Enric Casadevall: “El país necessita un edifici per a la justícia digne. No podem continuar així”

La informatització de la justícia i la reivindicació d’una nova seu judicial són dos dels principals projectes que el Consell Superior de la Justícia vol tirar endavant. Casadevall defensa que la informatització suposarà una manera de treballar més àgil i que un cop estigui implantada se sabrà si cal més personal. Quant a la seu judicial, recorda que el personal treballa en unes condicions que no són les adequades.

Quan vau arribar al càrrec hi havia tot un seguit de temes pendents sobre la taula. ¿Quin és l’estat d’aquests projectes?
Una de les qüestions que es volen tirar endavant és la informatització de la justícia. Hem pogut veure diferents models i, per exemple, en determinats països, com Sud-amèrica, hem vist que estan millor que nosaltres. Amb això no vull dir que la justícia allà sigui millor que la nostra, però, per exemple, a països com el Brasil la manera de funcionar és molt més àgil. Ja fa temps que funciona l’expedient electrònic, i d’aquesta manera els advocats des del seu despatx hi tenen accés. I la relació que hi hagi d’haver entre el jutge i l’advocat és per correu electrònic. No hi ha tot el plec de documents que va amunt i avall, sinó que les parts tenen accés a tot el dossier des del seu ordinador.
A més a més, les convocatòries en alguns països ja es fan per SMS. Aquí, quan hem de convocar algú ho fem per carta i si no arriba enviem el nunci. Això porta molta feina, de vegades per petits imports. De fet, de multes de la policia o dels comuns em sembla que n’hi ha unes 50.000 per resoldre. És impossible i no és viable.
El que voldríem és, també, que hi hagués un lloc amb la informació dels notaris, dels bancs amb els comptes corrents, dels registres de comerç... i llavors quan el batlle tingués un dubte pogués analitzar el fitxer i veure què és el que té aquella persona. Per tant, el que volem és que la justícia pugui treballar amb uns processos més àgils. Si podem treballar de manera electrònica estalviem feina i paperassa. I aquest primer procés va lligat a un projecte més ampli que ha de permetre una manera de treballar diferent i amb més facilitats. No inventem res, es tracta d’incorporar el que tenen moltes empreses o el Govern a Tràmits i passar-ho a la justícia, perquè està treballant amb sistemes de fa 50 anys.

Ja heu fet un primer pas i heu presentat l’estudi al Govern, per poder comptar amb els diners necessaris, ¿no?
Es va fer un edicte, es van presentar tres o quatre empreses i va guanyar Deloitte. Hem estat treballant quatre mesos amb la gent de la Batllia, analitzant tots els processos, i ara tothom és conscient del que ens agradaria millorar. Ara caldria fer un edicte per trobar una empresa que fes el desenvolupament del projecte, que seria una feina d’un any i mig. Això ara ho té el Govern i tindria un cost d’entre tres milions i mig i quatre, i ha de veure d’on treu els diners: si els treu del pressupost o si fa un crèdit, i fer un edicte i posar-nos a treballar. Amb això treballaríem més ràpid i millor i trauríem més rendiment del personal. Això ja ens serviria per posar-nos al dia, que és molt important.

Un altre dels projectes pendents és la seu de la justícia...
Sempre que el plantegem hi ha algú que s’enfada perquè diuen que no és el moment. Però és que fa vint anys que estem de manera provisional. No és que vulguem un edifici per presumir, és que hauríeu de veure com estan, no hi ha espai. Les condicions de treball són dolentes, sobretot a l’estiu perquè fa una calor terrible. L’accés de la primera a la segona planta es fa per una escala de cargol i per allà han de passar les persones detingudes, no hi ha normes de seguretat, ni control d’entrada. Per exemple, l’arc detector no funciona, no està en condicions... No ho diem perquè sí.
El país necessita un edifici per a la justícia digne. Jo conec els comuns, el Govern, el Consell, l’edifici de la CASS, de FEDA i Andorra Telecom, i el que està pitjor és el de la justícia. No ho demanem per demanar, sinó perquè no poden continuar així i cada vegada que hi ha un error és molt fàcil assenyalar però caldria veure com treballen.

Vostè va plantejar fa uns dies fórmules per finançar aquest projecte. ¿S’ha avançat en alguna en concret?
Ara a l’abril tinc prevista una reunió amb el Govern i estic preparant diferents propostes. Si el Govern té els diners, el pot fer, però malauradament no és així. Un altre model seria si el po­gués pagar en uns quants anys, o si pot demanar un crèdit especial per a aquest edifici. També queda el model que a França es fa molt i a Espanya també, que és el projecte públic-privat. El privat hi posa els diners i el públic el terreny, i llavors el privat fa la construcció i el cost de la construcció i del manteniment el cobra en un percentatge a 20 o 25 anys, quan passa a l’administració.
Aquest és el model que han fet servir a la ciutat de la justícia de Barcelona. Hem parlat amb ells i hem vist els errors que han fet, i crec que ho podríem fer millor.
Aquesta seria una altra proposta, perquè sabem que ara per al Govern gastar 20 o 25 milions és difícil. L’executiu sempre ens ha dit que la primera inversió que faci ha de ser aquesta, però que la farà quan la pugui fer. Entén que és una urgència i és evident que quan més falta fa és quan menys diners es tenen, però en un moment o en un altre s’ha de fer. Estem parlant d’obertura econòmica i si una empresa ve i veu com treballa la justícia, s’espantarà.

Precisament l’informe dels magistrats sobre el cas de les escoltes telefòniques posava en relleu la mancança de recursos...
Treballem molt de forma manual, i això es presta a errors. El repartiment dels batlles es fa manualment i això en molts llocs és automàtic. Entra un dossier i el programa el reparteix. Jo crec que ara es fa bé però com que és manual et pots equivocar. Les escoltes, també, s’han d’apuntar en un llibre i si et descuides o ho fas malament doncs passa el que va passar.
També hi ha el tema de l’especialització. Cal tenir en compte que la batlle que portava aquest cas en portava vuit de blanqueig, i no són fàcils. Si tens vuit temes de blanqueig i 200 d’altres, al final alguna cosa se t’escapa. Si a més a més has de fer les guàrdies d’una companya que està de baixa per maternitat... És impossible treballar amb aquestes condicions i al carrer fa la sensació que cal passar factura, però cal avaluar-ho tot. La gent s’equivoca, tot i que aquí la repercussió sembla més important perquè hi havia uns diners retinguts que segurament s’hauran de retornar.

¿No s’ha derivat, per això, cap mena de sanció?
No, perquè, un cop ho hem analitzat, els experts que van venir ens van comentar que això a França i Espanya passa sovint.

¿I mitjans personals, en falten?
Sí, podria semblar que sí, però en aquest moment no en volem demanar més fins que no estigui en marxa el projecte d’informatització, perquè un cop tot estigui informatitzat hauria de permetre alliberar gent... Ens sembla millor fer ara un esforç suplementari i, un cop haguem vist com queda tot, llavors podrem veure si falta més gent. Els diners que puguem estalviar ens agradaria dedicar-los a la nova seu i a altres programes.

Precisament, l’informe dels experts sobre les escoltes també parlava de l’especialització...
No és tant complicat fer-ho, però un cop treballem d’una manera més organitzada gràcies a la informatització també veurem com queda el personal i si n’hi ha prou amb dotze batllies i alguns es poden especialitzar. Ara tenim exàmens aquest mes i seria ideal que els dos que entrin poguessin anar a formar-se, però no pot ser perquè han de començar a treballar de manera immediata. A més a més, hi ha dos batlles que estan en excedència i no en demanarem més si d’aquí un temps s’han de tornar a incorporar. Cal recordar, però, que intentem que cada any els batlles i els fiscals facin formació.

El ministre va comentar que es faria arribar el text de la carrera judicial a les parts. ¿Ja heu tingut accés a aquest text?
Hi estem treballant. Servirà perquè a qui li agradi el món judicial tingui una mica de projecció. Nosaltres tenim una opinió a mesura que va avançant el text, però l’aprovarà el Govern. També s’està treballant en el Codi de procediment civil.

Són dos textos que es reivindiquen des de fa molt de temps, ¿ara serà la bona?
És cert, però ara estan sobre la taula, com el projecte de modernització de la justícia. També ja s’està parlant del tema de les execucions. En principi, les administratives les faran el Govern i els comuns, no saben encara si cadascun farà les seves o hi haurà un ens públic que se n’encarregarà. I després, per a les privades es vol copiar el model francès de l’executor privat. El Govern ha encarregat a un expert que faci el projecte de llei d’aquest executor privat. S’estan fent moltes coses, i s’ha de tenir una mica de paciència per veure’n els fruits.

L’executor, però, estava molt avançat i va quedar estancat...
Sí, fins i tot s’havia fet un projecte i ara els experts que van ser al país tornen a venir. El Govern ja ho té clar i ha encarregat a algú que faci el projecte i els experts francesos vindran, crec que a l’abril, per avançar i mirar de trobar un model adequat.
S’ha parlat també que el Tribunal de Corts passi a ser la primera instància. ¿Com està aquest projecte?
Això ja gairebé està fet i ara cal modificar la llei. S’han fet moltes reunions i ja està ben definit. El Tribunal de Corts serà la primera instància penal perquè es pugui resoldre de manera més ràpida i arribin més coses al Superior.

Al Tribunal de Corts hi ha magistrats que vénen de fora ¿com se solucionarà això?
No hi haurà cap problema i tenim dos magistrats que són andorrans.

Pel que fa al Codi de procediment penal, ¿s’ha pensat a introduir canvis que facin que els processos siguin més àgils, com per exemple una mena de judici de conformitat, tal com han constatat recentment dos lletrats?
En principi no està previst i cal recordar que en aquest cas no hi va haver acord previ, sinó que va ser una acceptació de la pena en el moment del judici. El que el Col·legi d’Advocats ha presentat és un projecte sobre mediació que funciona a molts llocs. També funciona a molts països l’arbitratge, que és diferent, perquè en aquest cas hi ha un tercer que resol. Es fa per no haver d’anar a judici, ja que permeten resoldre les coses de manera més ràpida i econòmica.   

Un altre dels aspectes que heu reclamat en diferents ocasions és tenir un pressupost independent, ¿per què?
Em molesta parlar d’això, perquè quan en parlo sempre surt de titular! És el que ens preocupa menys, però és clar, quan m’ho demanen bé he de dir que no em sembla bé com està ara com ara. Per poder ser responsable de la gestió de la justícia has de poder decidir tu sobre els diners, però com que no ho podem fer bé hem de dir que no tenim la independència del tot.
Sempre dic, també, que el model del Consell Superior que tenim és molt independent, perquè així com a altres llocs estan nomenats pel parlament i els partits intervenen, a Andorra són cinc membres: un nomenat per un copríncep; l’altre per un altre; un pel cap de Govern, l’altre pel síndic general i el cinquè el voten entre tots els batlles i magistrats. Aquest consell no depèn de ningú en concret, és molt independent, però a la pràctica molt dependent del Govern, que és el que li accepta i presenta el pressupost al Consell General. Però he de dir que aquest tema no em preocupa, que ho fan més totes les altres coses.

“Si el cost fos una mica més elevat no s’hi aniria [a la justícia] perquè sí”

¿Què es pot fer perquè la gent confiï en la justícia?
Si ara es fes una enquesta i es preguntés què preocupa als ciutadans, sortirien diferents temes i la justícia només li preocupa a aquell que s’hi troba: la dona que no cobra la pensió... A aquell que no ha tingut mai cap problema, la justícia no li preocupa. És poca la gent que té problemes, i aquests són els que no n’estan contents, però a mi m’agradaria que la gent veiés en quines condicions treballa el personal de la justícia.

Fa la sensació, però, que de seguida es va a la Batllia per resoldre els problemes...
No sé si ara és el moment de fer-ho, però a Espanya una de les coses que s’han volgut fer és apujar les taxes perquè és massa fàcil, per cobrar 100 euros vas al batlle. I la gent no és conscient del que suposa tot el procediment. Si el cost fos una mica més elevat no s’hi aniria perquè sí. I ara, en moments de crisi, també es va més a la justícia. És un fenomen generalitzat.

¿La solució seria, doncs, apujar taxes?
Podria ser una solució, perquè per imports petits la gent ja no aniria a la justícia.

També caldria potenciar altres models com la mediació, ¿no?
Sí, la mediació i l’arbitratge acosten posicions i estalvien temps i diners. I com més ràpid anem, més valor té el que s’ha de pagar i cobrar. Convé que el procés sigui més ràpid.

¿Algunes de les darreres dimissions de batlles poden haver estat més degudes a la càrrega de feina que no pas a tenir altres projectes en el sector privat?
Cadascun té un motiu diferent. Alguns troben una millor oferta al privat, però la suma de la quantitat de feina, veure que no se’ls considera prou, que han de portar una vida especial, perquè el país és molt petit i sovint et pots trobar amb persones que han estat objecte de les teves decisions. Tot això sumat, i el fet de no estar prou ben considerats... i és que hi ha moltes garrotades cap a la justícia. El cert és que podria fer una llista de 20 o 25 batlles que han plegat... La gent se’n cansa o no hi veu projecció i se’n va.