi hagi fugues es podrà fer la fotografia de quines necessitats tenim, si realment cal més ingressos o aplicar en alguns moments algunes retallades. En aquests moments no som partidaris ni d’una cosa ni de l’altra, sinó de posar ordre. Posant ordre veurem quant ens costa la sanitat en aquest país, quina despesa té cada persona, i veurem si això és assumible amb el nivell impositiu actual o si s’ha d’incrementar. Sempre hem dit que, davant d’unes retallades o d’un increment moderat d’impostos, estaríem a favor d’un increment moderat, ja que el model sanitari és la joia d’una societat i cal conservar-la i mantenir-la. 

Darrerament es critica molt la desnacionalització de l’administració.
Tot i que podria semblar una qüestió menor, creiem que és realment important. Ens preocupa la gran quantitat de gent externa que estan contractant per a llocs clau. Per una banda, el Govern d’Antoni Martí està demostrant que no confia ni en els andorrans ni en els residents, ja que hi ha perfils que es podrien assumir perfectament amb gent d’aquí i, per l’altra, posar persones de fora en llocs clau moltes vegades no dóna prou confiança. És a dir no crea la confiança que hauria de generar tenir un nacional al departament d’Estadística, al gabinet jurídic o al departament del cap de Govern. Aquí DA té una estratègia amagada que no coneixem però que s’està veient, ja que no es dóna en un cas sinó en molts casos.

El Govern retreu a  l’oposició un excés de nacionalisme.
No es tracta de nacionalisme o no nacionalisme, es tracta que a Andorra hi ha persones prou ben preparades per desenvolupar aquestes tasques i en alguns casos s’ha cessat una persona andorrana per posar-ne una que ve de fora, i no és un cas, ni dos ni tres.

El PS acaba de celebrar un congrés de fort contingut polític.
Hem volgut donar un impuls a la nostra política més aviat ideològica. I aquest era un congrés en què havíem estat treballant molt de temps, per fer aquesta reflexió i que fos consistent. Moltes de les ponències que es van aprovar anaven acompanyades d’un informe jurídic. Hi ha un abans i un després del PS gràcies a aquest darrer congrés. Avui en dia defensem unes polítiques que estan bastant avançades respecte del que proposen els altres partits i amb unes reflexions molt més complexes i madures que el que puguin proposar els altres. Celebro que el congrés hagi anat tan bé, que la majoria de militants estiguessin a favor de les propostes i que gairebé totes les ponències s’aprovessin amb la majoria de suports. I, a més, també celebro que les ponències hagin sortit de les bases. Han estat temes que han sortit de la militància, fet que demostra que avui el PS és un partit democràtic en què les persones que en formen part poden fer propostes de pes, que es poden debatre i discutir i aprovar en un congrés.

Però hi ha propostes agosarades, com una renda bàsica.
Això demostra que la política la fan les bases. Hi ha un sector de persones que creuen interessant que hi hagi aquesta renda implantada a Andorra i ara farem un estudi per veure si és viable o no, i a partir d’aquí ja veurem si incloem la renda bàsica en el programa o no. Està clar, però, que la doble nacionalitat és un tema que ja defensarem de cara als propers programes electorals, una qüestió que ja hem integrat al nostre ideari perquè no només serveix per integrar les persones a Andorra, sinó perquè els andorrans ens puguem desenvolupar en un món globalitzat. I és clar que el sistema electoral d’avui en dia és molt poc representatiu i molt poc proporcional respecte al nombre de vots, i la proposta que tenim és intermèdia ja que l’objectiu que tenim és, a les eleccions generals, fer una llista nacional única, però com que això requereix una modificació de la Constitució pensem en un pas intermedi, que és la proporcionalitat a les llistes territorials, que també és una proposta de pes.

També la doble nacionalitat requereix un canvi. 
També. De fet sembla que pensem que la Constitució és un text tancat que és allà, que és intocable i que no es pot plantejar cap reforma important a Andorra que afecti la Constitució. Per exemple, si l’acord d’associació amb Europa requereix tocar la Constitució potser seria el moment de reflexionar si es pot revisar altres punts, com podrien ser aquests. Hi ha països que la Constitució la reformen contínuament, la canvien, fan referèndums i l’adapten a la realitat de la societat d’aquell moment. No veig per què nosaltres hem de tenir la Constitució guardada en un armari i tancada amb clau i que no es pugui tocar en tota la vida. Hauríem de ser valents. 

¿La llei d’incompatibilitats és més necessària que mai?
Està clar que Andorra està canviant i avui en dia la ciutadania no accepta certes pràctiques que potser abans es podien fer o es feien d’amagat i tothom ho sabia però mirava cap una altra banda. Avui no passa. I els polítics hem de tenir clar que hem de respectar les regles del joc, n’hi ha que ja estan establertes i n’hi ha que no, i és important avançar en aquestes qüestions perquè no hi hagi dubtes sobre els comportaments ètics dels polítics, sobretot els que tenen càrrec.  

Els ciutadans són més exigents però estan més allunyats de la política que mai.
Sí, de fet és una mica paradoxal. És positiu que els ciutadans estiguin a sobre dels polítics i que quan no compleixen la llei o uns mínims ètics i morals se’ls demani que pleguin. Ara, la  sensació de la ciutadania que els casos es van repetint i que tots els polítics són iguals, tot i ser un pensament legítim ens fa molt mal a tota la classe política. 

¿Com es pot revertir?
Hi ha un cert desencant implantat a la ciutadania sobre el funcionament democràtic. I el que hem de treballar tots plegats és perquè la ciutadania torni a tenir una certa confiança en el sistema. Tot això passa per fer moltes coses, entre elles canviar el sistema electoral, quan els ciutadans volen canviar un cert partit que estigui governant i el sistema electoral no els hi permet o els hi dificulta molt acaben perdent la confiança, certes actuacions de persones concretes també fan que la gent baixi els braços i perdi la confiança en tota la classe política.  

¿El canvi d’estatuts per obrir la tria del candidat als ciutadans va en aquesta via?
Sí, és una proposta extremadament valenta perquè el nostre candidat no el decidirem en una taula d’un restaurant a altes hores de la nit i fumant puros, sinó que sortirà d’un procés transparent en què es podran presentar totes les persones que creguin que poden ser candidats a cap de Govern, i això se sotmetrà a votació de qualsevol persona resident a Andorra, ja sigui nacional o resident. A més es vol donar l’oportunitat que els joves de 16 anys puguin participar-hi. Més propers a la ciutadania creiem que no es pot ser, perquè el nostre representant estarà avalat per un procés democràtic que s’haurà estès a tots els ciutadans d’Andorra. 

També són al projecte Front Comú.
Hi som per dues coses. La primera, per participar en una iniciativa en què ens sentim còmodes i creiem que podem aportar. I, de l’altra, per escoltar inquietuds, veure les aportacions dels col·lectius. 

Precisament, els tres primers eixos de treball són  doble nacionalitat, reforma sanitària i sistema electoral.
No és casualitat que els hàgim tractat en el congrés. No són temes del PS, són temes que estan bullint entre la ciutadania i que en fer una escolta activa els hem detectat, i per això els hem portat al congrés.

En tot cas, no estem parlant d’apostes per qüestions menors veient les reaccions d’altres formacions.
Si realment s’han de proposar canvis en positiu a Andorra, el PS és el partit que n’està oferint més. És molt difícil conèixer quines són les intencions de futur del Govern demòcrata i és també molt difícil conèixer quina és l’Andorra de futur d’altres formacions que estan al Consell General. En canvi, nosaltres hem estat prou transparents, hem estat valents  posant certes qüestions sobre la taula i tenim una carta de presentació que fa que, si es volen canvis en positiu a Andorra, siguem la força del  canvi.

 

David Rios
PS
Andorra
Número de vots: 132
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic