Diari digital d'Andorra Bondia
Joan Martínez Benazet: “Cal que expliquem molt bé en què consisteix la reforma sanitària”
Joan Martínez Benazet: “Cal que expliquem molt bé en què consisteix la reforma sanitària”

Joan Martínez Benazet: “Cal que expliquem molt bé en què consisteix la reforma sanitària”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El director assistencial del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària assegura que la reforma sanitària ja depèn únicament dels polítics perquè “tècnicament està tot fet” i “només cal prémer el botó”. En aquest sentit, Joan Martínez Benazet, que explica també els canvis en l’estructura i el funcionament del SAAS, incideix en la necessitat d’explicar bé aquesta reforma per no generar ni inseguretat ni rebuig als ciutadans.

Quin és l’estat de salut del sistema sanitari? 
És bo i millorable. És un sistema sanitari que ja té una llarga història, que és diferent del dels altres països, i durant anys potser no s’han pres decisions per posar-lo al dia. I que té unes dificultats com és l’excessiva llibertat per anar a on vulguis, que això a vegades no és el millor per al pacient, i també la coexistència de metges per compte propi i de metges que estan assalariats dins els mateixos dispositius. I és a tot això que s’ha de posar ordre. Per tant el sistema és bo i molt millorable. 

En qualitat assistencial?
Sí, tot i que ja tenim un bon nivell de qualitat assistencial. Hem presentat tres comunicacions al Congrés espanyol de qualitat assistencial i ens les han acceptat totes tres. A més, una d’elles, la que va lligada al triatge d’urgències, ens l’han seleccionat com una de les millors i la posen a la taula de les millors comunicacions del Congrés. Estem treballant en aquest sentit, i insisteixo, és un sistema bo, millorable si prenem una sèrie de decisions que estem prenent.

Quines eren les principals mancances que es va trobar quan va arribar a la direcció assistencial del SAAS?
De dificultats en tenim cada dia moltes perquè és una organització molt gran que té, si comptem els metges per compte propi, uns 1.100 treballadors aproximadament i a més a més és gent que treballa amb una qüestió molt sensible com és la salut. Gent que té tractes amb persones que pateixen, que tenen problemes, que tenen malalts, i això condiciona moltíssim que aquestes persones tinguin unes sensibilitats i problemes diferents dels que podrien tenir en una altra empresa. Simplement això ja és una gran dificultat, la gestió de tot aquest món. Però les grans dificultats venen del model de què parlàvem abans, en què coexisteixen dos grups de professionals amb interessos diferents i un contrac­tació diferent.

Difícil de resoldre.
És per això que de seguida vam iniciar una reforma del reglament d’estructura i funcionament del CHA encaminada que aquests metges que estan contractats de forma diferent puguin treballar de forma conjunta, coordinada, formant part dels mateixos serveis, amb els mateixos objectius, que tinguin un cap de servei i que participin en decisions compartides i en la protocol·lització dels processos assistencials. Que tinguin també tots ells el mateix reconeixement professional i el mateix accés a la formació continuada, de manera que tot plegat, com a resultat, ens doni que el pacient estigui atès de la mateixa manera sigui quina sigui la relació contractual del metge.

I d’aquí al nou contracte?
Sí, es va dissenyar un model de contracte per als metges per compte propi que es va negociar amb els mateixos metges. He de dir que la implicació va ser molt bona i que el col·lectiu de metges ha entès molt bé aquest problema i ha participat en la solució. El contracte s’ha signat aquest estiu i ho ha fet gairebé tothom, queden un parell o tres de metges però l’ha firmat 
tothom.

Què aporta, el contracte?
Fa que tots els metges estiguin coordinats de la mateixa manera, que tots ells sentin que formen part d’un mateix servei i que hagin d’acceptar la jerarquia d’un cap de servei. Que s’hagin d’adaptar, en la mesura del possible, a uns horaris en passar visita, que hagin d’assistir a les sessions clíniques siguin assalariats o treballadors per compte propi. Que hagin d’escriure a la història clínica compartida, a l’H6 que tenim a l’hospital, i que hagin de registrar com a mínim tota una sèrie de paràmetres i informació clínica que és molt important per a, després, la continuïtat assistencial del pacient.

Manté el model mixt, però en certa manera el desvirtua doncs.
Els metges per compte propi no passen a assalariats perquè els seus honoraris els perceben d’una altra manera, però pel que fa a funcionament no té per què diferenciar-se l’un de l’altre. També hi ha una altra qüestió: es regula les tarifes dels pacients que no tenen CASS i venen a l’hospital, que han de ser tractats amb les mateixes tarifes siguin atesos per un metge per compte propi o un assalariat, un fet que no es produïa.

Quin ambient hi ha dins el col·lectiu mèdic, tradicionalment força tancat i poc procliu als canvis? 
En aquest moment hi ha molta consciència professional que s’havia de fer un pas endavant, tant en això com en la reforma sanitària. Una gran part del col·lectiu, perquè sempre hi ha gent reticent i que es mira la professió des d’un punt de vista egoista. Són metges amb un sentit públic de l’atenció i d’ajudar la gent i tots ells tenien ganes que es fes un pas endavant. També crec que els metges en general han vist la nova direcció general i l’assistencial com un pas endavant en l’organització i la millora de les estructures del SAAS i s’hi han implicat. Hi havia, no a causa de la direcció anterior sinó de moltes direccions seguides i molts canvis, un desencís per part del col·lectiu professional i això s’ha corregit, i molts metges estan implicats en la millora de l’organització.

Quins serien els eixos que s’han de prioritzar ara?
Una cosa seria la reforma sanitària i l’altra –que tot va lligat perquè els canvis del SAAS també van en la línia dels objectius de la reforma–, l’atenció al malalt crònic. Cada vegada en tenim més perquè la medicina ha avançat, moltes malalties de què abans s’acabava morint ara el pacient les supera, i ho fa amb unes condicions, seqüeles i problemes que arrossega la resta de la seva vida. El futur de la medicina serà cada vegada més la dedicació al malalt crònic. En aquest sentit, s’ha muntat unes comissions amb treball compartit entre el ministeri, el SAAS i la CASS en què s’han de fer diferents programes per a l’atenció al malalt crònic de forma transversal, en què entren tots els actors. D’aquests, n’hi ha dos que estan acabats: l’atenció al malalt diabètic i el programa d’atenció a les demències. Queda per implantar-los l’aprovació de la llei de drets i deures del pacient i la història clínica compartida, que permetrà que tots els dispositius assistencials puguin accedir a aquesta eina, dins la qual hi haurà totes les vies clíniques per poder atendre aquest tipus de malalts. 

I quant al segon eix?
És el que defineix la reforma sanitària, que és el millor circuit que ha de seguir el pacient per ser atès de forma correcta. I, en aquest sentit, aquesta sensació que tenim de qualitat assistencial perquè podem fer el que volem i anar on volem no és el millor per al pacient. Conec el cas d’una pacient que va anar al cardiòleg per un dolor toràcic i li va encarregar una coronografia en un centre de Barcelona, que va sortir normal. Un temps després va anar a un altre cardiòleg i va fer el mateix a França. Aquesta senyora en quatre mesos tenia dues coronografries normals, fet que representa un risc a més d’una despesa sanitària inútil llençada a les escombraries perquè el dolor toràcic pot ser per múltiples causes. Conduir, via metge de capçalera, els pacients per un camí que és l’adequat no va en detriment de la qualitat sinó que millora la qualitat assistencial. Després aquest pacient, un cop és a l’especialista, si té una patologia pròpia de l’especialitat no haurà de tornar al metge de capçalera, ja l’anirà portant aquest especialista. 

En quins terminis es podrà veure que això va endavant? Perquè fa molts anys que es parla de la reforma i el MAAS ja preveia un metge referent.
Això no depèn de la direcció assistencial del SAAS, això depèn dels polítics. Diria que tècnicament està tot fet. Documentalment i reglamentàriament està tot escrit i tot dissenyat i la història clínica que tenim a l’hospital està a punt de sortir al carrer. De fet, ja tenim un model d’atenció primària, que és el que utilitzem al Pas de la Casa. Sí que hi haurà ajustos per tota la qüestió de facturació i la CASS, però està tot a punt. Per tant és una decisió política i a més els polítics ens diuen que tenen el compromís d’aprovar les lleis i els reglaments lligats a la reforma sanitària aquesta tardor, de manera que jo encara soc optimista i penso que ho veurem. Que es podran aprovar i que durant el 2018 s’aniran aplicant. Tot i que sí que és cert que genera desconfiança el fet que fa anys que en sentim a parlar i mai arriba un resultat. Però en aquests moments diria que tot està molt a punt. Tècnicament estem preparats per fer-ho, però cal prémer el botó i explicar-ho. Perquè si no expliquem bé en què consisteix la reforma sanitària es crearà una certa inseguretat a la gent i això podria generar un cert rebuig.

També està a punt la famosa cartera de serveis?
També és una qüestió del ministeri i no del SAAS. Vam participar ja fa un temps en l’elaboració del document perquè se’ns va demanar el suport tècnic i ara està al ministeri pendent que aprovin el decret. El que sí que ha fet el SAAS és definir la seva cartera de serveis actual de l’hospital. I l’hem definida amb tres conceptes. Allò que fem, allò que podríem fer si féssim una inversió o forméssim algú per fer-ho, i allò que no podrem fer mai.

I dins la segona hi ha el servei de radioteràpia.
No ho veiem com una cosa que no es podrà fer mai sinó com una que sí però coordinada i integrada al SAAS, ja sigui amb la subcontractació d’una empresa de fora o bé assumint-ho directament. La base poblacional per tenir un aparell de radioteràpia és de 150.000 habitants, tot i que fa uns anys era de 250.000. Aleshores, si assumíssim fer la radioteràpia aquí hauríem de saber que ens sortirà més car que si la fem a fora amb un aparell més optimitzat, però això és una decisió política també. Si es vol assumir el cost, és una cosa que pensem que es pot fer perfectament al SAAS.

I com s’ha de fer, directament l’hospital, subcontractant...?
El model no està definit. A parer nostre, tot allò que vingui de fora i que aporti valor afegit al SAAS benvingut sigui, però ha de ser coordinat pel SAAS. Perquè, ara que estem endreçant tota l’estructura del SAAS, no tindria sentit que aquí tin­guéssim un bolet gestionat d’una forma diferent, ja sigui d’una inversió privada d’una entitat estrangera o per adquisició directa del SAAS. Que vingui de fora, si és coordinat pel SAAS, no és cap problema. Potser el model millor és que es faci la inversió i que hi hagi un conveni i que sigui una empresa que ja tingui dispositius de radioteràpia a fora que munti aquí un aparell i que els seus professionals seus es desplacin i facin les tècniques que hagin de fer aquí, fet que permetria que aquests professionals tinguessin un nombre de pacients més alt.

No s’oposen doncs a l’arribada de l’Institut Baselga?
No ens oposem ni a l’IOB ni a l’Institut Oncològic Rossell, ni al John Hopkins, ni a la Clínica Universitària de Navarra ni a qui sigui. El que creiem és que si ve una empresa privada de fora que ofereix serveis sanitaris al SAAS, només li ha d’aportar allò que representi un valor afegit.
Al que ens oposem és a l’externalització de serveis del SAAS. Perquè, a més a més, en oncologia s’han pres unes decisions de què estic molt satisfet. S’ha nomenat un coordinador d’oncologia que treballa molt, que també està lligat a un centre d’alt nivell de fora, amb un model nou de contractes que oferim als metges que passen quatre dies aquí i un a un centre convencionat on segueixen fent formació continuada. I aquest coordinador d’oncologia ho fa així. A més és un doctor que ja feia molts anys que treballava aquí, de manera que no podem dir que l’oncologia apareix ara sinó que la fem des de fa molts anys. Ens està coordinant molt bé l’oncologia, hi ha una infermera específica, a l’hospital de dia es faran unes reformes per millorar el tractament d’aquests pacients, s’han fet les guies clíniques dels processos oncològics més prevalents, molt actualitzades i ben fetes. Tenim una oncologia molt potent; ara, hi ha coses que no podem fer aquí. 

Com està la relació entre ministeri, SAAS i CASS?
És cert que, durant anys, sobretot CASS i SAAS havien estat molt d’esquena i semblava que quan es prenia una decisió en el SAAS era en detriment de la CASS i quan es prenia a la CASS era en detriment del SAAS. El gran canvi, i per això crec que la reforma sanitària encara està viva i pot anar endavant, és que en aquests moments CASS i SAAS estan absolutament units, les decisions es prenen asseguts en una taula. S’ha elaborat un nou contracte que ens fa passar per l’adreçador a nosaltres però no ens farem mal amb la CASS, sinó que busquem una manera de pagar que evolucionarà cap al pagament per procediments, que és més eficient que el pressupost global prospectiu. I el ministeri també està en aquesta línia, i actualment aquestes tres potes treballen conjuntament i de forma coordinada. I pot haver-hi discrepàncies sobre el que pensa un o l’altre, però són discrepàncies, no un enfron­tament. 

Pel que fa al SAAS, com està el clima laboral? 
Tenim millor clima laboral i es manifesta en la implicació dels professionals en la millora de l’organització del SAAS. Però tenim moltes dificultats en alguns serveis, que venen donades, sobretot, perquè Andorra no és tan atractiva com abans perquè professionals mèdics vinguin a treballar a la nostra organització. 
Hem tingut problemes per cobrir les guàrdies d’otorrinolaringologia, fet que ja està resolt perquè s’ha reincorporat un otorrino que estava malalt, s’ha incorporat un professional per compte propi i també ha passat el procés de selecció una altra professional, que compartirem amb un centre de fora. Quant a anestesistes ens manquen dues posicions per cobrir i els estem buscant. I l’altre punt on tenim dificultats és en ginecologia, perquè hem patit algunes malalties i a més la major part de metges tenen més de 50 anys, volen deixar de fer guàrdies i ens hem trobat amb una plantilla orgànica de ginecologia curta. Tot i això ara ha passat el procés de selecció un ginecòleg que està en tràmits i n’hi ha dos més que també estan en tràmits, que ens farien guàrdia. A més, per al 2018 està prevista una plaça nova. 

I com és el treball a la direcció del SAAS?
Treballar amb el doctor Piqué és un autèntic luxe. Tant per la  seva formació i experiència, perquè és una de les persones a Espanya amb més experiència en gestió sanitària i hospitalària i un dels grans experts consultats per moltes entitats, com per la relació professional que mantenim. Ens entenem perfectament i anem en la mateixa direcció, pedalant amb el mateix tàndem.

Joan Martínez Benazet
reforma sanitària

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte