Diari digital d'Andorra Bondia
Joan Sans: “DA ha estat incapaç de dibuixar una estratègia en els pressupostos”
Joan Sans: “DA ha estat incapaç de dibuixar una estratègia en els pressupostos”

Joan Sans: “DA ha estat incapaç de dibuixar una estratègia en els pressupostos”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El conseller del Partit Socialdemòcrata+Independents al Comú d’Encamp Joan Sans fa un balanç del primer any de mandat comunal, un període que considera “molt fluix” i de continuïtat d’un projecte que “malauradament no existia”. Sans carrega contra la pujada de preus públics de la corporació, especialment en l’àrea de Jovent, i retreu a la majoria que no tiri endavant ni el que defensava en campanya.

Com valora el primer any de mandat?
S’ha de mirar des de l’òptica de la continuïtat d’un projecte que malauradament no existia. Després de quatre anys de mandat vam veure que no hi havia un projecte de parròquia. Ara, és lògic que al principi, amb el canvi de bona part dels consellers, es donés un temps prudencial perquè aquesta gent que és responsable i amb idees pogués treballar. Però sap greu veure aquesta poca capacitat de posar en pràctica aquelles coses que havien posat en un programa electoral i coses que, com dic jo, són de política de proximitat, que fins i tot es podrien extreure de les xarxes socials dels veïns de la nostra parròquia, idees d’aquestes característiques que no hi ha hagut la capacitat de poder-les traduir a l’hora de dibuixar el projecte pressupostari per al 2017 o a l’hora de dibuixar el marc pressupostari per a tot el mandat.

Un any perdut, doncs?
El valoro com un primer any molt fluix i poc esperançador. Poc crítics vam ser amb el pressupost del 2016, que ens vam abstenir de votar, però hem votat en contra del d’aquest 2017 perquè és un pressupost d’una parròquia trista i estancada. Tenim la sensació que alguns dels responsables estan esgotats i veiem poca capacitat d’avançar en els projectes més importants que van defensar. DA ha estat incapaç de dibuixar una estratègia en els pressupostos.

Estaríem parlant de...
Les grans idees consensuades amb el Govern per millorar la part de l’urbanisme del Pas de la Casa, les negociacions amb Saetde, que encara estan a les beceroles, i la millora de l’urbanisme d’Encamp. A part d’iniciar la millora del passeig de Mojácar, el projecte d’itinerari cultural que anem arrossegant del mandat passat, poc més s’ha fet. El que comentem amb el Pere és justament aquesta manca de projecte, perquè si t’has compromès amb els ciutadans a millorar una cosa tan necessària com l’avinguda Joan Martí o l’avinguda François Mitterand, que és una feina de molts anys, s’ha de poder plasmar d’alguna manera.

No figura en el pressupost?
No, no hi és. I cal demanar-se per què en un any han estat incapaços de dibuixar un projecte d’embelliment d’aquest eix tan important per la parròquia. Tampoc s’ha fet absolutament res de tot el que es deia per ajudar els joves emprenedors i fomentar l’emprenedoria.

Critiquen també la poca inversió als nuclis més allunyats del centre.
Sí, hem expressat els dubtes que ens generen inversions majestuoses de més de 400.000 euros, com per exemple per adequar la carretera de Vila a Beixalís, cosa que és molt respectable i que em sembla bé, però només s’hi ha donat vida útil fins ara amb el pas del Tour d’aquest estiu i La Purito. Si la gent veiés que part dels seus diners que recapta el Comú servís per millorar el seu entorn, on viuen, on passegen i on compren, encara, però malauradament veus com els diners s’escapen cap amunt, i hi ha zones realment degradades i abandonades a Encamp. Que hi ha voluntat de millora per part dels consellers? Segur, però no es tradueix en el pressupost ni en forma de projecte.

Normalment la majoria apel·lava a la situació financera per argumentar la moderació de la inversió.
El que ens ha sorprès justament del pressupost és l’abnegació, que es renunciï altra vegada a una transferència tan necessària, quan han estat incapaços de fer moure el Govern en l’àmbit del treball de les competències i les transferències. En canvi sí que són capaços, després de defensar les polítiques d’infància i joventut en campanya, d’incrementar els preus públics, però no en l’àmbit esportiu com han fet altres parròquies sinó en l’àmbit de la infància, activitats que per mi són serveis socials, com poden ser l’àrea de Jovent o les colònies.

S’ha mostrat molt crític en aquest aspecte.
En el cas de l’àrea de Jovent és gravíssim, és un augment del 50% en un servei públic que a hores d’ara només pot garantir el Comú. I a més a més, amb l’argument, que em poso les mans al cap cada vegada que el sento, que la gent ha de pagar el preu que valen les coses. No, escoltin, vostès estan convidant a carregar-se tot allò de l’Estat del benestar per què hem lluitat. Penso que és una política errada i que els ciutadans, n’estic convençut, no comparteixen.

Hi ha, però, ajudes per a qui no pot fer front al cost d’aquests serveis.
És la política de convertir-se en assistents socials i salvadors del poble. Hi ha una comissió en què com a responsables polítics hem d’esbudellar la situació familiar per decidir si donem l’ajuda per a un servei que prestem i que hem augmentat de preu. Les famílies que no s’ho poden permetre han de trucar a la porta dels serveis del departament Social de casa comuna i han de portar tots els justificants i les despeses del banc, és a dir s’han de despullar davant l’administració i dir si acaben el mes amb 800 euros o 900, per poder saber si el Comú els ajuda amb un 60% del preu que paguen pel servei de l’àrea Jovent. Però no ens hem d’enganyar, els tècnics de joventut i infància del Comú d’Encamp són els primers que saben que hi ha infants que haurien d’estar a l’àrea de Jovent i estan al carrer, perquè hi ha famílies que no aniran a trucar la porta del departament per despullar-se.

La pujada de preus públics, però, no és exclusiva d’Encamp.
Des del meu punt de vista,  van venent una millora de la situació econòmica, la majoria d’UP+DA va dient que ara s’obren més comerços que mai, però veus que no hi ha millores a la parròquia i a més a més s’incrementen els preus. Per tant, hi ha alguna cosa que no funciona. La millora econòmica no hi deu ser, i això demostra una incapacitat gestora molt gran.

S’ha rebaixat doncs l’endeutament a costa de les inversions a la parròquia?
S’ha aconseguit sobretot eixugar, com vam fer en el mandat passat, amb el canvi de la llei de les transferències, que justament permetria que es poguessin destinar a eixugar deute, i ho han fet molts comuns.

Sembla, però, que aquesta vegada no es congelaran.
Es trobaran ara amb aquesta sorpresa. Des del PS a Encamp hem estat molt crítics amb la qüestió les transferències, perquè tal com estan definides són molt injustes per a la parròquia d’Encamp en comparació amb altres, perquè considerem que els barems no són adequats. A més, aquesta gent va arribar amb un compromís ferm el 2011 que encara no han encetat, i les transferències d’aquests anys haurien comportat sis milions més per a les arques públiques, que haurien pogut millorar moltes coses i que haurien permès no haver d’incrementar preus públics.

A final de mes hi hauria d’haver un primer document sobre aquesta reforma de competències i hi ha un mandat del Consell General perquè la reforma estigui feta a final d’aquest any.
No estarà perquè hem vist moltes divergències segons els comuns i no serà fàcil que es posin tots d’acord. Nosaltres coneixíem la feina que es va fer el mandat passat, la feina d’anàlisi prèvia de cada departament que es va traspassar al Govern, i en una trobada amb els cònsols se’ns va dir que s’estava treballant tota la qüestió de l’atenció domiciliària, però més enllà d’això no sabem res dels altres punts, tot i que sabem que s’està treballant. També defensaven la participació del Consell General en tot això, així com que se’n fes partícips les minories dels comuns.

Més d’un any després, a l’oposició saben alguna cosa del desenvolupament de  l’acord d’intencions amb Saetde?
El gener del 2017, a la minoria no sabem qui té la pilota. Pensem que encara la té el Comú, però ho desconeixem.

No se’ls diu res des de la majoria?
Quan vam denunciar que no se’ns hi deixava participar ens van convidar a una trobada d’aquestes entre l’accionista majoritari de la societat i la majoria de casa comuna, i allà, suposo que per fer-nos contents, el que es va fer va ser tornar a explicar el projecte que ja coneixíem que tenia Saetde, que era excel·lent i extraordinari, com el que imagino que podria presentar qualsevol societat que gestionés això. D’aquests compromisos de l’administració sembla que n’hi ha que no es poden desenvolupar. Els ciutadans han de veure que aquesta gent té la capacitat de vendre unes coses que després no es poden fer. I això fa molt mal no només a la parròquia, sinó també a la credibilitat dels responsables polítics.

Hi ha hagut una oferta de compra de les accions aquest any.
Una oferta de què ens vam assabentar en una sessió de comú, i perquè va haver-hi una pregunta de la minoria liberal. Aleshores el cònsol ho va explicar. És un exemple més de la transparència de la democràcia mal entesa que dic jo, sobretot pel que fa als responsables més alts. I és que si hi ha una cosa, malgrat que potser sigui molt de gestió, els consellers sí que comparteixen tota la informació a les comissions.

Seria, però, una qüestió que caldria consultar al poble?
Sí, una consulta hi ha de ser. Cal tenir  present que les accions de Saetde que té el Comú són de tots els ciutadans de la parròquia. Em costa entendre que no es convidi el poble a participar, per exemple, per decidir el destí d’una part de la partida d’inversions o no es busqui fórmules de participació perquè la gent que viu als Cortals, al Poblet o al Mirador d’Encamp puguin dir-hi la seva, què els agradaria millorar del seu entorn. Aquestes eines no hi són i és una llàstima. 
Per què no fer aquesta política, que aplaudeixo sovint, del cònsol major de la Massana de proximitat amb el ciutadà. Per mi proximitat als ciutadans no vol dir anar a l’escudella, sinó que vol dir tenir com a mínim la capacitat de poder explicar periòdicament els projectes importants per a la parròquia públicament, no penjant un full al taulell d’anuncis de casa comuna. Això és una mancança molt gran que tenim.

Creu que funciona bé la iniciativa d’enviar un conseller al Pas de la Casa un dia concret?
Tal com funciona en aquest moment, la seva presència és molt puntual. Hi ha un element que sí que contribueix que hi hagi una bona comunicació, que és que hi ha una persona responsable que té un complement que està tot el dia al Pas i mira de gestionar totes les incidències independentment del departament que sigui. Una altra cosa és el que defensàvem nosaltres, ¿per què no pot haver-hi una part dels consells de comú que se celebrin al Pas o la presència diària d’un conseller a les dependències de casa comuna?

Més enllà de les propostes d’embelliment, què necessita el Pas de la Casa?
Recentment un article d’opinió d’un empresari del Pas recollia la proposta, que nosaltres ja vam posar a la taula en una comissió de Turisme després del Carnaval de l’any passat, de convocar una taula urgent en matèria de joventut i turisme al Pas de la Casa. I fer-hi participar els empresaris, hotels i restauradors del Pas per saber quin tipus de turisme volem i com gestionem la situació de turisme que tenim ara. El que no podem fer els responsables públics és dir que aquest turisme valdria més que no vin­gués perquè, malauradament, tal com estan les coses també és necessari. El que potser hem de fer són plans d’acció, com fan algunes localitats de la costa catalana, que a l’estiu es troben amb situacions de característiques similars. I són aquestes coses les que es queden als calaixos perquè la gestió del dia a dia se’ls menja, i són incapaços d’anar més enllà quan hi ha uns tècnics molt ben capacitats que ja fan la gestió del dia a dia. El que han de fer els responsables és planificar una estratègia i uns projectes nous que després dibuixaran aquests tècnics, però no els tenen ja que no se’ls ha donat en quatre anys i tampoc en aquest cinquè.

Després de molt reclamar-lo ja hi ha organigrama de la corporació. Serà útil?
Sí, ara es dona per tancada una feina necessària que va començar el 2012. Però sembla que mentre parlem d’organigrama no parlem de cap altra cosa. Es va crear una comissió ad hoc, a la qual no vaig voler entrar perquè es va contractar un assessor per 12.000 euros per fer una feina que se sabia que s’acabaria encarregant als caps de departament, com va ser. Però l’únic que van fer aquests va ser dibuixar l’estat dels seus departaments. És a dir, s’ha estat un any per fer la foto de com era l’organigrama quan feia quatre anys que governaven. Però això no és un problema dels tècnics, perquè a ells els convenia dir que encara no ho tenien. L’altra vessant és cap a on es vol anar, i aquest organigrama, de 700 pàgines, es limita a dir que s’ha d’absorbir algunes places que avui són eventuals, però no diu res de cap a on s’ha d’anar. La conclusió més important a què s’arriba en aquestes 700 pàgines és que l’any 2019 la xifra final de recursos humans serà la mateixa que tenim ara. Ho vaig dir en la sessió de comú, això només serveix per alimentar mamandúrries. S’ha d’anar fitxant per compromís alguns assessors i assessorets a cop de talonari, i el motiu final el desconec. Però alerta, perquè la gent que és funcionària a casa comuna, pels seus coneixements i formació, podria fer aquesta feina perfectament.

Joan Sans
Número de vots: 184
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic