Diari digital d'Andorra Bondia
Jordi Moreno: “El fet que hi hagi més informació no vol dir que hi hagi més inseguretat”
Jordi Moreno: “El fet que hi hagi més informació no vol dir que hi hagi més inseguretat”

Jordi Moreno: “El fet que hi hagi més informació no vol dir que hi hagi més inseguretat”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

No va ser fàcil quan fa tres anys va agafar les regnes del cos, i tampoc ho és ara, quan s’han donat diversos actes delictius que han qüestionat la insígnia del Principat, la seguretat. El director del cos ens explica que hem de mantenir la sensació de seguretat perquè la delinqüència no s’ha incrementat, sinó que s’ha donat a conèixer més. Moreno creu en la professionalitat del cos i la defensa en veu alta. 

Fem un balanç de la seva direcció. Diria que Andorra és ara més o menys segura que fa tres anys?
Considero que la seguretat es manté a un nivell altíssim, comparant-la amb altres països. Una cosa que sí que passa és que potser la gent es pensa que hi ha més inseguretat, però és perquè hi ha molta informació, molt més que abans. Sobretot  en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. La gent s’assabenta més de les coses.  Quan hi ha un mínim robatori o un mínim accident surt a la premsa, i la gent s’informa i sembla que hi ha més robatoris. Però jo porto més de trenta anys a la policia i tota la vida hem tingut robatoris, furts, que eren diferents. Abans es robaven els radiocassets dels cotxes, però la gent no se n’assabentava. El fet que hi hagi més informació no vol dir que hi hagi més inseguretat. Hi hauria inseguretat si tinguéssim homicidis o si no agaféssim els autors dels fets delictius, però no és el cas.

Tot i això, sí que hi ha hagut casos preocupants.
Sí, i tant. En aquests tres anys s’han donat casos, com per exemple el taxista agredit a la Massana, l’atracament a una joieria a mà armada, els robatoris dels xalets, no només els últims sinó també a la zona d’Ordino, amb robatoris a les caixes fortes, el cas dels tirs a l’edifici de la policia..., i sempre hem detingut els autors. 

Parlem d’apreciació, però també tenim xifres estadístiques de la delinqüència?
Hi ha moltíssimes intervencions, més de mil, perquè els ciutadans ens requereixen més, però moltes són per problemes de soroll entre veïns i baralles. Quant a detinguts, les xifres es mantenen. Sí que és veritat que hi ha nous delictes, com són els tecnològics i els de blanqueig de diners, que s’han incrementat perquè això no existia. Però el balanç de xifres no mostra cap augment notori considerable. Hi ha anys que es requisa més droga que d’altres.

Diu que normalment es deté els delinqüents, però tenim casos pendents, com els robatoris a Escaldes-Engordany i la capital.
Encara no hi ha hagut detinguts, però la investigació va pel bon camí. No puc dir res més. 

I els trets a la casa del ministre Jordi Cinca tampoc s’han resolt. És un cas arxivat?
No, no està arxivat. Que no s’hagi resolt no vol dir que no s’hagi parat de treballar. És un cas judicialitzat i no està tancat.

Un altre dels fets més recents és l’amenaça del vehicle a les portes d’algunes escoles. Tampoc se n’ha sabut res. Ha passat també en altres poblacions. És una notícia falsa o no?
Sí, es va crear una alarma. Ha passat en altres poblacions. Hem tingut algun cas que ha estat una notícia falsa, però no puc dir que no sigui cert. Nosaltres, amb les poques descripcions que teníem, vam fer una recerca i es va augmentar els efectius (tant uniformats com de paisà) en col·laboració amb el ministeri d’Educació, i amb tota l’ajuda dels professors i també dels mitjans s’ha tallat. Hi va haver una investigació que encara està en curs, en el cas que es reprodueixi. Vam controlar gent, però no teníem proves concloents per detenir a ningú. Pels indicis que tenim, més que per segrestar la intenció era l’abús sexual a menors, però aquesta és una apreciació nostra. S’ha parat el tema, però continuen les prevencions a les sortides dels col·legis. Hi ha sempre un control permanent a les escoles i també fem prevenció a les aules sobre possibles actes delictius.

Parlem ara de la sinistralitat a les carreteres. 
Els accidents amb danys materials s’han incrementat, però també hem de dir que ens avisen més. La importància dels accidents és que aquest 2016 s’ha aconseguit l’objectiu marcat de zero morts a les carreteres. Era l’objectiu zero, i l’hem aconseguit. 

L’altre objectiu marcat era la lluita contra el tràfic de drogues.
Portem tres anys en què hem confiscat 57 quilos d’haixix, i el més important és que anava destinat al mercat intern. El més destacable són les darreres detencions per haixix i marihuana aquest mateix 2017, i el bo és que estem convençudíssims que la droga anava destinada als adolescents i als menors. I és que un dels nostres objectius és lluitar contra el tràfic de drogues en general, però sobretot contra el destinat als menors. 

Els furts amb força, però, han augmentat.
Dels 132 que s’han comptabilitzat, els més importants són la trentena que es van cometre als xalets, que s’han solucionat, això sí, després d’un any i mig. Els operatius no només es van muntar per un furt a la casa d’un ministre, els dispositius ja feia temps que els teníem muntats. Va ser una investigació molt important i la detenció amb l’helicòpter també va ser molt espectacular. La resta de furts amb força han estat, per exemple, en dos trasters d’un garatge, on es va trencar una mica el pany d’una porta i es van emportar els esquís. Això també es comptabilitza, perquè ara la gran majoria presenten denúncia, sobretot per l’assegurança. Per tant tots els furts es comptabilitzen. Les estadístiques també cal que les expliquem, per la motivació.  

Passem de les dades estadístiques a parlar del cos. Quants efectius són? Quantes baixes per jubilació anticipada hi ha hagut? És una plantilla suficient?
Actualment de policies n’hi ha 220, més una seixantena d’administratius, tècnics i operaris. En aquests 220 hi compto directius del Centre Penitenciari i de bombers, que són policies, i també dos que tenim a la Uifand. Sí que és veritat que caldria reforçar algunes àrees. Ara, quan s’aprovi la llei, demanarem un mínim de trenta policies més, per les 26 prejubilacions que hem tingut en els darrers tres anys.  

Per tant, quines àrees caldria reforçar?
Dins dels objectius de la policia hi ha obrir places de promoció quan tinguem tota aquesta gent, per promoure també la motivació. Valorarem, en funció de quan entrin, les necessitats que hi ha a policia judicial, fronteres, grups especialitzats... Si fos ara et diria que en cal a l’àrea de policia judicial, sobretot als grups de delictes tecnològics i de blanqueig, però també al de delictes contra les persones, contra menors, violència de gènere... D’aquí que entrin no sé si hi haurà algun altre grup que en necessitarà més. El que volem és fomentar la promoció interna. A més, el ministre ja va avançar la incorporació d’un enginyer informàtic i un tècnic financer que donaran suport al grup de blanqueig i el del delictes informàtics, i que són personal altament qualificat. Són personal professional de suport, no són policies.

Es reclama històricament un cos de policia judicial. És necessari?
S’haurà de valorar quan tinguem més efectius. Es demana, però ara per ara no es pot fer per l’organigrama que tenim. En molts països el tenen, però s’hauria de fer un estudi molt bé. Seria bo que hi hagués policies que només es dediquessin a qüestions judicials. Aquí tenim de tot i tots treballen en tot i surten al carrer. Ara per ara és impossible fer-ho.

La modificació de la llei del cos ja s’ha publicat. Què destaca de la nova regulació?
Hi ha aspectes que poden agradar més o menys, però en general és positiva perquè hi havia punts que donaven peu a interpretacions diverses. Si s’ha fet és per millorar. S’ha incrementat la duresa disciplinària, però això ja ho preveia també la llei. Hi ha coses bones i d’altres que no ho són tant. 

Quant a la regulació de la figura del director, considera que l’idoni és que sigui andorrà i del cos?
Considero que sí que ha de ser andorrà, i a mi m’agradaria que fos del cos. En soc partidari perquè d’aquesta manera coneix el personal i la gent, i hauria de ser una prioritat. És veritat que hi ha moments, com quan hi va haver tots els canvis de direcció, que és difícil de trobar un director i pot ser que no es trobi aquí i s’hagi de buscar fora. Aquesta última direcció no va ser fàcil, perquè era com una patata calenta i no pot haver-hi una institució com aquesta que no tingui direcció. Però crec que, independentment de les dificultats per cobrir la direcció, com a darrera solució s’hauria de buscar fora. Tothom considera que és preferible que sigui andorrà. 

Fa gairebé un any dels trets contra l’edifici, i també contra el seu despatx. Vist en perspectiva, què n’opina?
Jo aquest tema el dono per tancat. No em posaré amb el que va decidir la justícia i com es va fer. Jo n’he tret dos conclusions. Una de dolenta i una de bona. La bona és que es va treballar i es va fer una investigació molt important, la gent s’hi va implicar molt i es va detenir fos qui fos. Tothom s’hi va implicar com es fa de manera professional en un atracament i altres fets. Per la complexitat del tema i l’alarma social, la manera com es va resoldre penso que dona una bona imatge de la policia. La dolenta és que l’autor fos qui era, fet que va crear una mala imatge del cos i va generar una certa inseguretat: si un policia fa això... Una imatge que no és certa. 

Quina imatge creu que té ara la societat del cos de policia?
Parlo amb molta gent i a mi me’n parlen molt bé, però jo soc el director. Jo crec que la imatge és bona, però és difícil valorar-ho. En alguns moments, quan es parla de certs actes delictius, hi pot haver una imatge i en d’altres una altra. Però el més important és que la gent sàpiga que darrere hi ha molta feina. 

S’espera algun canvi en l’organigrama? 
No, ara per ara no està previst. 

“Quan vinguin més efectius continuarem amb la promoció interna, perquè volem seguir motivant”

Canviant de tema, de l’ambient de malestar dins del cos ja fa temps que no en sentim res. 
Considero que la relació amb els sindicats és molt bona. Ho han de dir ells, però saben que sempre tenen la porta oberta, no només per a reunions en general sinó també per a qüestions molt puntuals. I tot el que està a les nostres mans se soluciona, i quan no es dona la motivació i l’explicació. L’ambient també va per temporades, però en general el veig bé. En l’assumpte de les jubilacions hi havia un neguit i l’ambient va canviar. Ara, amb la nova llei, alguns hi estan més d’acord i d’altres menys, i això crea una sèrie de neguits, però en general està bé. I totes les velles reivindicacions s’han aconseguit, com és el cas del material, la vestimenta i els vehicles, com la furgoneta de manteniment de l’ordre. En aquest aspecte el Govern ha fet un esforç d’inversió molt important, i també pel laboratori forense informàtic, entre altre material. I per aquest any encara tenim previst comprar més material. 

Una altra reivindicació que ja ha comentat és la promoció interna. 
Ara tenim una manca d’efectius i s’ha de fer una promoció interna. Les proves seran estrictes i s’ha de passar un pla de formació. Des del 2008 no hi havia hagut promocions i se n’han fet per a diferents àrees per les jubilacions. I la idea és continuar amb la promoció interna quan vinguin més efectius, perquè volem seguir motivant el personal perquè triï l’àrea que li agradi, per seguir evolucionant. 

Però també aposten per la formació. 
En matèria de formació contínua hem treballat molt, i no ho fem més perquè no podem, i per això també hem optat per la formació online. S’ha fet molta formació sobre drets humans, amb personal especialitzat que ens ha explicat els estàndards que es treballen al tribunal d’Estrasburg. Gràcies al fet que formen part de la Interpol, però també de la Iberpol (formada per països iberoamericans), podem accedir a diverses formacions que tenim la possibilitat de fer online i que serien molt costoses si haguéssim de traslladar-nos a aquests països. Volem tenir una bona formació i hi estem treballant.

Ara que parla de la Interpol, la relació amb altres cossos policials ha millorat? 
Des de sempre hem tingut una col·laboració estreta amb els cossos dels països veïns. Amb França ja teníem un conveni signat que la formalitzava. Ara tenim convenis amb Espanya i també amb Bèlgica. Aviat en farem amb la Guarda de Finança d’Itàlia i també amb el cos de Portugal. Tots aquests són convenis que ens permeten una relació molt fluida per a les nostres investigacions i per fer requeriments entre els diferents cossos, més enllà de la que tenim amb la Interpol. 

 

Jordi Moreno
director de la Policia

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte