Diari digital d'Andorra Bondia

Jaume Salvat: “L’objectiu ha de ser millorar els serveis i abaixar preus però no la competència”


Escrit per: 
Julià Rodríguez

El director general d’Andorra Telecom, Jaume Salvat, considera que l’objectiu  “ha de ser la millora dels serveis i que tinguin un preu lògic, però no la competència en un mercat tan petit com el nostre”. Salvat afirma també que l’empresa parapública ha d’aportar i idees i facilitar que es posi en marxa al país un clúster sobre tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). “Volem tenir una participació activa en aquest clúster”, afegeix.

¿Quin paper ha de jugar Andorra Telecom si el país es vol dotar d’un clúster important en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)?
Nosaltres hem estat implicats des de l’inici en la reflexió multisectorial que s’ha fet. Sembla que, pel que fa a les TIC, Andorra és un país amb potencial, segons l’opinió de tothom, i per això cal veure com aquest clúster es pot convertir en una realitat. Nosaltres estem totalment a favor que hi hagi aquest clúster i el que volem és tenir-hi una participació activa.
I és que creiem que el que hem de fer és aportar idees i facilitar que les coses tirin endavant. El cert és que cada vegada les telecomunicacions evolucionen més i necessiten més inversió, perquè la implicació que tenen en el dia a dia de les empreses i de la gent en general és més important. Això vol dir que els serveis de telecomunicacions s’acabaran sofisticant més i probablement el que cal és tenir ecosistemes, de manera que hi hagi la col·laboració de diferents empreses per crear nous serveis.

¿Hi ha alguns requisits que s’hagin de complir perquè la construcció d’aquest clúster acabi tenint èxit?
Penso que el clúster ha d’estar orientat als serveis. En aquest sentit, cal una reflexió conjunta sobre quines són les possibilitats en l’àmbit de les TIC i, en cas que es trobi que hi ha esculls, s’ha de trobar la manera de superar-los.

Hi ha països que han tingut molt èxit a l’hora de posar en marxa un clúster d’aquest tipus, però els experts recomanen no seguir cap exemple concret sinó buscar un model propi.
No es pot comparar el que pot passar en un entorn específic i intentar traspassar-lo a un altre lloc en un altre moment. En aquest sentit, considero que s’anirà avançant sobre les possibilitats que tenim aquí en aquest sector.
Les infraestructures de què disposem a Andorra Telecom faciliten que hi hagi empreses que puguin fer coses en aquest àmbit. Només cal recordar que som el primer país del món que tenim cablejades el cent per cent de les empreses i les llars amb fibra òptica, i recentment també hem canviat la xarxa mòbil, així que he de dir que, quant a infraestructures, ja tenim un avantatge competitiu en relació amb altres llocs que hi ha al voltant perquè hi hagi empreses que es vulguin implantar al país.

¿O sigui, que per posar en marxa un clúster d’aquest tipus, pel que fa a la tecnologia, estaríem entre els països capdavanters?
Diria que tenim més avantatges perquè els països grans el que tenen són infraestructures de telecomunicacions molt diferents en funció dels llocs, cosa que vol dir que les que hi ha a París no són les mateixes que hi ha a Foix. Les operadores en aquests països són molt grans, de manera que tenen alguns avantatges però també inconvenients pel que fa a l’adaptació o l’agilitat per fer-ho tot per a un  país al mateix temps, i nosaltres estem en disposició de fer-ho.

En tot cas, els experts afirmen que el clúster en les TIC hauria d’anar lligat al turisme.
El que cal és marcar prioritats, perquè no es pot fer tot al mateix moment. Per això em sembla perfecte que es vulgui potenciar el sector del turisme i que els turistes que vinguin al país puguin gaudir d’una experiència diferent de la que poden trobar en altres llocs. Tot i això, jo no oblidaria altres sectors, malgrat que es pugui considerar prioritari el turisme, perquè no s’ha d’oblidar que les TIC cada dia tenen més presència en tots els sectors, així que és bo que aprofitem el que tenim, però també hem de veure si hi ha possibilitats de desenvolupar altres sectors.

S’ha parlat de la possibilitat que Andorra es converteixi en una mena de laboratori de proves per a les empreses d’aquest sector. ¿Què li sembla?
Hi ha diferents possibilitats. Malgrat tot, crec que les proves en els serveis han de ser molt concretes perquè afecten els clients finals, que estan acostumats a rebre uns serveis de qualitat i exigeixen que funcionin com cal. És veritat, però, que el país, amb les infraestructures de què disposa, pot servir de laboratori.

S’ha parlat de l’interès d’Indra per instal·lar-se a Andorra. ¿És aquest el camí, atreure empreses multinacionals de prestigi perquè vinguin empreses relacionades amb les TIC?
Sense cap mena de dubte és bo que hi hagi empreses de prestigi que vulguin venir al país, i el que caldrà és concretar què és el que faran aquestes empreses.

¿El futur passa perquè Andorra Telecom pugui treballar en col·laboració amb empreses com aquesta?
El que és segur és que amb qualsevol que vulgui oferir serveis de telecomunicacions o que vulgui potenciar el sector del turisme lligat a les TIC hi haurem de col·laborar, no hi haurà una altra manera de fer-ho.

Una vegada completada la instal·lació de la fibra òptica al país, ¿quin serà l’aprofitament que se’n podrà fer en els anys vinents? ¿Quins nous productes ens depara el futur en aquest àmbit?
Des del maig del 2010 tots els clients es poden connectar a la xarxa de fibra òptica si volen. Això és una facilitat important i del que es tracta ara és que cada vegada hi hagi nous serveis. Hi ha molts llocs on no es plantegen que hi hagi nous serveis perquè tenen limitacions en infraestructures bàsiques. Nosaltres hem fet, i ho continuarem fent, un esforç important en infraestructures bàsiques, de manera que veiem el futur sense la necessitat d’haver-les de canviar gaire.
Per dir-ho gràficament, disposem d’una autopista i el que hem de fer és omplir-la de serveis nous, i això és el que ens diferencia d’altres països. Ara, lògicament, el que s’ha de fer és treballar en  el desenvolupament de serveis que siguin innovadors.

¿I quins poden ser aquests nous serveis?
Un exemple que veiem clar són els nous serveis de televisió a causa de l’ample de banda que tenim. Per això s’obre la possibilitat que hi hagi serveis interactius, i que aquests serveis es vegin no només a la televisió sinó també a l’ordinador, en una tauleta o en un smartphone.
El que crec és que aniran apareixent serveis per a diferents tipus de sectors, i no els donarem només nosaltres sinó que serà en col·laboració amb altres empreses. Com he dit, en disposar de les infraestructures podem oferir aquests serveis a tot el país de la mateixa manera i en cap cas hi ha limitacions.

Suposo que s’hauran d’aprofitar encara més totes les possibilitats que ofereix la fibra òptica.
El ritme de clients que s’estan apuntant a la fibra òptica és una mica superior al que s’esperava, i en aquest sentit el que volem és donar cada vegada nous serveis, de manera que es passin a la fibra òptica i s’oblidin del coure, perquè s’ha de tenir en compte que no hi haurà una evolució pel que fa al coure. Amb això, el que esperem és que en el futur la major part dels clients, si no tots, s’hagin passat a la fibra òptica.
El sector de les telecomunicacions és molt evolutiu i el que s’ha de treballar cada dia són els nous serveis que vindran i preparar-nos perquè estiguin disponibles. En aquest sentit, anirem cap a diferents conceptes d’integració de serveis i paquets, que es veuran en els dos anys vinents. Una vegada disposem de les infraestructures, les inversions han d’anar ara enfocades cap a la millora de la qualitat i la innovació de serveis.

Un convidat al Fòrum de l’EFA demanava la liberalització de les telecomunicacions perquè Andorra sigui més competitiva.
No crec en models màgics que s’apliquin a tots els mercats i a tots els països. El que ha passat al món de les telecomunicacions és que a la majoria dels països grans hi ha hagut una liberalització del mercat i han aparegut nous operadors. No estic en contra ni a favor de la liberalització. En concret, Andorra és un mercat minúscul, de tan sols 75.000 persones, i la competència pot ser bona sempre que el mercat la suporti, perquè a vegades el que fa és matar el mercat.
En un sector en què es necessita tanta inversió per fer l’evolució desitjada, el fet que hi hagi massa competència el que fa és matar el mercat perquè si al final si ningú guanya diners ningú no podrà invertir. El que fan les operadores privades és invertir a les zones on hi ha negoci de veritat i a la resta de territori no hi van.
Penso que l’objectiu ha de ser la millora dels serveis i que tinguin un preu lògic. Però posar el focus en la competència i pensar que els operadors vindran i el mercat funcionarà de la mateixa manera i serà més barat, en un país tan petit com el nostre no passarà. La prova és que hi ha molts mercats petits que no han evolucionat ni evolucionaran perquè ningú no té interès a invertir-hi.

Un problema al qual s’enfronten Andorra Telecom i altres operadores són els atacs dels hackers.
L’octubre passat vam patir 100.000 atacs i cada cop n’hi ha més. Per això no es pot arribar a una seguretat del cent per cent i estàs obligat a fer inversions contínuament perquè sempre hi ha gent malintencionada que fa servir la tecnologia per a usos no lícits. Els atacs no només els pateixen els operadors, sinó també les empreses, i a vegades són molt sofisticats. A més, afecten no només internet, sinó també els SMS dels mòbils  o són intents de frau. I els autors l’únic que volen, de vegades, és penjar-se la medalla que han utilitzat una xarxa o un servidor.

“El que volem és potenciar les telecomunicacions com un valor estratègic del país”

¿Andorra Telecom disposarà de recursos suficients per invertir en el futur?
El que nosaltres volem és continuar reinventant-nos i centrar-nos ara en els serveis, de manera que siguin els millors possibles i al millor preu. És un sector en què no se sap com serà la nostra companyia d’aquí cinc anys perquè el mercat es mou molt de pressa i hem de treballar per adaptar-nos-hi.

Com ha passat en els últims anys, el 2013 el Govern també utilitzarà una part de les reserves d’Andorra Telecom per eixugar part del dèficit. ¿Això posa en entredit les inversions que ha de fer l’empresa en els anys vinents?
No hem tingut cap mena de limitació a l’hora de plantejar les inversions a causa d’aquesta qüestió, i tampoc veiem que en el futur això pugui canviar. Tothom està d’acord que en un sector com el nostre es necessiten inversions de manera continuada si el que volem és potenciar les telecomunicacions com un valor estratègic del país. I en cap cas veig que hi hagi una limitació pel fet que el Govern disposi d’uns fons com aquests.

¿És possible aplicar una política que permeti que els preus es vagin reduint, ja que encara hi ha gent que diu que són més elevats en no haver-hi competència per a Andorra Telecom?
Hi ha d’haver un compromís. Hi ha serveis que tenen un preu molt baix perquè la qualitat i l’atenció al client és molt baixa. Nosaltres creiem que el mercat ens exigeix que els serveis siguin de la màxima qualitat i a un preu raonable. A vegades, el problema és que es comparen els preus que nosaltres paguem amb els que surten en anuncis de televisió, pensant que el que diuen és sempre veritat, i jo els asseguro que no és així.
El que intentem fer són uns serveis adaptats a un mercat petit com el nostre, que condiciona els preus i el tipus d’ofertes que podem fer. I quan els comparem amb serveis de fora, segur que en trobem alguns que tenen uns preus més barats que aquí i altres en què passarà el contrari.
Quan parlem de la fibra òptica, els preus de la xarxa fixa són molt competitius perquè a fora no ofereixen aquests serveis. Igualment, pel que fa a mòbils segur que trobarem tarifes més barates i també més cares. El nostre objectiu és oferir el millor servei al millor preu possible. I continuarem amb aquesta dinàmica sens dubte. No seria lògic, per exemple, pagar cinquanta euros al mes i disposar de tota la gasolina que ens donés la gana.

I també hi ha clients que demanen que les telecomunicacions siguin més ràpides i, en concret, per exemple, internet.
El client sempre es queixa dels serveis de què gaudeix, no dels que no gaudeix. Tot i així, pensem que encara tenim molt camí a recórrer per oferir els serveis amb una qualitat òptima. El que passa és que quan hi ha qualsevol problema en una comunitat petita tothom se’n fa ressò, contràriament al que passa per exemple, a Espanya i França. Amb tot, el nostre objectiu, com he dit, és que hi hagi una millora contínua dels serveis i que no hi hagi queixes dels nostres clients.

¿Quins avantatges tindrà per a l’usuari la migració de la xarxa mòbil que s’ha fet? ¿Quan estarà acabada aquesta migració?
Hem fet un canvi sencer de la xarxa mòbil, tot i que sabíem que hi hauria un risc potencial que hi hagués problemes. De fet, hem canviat el cent per cent de la xarxa mòbil. Cap operador fa això, però nosaltres, per la nostra dimensió, ens vam veure obligats a fer-ho. Una vegada fet el canvi, perquè la tecnologia era una mica obsoleta i els proveïdors havien sortit del mercat i necessitàvem una renovació completa, el que s’ha fet ha estat triar una tecnologia que ens permeti evolucionar, i el que s’ha millorat d’entrada és la cobertura 3G, que abans era justeta i ara és molt millor que abans. Això ens permetrà anar afegint serveis, que s’aniran veient. I quan sigui raonable donar serveis de 4G, també ho podrem fer sense més cost.

Vostè va dir que les empreses de missatgeria instantània, com WhatsApp, Viber o Skype haurien de pagar. ¿Serà possible, això?
Aquesta no és una preocupació meva, sinó de tots els operadors de telecomunicacions en tots els països. I és que avui dia les companyies d’aplicacions inverteixen un euro i en guanyen mil, mentre que els operadors n’inverteixen mil i en guanyen un. Per tant, creiem que hi hauria d’haver una distribució més justa i ja veurem el que passarà. No és una qüestió local, sinó general, que en algun moment s’haurà de posar sobre la taula perquè s’hi trobi una solució. Tot i així, crec que el camí a seguir no és que l’usuari pagui per aquests serveis.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic