Diari digital d'Andorra Bondia
Jordi Llansó, director general de la Creu Roja Andorrana.
Jordi Llansó, director general de la Creu Roja Andorrana.

Jordi Llansó: “El nostre objectiu és anar reduint la dependència econòmica del Govern”


Escrit per: 
M.P.A. / Foto: Jonathan Gil

Més enllà de posar tiretes o d’atendre situacions molt complicades quan hi ha catàstrofes, la Creu Roja es vol donar a conèixer més i millor a la societat andorrana. Aquesta és una de les línies d’acció de l’actual junta que fa poc més d’un any que es va estrenar. El seu director general, Jordi Llansó, parla d’aquesta qüestió i d’altres reptes de l’entitat, com ara aconseguir més voluntaris i socis.   

Creu que és prou coneguda la Creu Roja?
És un repte que tenim. El problema que tenim és que potser no som prou coneguts. Quan parlem de la Creu Roja ens venen al cap desastres naturals i situacions molt complicades.  Som això. Allà on no arriben els governs, hi arribem nosaltres. Auxiliem els poders públics. Creu Roja Andorrana està cobrint molts esdeveniments esportius. Tenim tots els caps de setmana ocupats. El que fem és un suport; si hi ha algun problema, nosaltres som els primers a fer la primera intervenció o la primera cura per assistir la persona que té algun problema. 

Quants voluntaris té la Creu Roja?
Ens aniria millor tenir més voluntaris. Actualment en tenim registrats uns 120. Acabem tenint un 20% dels efectius fixos. I els has de repartir en totes les activitats que hi ha. Pot fer tasques preventives de socorrisme, o socials –atenció a la gent gran–, o més tècniques a les oficines –informàtica, economia–, o de mecànica, fins i tot. El voluntariat no deixa de ser com un departament enorme de recursos humans d’una empresa. És el departament més gran de la Creu Roja. Hi ha moltes tasques a fer darrere. És el nostre core business. Hi ha moltes coses que no podríem fer si no tinguéssim voluntaris. En necessitem de diferents àrees. Com més en tinguem, més projectes podrem desenvolupar.

Creu que pot ser atractiva la tasca de voluntariat que ofereixen pels joves?
Més enllà de generacions, és un problema que té a veure amb com són les persones. Estem mirant de fer uns incentius: descomptes, forfets per anar a esquiar. Seria una de les maneres d’ampliar els avantatges per als voluntaris.
Fomentar la cooperació internacional és un dels objectius de l’actual junta de l’entitat. Quins passos han fet per impulsar-la?
A Malta ja vam assistir a un acte relacionat amb els petits estats. Tenim més lligams amb petits estats perquè tenim moltes afinitats amb ells. Estem amb Creu Roja de Malta, de Liechtenstein. També vam anar a Turquia, a l’assemblea general de la Creu Roja. La nostra política és l’aliança amb els nostres països veïns. Amb el nord d’Àfrica tenim molt bona relació. L’objectiu és crear lligams més forts amb les creus roges més properes o amb les que tenim més afinitats estratègiques perquè tenen situacions més semblants a la nostra.

La formació és una altra de les seves línies estratègiques.
Tota la formació que nosaltres podem oferir està validada per la federació internacional de la Creu Roja i són formacions molt curoses, estan molt ben estudiades. Són cursos molt pràctics. A més, podem monitoritzar aquesta pràctica i podem veure si la persona ho està fent bé o no a l’hora, per exemple, de fer un massatge cardíac. La gent surt molt ben preparada.

Es troben amb situacions socials complicades des de Creu Roja?
Afers Socials és qui coneix millor la situació del país, i els comuns també pel que fa a la seva parròquia. Nosaltres podem tenir els mateixos coneixements. El cert és que ara no ens ve tanta gent a demanar-nos ajuda. Quan teníem el menjador social hi havia un flux molt gran de gent que el necessitava. Però vam passar de fer més de 8.500 àpats, aproximadament, a fer-ne 300, molt pocs. Havíem arribat a atendre fins a 80 persones i darrerament només en teníem dues o tres. Llavors ens vam plantejar la pregunta: per què hem de mantenir tot un menjador? Vam decidir reconduir els esforços econòmics cap a una altra banda. Aquesta gent que ho necessita poden seguir gaudint d’aquests àpats amb altres recursos que proporciona precisament Afers Socials.

I pel que fa a casos de violència de gènere, els arriben?
Actualment, en tot el que és violència de gènere tenim molts pocs casos, que no vol dir que no n’hi hagi. Ara hi ha més informació per saber què has de fer i on has d’acudir. Nosaltres els derivàvem a Afers Socials. El Govern s’ha posat les piles, ara coneixem la llei i la guia i els manuals per saber què s’ha de fer i com s’ha d’actuar. Això abans no hi era. 

Llavors, des de l’atenció social, quin és el col·lectiu que més atenen?
Des del punt de vista social, estem més enfocats a atendre gent gran. El servei de teleatenció no fa miracles. Les furgonetes que veiem pel carrer fan l’assistència sociosanitària  per gent gran que han d’anar a rehabilitació o al metge i també els que han d’anar a un casal de gent gran. Però també fem tasques més desconegudes. Propiciem que, per exemple, la gent gran pugui veure’s amb parents que són també grans i no es poden bellugar i això no se sap. Al darrere hi ha moltes hores per gestionar aquests moments. 
Una altra acció que no se sap és aquesta. Quan hi ha nevades importants, tenim uns indicadors per saber quines són les persones més vulnerables i els donem un cop de mà. Aquest any vam fer una primera assistència per interessar-nos per aquesta gent. Són accions que no es veuen, que no se saben. Sap que Creu Roja pot ajudar en més coses del que es pensa?

Com valora la resposta de la societat a les campanyes de donació de sang?
Les campanyes les fem en col·laboració amb el banc de sang i teixits de Catalunya i els sorprèn l’afluència de donants que hi ha aquí. La nostra societat és molt oberta i les campanyes sempre han estat un èxit perquè ens anem mantenint o tenim alguns donants més i això ja ho considerem un èxit. L’important és que no fem una davallada. A més, el nombre de donants d’homes i de dones s’ha equiparat i el nombre de donants joves ha augmentat. Des de l’escola es crea una major consciència en aquest sentit i això va creant una cultura que es reflecteix en aquestes accions.

Com es finança la Creu Roja Andorrana?
Un 23 o 24% del finançament ve del Govern i cada any intentem reduir aquesta dependència. En èpoques de crisi estàvem en un 50, 55% de dependència del Govern. La junta anterior va fer una tasca de sanejament important. La junta actual s’ha trobat amb una Creu Roja molt saludable. El nostre objectiu és reduir encara més aquesta dependència sempre que no hi hagi un deteriorament en la qualitat dels serveis que nosaltres podem donar. El que no volem fer és malgastar. La resta de fons provenen de les aportacions de socis i donatius. I també  de la loteria que fem. 

Quina valoració fa del conveni marc signat entre el Govern i la Creu Roja?
Per nosaltres és molt positiva perquè és una eina, en el fons, que ens ajudarà a seguir desenvolupant els acords que teníem d’una manera més fàcil. Abans cada departament havia de fer la gestió amb Govern. Ara ja queda tot englobat. Serà més fàcil i més ràpid. Per Govern és una manera de dir-nos “seguim amb vosaltres, seguim col·laborant”.

Quins són els valors que caracteritzen la Creu Roja?
Nosaltres tenim els set principis que regeixen les nostres actuacions: humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, caràcter voluntari, unitat i universalitat. Jo diria d’una manera senzilla que la nostra tasca és una acció humanitària que es caracteritza pel servei, l’ajuda, i la col·laboració. La Creu Roja ofereix la possibilitat que els voluntaris posin a disposició dels altres les seves  habilitats humanes per ajudar.

Quines són les línies de futur que volen impulsar a curt termini?
En primer lloc, donar a conèixer la Creu Roja Andorrana perquè podem ser útils a molta gent. No només posem tiretes. Internacionalment ja fem els nostres lligams. Poder arribar a tothom és el nostre objectiu i per això necessitem voluntaris i socis. La nostra finalitat és fer-nos més propers a la gent i més transparents. Que no es pensin que només és per moments crítics. En aquest sentit, el  voluntari és el nostre motor. Si ho aconseguíssim, ja ens donaríem per satisfets. Hi ha d’haver un canvi de paradigma i de mentalitat en aquests aspectes. Ja hi estem treballant, per això.

 

“Disposem d’uns vehicles per traslladar els refugiats des de Barcelona fins a Andorra”

El Dia internacional del refugiat, la Creu Roja Andorrana va fer seu un manifest internacional a propòsit d’aquesta situació que viu Europa. 
Sí. Des del moviment internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, vam rebre una carta de la Creu Roja Francesa en la qual s’explicava que s’està formant una plataforma per tractar tots aquests temes de la migració. Actualment som uns 22 països que ja hem donat el nostre acord de sumar-nos a aquesta plataforma. Aquesta carta és un referent pel que fa a les bones intencions de com s’hauria de dur a terme tot un procés de migració i de refugiats. I són situacions molt diferents. Un refugiat escapa d’una guerra i el seu objectiu és salvar la vida. Seguint aquestes pautes, cada país ha de poder rebre aquells refugiats amb les característiques socials i econòmiques per poder-los atendre. El que no podem fer, com que és un tema humanitari, és que un cop siguin aquí, se’ls deixi a la seva sort. No és el cas. Darrere de tot això hi ha d’haver tot un programa d’integració d’aquestes persones. Tot això es té present. Se sap que Andorra pot acollir un cert nombre d’emigrants. Aquests refugiats vindran amb un tutor que els ajudarà que hi hagi una integració. Per part de la societat hi ha d’haver una acceptació. No venen aquí a prendre’ns el nostre pa, sinó que venen aquí per un tema humanitari. 

Quina pot ser la col·laboració de la Creu Roja en l’acollida dels refugiats al país?
Nosaltres ens hem posat a disposició de Govern per a qualsevol cosa que puguin necessitar. Des del corredor humanitari, nosaltres hem dit al Govern que disposem d’uns vehicles que si s’ha de traslladar aquestes persones des de Barcelona a Andorra, ho podem fer. També podem disposar de voluntariat per fer més còmoda la integració. 

I es plantegen també la col·laboració amb algun allotjament?
Nosaltres disposarem d’un pis, encara no en tenim el document notarial, però amb un pis no ajudem gaire. Creiem que quan tinguem aquest pis el podem dedicar, per exemple, a situacions de violència de gènere. Crec que hem de ser molt curosos i saber els recursos que tenim i com els gestionem.  

 

Jordi Llansó: “El nostre objectiu és anar reduint la dependència econòmica del Govern”
Número de vots: 51
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic