Diari digital d'Andorra Bondia
Jean Jacques Carrié: "Els comerciants creuen que el Comú d’Encamp hauria d’invertir més al Pas"
Jean Jacques Carrié: "Els comerciants creuen que el Comú d’Encamp hauria d’invertir més al Pas"

Jean Jacques Carrié: "Els comerciants creuen que el Comú d’Encamp hauria d’invertir més al Pas"


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: M.P.A.

Des de fa més de 10 anys, Jean Jacques Carrié és el president d’Iniciativa Publicitària del Pas de la Casa, una entitat que aplega la majoria dels comerciants i que treballa per impulsar el comerç i el turisme al Pas i també la seva promoció exterior. El seu somni és aconseguir canviar la fisonomia actual del Pas i veure’l transformat en un poblet d’alta muntanya més acollidor i amb més comoditats.

Què opina dels diversos plans per dinamitzar el Pas de la Casa que han proliferat els últims temps?
La millor proposta és el pla que té Saetde. És un projecte que tothom diu que és magnífic. Saetde té calers. Diu que costaria uns 15 o 16 milions d’euros que aniria invertint en tres o quatre anys. L’única cosa que falta és que Govern i Comú donin l’autorització per fer-ho. Si es fa, en tres anys canviem la fisonomia del Pas de la Casa i podrem fer del Pas un poblet d’altura de neu amb una estació d’esquí fenomenal. I per a nosaltres és molt fàcil. Hi ha un projecte que està fet. Ni el Comú ni el Govern tenen els diners. Només cal que tornin a fer el contracte a Saetde. Diuen que és il·legal, però hi ha el precedent de Soldeu.

Per què diuen que és il·legal?
Diuen que és il·legal tornar a fer un altre contracte a Saetde. No ho sé ben bé, és un problema jurídic. Però, si és il·legal, que el Govern faci el mateix que ha fet a Soldeu, que ho ha declarat d’interès nacional. Perquè per a nosaltres és més d’interès nacional un poble que fa el 24 o 25% del PIB d’Andorra l’any que una Copa del Món l’any i que dura un cap de setmana. Hi estem totalment d’acord i està molt bé que fem venir clientela de gamma alta, però volem que al Pas facin el mateix.

Quins són els aspectes que milloraria del Pas de la Casa el projecte de Saetde?
És un projecte global del Pas de la Casa. L’edifici de Les Abelletes on es venen els tiquets el farien més petit, una mica més alt. Llavors, es podrien aparcar els autobusos per descarregar la gent. La part baixa està prevista per deixar-hi els esquís, les taquilles. Després, van a les agències perquè els donin les claus dels seus apartaments i els papers d’immigració. I poden comprar aquí els forfets. Hi ha un altre projecte per incentivar la part baixa del Pas de la Casa. Amb l’ajuda i els diners de Saetde es pot fer perquè la idea és molt bona i molt fàcil. És diferent si no tens calers.

Parlem ara d’altres projectes. Quina opinió tenia de la proposta de fer-hi un outlet? 
Pensem dues coses. D’una banda, que el que ha fet el Govern està molt bé perquè se n’adona que el Pas de la Casa té dificultats i ha treballat sobre la idea d’incentivar el poble i posar damunt la taula un estudi que consisteix a fer-hi una zona outlet. A molts dels membres de la Iniciativa Publicitària no els agradava la proposta, perquè creuen que és millor invertir per fer del Pas un poblet de muntanya a 2.000 metres amb una pista d’esquí, l’entrada de Grandvalira. Veiem molt difícil transformar en un outlet un poble que existeix des de fa més de 50 anys. A molta gent no li agradava el nom d’outlet ni que es transformés el Pas de la Casa en outlet perquè deien: Si ve la marca directament aquí, què passarà amb el meu negoci que ven també aquesta marca, però que té una diferència de preu? El meu negoci no treballarà.

Com veu la integració entre Encamp poble i el Pas de la Casa?
Nosaltres no hi tenim cap dificultat. Treballem conjuntament amb el Comú. Ens ajuda molt el Comú, el departament de Turisme d’Encamp, el cònsol. El que passa aquí és que alguns diuen que amb tot el que cobra d’impostos el Comú, ja podrien fer unes inversions més grans i més potents que les que es fan ara. La impressió que té la gent d’aquí és que paguem molt al Comú i aquests calers marxen cap a Encamp i no retornen aquí. I això ho trobem una mica il·lògic, els comerciants ho diuen. Jo estic segur que sí que retornen els diners. S’ha fet un poliesportiu molt maco, hi ha una inversió. Però els comerciants diuen això: nosaltres paguem molt i molt, Encamp paga molt menys, el Comú hauria de fer una inversió més gran al Pas de la Casa.

Els ha consultat el Comú a l’hora de fer el pla de dinamització comercial de la Parròquia?
Als comerciants del Pas, el Comú ens ha informat. S’han fet moltes reunions sobre el pla estratègic, reunions per organitzar el millor possible els turoperadors quan vinguin amb els seus encarregats i la seguretat i una bona col·laboració amb els agents de circulació i la policia també perquè la gent s’ho passi bé. És una mica complicat. Ve molta gent, més de mil. I n’hi ha molts que beuen, s’emborratxen i això és molt complicat de canalitzar. Fa 55 anys que estic al Pas de la Casa i a l’hivern el Pas és nocturn.  Nosaltres som els que ho hem de regularitzar amb més civisme, més control, amb més seguretat privada per controlar justament que no hi hagi aquests desbordaments. Moltes setmanes hi ha molta gent al Pas de la Casa, però si hi a 2.000 persones, són 2.000 forfets, 2.000 lloguers d’esquí, han de menjar a l’hotel o a casa, van a comprar al supermercat. Si calculem que hi ha 2.000 o 3.000 persones amb poder adquisitiu petit, de 50 a 100 euros cadascun, mira els calers que es fan. 

Però la gràcia seria conjugar aquests visitants amb un turisme més familiar, oi?
Aquesta és la dificultat: sincronitzar aquesta gent jove amb les famílies. Perquè la família que ve amb els nens, si hi ha soroll a la nit no poden dormir, no poden esquiar. És molt complicat. I ara s’ha de trobar un compromís intel·ligent perquè la gent pugui fer la festa sense molestar la gent del poble que està descansant, de vacances.

El pla d’oci nocturn aniria en aquesta línia?
La idea és aquesta. Ara posem a cada persona una polsera amb el nom del turoperador i l’any que ve, a més d’això, posarem un número de telèfon per saber qui és l’encarregat de seguretat d’aquest grup. Cada quinze o vint nens tindran un encarregat de seguretat. Si hi ha un problema, tant la policia com els agents de circulació  podran trucar perquè vingui la persona que s’encarrega de la seguretat i sigui ella qui expliqui que quan hi hagi un primer problema es portarà el causant a la frontera i se li posarà una multa. Així es farà una mica de prevenció, de civisme, però és complicat.

Què en pensa del Pla de dinamització lingüística del Pas de la Casa?
Nosaltres ho trobem lògic i normal i com ho ha plantejat el Govern pensem que està ben fet. Es va fer una reunió abans per explicar a tothom com es pensava fer. Que es passaria comerç per comerç per fer una bona comunicació i no posar multes immediatament, perquè canviar un rètol val molts calers i deixar temps a la gent perquè,  quan tingués els diners, ho canviés. Si es fa d’aquesta manera, primer una informació i després deixar una mica de temps per fer els canvis, els comerciants del Pas no ho veuen malament. Tenien una mica de por era de si ho havien de fer immediatament i si es posaven multes,  però tal com s’està fent, la gent hi està d’acord.

Quin tipus de visitant diria que té el Pas?
Hi ha moltes clienteles al Pas. Hi ha una clientela d’hivern amb dues categories. Hi ha la gent que ve durant la setmana: famílies que venen a esquiar i a descansar. Aquesta gent va molt als hotels i alguns a apartaments. Després hi ha alguns grups i turoperadors que porten molta gent que venen per esquiar de dia, el postesquí i la festa a la nit. A l’estiu és totalment diferent, és una clientela que puja a la rotonda de la frontera. Puja en autobús o en cotxe, arriba aquí a les nou o a les deu del matí, s’hi queden tot el dia, fan compres de tabac, alcohol i totes aquelles coses que poden trobar als supermercats que són més barates que al mercat francès i a les cinc o les sis de la tarda tornen. No es queden ni una nit.

I ara volen incentivar el turisme d’estiu.
Sí. Ara la nostra idea, juntament amb Saetde, és incentivar i mirar què podem fer aquí, amb el telefèric, deixar oberta la Plage Blanque i posar en marxa amb monitors el radonnée fins al llac de les Abelletes. L’any passat vam provar un sistema de bicicletes a un nivell de principiant i a veure si podem trobar la solució perquè a l’estiu la gent es quedi. És complicat. És més fàcil a baix, cap a Canillo. 

Els turistes russos venen cap aquí?
Sí que venen, però han canviat una mica respecte de fa quatre o cinc anys. Llavors eren clients amb més diners i ara venen russos, però de gamma baixa. Això suposem que és per la política nacional i internacional, i que ha baixat la valoració del ruble i tenen menys diners, però venen amb un poder adquisitiu més baix. La gent que té molts diners no ve aquí, van a Soldeu o als Alps. Busquen un poble de muntanya amb totes les comoditats pel que fa a les habitacions i als hotels. D’hotels de cinc estrelles n’hi ha pocs aquí.

La contractació de treballadors és una qüestió resolta? 
S’ha fet un acord amb el ministeri de l’Interior i ens ha posat a disposició una secretària d’aquest ministeri que estudia,  cas per cas, si és un hotel o un supermercat, i arregla molt bé la situació. Trobaràs algunes persones, alguns comerciants que es queixen, però hem d’entendre també el Govern que no pot obrir les portes a tothom perquè després la gent és aquí, té papers però, si no té feina, què passarà? Anirà a l’atur. A l’hivern és fàcil perquè hi ha més contractes de treball per l’estació d’esquí. Ara estem mirant de fer el mateix per a l’estiu. És lògic que es faci una regularització.

Hi ha dificultats amb la qüestió de l’habitatge?
A l’hivern és complicat perquè tant a les agències com als particulars els agrada més llogar per una setmana, pel que fa als calers, que no al mes. Però si la persona s’espavila i ve un mes abans de començar a treballar, segur que en troba. 

A un preu assequible?
Aquí es troben pisos a 400 o 450 euros de lloguer al mes. Molts cops són dues o tres persones i comparteixen. Un empleat cobra aquí com a mínim 1.350, 1.400 euros al mes. N’hi ha que guanyen més. El més complicat és trobar l’apartament, però un cop s’ha fet, si es reparteix entre vàries persones, no surt car.

L’accés des de França és un problema?
Aquest problema és de fa molt de temps. Ara hi ha una negociació entre el Govern i França per arreglar la carretera. El que fem ara és pressionar perquè es faci al més ràpid possible perquè el dia que els diversos canals d’allau que hi ha en aquesta carretera estiguin continguts adequadament el problema estarà arreglat. El dia que tallen la carretera en previsió que les allaus arribin a la carretera no fem res perquè la gent no puja. I si volen venir a Andorra han de passar per Espanya, Puigcerdà, anar cap a la Seu i pujar cap aquí i és molt complicat. Es tracta d’un interès nacional, no només del Pas de la Casa.

Quin balanç fa de la temporada d’hivern?
Ha anat molt malament perquè hem tingut un hivern amb molt mal temps. Feia anys que no veia un hivern tan dolent. Hem passat el mes de febrer quasi sense cap dia de sol o, com avui, un dia que comença amb neu al matí, després fa una mica de sol tapat i a continuació torna la neu. I amb unes diferències de temperatures que no havia vist mai en la meva vida. Hem passat d’estar a -20 un dia a estar dos dies després a 5 graus positius. Al gener vam tenir dos dies sencers de pluja i això és molt rar. Quan hi ha un hivern així la gent no gasta tant, es queden molt a casa. Les terrasses no treballen perquè també hi ha hagut molt vent i a la gent li agrada el sol.

I aquest mal temps, té conseqüències en l’estat de la carretera.

Sí. Això provoca que tots els canals d’allau de la carretera s’omplin i que a França tanquen el port. Llavors la gent no puja. Moltes vegades ha passat que venien autobusos de Tolosa de Perpinyà, que els han parat a Ax-les-Thermes i han fet la volta directament. Perquè quan el port està tancat els avisen. Una cosa de la qual nosaltres estem segurs i que tothom calla és que a Ax-les-Thermes els interessa parar-los perquè es quedin allà a esquiar, o a Puymorens. Es queden a França i no arriben al Pas. I hi podria haver una bona col·laboració entre Andorra i França perquè les màquines del país poguessin anar fins a l’Ospitalet. I estic segur que, per la manera com es treballa aquí, que es fa molt bé, podrien netejar la carretera molt millor que els francesos. Això ho sabem, però no agrada que es digui.

Jean Jacques Carrié

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Hay señor jaques... sumia pescan truites si esper que el comu fagi algo per aquest pou de poble. Esta fet merda literalmente, els carrés fan castig, no hi ha personal que parli catala als comerços cara el public, y no parlem de com están els parques dels crios que podriem fer una altra noticia apart. Y no olvidem al cos de urbanos que esta a la altura del poble o aquest a la altura del comu de encamp es a dir una institució Penosa!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte