Diari digital d'Andorra Bondia
El director del Cos de Banders, Ferran Teixidó.
El director del Cos de Banders, Ferran Teixidó.

Ferran Teixidó: "En cap cas es pretenia que fóssim una institució armada"


Escrit per: 
Agències / Foto: A.S.

A principis d’any Ferran Teixidó va passar a ser el nou director del Cos de Banders i durant aquest mig any al capdavant del cos, li ha tocat viure el confinament i la situació generada per la Covid-19, a més de presentar un nou projecte de llei per a la modificació de la llei del cos.

Quin és l’objectiu d’aquest projecte de llei?

Principalment el que es buscava era la identificació del cos. Nosaltres fins ara estàvem sota el departament de Medi Ambient i ara passem a formar part directament al ministeri, és a dir, se’ns dona una mica més d’identitat i més força i eficàcia a l’hora de treballar, ja que dependrem directament d’un ministeri i no d’un departament. A més, esdevenim departament propi com la resta de cossos especials com pot ser el de policia, duana o penitenciaris.

Es podria dir que és una professionalització del cos o un reconeixement a la seva tasca?

Crec que ja estem professionalitzats i que esdevenir departament és tenir una estructura més pròpia, però sí, també pots dir-li professionalització. També ens fa estar més reconeguts perquè dona més seguretat al mateix cos. En definitiva, la modificació professionalitza i fa més eficaç al cos.

La modificació també els hi dona competència plena pel que fa al control de gossos potencialment perillosos...

La competència amb gossos perillosos ja la teníem completament, és a dir, la competència era i és nostra. El que passava fins ara, era que tot el procediment sancionador ho feia el departament d’Agricultura i ara tot el procediment sancionador el farem nosaltres també. La idea és que des que comencem un control o un atestat, continuem fins que es resolgui tot aquest expedient. A banda, el que s’ha buscat és simplificar el procediment sancionador amb una reducció dintre d’aquestes sancions del 40% si es paga durant els primers 10 dies hàbils. Per tant, es busca simplificar-ho i que la persona, com que són infraccions molt evidents com poden ser portar morrió o anar deslligat en el cas dels gossos, ho accepti d’alguna manera i en 10 dies es pugui fer efectiva la sanció i aleshores se li fa un descompte del 40%.

I amb caça i pesca també?

Es fa el mateix. Per pesca aquest procediment simplificat és per infraccions lleus i menys greus, i per caça per infraccions lleus i greus. En caça és quan menys es pot aplicar perquè moltes de les sancions són molt greus i no entrarien dins el procés simplificat. Tot i així, cal recordar que el procediment simplificat no necessàriament ha de ser efectiu, ja que la persona pot recórrer igualment i no ha de fer efectiva la sanció. En aquest sentit, no canvia res a no ser que la persona voluntàriament vulgui pagar l’import de la sanció. Fins ara no hi havia res ni amb gossos, ni amb caça ni amb pesca i és una de les novetats d’aquesta modificació del projecte de llei.

Aquesta modificació de llei també inclou una regulació sobre el port d’arma en què s’eliminava la paraula 'llarga' de la llei i que és un dels punts que està generant més polèmica.

En un inici, ja has vist que dins la llei, això no és el més important però és el que està donant una mica de rebombori. Ara mateix, tal com va explicar la ministra fa pocs dies, es van fer unes esmenes sobre aquest cas de l’arma. No volem ser una institució armada com podria ser la policia, ha de quedar molt clar que en cap cas es volia com a seguretat pròpia, però sí que es volia fer una regulació del port d’arma dins el cos, ja que actualment el Cos de Banders només té port d’arma llarga, com rifles o fusells i les escopetes. El que es pretenia és que en algunes competències nostres es pogués regular el port d'arma en moments molt concrets, deixant arma en sentit general i que a partir de l’assessorament d’òrgans competents es dictaminés quin tipus havíem d'utilitzar. Per tant, no es vol que sigui un habitual que els banders vagin armats, sinó en casos puntuals. Ara estan amb el joc parlamentari, s’ha fet una pròrroga fins al setembre pel tema de les esmenes.

Aleshores entén l’enrenou i les queixes dels caçadors?

A vegades no s’expliquen bé les coses. Jo crec que la ministra i nosaltres ja vam fer una presentació al Consell General sobre el tema de tota la llei i també a la premsa, i crec que en aquell moment la ministra ja ho va deixar clar, que en cap cas es pretenia que fóssim una institució armada. Només per casos puntuals i com diem, els caçadors pràcticament ni veurien aquesta arma. Tampoc t’estic dient que la portéssim perquè igual ni la portaríem, ja que en el reglament s’ha deixat obert. Aleshores, potser amb l’assessorament ens diuen que no necessitem cap arma curta, que portem arma llarga i ens diuen de quina manera s'ha de fer.

Una de les altres demandes que ha fet durant aquest temps com a director és la d’augmentar el nombre de places al cos fins a 21.

Actualment al Cos de Banders som 17 membres, 15 dels quals sobre el terreny. Dins del col·lectiu hi ha 20 places, aquesta 21 seria perquè comptaria també la de director. El que es va demanar aquest any, però evidentment amb tota la problemàtica de la Covid-19 ens adaptem als requisits econòmics i ho demanem de cara a l’any vinent, és cobrir tres llocs de treball bander per arribar a tenir 20 membres, que és el que hem tingut sempre. Aquí no estem demanant nous llocs de treball sinó que demanem cobrir les vacants que hem tingut per jubilació, una altra per la problemàtica que vam tenir amb l’agent en prova i la meva, perquè va ser la primera vegada que un agent o un cap d’unitat va pujar cap a director i també cal cobrir aquesta plaça. D’altra banda, pel mes de setembre sí que tenim previst un edicte per a cap d’unitat del cos, i l’estructura quedaria amb un director, dos caps d’unitat i tots els agents de sobre el terreny, que l’ideal seria que n’hi hagués 18.

Durant aquest temps al capdavant del cos, quines altres mancances ha detectat?

Doncs d’entrada una modificació que hem tingut recentment. Degut a les necessitats i requeriments de la societat volem tenir una figura que abans no hi era que se’n diu agents de proximitat. Ens hem vist obligats d’alguna manera a tenir agents de proximitat perquè a prop dels nuclis habitats estem molt requerits, ja sigui per recollida d’animals o per altres demandes. Aleshores, nosaltres tenim una feina bàsica, que és el control de la caça i la pesca, amb la qual ens allunyem molt de les zones més cèntriques i veiem que a la que ens requereixin, podem trigar una o dues hores a arribar i a actuar. Per tant, creiem que el més adient és tenir algú tant de tarda com de matí com a agent de proximitat.

Per tant, significaria més agents?

Al final som els que som. Entenem que avui en dia tal com està tot econòmicament no podem demanar més d’aquests 20-21 agents. Aleshores intentarem planificar molt bé la feina i prioritzar tasques. Som un cos que, a banda de la tasca pròpia que tenim, fem moltes col·laboracions amb altres departaments com pot ser amb Fauna amb el recompte d’isards. Per tant, és molt important de cara a l’any vinent planificar molt bé tota aquesta feina que tenim i també incloure aquesta figura dels agents de proximitat per donar resposta ràpida al ciutadà. Ara mateix no el tenim, i si hi havia un agent disponible perfecte però si no estava, podia tardar molt a arribar. És el que dic, al final som un cos que treballem per la societat i la societat el que vol és que quan té una demanda, es resolgui ràpidament. Tot i així, sempre hem intentat respondre a aquesta demanda.

D’entre aquestes demandes a la zona urbana, quines són les més habituals?

Depèn molt de l’època de l’any. Per exemple a la primavera i estiu sobretot és per requeriment de serps, gossos, ocells o control de moltes espècies cinegètiques. Principalment és recuperació de fauna.

Entenc que la gran part de demandes arriben a través del número 148 que teniu a disposició de la ciutadania?

Sí, i aquest any s’incrementaran molt el nombre de trucades que rebem. Nosaltres fem molta divulgació en xarxes, a nivell d'informació i conscienciació, però el 148 està augmentat exponencialment el nombre de trucades. Tenim una persona que fa la feina administrativa i fa l’horari administratiu, però a banda, el 148 està 24 hores en funcionament perquè sempre tenim algú de guàrdia. Són els agents de trucades telefòniques que sempre donen servei a aquest número. Així, l’any passat vam arribar gairebé a les 2.000 trucades i aquest any les superarem segur perquè ja n’hem rebut 1.500. Cada any va creixent i això et demostra que el Cos de Banders cada cop és més requerit per la societat i és que, per exemple, fa sis anys podíem tenir només entre 300 o 400 trucades anuals.

I durant aquesta pandèmia, com ha estat el seu treball i com es van adaptar al confinament?

Va venir de cop i ens vam anar adaptant al dia a dia. No sabíem com funcionaria, però sí que vam prioritzar, perquè se’ns va demanar, el tema de contagis i tema sanitari. Nosaltres no vam deixar de treballar durant el temps de confinament, sinó que estàvem sobre el terreny i va ser una època que vam tenir bastanta feina col·laborant amb la policia fent aquesta tasca de conscienciació de la gent, sobretot en zones de muntanya perquè molta gent s’hi va desplaçar i allà és on vam intentar col·laborar més amb la policia. A banda, com a cos ens vam organitzar de tal manera que no tinguéssim contacte entre nosaltres perquè som un cos molt petit i només que algú hagués sortit positiu ens podria haver repercutit a tots. Per tant, vam distribuir els horaris de matí i tarda i en un inici treballàvem de manera individual, cadascú amb un vehicle i quan sortia un entrava l’altra seguint totes les mesures d’higiene. Després, progressivament, durant el desconfinament vam començar a treballar per parelles però intentant separar dos grups perquè no es trobessin els uns amb els altres, i ara ja estem treballant de manera habitual mantenint les mesures d’higiene.

Tal com ha comentat abans, en un dels temes que col·laboren amb Fauna és amb el recompte d’isards que es fa ara a l’estiu. Com ha anat?

Són 17 dies, entre el 19 de juliol i el 4 d’agost, en els quals hem fet el recompte de tota la cabana d’isard de tot el Principat. Tenim uns itineraris per dies i agents i primer comencem amb la zona de vedats i després a l’exterior. En principi, podem dir que ha anat millor que l’any passat, ja que hem vist que la cabana d’isards està en molt bones condicions i s’estan veient cabanes en indrets determinats que abans no es veien. Això també és degut que el mateix caçador és més conscient que s’ha de gestionar aquesta espècie i cada cop hi ha menys casos d’infraccions sobre la caça, que està fent que les cabanes agafin poblacions més estables i nombroses. En definitiva, hem vist cabanes importants en zones cèntriques d’Andorra que repoblen tota la zona i això és molt important perquè fins ara teníem cabanes al voltant de les fronteres que podien estar a Andorra o Espanya o França.

I ara, quines són les següents actuacions que han de fer?

A l’estiu fem una tasca molt important quant a la pesca perquè fem molts controls. Pensa que la pesca als estancs té molta tradició i un agent es pot passar el dia a dos o tres estanys per controlar que la gent tingui la llicència, per vigilar que es pesqui correctament i per donar informació. A més, enguany, la caça pràcticament no s’aturarà perquè n’hem allargat la temporada i ara estem amb la caça del mufló i del cabirol mascle, amb la qual cosa també hem de fer controls i vigilàncies. D’altra banda, també continuem amb el porc senglar perquè seguim tenint denúncies i hem d’anar als llocs a fer les verificacions corresponents. I també la societat cada cop ens requereix més pel tema de la fauna i de recuperació d’espècies i nosaltres hem de respondre a les seves demandes.

Ja per acabar, el Cos de Banders es canvia d’ubicació cap al nou edifici del COEX. Quan es produirà el trasllat?

Nosaltres ara pel tema de feina estem molt atabalats, però jo crec que a mitjans d’agost ja estarem traslladats. De fet, ja estem portant coses cap allà però a diferència del COEX, a nosaltres no ens fan fora del ministeri i tindrem un lloc d’impàs entre estar aquí i allà. Per tant, ens ho prendrem amb calma perquè volem ser efectius i donar una resposta a la societat que vingui i a poc a poc anirem fent el trasllat.

Ferran Teixidó:
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic