Diari digital d'Andorra Bondia

Joan Carles Recasens: “Estaria bé arribar a un nombre de 135 bombers en uns cinc anys”


Escrit per: 
Julià Rodríguez

El director dels bombers, Joan Carles Recasens, considera que els 118 efectius actuals són suficients per portar a terme les tasques que té encomanades el cos, però afirma que en quatre o cinc anys l’ideal seria que se n’hi incorporessin una quinzena més. “Uns 135 bombers és un nombre que estaria bé”, va indicar Recasens. Malgrat tot, “l’objectiu principal no és disposar de més bombers”.

El ministre va felicitar la direcció del cos durant la celebració del patró i va assegurar que continuarà durant la nova legislatura...
És un reconeixement a la tasca que hem fet en els últims sis anys i que anem, en principi, en una línia que seria la correcta. Com altres organismes de servei públic, el cos dels bombers està en constant evolució des dels seus inicis, l’any 1961, perquè hem de donar resposta a una demanda de la societat, que va canviant, i ens hi hem d’anar adaptant el màxim possible.

Es parla molt de la bona tasca que fa la policia, però no tant de la dels bombers. ¿Se senten prou valorats?
Ens sentim valorats, però tampoc ho necessitem. Nosaltres fem una feina tan bé com sabem. El cert és que ens sentim recolzats pel Govern i per la ciutadania.

Una vegada aprovat el decret d’estructuració i funcionament del cos, ¿què s’està fent des de la direcció per aplicar-lo?
Abans que sortís aquest decret ja n’hi havia d’anteriors i el que aporta el nou és una descripció de l’estructura interna amb les tasques dels oficials i sotsoficial per cada àrea. I després també s’especifiquen les missions i les tasques que hem de desenvolupar. No és una cosa que comenci de zero, sinó que ja hi havia una regulació i, a més, la llei el que farà és recollir  també el que hi ha en aquest decret. I és que, com s’ha dit, en aquesta legislatura ja es tirarà endavant aquesta llei, que inclourà aspectes que ara són dins de la Llei de la funció pública. Com a cos especial que som també necessitem una llei que reguli les nostres especificitats. S’ha de tenir en compte que el cos s’ha hagut d’anar especialitzant en els anys que fa que funciona perquè es pugui des­envolupar la feina amb preparació.

¿Tots els efectius del cos formen part d’alguna especialitat?
N’hi ha un 80% aproximadament que estan adscrits a algunes de les unitats especialitzades, i cadascú desenvolupa una tasca diferent dins d’aquestes. Les especialitats sempre han existit, el que passa és que s’ha donat més o menys importància a cadascuna a mesura que han anat passant els anys. I ara el que s’ha de fer és que cada unitat es doti d’una guia de referència, un sistema que s’utilitza, per exemple, a França. A més, també queda ben clara quina és la tasca que fan els diferents nivells que hi ha en cada unitat.

¿Com s’han establert les remuneracions que rebran a partir d’ara els bombers per les especialitats?
Fins ara hi havia, per exemple, els grups de muntanya, de gossos i d’immersió, que ja fa uns quinze anys que cobren aquesta especialitat. Aleshores, el que s’ha fet és extrapolar aquest reconeixement econòmic a la resta de les unitats.

¿L’accés a les diferents especialitzacions està obert a tots els integrants del cos dels bombers amb les mateixes oportunitats?
Cada unitat té un oficial responsable i dins de cada unitat hi pot haver grups o seccions, en els quals també hi ha un responsable al capdavant. I és el mateix cap de la unitat el que  treu unes conclusions i veu si necessita poca o molta gent. Així, en un moment donat cada unitat està tancada amb un nombre de persones concret i ja no s’hi poden incorporar més efectius. S’ha de tenir en compte si són unitats operatives o no o tenen més especificitats. D’aquesta manera, quan hi ha una plaça vacant es treu a concurs per a tots els membres dels bombers que s’hi vulguin inscriure. I tothom ha tingut l’ocasió i el temps d’inscriure’s, en un moment o altre, en una unitat.

L’ABA diu que es dóna massa poder a la direcció amb el nou decret aprovat. ¿Què en pensa?
El ministre responsable del cos sempre ha estat disposat a reunir-se les vegades que faci falta amb els sindicats. La direcció evidentment pot dir com han de funcionar els diferents departaments a través d’instruccions i reglaments interns i notes de servei, però això passa aquí i a tot arreu. Si la direcció no pogués fer una normativa interna, malament aniríem, i s’ha de tenir en compte que el cos de bombers és un cos jerarquitzat i funciona com a tal, de dalt a baix. I a més enlloc es diu que si els sindicats volen parlar amb el ministre han de passar primer per la direcció. Segons la meva opinió, les portes del ministeri són sempre obertes per rebre qualsevol tipus de suggeriment dels sindicats, tot i que de vegades es vulguin fer batalles on no n’hi ha.

Tornant a la llei del cos, el ministre de Justícia i Interior va anunciar que es farà en aquesta legislatura. ¿Per què és tan necessària aquesta llei, tan reclamada pels efectius del cos?
La llei ha de permetre tenir un marc normatiu que ens reguli com a cos especial, ni més ni menys. Tot i així, crec que tampoc no variarà gaire respecte del que està regulat ara. El que passa és que necessitem una llei pròpia que estigui al mateix nivell que la Llei de la funció pública. Es poden preveure aspectes com les assegurances o els disciplinaris, ja que tenim una feina diferent, per exemple, de la que fa un administratiu que està en un despatx. El que hi ha al decret ja és bo, i només faltarien, com dic, aquestes qüestions.

¿Tenen els bombers una assegurança adequada tenint en compte el cert risc que comporta aquesta feina?
Avui dia tenim la mateixa assegurança que qualsevol altra persona de l’administració general, tal com estipula la Llei de la funció pública. Per tant, la nostra llei pròpia podria considerar que hi hagi una assegurança més important pel risc que evidentment té la feina que desenvolupem. S’ha de tenir en compte que nosaltres hem de fer escalada o immersió, aspectes que no sé si l’assegurança que hi ha ara preveu prou.

Un dels objectius del decret, segons va dir el ministre, també és reduir les hores extres....
El decret no diu enlloc que no es puguin fer hores extres, però és clar que s’han d’utilitzar quan hi ha necessitats de servei o per cobrir alguns esdeveniments especials. Al setembre es van incorporar deu efectius més al cos, fet que ens permet fer front millor al transport sanitari. D’aquesta manera, les hores extres s’hauran de reduir fins al punt que podrien arribar a zero en concepte de gestió, tot i que sí que hi pot haver hores extres si es necessiten operativament, però el nombre no el sabrem fins a final d’any. Les hores extres estan fetes per cobrir necessitats de servei de caràcter urgent que hi pugui haver.

¿I el nombre d’efectius ja és l’adequat per al bon funcionament del cos?
Actualment som 118 bombers, un nombre que està bé. Perquè fos una xifra òptima potser hauríem de pujar fins a una quinzena més en els pròxims quatre o cinc anys, a part de les baixes que hi pugui haver per jubilacions. Arribar a uns 135 bombers estaria bé. D’aquesta manera podrien fer front millor a esdeveniments puntuals extraordinaris, que normalment passen cada sis mesos. També som conscients, però, de la situació que viu el país. Malgrat tot, l’objectiu principal no és disposar de més bombers.

¿Però hi ha prou personal a totes les casernes en aquests moments?
S’havien determinat quatre efectius a cada caserna en lloc dels tres que hi ha en algunes, però ara el que fem és que en qualsevol intervenció s’activen dos parcs a la vegada. Per exemple, si hi ha una emergència a la Massana, activem també la caserna central. El que hem fet és que hi hagi més personal disponible a Andorra la Vella i que des d’aquí es puguin distribuir efectius a les altres. Un foc en un pis no l’apaguen tres ni quatre bombers, sinó que s’han d’activar més mitjans. Per exemple, quan hi ha un foc en un pis a París hi van 150 efectius, i no vol dir que un foc allí sigui més gran que un que passi en qualsevol de les nostres avingudes. El que passa és que només a París hi ha uns 8.000 bombers.

 

“El 112 es posarà en funcionament, però no s’acabarà de tancar durant aquest any”

 

Els bombers han recuperat el transport sanitari...
No hem recuperat el transport sanitari, perquè mai no l’hem deixat de fer. Som un servei més a disposició del centre regulador, que ens activa quan creu que és necessari segons uns protocols. El que passa és que ara ens activen més sovint que abans. Recordo que abans del 2006 l’única empresa que hi havia amb el transport sanitari érem nosaltres. Ara esperem per fer-ne un balanç quan entri el nou ministre de Salut.

Estan fent serveis que no els pertocarien...
Es va determinar al seu moment una tipologia dels serveis que hem de fer i n’hi ha alguns que entenem que no ens pertoquen a nosaltres. Aquesta és una qüestió que es posarà sobre la taula en una propera reunió amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS).

¿Les ambulàncies comprades pel SAAS no són massa antigues?
Ara hi ha set ambulàncies, amb les tres que va comprar el SAAS a l’empresa que va deixar de fer el transport sanitari. Com a segones o terceres ambulàncies, els vehicles que tenim poden fer la feina perfectament. I el que farem a partir de l’any vinent és adquirir una ambulància nova cada any per reposar les velles.

¿S’està invertint en la renovació del parc mòbil?
Anem renovant menys quantitat de vehicles, per exemple, que la policia, però són molt més cars. S’ha de tenir en compte que un sol vehicle pot costar des de 250.000 fins a 600.000 euros, tot i que també duren més temps perquè han de fer pocs quilòmetres. Ara estem esperant un camió de foc i un altre camió, al qual s’instal·larà una de les escales que ja tenim en un altre vehicle que ja és massa vell. Crec que pel que fa a material estem bé per ara.

¿Quan es farà finalment el 112?
El 112 es farà, però no s’acabarà de tancar el 2015. Ara, si es truca al 112, sona al nostre control central, i per tant està atès. Falta, però, una plataforma informàtica perquè enllaci la policia, mobilitat, protecció civil, el centre regulador i els bombers, de manera que es desviï la trucada al lloc que tingui més pes específic depenent de la demanda. La plataforma possiblement s’instal·larà on hi ha el nostre control central. Així també es podrà regularitzar l’estructura de llocs de treball en aquesta àrea.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte