Joan Babot: “El nombre de turistes ha augmentat, però la xifra de negoci ha baixat”

Fa poc més d’un mes es va inaugurar The Shopping Mile, el nou eix comercial d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, que agrupa tres associacions de comerciants. El president d’una d’aquestes associacions, la de Fener Boulevard i vicepresident d’aquesta nova marca comercial que les agrupa, Joan Babot, explica què pretén aquest projecte i com veu la situació del comerç al país. 

En quina situació creu que es troba el comerç a Andorra?
El comerç a Andorra està canviant. Ja no és el de fa 30 anys quan la gent venia a comprar, sinó que ara també ve a comprar, però sobretot a passar l’estona. I passar l’estona no vol dir necessàriament gastar. Perquè sí que consumeixes una habitació d’hotel, un restaurant, pots anar a Caldea o a esquiar, però el comerç està tocat perquè la gent no compra. Només ens hem de fixar en la quantitat de bosses que la gent porta a la mà un dia festiu. I el tema que ara ens preocupa a tots és aquest. A Andorra el nombre de turistes ha augmentat, em refereixo a les estadístiques de Govern, que ho porten tot molt ben classificat, però la xifra de negoci, que és el que interessa als comerciants, ha baixat. 

Què es podria fer?
No puc enumerar solucions;  ara bé, temes a tenir en compte? La millora del comerç, de la presentació dels productes, la qualitat del nostre personal, el diferencial de preus. La gent encara té a la retina memoritzat que a Andorra és més barat i això ho hem de mantenir. Perquè la gent sap, i és veritat, que Andorra és més barat que els nostres països veïns. El 99% dels productes estan més barats. Venim d’unes xifres molt bones fins a l’any 2005-2006, quan el comerç estava en plena ebullició. Si comparem les  xifres actuals amb la d’aquells anys és difícil d’igualar-ho. 

I vol dir que es compra més barat aquí?
Sí. I tant. L’altre dia em comentaven que una samarreta d’una marca determinada és un 40% més barata a Andorra que fora. I no parlem del tabac i la benzina, que són coses més òbvies. Hi ha molt producte que encara és molt més barat. A més, molta gent no sap si és barat o car; i en segon lloc, hi ha grans magatzems a Espanya que et deixen pagar en 90 dies, per exemple, i aquí no, t’obliguen a pagar al comptat i això clarament fa una diferència. A Andorra tenim altres avantatges. La gent cada vegada menys ve a comprar, per  la qual cosa la destinació final d’Andorra no és venir a comprar. 

La nova marca que engloba les tres associacions, quins beneficis els aporta?
Ens estem enfortint. La unió fa la força: Virtus, unita, fortior. Hi ha un sector del comerç que es diu eix central, i que el ministeri de Turisme volia que  fóssim un referent i de tres eixos comercials fer-ne un amb un nom. I això és The Shopping Mile. I això serà un referent per a les compres. Anar a comprar és tota una experiència. Estàs content, has passat un dia maco, has anat a esquiar, acabes de cobrar el sou i estàs a Andorra amb la teva família i passes per l’avinguda Carlemany o per Meritxell i compres. Arriba un moment que la gent ja no compra perquè ho necessita. El 2019 tots tenim de tot: els armaris plens de roba i la nevera plena d’alimentació. Però hi ha un element que hi juga, que és l’oci, l’estar bé, trobar-se a gust. I a Andorra ens estem convertint en el referent que volem ser: estar bé. I amb això no ens guanya ningú. He viatjat molt i no hi ha cap país del món que després d’esquiar tinguis tants comerços a la teva disposició. Això està englobat dins el Pla estratègic de compres, que són 140 punts i en el qual es va establir quins eren els elements que s’havien de canviar sí o sí a Andorra perquè fos un país plenament turístic, adaptat a les noves exigències del turisme. 

Els ha costat entendre’s?
Ens ha costat molt perquè  hem unificat el sector privat, les tres associacions de comerciants, amb el sector públic, els dos comuns, i hem incorporat la Cambra de Comerç, i no tothom té la mateixa perspectiva. Però amb ganes, il·lusió i voluntat ho hem aconseguit sota el nom comercial de The Shopping Mile. 

Un nom polèmic.
Hi ha coses molt més importants que el nom, com són els milers de comerços, amb els seus empleats, els seus patrons i els propietaris dels locals que estan pendents que això funcioni. El nom és una marca comercial i l’ha triat una empresa de màrqueting que busca crear el màxim d’interès. I si el 2019 ho és que estigui en anglès, doncs es fa en anglès, i si el 2025 és el rus, es farà en rus.

Quins passos faran ara?
El que pensem fer és consolidar la marca. Una persona de Tolosa o una de Reus no sap necessàriament on és l’avinguda Carlemany o Meritxell, però sí que intueix que Andorra és un país en el qual facilitem la venda de serveis, com podria ser un forfet o una pizza o una camisa. El que nosaltres ara estem intentant desenvolupar és que les associacions de comerciants facilitem aquest intrellat de la venda i que el client en surti satisfet. I que al cap d’un mes, quan torni a cobrar el sou, estigui content i decideixi tornar a Andorra i decideixi llogar una habitació d’hotel i faci un ple de gasolina i comprar un cartró de tabac, si fuma, i decideixi passar per davant d’una botiga i si veu una bossa o unes ulleres maques, les compri. 

Creu que falta professionalització en el comerç?
Comparat amb fa 30 anys, hi ha hagut un salt evolutiu i de qualitat impressionant, però on hi ha el límit entre el que està ben fet i el que no ho està tant? No hi ha límit. Sempre es pot millorar. El que a mi m’agrada inculcar al personal que tinc al meu voltant és que hem d’estar en contínua evolució positiva. No hi ha mai una frontera. A Andorra tenim l’avantatge que vas a comprar el que sigui i si no t’agrada, creues el carrer i pots demanar el mateix article. Ho hem facilitat de tal manera que surtis amb el producte als braços. No podem dir al client que torni demà perquè no tenim el que busca. Dels vuit i escaig milions de viatgers que tenim, un gran volum són excursionistes. Això vol dir que arriben al matí i marxen a la tarda. Per tant, no els podem dir que tornin demà. Els hem de captivar.