Ester Fenoll: “Les polítiques d’ocupació s’han de desenvolupar en el marc d’una llei”

Són deu extenses àrees les que porta Ester Fenoll des del seu despatx, i també des del carrer perquè coneix la realitat de les persones amb discapacitat en primera persona i sempre ha estat activa en l’àmbit associatiu donant veu a aquest col·lectiu. Ara, des de l’altra banda, treballa per trobar solucions. Amb ella fem un repàs de molts dels projectes que està duent a terme, i ho fa amb una implicació notable.

Podem dir que vostè sempre ha estat a l’altra banda. A la banda de donar veu a una part de la societat que té mancances i que demana la implicació tant del sector públic com del privat per solucionar-les. Ara es troba a l’altra part de la barrera. ¿Es veu de manera diferent?
Es veu de manera diferent. Com dius, sempre he sigut una persona reivindicativa i quan he cregut que s’havia de demanar alguna cosa per al col·lectiu de persones amb discapacitat no he tingut cap problema a reivindicar-la. Una cosa que no entenia quan era fora de l’administració era que les coses fossin tan lentes. Quan n’ets fora vols que les coses que es demanen es facin ràpid i els terminis de l’administració no els acabes d’entendre. Això m’ha servit molt ara, que hi sóc a dins, per entendre que l’administració té una envergadura molt, molt gran i no és el mateix moure’t en l’estructura d’una associació, que és molt lleugera, perquè amb la junta i els associats ja et mous, que a l’administració, on hi ha unes jerarquies i unes dinàmiques molt marcades. Sí que és veritat que no és àgil i que ens va molt bé treballar en el teixit associatiu per les característiques que té i que l’administració no té per la seva pròpia idiosincràsia i concepció.  Això m’ha servit molt per entendre per què les coses no anaven tan de pressa com jo hauria volgut i també per atendre les demandes que rebo ara dels que han estat companys meus a l’associació i la federació. 

Però es pot tenir la impressió que els afers socials van més lents que altres. Altres ministeris tenen un altre ritme. 
No, ara no. Si fem un balanç del que hem fet durant aquest darrer any i mig, es pot veure que hem fet moltíssimes coses objectivables. Hem desenvolupat reglamentàriament la Llei de serveis socials i sociosanitaris. S’ha fet el reglament de prestacions econòmiques i ara estem treballant el reglament de prestacions tècniques i tecnològiques amb la cartera de serveis inclosa, que també és una demanda que ens marcava la llei. Hem desenvolupat la prova pilot de l’assistent personal, que vam presentar la setmana passada. Hem fet la llei de mesures urgents, que harmonitza tot el que és l’ordenament jurídic amb la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat. Ara estem en fase del retorn d’idees per tancar el text, que volem tenir acabat aquest desembre. Tancarem també l’informe que s’ha de dipositar a l’ONU. 

I tot això en l’àmbit legal. ¿I pel que fa a accions?
S’ha creat l’àrea de polítiques d’igualtat, en la qual s’han fet actes per visibilitzar  la qüestió de la igualtat. S’ha creat l’àrea de suport al jove tutelat i extutelat. Això abans no existia. Per tant, no crec que anem lents en afers socials, ens podem comparar amb qualsevol ministeri. Estem satisfets perquè el ritme de feina és molt intens per donar sortida a projectes i fets conclosos. També s’ha creat una àrea de prestacions econòmiques, que descarrega de tasques burocràtiques i més administratives les treballadores socials perquè puguin dedicar-se més al treball social en si. En atenció primària també hem fet un estudi per determinar les estratègies per millorar el servei i estem implantant un pla director en aquesta àrea, que ara es diu d’atenció a les persones i a les famílies. En un any i mig, aquest és el balanç. 

De cara al 2017 també teniu serveis nous.
Sí, estem en la fase embrionària del que serà aviat el punt de trobada familiar per fer visites supervisades que ens encarregui la Batllia, que era una demanda i una línia marcada per la llei com a recurs a desenvolupar. Estarà ubicat al ministeri d’Afers Socials. I en aquest ministeri també està acabant-se el que es dirà Espai d’Assessorament i Subministrament de Productes de Suport per a Persones amb Discapacitat, que també marca la Llei de serveis socials i sociosanitaris i que és per tenir una sala on s’exposin eines que poden ser útils per a la casa, com una grua per traspassos, per a persones amb discapacitat o dependència. Una tècnica informarà de tots els recursos que poden ajudar a la llar i la persona interessada ja es desplaçarà al lloc pertinent per comprar-los. 

També per a la infància.
Farem una nova llei de protecció a la infància i un pla nacional de la infància. Cal reformular-la perquè des de fa vint anys aquí s’ha treballat molt. Estem treballant molt en la prevenció de l’abús sexual i el maltractament infantil, i a partir del 2017 tindrem un psicòleg forense que volem que reculli el testimoni del menor perquè aquest no hagi de tornar a la Batllia a explicar la seva versió i sigui revictimitzat. 

Fem un salt gran i anem a Ocupació, on s’ha canviat el model. 
S’ha fet una reformulació del Servei d’Ocupació. S’ha canviat conceptualment el model, centrat en l’usuari, i es fan itineraris personals. Hi ha les orientadores, que fan entrevistes individualitzades i intermedien quadrant molt l’oferta amb la demanda, en contacte també amb l’empresa. 

Però continua tenint difícil casar l’oferta i la demanda.
Augmenten les ofertes i l’efectivitat del servei, hi ha més demandes i és veritat que no quadren amb les demandes dels empresaris. I no estem en contra de flexibilitzar les quotes, però és que encara no s’han exhaurit. Si s’exhaureix la quota de cambrers, per exemple, i no hi ha cambrers, doncs ja les obrirem. 
També és molt important destacar que s’ha començat a desenvolupar l’estratègia d’inserció laboral de persones amb discapacitat, que també és una qüestió que estava pendent. S’ha normalitzat dins del servei ordinari i no de manera separada. Era una demanda, la d’accedir-hi pels mateixos circuits. També farem una llei de polítiques d’ocupació. 

¿Els cursos de formació són l’única solució per casar oferta i demanda?
Com més formació tinguis més possibilitats tens de trobar feina, més ocupable seràs. Hem d’incidir en la formació perquè amplia el ventall de possibilitats. Aquesta formació ha de ser bona per capacitar la persona i també bona per a l’empresa, perquè li doni garanties. Han de ser formacions útils i vàlides. 

¿En què consistirà la llei de polítiques d’ocu­pació?
Fins ara l’ocupació es regula per un reglament i volem donar-hi més consistència legal. Ja hem començat a treballar en les bases conceptuals i recollirà tot el que seran les polítiques d’ocupació. Tenim una primera reunió sobre aquesta llei aquest desembre amb experts en dret laboral i polítiques d’ocupació. El que es vol és desenvolupar totes les polítiques d’ocupació dins d’un marc legal com és una llei. 

Es va fer balanç dels ajuts socials del primer mig any, en què s’ha donat 6 milions d’euros en prestacions socials. Una mica més que l’any passat. ¿Són suficients? ¿S’ha de canviar alguna cosa de la política d’ajuts socials?
Ara està molt organitzat en el reglament de prestacions econòmiques, que està en vigor des de l’1 de setembre. És interessant perquè estan recollides totes en el mateix departament i es poden ajustar molt les ajudes que es donen i es poden cobrir les necessitats de les persones. 

De vegades parlem de l’increment dels ajuts com una cosa positiva, però pot ser que també es pugui traduir en el fet que hi ha més gent que els necessita. 
Hi ha una sèrie d’ajuts establerts per llei i hi ha gent que no en tenia coneixement i s’hi ha acollit. Hi ha altra gent a la qual ajudava la seva família i ara no l’ajuda. No vol dir que hi hagi més gent necessitada. El que hi ha són unes garanties d’atenció social i prestacions no contributives, com la de la gent gran o la gent amb discapacitat, que són drets, i la gent s’acull a aquest dret. No vol dir que la situació econòmica hagi empitjorat. 

Per l’any vinent s’espera incrementar aquesta partida d’ajuts socials. 
És una partida que tenim oberta en funció de la de­manda. 

Canviem de tema. La cartera de serveis ja té l’esborrany fet i presentat, i amb ella s’espera endreçar tots els serveis, ¿però també en poden sorgir de nous?
El reglament s’està treballant perquè ara les associacions ja tenen l’esborrany per fer les aportacions. Aquesta cartera regularà els serveis que ja hi ha. És una eina dinàmica, com va dir el ministre Xavier Espot. Et permet incorporar-n’hi i treure’n. Perquè si tens un servei obsolet i que no té demanda el podràs treure, i si podem incorporar-ne de nous, com el de l’assistent personal, també ho farem. 

“Ja tenim sis contactes que s’han interessat per formar part de la xarxa d’empreses inclusives” 

L’estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat preveu una inscripció  normalitzada al servei, i  també el reconeixement a les empreses compromeses. ¿Creu que un reconeixement és suficient? 
Farem un distintiu, a més d’una sèrie d’aspectes que aniran associats a la imatge, tangibles i intangibles. El Govern es farà càrrec de la cotització fins a arribar al salari mínim del sou de les persones amb discapacitat que ocupi. Ja tenim sis empreses que estan interessades a formar part d’aquesta xarxa d’empreses inclusives. A més del distintiu, l’empresa formarà part del catàleg d’empreses inclusives que difondrà el Govern. I anualment es donarà un reconeixement, com un premi a l’empresa que més hagi col·laborat. Això té uns beneficis de cara a l’empresa i també de cara al consumidor que està sensibilitzat. Això també està previst per a principis de l’any vinent.

Davant d’una societat no conscienciada, ¿no creu que és millor començar per mesures més dràstiques, com establir una quota de contrac­tació de persones amb discapacitat per nombre de treballadors, per exemple?
Per mi és millor fer un acompanyament individualitzat. I fer que l’empresa que realment vulgui fer aquesta contractació social la faci, que no sigui imposada. En altres països s’hi obliga, però hi ha empreses que prefereixen pagar la sanció i per tant no aconsegueixes res. N’hi ha d’altres que, per complir la quota, contracten persones amb discapacitat i no els fan desenvolupar una tasca motivadora ni estan acompanyades, i estan tota la vida en un racó fent fotocòpies. El nostre interès és que s’entengui d’una vegada que les persones amb discapacitat formen part de la societat igual que tothom i són subjectes de dret, i que tots els altres hem de ser agents facilitadors perquè aquests drets siguin efectius, perquè és a les nostres mans i no a les d’ells. Tothom tenim un compromís. Obligant no actues pel que fa a conscienciació. Hem de demostrar tot el que aporten les persones amb discapacitat, perquè aporten molt al clima laboral. 

¿Quines fites s’han marcat davant d’una població de més de 500 persones amb discapacitat i en edat laboral? 
Això no vol dir que puguin treballar o que siguin ocupables. Encara s’han de filtrar les persones que sí que podran desenvolupar una tasca. És difícil posar-se una fita. 

Des que ha començat aquesta estratègia d’inserció laboral de persones amb discapacitat, ¿quins són els resultats? 
Ara ja hi ha vuit persones amb discapacitat que treballen en una empresa ordinària i guanyen el salari mínim. D’aquestes n’hi ha unes tres que treballen en administracions públiques. 

Quan parlem de discapacitat, ¿quina és la terminologia que li agrada més? ¿No creu que diversitat funcional és un terme forçat?
A mi el terme que m’agrada més i està validada per l’ONU és persones amb discapacitat. El que no m’agrada és que parlin de discapacitats. Sempre s’ha d’acompanyar de persona, perquè si no el terme agafa una connotació no gaire correcta. Quant a això de la diversitat funcional, si t’hi fixes tots som diversos funcionalment. Per mi aquest terme no defineix la discapacitat, però és una opinió personal. Però entenc que em parlin de diversitat funcional. Aquest terme va sorgir del moviment Vida Independent, que són persones sobretot amb discapacitat física i se sentien més còmodes amb el terme diversitat funcional, que val a dir que no està reconegut.