Diari digital d'Andorra Bondia
El secretari general del SAT, Guillem Fornieles.
El secretari general del SAT, Guillem Fornieles.

Guillem Fornieles: “És la típica excusa del tirà dir que els sindicats no representen res”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, parla de la vaga convocada pels treballadors de la funció pública, de les noves lleis laborals i de la retallada de drets que s’està desplegant tant en el sector públic com en el privat. Lamenta la inexistència de negociacions amb participació dels assalariats i reitera la necessitat que els coprínceps intervinguin per al bon funcionament de la societat.   

Estem a les portes d’una vaga de la funció pública. El SAT hi ha donat suport. Per què?

La vaga és legítima. És defensar drets dels treballadors de la funció pública, que han estat reduïts. Quan tens un dret i algun govern te’l retalla, això és un cop d’estat a la dignitat dels treballadors. Resulta que mai hi ha hagut negociació perquè, si n’hi hagués hagut, podríem dir que és el resultat d’una negociació. Que hi ha una sèrie de pactes, una sèrie de convenis i són vinculants. Però aquí no hi ha hagut negociació en cap moment i tot ha estat imposat pel Govern. I, quan passa aquesta situació, això es converteix en un dictadura.

Què hauria de contemplar la reforma de l’administració?
Els negociants, que no han existit, ho saben millor que jo. Si hi hagués hagut una negociació, segur que els sindicats haurien plantejat aquestes qüestions abans d’arribar a la vaga. Però si no hi ha negociació és normal que es vagi a la vaga.

Als treballadors del sector privat els pot semblar que els funcionaris es queixen per tot.
Plantejaria als treballadors de l’empresa privada si no voldrien tenir els mateixos drets que els funcionaris, les mateixes garanties del dret al treball, que és l’article 29 de la Constitució. I si no els agradaria tenir les mateixes prestacions econòmiques que tenen els funcionaris. Oi que voldrien això? Doncs això és el que defensem.

Serà una de les vagues més importants que ha viscut Andorra?
A la dècada dels 30 hi va haver la vaga dels treballadors de Fhasa, de gran abast. Segons com es plantegi serà una vaga a llarg termini. Perquè no serà un dia i s’ha acabat sinó que hi haurà vagues continuades. Afectarà econòmicament Andorra, afectarà l’empresariat i permetrà donar un cop d’atenció: els governs d’aquest país no poden fer el que els doni la gana, com si fos una dictadura, com si fossin uns cacics. 

L’anunci d’una vaga indefinida va crear una certa alarma. Potser això desencallarà per fi la regulació del dret de vaga?
Si fan una llei del dret de vaga discriminatòria, com volia fer aquest Govern, en què les decisions les pren el patró o el Govern, això no és una llei de vaga. Això és un altre cop d’estat contra els drets dels treballadors, és una llei opressiva. Totes les normes que afecten la societat han de ser com a mínim negociades, pactades i el resultat ha de ser vinculant. Però, fins avui, cap dels governs que hi ha hagut en aquest país des de fa 25 anys en cap moment s’han assegut a negociar ni a pactar. Això vol dir que volen mantenir el concepte feudal. Aquí no hi ha hagut mai voluntat de negociar. Una reforma ha de ser pactada perquè beneficiï a tothom i no només a una de les parts. Però tot el que s’ha fet en l’àmbit laboral, sigui en l’àmbit públic o privat, ha beneficiat sempre la patronal.

Negociar amb qui? Perquè sempre s’argumenta que els sindicats no són representatius.
Aquesta és la típica excusa del tirà, que diu que no representen res perquè no hi vol negociar. Creiem que han de ser els polítics, que són càrrecs electes i representen tot el país, els que han de plantejar la qüestió de la negociació. Dir que no són representatius és un insult a la societat. Amb aquest mateix argument podríem negar sempre la possibilitat a qualsevol grup que diguem que no és representatiu. I això és feixisme. 

Ara també s’estan treballant les noves lleis laborals, que representen un cert retrocés.
Evidentment. Ens volen doblegar al nivell de serfs, pràcticament. Que cada empresari, cada personatge que tingui una mica de poder i tingui sota seu una sèrie de persones a qui ha d’explotar, ho pugui fer amb una certa llibertat i sense posar en risc la seva impunitat. Per què creiem que estem encara a l’edat mitjana? Perquè el país es regeix encara, en general, pels usos i costums. Es va aprovar la Constitució perquè al seu moment va ser necessari i els coprínceps no volien aquesta situació. Els poders reals del país van decidir aprovar-la, però no acatar-la. I un exemple és el fet que molts articles de la Constitució no estan desenvolupats. I els desenvolupats ho estan amb lleis estèrils.

Com ara?
El Codi de relacions laborals és fallit, perquè tot ha de passar per la Batllia. La Llei sindical s’ha demostrat estèril perquè el sector privat no es pot organitzar com a sindicats de sector o per empreses. La llei de vaga és una llei per retallar drets als treballadors. I la Llei de seguretat i higiene en el treball també és deficitària –ens podem trobar amb treballadors en risc d’accident perquè l’empresa no compleix totes les normatives. 

I sobre les noves lleis laborals, què suposaran respecte de les que estan en vigor?
Seran menys drets, menys possibilitats de defensa i més submissió al patró. El patró es converteix en amo i senyor de les seves vides. Continuo responsabilitzant d’aquesta situació els coprínceps perquè la permeten. Tornem cap endarrere.

Els coprínceps hi haurien d’intervenir.
Haurien d’intervenir com ho va fer Sarkozy quan va considerar que això era un paradís fiscal. Haurien de ser els garants de l’Estat i la societat andorrana. Ho diu la Constitució. Però el bon funcionament de l’Estat no s’aconsegueix si hi ha injustícies, diferències i discriminacions. Si una societat és classista. Ells en són els màxims responsables.

Els sindicats havien fet unes aportacions a les noves lleis.
DA no ens ha donat resposta. Han fet silenci administratiu. Han callat i continuaran fent el que estan fent. Són mercenaris polítics. A Espanya i França també n’hi ha, però aquí és molt descarat. Les diferències són abismals: els rics són més rics i els pobres són més pobres, els treballadors perden poder adquisitiu, i els més rics no volen deixar de guanyar el que estan guanyant.

Si aquestes lleis representen un retrocés, per què el sector privat no es mou?
L’article 90 del Codi de relacions laborals parla de l’acomiadament no causal. Desenvolupem el dret sindical, però afegim un article al Codi de relacions laborals amb què l’empresari pot acomiadar el treballador quan vulgui, pagant la misèria que es pagarà amb les noves lleis. Et quedes al carrer i a més estàs marcat. Qualsevol treballador que reivindiqui que li paguin les hores extres, per exemple, serà acomiadat. Aquí no hi ha llibertat sindical, sinó repressió patronal. 

És impensable una vaga general, en el sector privat?
Una vaga no es planteja. És molt difícil. Qui anirà a la vaga sabent que el dia següent l’acomiadaran? Ningú vol arriscar el seu dret a la vida, a pagar el lloguer... No hi ha garanties respecte del dret laboral ni sindical. Durant aquests 25 anys, la majoria de representants polítics han tingut vinculacions amb l’oligarquia. No hi ha cap treballador de base al Consell General. Aleshores, què podem esperar?
  
La gent es conforma?
Parlo amb gent del carrer o turistes que se’m queixen del mal tracte que han tingut en algun comerç. Això succeeix perquè, quan el treballador veu que és un esclau del patró, ha de pagar els deutes, no treballa amb l’entusiasme ni estimació a l’empresa. I això és una forma de vaga, una forma de queixa, de reivindicació. La rotació laboral perjudica l’empresa i la bona imatge del país. Per això cal que els drets sindicals siguin negociats. El 2009-2010 ens vam asseure a negociar alguns temes amb la patronal. Les negociacions es van acabar i no vam arribar a res. Ens agradaria molt asseure’ns. I quan es diu que no som representatius cal recordar que defensem interessos i drets de la majoria quan la patronal només representa interessos i privilegis de la minoria.

Fa poc, el president del consell d’administració de la CASS es va mostrar crític amb la baixíssima participació dels assalariats a les eleccions dels seus representants. Definitivament vol dir que la gent passa?
No hi participen perquè ningú creu en aquest tipus de democràcia o la representativitat dels assalariats. Són una majoria aclaparadora, però només hi tenen dos representants. Es troben en minoria davant de la resta. Per què anar a unes eleccions que són una fal·làcia, un engany? No hi ha representativitat proporcional i els treballadors no hi poden defensar res. Per això no hi van. És maquillatge democràtic. Nosaltres vam plantejar que la CASS fos nacionalitzada, que fos un ministeri més del Govern, i evitar els costos de manteniment que té ara, que són 3 milions d’euros cada any.

Diverses formacions, entre les quals el SAT, van fer una campanya pel vot dels residents a les comunals.
La democràcia exigeix que la majoria de la gent que viu en un país pugui votar. Cal nacionalitzar persones i això no ho pots fer demanant 20 anys de residència, quan el Consell d’Europa parla d’un màxim de 10 anys, i tampoc obligant a renunciar a la d’origen. Facilitar la integració és un acte democràtic. No facilitar-la, fer-la amb comptagotes, com fan ara, és un acte de manipulació del dret a la participació democràtica.

La integració passa per la nacionalització.
Evidentment. Quan recollíem signatures un andorrà ens va dir: aleshores què ens queda als andorrans? Aquesta frase és xenòfoba perquè vol dir que nosaltres som especials i els altres no són res. Pregunto, però, que queda a aquest país a banda de la riquesa acumulada per uns pocs? Només la llengua. Els  costums de supervivència, agrícoles, tot ha desaparegut per altres mecanismes. L’única cosa que ha quedat és la llengua. Tota la  resta ha canviat. 

“Cobrar la comissió forma part dels usos i costums d’aquest país”

Darrerament han tornat a sorgir acusacions de corrupció política.
Cobrar la comissió forma part dels usos i costums d’aquest país. Com també forma part dels usos i costums d’aquest país que estiguis cobrant un sou com a polític i, a més, facis funcionar el teu negoci. Això és impensable en una democràcia real.

Tot això caldria regular-ho.
Caldria acabar amb situacions que només afavoreixen i garanteixen els privilegis als polítics, a una part minoritària de la societat. Quan es parla de ser patriota jo em plantejo si aquestes corrupcions que s’estan descobrint són de patriotes. Fins quan un alt càrrec institucional pot mantenir el seu negoci en marxa o donar favors a aquesta o altra empresa? Quina transparència tenim? Tot el que es paga amb diners públics, inclosos els sous dels polítics, ha de ser transparent. Però oculten informació. 

Relacionat amb un presumpte cas de corrupció política, els sindicats de la funció pública han presentat una demanda. És feina dels sindicats ficar-se en aquests temes?
La pregunta és: hi ha llibertat sindical en aquest país realment? Si no n’hi ha, tot procediment que sigui per reivindicar drets, per denunciar corrupcions... tot, sempre que no s’utilitzi la violència, és legítim. Poden dir que això no és funció dels sindicats, però la funció del Govern era legislar correctament, i no ho ha fet. La funció del Govern era ser transparent i no ho és. La funció del Govern és governar per a tots els ciutadans i no ha governat per a tots els ciutadans. Per tant, és perfectament legítim. Ara bé, qui decidirà la legitimitat d’aquest procediment? El poder judicial. Aleshores aquí hem topat amb una situació difícil perquè el poder judicial està polititzat, i no em refereixo als jutges, sinó al Consell Superior de la Justícia. El Consell Superior de la Justícia està format per cinc membres elegits pels dos coprínceps, el cap de Govern, el síndic i la Batllia i, per tant, quatre d’aquests càrrecs electes són polítics. Caldria modificar-ho. Aquí els coprínceps hi tenen una responsabilitat molt important, i sobretot el copríncep episcopal és molt conscient del que està passant. Ell va dir que per ser creïble cal ser honest i transparent. Però encara estem esperant l’honestedat i la transparència.

Guillem Fornieles: “És la típica excusa del tirà dir que els sindicats no representen res”
Número de vots: 160
Comentaris: 1

Comentaris

Quin tio més negatiu... Evoluciona nano

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic