Eva Descarrega: “La nova llei busca sostenibilitat i equitat, i tothom ha de fer esforços”

La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, defensa que la reforma de la llei de la Funció Pública comportarà unes millores laborals per als treballadors i també farà que l’administració sigui més àgil i professionalitzada. Diu que el text incorpora aportacions dels funcionaris i que algunes mesures, com la reducció salarial en cas de malaltia no laboral, cerquen l’equitat.

Una reforma molt esperada. Què aportarà la nova llei de la Funció Pública?

Comportarà una millora de les condicions laborals dels treballadors públics. El projecte de llei implica un model de carrera professional vertical i horitzontal. També hi haurà una més gran mobilitat, tant al si de l’administració com en altres sectors, ja sigui l’administració de justícia o els comuns. A més, hi ha un capítol dedicat a la formació, que no és a la llei vigent, i que ha de ser una eina de desenvolupament professional i ha de permetre avançar en la carrera horitzontal, que s’estableix a 40 anys per al cos general i a 35 per als especials. I després hi ha un sistema d’incentius amb una avaluació de l’acompliment que permetrà percebre un complement de productivitat. Serà un complement biennal no consolidable i s’haurà establir via reglamentària. 

És la reforma definitiva per a una administració més àgil i professionalitzada?
Efectivament. El que volem és que la gent estigui més capacitada, sigui més professional i permeti adaptar-se a l’evolució de l’administració. Estem implementant l’administració electrònica i això exigeix noves capacitats per fer front a nous reptes i noves condicions de treball a l’administració.

Com es pot impulsar amb l’oposició dels sindicats?
Ells estan d’acord amb la carrera horitzontal, amb el tema de la formació, la mobilitat. A més, en aquests àmbits hem utilitzat treballs que s’havien fet amb els  governs anteriors i que els mateixos sindicats comparteixen. Ara bé, ells tenien unes posicions legítimes, que són les de retribució pel que fa al complement d’antiguitat, el canvi de quinquennis a triennis. Aquest darrer és un complement que no desapareix, sinó que se’n  modifica el termini de percepció i respon a la voluntat que el Govern pugui finançar la carrera professional i el sistema d’incentius. Es tracta de premiar el talent, la formació i la capacitació del personal i no tant l’antiguitat, tot i que es continua mantenint.

Ha comentat que la comissió consultiva no és el lloc per negociar, però una sentència del Tribunal Superior diu el contrari.
La llei de la Funció Pública diu que la comissió consultiva és un òrgan col·legiat de consulta i de participació. Els tribunals entenen que, vist que no hi ha un altre espai a l’administració, els sindicats utilitzen aquest espai per exercir el seu dret sindical. Tal com vaig dir, algunes de les seves propostes sí que s’han tingut en compte i, sense parlar de negociació, és obvi que el Govern ha reconsiderat certes posicions tenint en compte les discussions i els intercanvis d’opinions que hi hagut a la comissió consultiva i el que reflecteix el mateix informe.

Sovint han comentat que els sindicats no tenen representativitat. Li preocupa?
Havia estat diferent en etapes anteriors, però actualment els representants sindicals a la comissió consultiva són membres del sindicat de policia, del sindicat del cos d’ensenyament i de l’USdA, que efectivament té afiliats de l’administració general, però no hi ha pròpiament un representant del cos general. En aquest sentit, la llei de la Funció Pública és una norma que està destinada al cos general i s’aplica de manera supletòria als cossos especials. Amb tot, a mi em consta que en les reunions de treball que tenen hi participa el representant de l’associació del cos general, però no està present a la comissió consultiva.

Per quin motiu succeeix això? Falta més regulació de la sindicació?
És veritat que, tradicionalment, sempre ha estat una mica així. Els representants dels sindicats dels cossos especials sempre han tingut molta més força que el cos general. 

Caldria adoptar mesures perquè això no fos així?
Sé que ells han fet moviments i han estat intentant trobar persones que poguessin representar el cos general, però quan hi ha eleccions no n’hi ha gaires que vulguin representar el cos general.

No era possible mantenir el 100% del salari en cas de malaltia no laboral?
Tot i ser sensibles a aquestes raons de salut que afecten un lloc de treball a l’administració, també és important fer esforços i que hi hagi certa equitat. Si a una persona li arriba una malaltia,  no pot exercir les seves tasques i ha de passar a un altre lloc de treball, potser també és just que les seves condicions retributives siguin proporcionalment reduïdes. La nostra proposta inicial era passar de la retribució del lloc d’origen a la retribució del lloc de destí i finalment ens ha semblat més raonable, a través de les converses que hem mantingut, que havíem de mantenir aquest 75% i 100% per malaltia laboral.

No és un objectiu econòmic?
No. És per equitat. També cal dir que hi ha 25 persones en situació de reforma i 25 amb una adaptació del lloc de treball.

Però per als alts càrrecs sí que s’ha mantingut el complement.
El complement de reconeixement de la funció directiva el va adoptar el Govern el 2004 per a les persones que han exercit una funció directiva durant més de cinc anys i es percep des que es deixen les funcions directives fins al final de la carrera professional. Ho mantenim per a les persones que el perceben i les que actualment tenen funcions directives també hi tindran dret. Els nous directors, amb l’entrada de la llei, ja no el percebran. Es busca equitat i que l’administració sigui més sostenible. Tothom ha de fer esforços.

Què fa pensar que els reglaments de la llei es tindran en breu quan encara en falten de l’antiga?
El Govern és molt conscient de la necessitat de desplegar aquest nou model i té el màxim interès a treballar els reglaments, sobretot el de l’avaluació de l’acompliment i el de la carrera horitzontal. Aquests haurien d’estar el 2018. Són importants perquè l’avaluació de l’acompliment és el sistema d’incentius. I l’avaluació de l’acompliment és una de les condicions que exigeix la carrera horitzontal. Hi haurà una carrera professional a 40 anys, dividida en uns 8 graus a cinc anys i, per passar de grau a grau, s’exigirà formació i avaluació de l’acompliment positiva.

També s’està treballant en la llei del cos de docents.
En el proper trimestre esperem que pugui estar finalitzada. Cal dir que a la llei de la Funció Pública no es poden incloure especificitats d’un cos quan la regulació d’aquest cos s’està duent a terme.

Una crítica recurrent és que l’administració està sobredimensionada. És cert?
No crec que sigui una administració sobredimensionada. El que calen són nous llocs de treball perquè l’administració evoluciona i hi ha ministeris que han de ser reforçats amb persones de perfils més específics. Però també, a mesura que es van jubilant, certs llocs que es poden reconsiderar perquè hi ha tasques que ja es poden fer electrònicament. Són llocs destinats a desaparèixer. Per això cal més formació. 

Són privilegiats, els funcionaris?
Sempre he mantingut que el que tenen els treballadors públics són condicions diferents. No crec que siguin privilegiats.

Els empresaris reclamen agilització dels tràmits. Com hi respondrà el Govern?
No trigarà gaire el registre de nom comercial amb 72 hores i l’obertura de comerç. En ser un tràmit mixt amb els comuns no és tan fàcil. Però hi seguim treballant perquè sigui una realitat en breu.