Diari digital d'Andorra Bondia
Jordi Torres: “Al mes de setembre sabrem el cost de traslladar ATV a Radio Andorra”
Jordi Torres: “Al mes de setembre sabrem el cost de traslladar ATV a Radio Andorra”

Jordi Torres: “Al mes de setembre sabrem el cost de traslladar ATV a Radio Andorra”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Amb dossiers com l’heliport i el vial de Sant Julià de Lòria, però també la reforma de la llei del sòl, el ministre d’Ordenament Territorial té tot un seguit de projectes que ha de continuar i d’altres que ha d’iniciar. Torres ens explica com va l’execució pressupostària i ens avança quines línies seguirà Ordenament el 2018. Considera que el concepte de grans inversions ha canviat per fer-ne altres de més properes a la població. 

Si li sembla fem un balanç de com va l’execució pressupostària d’aquest 2017.
El pressupost es va aprovar a la primavera i ara, com ha estat habitual en els exercicis pressupostaris que portem, sempre hi ha un decalatge entre l’aprovació i el pressupost. Ara estem en molts projectes i molts d’ells, com que ja s’han tret a licitació, s’adjudicaran d’aquí a finals d’any, però pensem que el compliment pressupostari serà del 80% al 90%, com l’any passat. 

Però ara mateix no pot dir el percentatge d’allò que s’ha executat?
No. Ara mateix no es pot xifrar. 

Doncs expliqui què destaca d’allò que s’ha fet i del que queda per fer.
Aquest any estem executant tots els trams de la carretera general 3, estem continuant amb obres de gran envergadura com la seu de la justícia, amb els projectes executius i més significatius, com és l’elaboració del projecte de l’heliport, i també amb els de l’enllaç de la carretera de Fontaneda amb la CG-1. Aquest serà un dels projectes importants de cara al 2018. Estem continuant amb les obres del Rosaleda, amb les de Radio Andorra i amb totes les obres de millora a les carreteres secundàries i als edificis escolars, en els quals incidim molt en l’eficiència energètica en col·laboració estreta amb el ministeri de Medi Ambient. 

Ja té calculat quin pressupost tindrà Ordenament Territorial per a l’any vinent?
Per a l’any vinent esperem  que sigui similar al del 2017, que són uns 45 milions d’euros. Aquí s’ha de dir que no tot són obres d’infraestructures perquè també hi ha altres ministeris. A més volem continuar amb totes les vies verdes i els camins rals que tenim en projecte, com tots els que hem fet a la banda d’Ordino, que penso que són obres molt importants i millores de què la gent gaudeix. Es canvia una mica el concepte d’inversió d’abans, de fer un eixample que costa cinc o sis milions. Fas trossos de camins rals que costen mig milió i vas fent actuacions més acurades.

El vial de Sant Julià serà, com ha dit, una partida important per a l’any vinent?
Sí. Les fases 3 i 4 són les que estan executades i ara el que farem serà la fase 1, per crear un vial de dos carrils que anirà des del túnel fins a la baixada de Fontaneda. Llavors ja es podrà anar des de la Margineda fins a la duana amb doble carril. També farem un pont que anirà des del vial a l’antic càmping Huguet, fins a Francesc Cairat. Ara licitarem les obres de l’inici de la primera fase, que serà la rotonda de la baixada de Fontaneda, que enllaçarà amb Francesc Cairat i amb la resta. Aquest projecte, però, no exclou la possibilitat que es pugui fer el túnel.

Perquè ja han dit que el túnel el descarten.
Estem parlant de més de 20 milions, i considerem que amb aquesta fase 1 ja solucionarem molt el problema del trànsit.

El vial de Sant Julià serà una de les obres importants, però també n’hi haurà d’altres, com l’heliport?
En l’àmbit d’infraestructures el vial de Sant Julià tindrà més pes. Altres seran l’heliport i la base del COEX. Perquè el 2019 s’ha de deixar la plaça de toros i s’ha de construir la nova base del COEX i l’heliport.

Faci una mica de llum a com van les redaccions dels projectes de l’heliport. 
Els tècnics estan  treballant en tots els aspectes d’urbanització de la zona i els enginyers aeronàutics estan prenent mides per fer els informes de la factibilitat real de l’heliport. Tots els informes previs eren favorables i ara  ja s’ha tornat a fer el projecte per fer-lo executiu. És a dir, és ara quan tindrem la certesa. Si el projecte executiu és bo i està validat per tot l’equip multidisciplinari, llavors l’adjudicarem.

Però segur que té ja algun avanç de cap on van aquests estudis. 
Tot indica que tot avança pel bon camí. El que no puc dir amb tota certesa és que tot està bé.

Al setembre ja sabrem la nota?
Sí, a finals de setembre tindrem bastanta informació. 

Perquè s’ha parlat molt de l’estudi de viabilitat, d’impacte, però s’ha fet algun estudi que digui quants vols hi haurà?
No, aquest no el tenim, però la freqüència de vols estimada és perquè l’heliport pugui acollir vols de passatgers. I tot això ens ho indicarà l’informe acústic. Com més vols més impacte acústic. Un cop tinguem l’informe aeronàutic podrem saber quants vols hi haurà a l’heliport.  Al concurs introduirem que volem les dues línies, Andorra-Barcelona i Andorra-Tolosa. Aquesta és la línia mestra que ha de regir el concurs d’explotació de la infraestructura quan sigui una realitat.

I sobre l’aeroport Andorra-la Seu tenim cap novetat?
Les últimes notícies és que l’habilitació GPS havia estat molt ben rebuda pels d’AESA i ara, a meitat de setembre, s’han citat per fer la validació oficial o no. A la tardor tindrem la resposta definitiva.

Malgrat que ja no té la cartera de Transport, podem dir que l’Estació Nacional d’Autobusos és un projecte seu. Quan se solucionaran totes les mancances?
Es va treure un concurs, que ha quedat desert, i ara demanarem tres preus per a l’habilitació de les parades de càrrega i descàrrega de passatgers. També s’ha parlat amb el Comú d’Andorra la Vella per reforçar la senyalització, per indicar on tenim les places d’aparcament. Es fan unes crítiques molt sovint gratuïtes, perquè a menys de 300 metres de l’estació d’autobusos tenim més de 1.000 places  d’aparcament. Penso que és injust dir que no hi ha places d’aparcament a la vora. Ara s’habilitarà dues places de càrrega i descàrrega i s’ha de dir que el Comú de la capital està en el projecte d’enllaç del carrer Prat de la Creu cap al carrer del Prat del Rull. Aquesta tardor ja volien començar a fer el projecte per tenir aquest enllaç. 

Però sí que és veritat que ara per ara no hi ha aquesta possibilitat de carregar i descarregar passatgers en cotxe particular. No creu que 
el projecte es va fer a correcuita?

A la unitat d’actuació de davant de l’estació, que és on estan treballant, és per on han de passar les línies de transport nacional i no les hi podem fer passar perquè l’obra encara no està acabada. Llavors les línies nacionals hi connectaran, igual que hi hem portat els taxis. Hem anat fent millores. En una instal·lació, quan la poses en funcionament, sempre hi has de fer aportacions addicionals. Primer vam posar els taxis al darrere. Quan arribes a una ciutat i t’indiquen on són els taxis camines fins on són i aquí, a Andorra, sembla que ho hem de tenir tot, com baixar del bus i pujar al taxi. Llavors vam habilitar després la parada de taxi davant la porta de l’estació. 

I altres infraestructures emblemàtiques, i l’edifici multifuncional? Ja fa temps que no se sent parlar de res.
És una qüestió que porta el ministeri de Turisme. Estem en l’elaboració del pressupost i hi cap la possibilitat que estigui inclòs en el pressupost del 2018.

Anem cap a la seva parròquia. Què hi ha de nou de l’edifici de Radio Andorra? Es va parlar d’un estudi del cost que suposaria ubicar-hi Andorra Televisió. S’ha fet? Quines  alternatives té a la taula?
Ara estem en la fase d’aquest estudi. Hi va haver una resolució al Consell. Aquest estudi està en fase de finalització i de cara al setembre tindrem el cost que comportaria condicionar totes les instal·lacions de l’edifici per a Ràdio i Televisió d’Andorra, i també el cost que suposaria traslladar els equips tècnics i l’adquisició dels equips tècnics nous.

Perquè vostè ho veia com una alternativa molt factible?
Personalment ho veig factible. El que passa és que s’ha d’estudiar els costos per no tenir unes despeses molt importants. Nosaltres, en època electoral, vam dir que era una possibilitat que vèiem amb molt bons ulls. Però bé, hi ha molts condicionants que s’han de complir. Fins i tot li diria que si es posés allà dalt Ràdio i Televisió potser hauria de tenir un punt al centre d’Andorra, com un punt  per fer entrevistes més directes. És a dir, que s’hauria de reorganitzar una mica tot el que és Ràdio i Televisió d’Andorra. 

S’han marcat un topall? És a dir, si costa això es traslladarà o no.
No. Volem saber què diu l’estudi. 

Tot i això tenen alternatives, com a pla B, per a Radio Andorra?
No, aquesta és la que estem estudiant. 

Anem a qüestions legislatives. Vostè es va oferir al Consell General per crear una comissió per fer una reforma profunda de la llei del sòl. En què ha quedat, aquesta proposta?
Està creada. Nosaltres vam enviar cartes a tots els organismes i les associacions que pensem que poden estar implicats en la modificació de la llei del sòl i estem pendents, aquesta tardor, de rebre el feedback de l’associació de promotors, dels propietaris de béns immobles, dels gestors de béns  immobles, del col·legi d’arquitectes, del col·legi d’advocats... En les cartes els hem dit que si veuen algun punt que a ells els sembli essencial de tractar, que  ens passin la seva voluntat. I ara tenim a tràmit la modificació puntual de la LGTOU, sobretot pels projectes d’interès nacional, per les obtencions de cessió gratuïta per als projectes energètics i d’altres.

Per tant, aquesta comissió ja està creada?
Sí, ja ens hem reunit amb la comissió d’Ordenament Territorial per parlar d’aquestes qüestions. 

Però aquestes associacions ja li van fer arribar també neguits sobre la modificació de la llei del sòl.
Sí, n’han rebut alguna. Alguns ens han assenyalat algunes modificacions que hem de fer i d’altres diuen que volen tenir la prèvia d’aquesta modificació de la LGTOU. Els promotors, per exemple, volen rebaixar el percentatge que han de tenir dins d’una unitat d’actuació, d’altres volen unificar més la cessió entre totes les parròquies. Hi ha molts punts. El que passa és que des del 2000 que tenim aprovada la llei hi ha més experiència i sabem que hi ha més coses que s’han de modificar. 

Els veïns d’Aubinyà també reclamaven altres modificacions que afecten més urbanitzacions del país.
Això entraria en una modificació posterior. 

Amb el nou Codi de la circulació, quins canvis es poden donar en l’ordenament del territori?
Estem tancant pràcticament la proposta de text, que presentaré a la tardor al Govern i es passarà a tràmit parlamentari. Hi ha moltes modificacions, com ara el fet de portar casc o la distància entre ciclistes. Hi ha molts aspectes, moltes millores, i un augment de les sancions perquè siguin més dissuasives. N’hi ha moltes i de gran profunditat, i ara no li vull donar detalls perquè primer ho han de validar al Govern. Les modificacions, però, no impliquen cap obra important al territori. 

Finalment, una pregunta de caràcter més polític: a qui veu vostè com a substitut d’Antoni Martí? 
Penso que les eleccions probablement seran el 2019, i encara queda. El que puc posar en relleu és el lideratge del nostre cap de Govern, que realment fa una tasca molt important, sobretot per la legislatura que vivim, i ja arribarà el moment de parlar de successions. Ara estem molt concentrats en la feina que estem fent i de cara al 2018 ja s’estudiarà.

“Hi ha altres obres de projectes d’interès nacional que les han executat els comuns”

I ara sobre la plataforma de Soldeu. Sobre aquesta iniciativa el Govern ja s’ha pronunciat i sabem quina és la seva posició. Ara li demano un aclariment. Segons diu la llei, és el Govern qui ha d’executar els projectes declarats d’interès nacional. El text diu: “L’execució per part del Govern de les obres i els treballs relatius als projectes d’interès nacional, un cop aprovats i publicats, no queda subjecta a llicència ni control de l’autoritat comunal.”
No. Hi ha altres obres d’interès nacional que les han fet els comuns. Per exemple, el projecte d’un centre geriàtric el pots concessionar a un privat per fer-lo. 

Sí, però ho concessionaria el Govern?
Ho concessionaria el Govern o no. Per exemple, el Cramea és un projecte d’interès nacional. L’edifici és propietat del Govern, el terreny és del Comú d’Encamp i es fa un projecte d’interès nacional, i el faria un privat que no està concessionat. Per tant, si es vol donar voltes a la llei se n’hi poden donar moltes. 

Per tant, aquesta frase extreta de la llei és interpretable?
Sí, és interpretable. Fins i tot nosaltres vam tenir la resolució de la CTU, la Comissió Tècnica d’Urbanisme, que presideixo. La presidència està delegada al director d’Ordenament Territorial i és un òrgan independent. Ells van fer la resolució.

Què li sembla a vostè, com a exconseller d’Encamp i també com a exmembre del consell d’administració de Saetde, que el soci majoritari de Saetde primer es querelli contra el Govern per aquesta plataforma i, segon, critiqui l’executiu perquè no inverteix a l’estació del Pas? 
No. El Govern està invertint al Pas de  la Casa. Estem fent les millores del paisatge transfronterer, i el que entenc jo és que cada privat és lliure de fer les crítiques que vulgui. Aquí s’ha de tenir en consideració que el recurs està interposat pels accionistes majoritaris de Saetde, en cap cas per Saetde. 

Jordi Torres: “Al mes de setembre sabrem el cost de traslladar ATV a Radio Andorra”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte