Diari digital d'Andorra Bondia
Eduard López Mirmi: “Algú es pensa que anem amb una sabata i una espardenya. És mentida”
Eduard López Mirmi: “Algú es pensa que anem amb una sabata i una espardenya. És mentida”

Eduard López Mirmi: “Algú es pensa que anem amb una sabata i una espardenya. És mentida”


Escrit per: 
M.S.C. / FOTO: J.G.

Eduard López Mirmi, president en funcions de Capesa, parla de les perspectives de la companyia d’aigües d’Escaldes-Engordany després que no s’assolís el quòrum necessari per fer l’ampliació de capital que havia de permetre finançar les inversions. També parla de les seves noves funcions com a director general i es defensa de les veus que critiquen la manca de professionalitat de l’empresa.

Després de no aconseguir el quòrum per fer l’ampliació de capital per als dipòsits es va decidir cobrir-ho amb nous préstecs bancaris. Com afectarà això les finances de Capesa? 

Estem pagant les factures al dia. Ja prevèiem aquest pla B. Ara serà qüestió de posar al dia un pla de finançament que havíem fet a quinze anys, que recollia les inversions que preveiem en un horitzó d’entre tres i quatre anys. Això ens donarà les pautes. A partir d’aquí una de les variables podria ser un augment del preu de l’aigua, tot i que ja s’augmenta un 2% cada any. Aquest increment no seria traumàtic, perquè el preu de l’aigua no és un fre de l’economia i gairebé tothom està d’acord que cal augmentar-lo.

Es tindrà en compte alguna altra variable?
També hi ha la qüestió de les inversions. Hem d’acabar els dipòsits que ara funcionen de forma provisional, en els quals hem esmerçat fins ara 1,9 milions d’euros, i considerem que valdran 2,3 milions. També hi ha les noves captacions, a les quals hem destinat 118.000 euros i no sabem quant valdran.

L’ampliació de capital s’ha descartat definitivament?
No. En un moment determinat, ja sigui assolint el quòrum o amb un altre sistema, es podria rescatar el préstec bancari parcialment o totalment. A més cal recordar que el Comú té reservats 1,3 milions per a l’obra. Si s’optés per aquesta possibilitat això representaria que el Comú adquiriria més accions, al voltant del 22% respecte del 6,3% actual, o bé podria donar la possibilitat a la societat civil d’Escaldes-Engordany de comprar-ne i la corporació cobriria el restant. Això ho ha decidir el Comú.

En relació amb la participació del Comú a Capesa, seria necessari que tingués més pes en l’accionariat?
Des del meu punt de vista, el Comú té dos membres al consell d’administració que una de les tasques que han de fer és vigilar  que les coses es facin correctament, tenint en compte que el Comú ha donat la concessió de l’aigua a Capesa. Ja hi ha dues persones que ho fan.

Ja seria suficient?
Per mi, sí. Però també hi ha el criteri socialista, posat en relleu per moltes persones d’aquesta ideologia, que diu que l’aigua, com que és un bé públic, hauria de ser controlada pels comuns. Dit així, jo hi estic d’acord. Però es pot fer de moltes maneres. Es pot fer, però, amb acords privat-públic i sempre amb un control de l’Estat. Que el socialisme diu que el 51% hauria de ser del Comú? Doncs que ho intentin. El dia que hi hagi un equip socialista o socialdemòcrata al Comú es pot fer una OPA. Penso que la millor opció és que no sigui d’un privat completament i que el Comú hi estigui a sobre. De fet, des que estic a Capesa totes les decisions que s’han pres han estat adoptades per unanimitat. S’han debatut i tothom hi ha aportat.

Què falta per disposar de les noves captacions que es busquen?
Les noves captacions han de ser aprovades per un organisme que reuneix el ministeri d’Ordenament Territorial, el de Medi Ambient i el de Salut. El procés està en bon camí i creiem que al setembre o a l’octubre ja hauríem de rebre el vistiplau.

Com s’ha trobat aquesta possible captació en què estan treballant?
Quan vam començar a treballar en els dipòsits ens vam adonar que a sota de la muntanya, a sota del camí, hi havia unes filtracions impressionants d’aigua. Això ve del riu i de la conca. Aleshores vam començar a analitzar-ho. Això ha requerit obra, ja que hem hagut de fer una mina per poder passar...

L’aigua d’aquesta zona és de qualitat?
L’aigua és de qualitat. Dilluns passat, 10 de juliol, per exemple, a les set del matí teníem set NTU a la captació i això fa que l’aigua sigui intractable. A baix teníem 0,4 NTU. A més està ben situat, ja que pot caure per gravetat al dipòsit. Això permetrà omplir-lo quan hàgim de tancar per terbolesa. És un filtre natural, que és la muntanya, amb l’avantatge que a dalt no hi ha el depredador, que és l’ésser humà, perquè està prohibit construir-hi. 

Quina quantitat d’aigua permet aconseguir?
Entre un 20% i un 30% del consum diari de la població. 

Quines altres inversions estan previstes de cara al futur?
La construcció d’una nova estació de tractament d’aigua potable. L’objectiu és adjudicar a una empresa el projecte, l’execució i el manteniment. Encara no estem segurs del sistema que implantarem. A més també caldrà tenir en compte les obres que vulgui fer el Comú, com ara la que es farà ara al carrer Sant Antoni. En la darrera junta ordinària ens vam comprometre amb els accionistes que per primer cop des de l’any 1994 faríem un pressupost anual de Capesa, tot i que no és obligatori, i que plasmaria les despeses de manteniment, reparacions, despeses generals, les inversions i els ingressos. Per això demanarem al Comú que ens traslladi les inversions que vol fer perquè el que no pot ser és que ens diguin: “Volem fer el carrer Santa Anna.” De moment funcionem així i considerem que cal avisar amb temps. Cal recordar que des del 1994 Capesa funciona sense cap aportació del Comú.

Amb els nous dipòsits és difícil reviure els talls del juliol del 2015? 
A tall d’exemple, dilluns passat hi va haver una tronada important i l’aigua baixava de color xocolata. A les set del matí vam tallar l’entrada d’aigua a l’ETAP i no vam tornar a captar fins a les vuit del vespre. Això vol dir que vam treballar tot el dia amb autonomia. La població no se’n va assabentar, mentre que si no haguéssim tingut l’autonomia dels dipòsits hi hauria hagut un problema. Això demostra que el que hem fet serveix.

El funcionament de Capesa ha rebut crítiques en el passat. S’ha de modernitzar la companyia?
Ens han acusat de manca de professionalitat. Capesa està superprofessionalitzada. Capesa no està antiquada, està al dia. Som pocs però tenim la col·laboració de professionals externs.

Caldria tenir-los en plantilla, aquests professionals?
Aquesta és una qüestió que està a sobre de la taula. En tot cas tenim uns contractes amb unes empreses privades que destinen uns empleats a treballar exclusivament per a nosaltres, i si en necessitem més ens en proporcionen més. Algú es pensa que a Capesa anem amb una sabata i una espardenya, però això és mentida. Som una empresa capdavantera. Les inversions que estem fent i el pressupost que gestionem són importants. L’única cosa que hem de fer és actualitzar és el registre de socis perquè hi ha defuncions. Estem preocupats i hi estem treballant amb el Comú, el Govern, el Registre de Societats...

No es preveu noves mesures per afavorir l’estalvi d’aigua?
Ja estan previstes. 

Però no hi ha un comptador per a cada usuari sinó per a cada immoble, veritat? Això fa complicades aquestes polítiques d’estalvi.
Sí. Aquesta és la injustícia, a diferència del que passa amb  FEDA i Andorra Telecom, en què cadascú paga segons el consum. En la qüestió de l’aigua és molt difícil per la concepció de les instal·lacions a dins dels edificis. Avui, si es fa un edifici nou es pot fer. El que passa és que hi ha una sèrie de problemes. Una factura conté la tarifa mínima, en què es paga un tant pel simple fet de tenir una aixeta i obtenir aigua i després hi ha el consum que es fa. Si es consumeix poc pot sortir més car el primer concepte que el segon. Si fan un edifici i hi posen un comptador a dins per usuari tenim el problema que hem d’entrar en un edifici que no és nostre per fer les lectures. A més, de la canonada del carrer fins a dalt, qui en fa el manteniment? Nosaltres no podem. 

Com es podria resoldre aquesta situació?
Caldria continuar en la situació actual i que fos el gestor de l’edifici, ja sigui un propietari en un edifici de lloguer o un gestor amb una comunitat de propietaris, qui redistribuís el cost posant comptadors interiors. En calefacció i aigua calenta això es fa molt. Perquè no és just que si un usuari fa un consum responsable de l’aigua i viu en un pis de les mateixes característiques d’un altre que consumeix tres vegades més, vingui el gestor de l’edifici i divideixi la factura de l’aigua a parts iguals pel nombre de pisos que hi ha a l’immoble. És complicat gestionar aquest assumpte, però la veritat és que  no és competència nostra. 

 

“És normal cobrar un salari per dirigir una empresa que mou 1 milió i que té una responsabilitat”

Per què ara és president en funcions després de la renovació de la junta?

Cal dir que ara estic fix a Capesa com a director general. En les eleccions vam sortir elegits per a quatre anys més després que s’acabés el mandat, el mateix consell d’administració, i en principi jo no seria president. En el proper consell d’administració extraordinari es decidiran els càrrecs, perquè quan es fan les eleccions es posen els noms però no els càrrecs. A banda dels sis membres, el Comú n’hi aporta dos més, que m’agradaria que fossin els mateixos que hi ha ara.

Per què no vol continuar com a president?
Seria totalment legal ser un president-director general. Però potser és millor que sigui o bé conseller delegat-director general o bé que surti del consell d’administració i sigui només director general. En tot cas, les meves funcions són executives.

Fins ara Capesa funcionava sense director general.
Sí. Era el president, i ho feia jo. Gestionem un pressupost que és d’un milió d’euros, hem de gestionar 50 empreses externes com a mínim, gestionem 1.085 clients, tenim 830 accionistes, tenim tres reunions d’obra a la setmana, a les quals he d’assistir, he de gestionar la facturació, la gestió del dia a dia... Tot això ho feia el president amb l’ajuda dels membres de la junta. Aleshores es va decidir que calia algú executiu. A mi em va convindre, la meva situació professional m’ho va permetre, i penso que és una tasca que domino. 

El seu salari ha estat criticat...
Tinc la consciència ben tranquil·la. Dirigir una empresa que mou 1 milió d’euros d’ingressos i que té una responsabilitat important com la que té fa que sigui normal que el director executiu cobri un salari. El que podria fer algú és posar en dubte la meva professionalitat, experiència o formació. Jo penso que la meva formació –en matèria d’hidràulica, gestió...– s’hi adequa, penso que tinc una experiència demostrada i les ganes i que ho puc portar, i el consell d’administració hi està d’acord. Jo ara aniré a una reunió d’obra, prendré decisions. Penso que això s’ha de remunerar. Fins ara aquesta feina la feia gratuïtament i no la feia prou bé. Hi ha un problema a Andorra, que és el sisè pecat capital, 
l’enveja, que és demolidor. Sort que jo no en tinc. 

 

eduard lópez
Capesa

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte