Diari digital d'Andorra Bondia
El cònsol major d'Encamp, Jordi Torres.
El cònsol major d'Encamp, Jordi Torres.

Jordi Torres: “A nivell financer hem fet els deures i deixem una situació molt còmoda”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

Després de gairebé vuit anys de mandat, quatre com a cònsol menor i els últims com a cònsol major d’Encamp, Jordi Torres fa un balanç “molt positiu” de la gestió, no només pel compliment de les iniciatives que portava al programa electoral, sinó també perquè a nivell financer “hem fet els deures”. En aquest sentit, Torres destaca la reducció de l’endeutament en 26 milions i haver multiplicat per tres la capacitat d’inversió.

Quin balanç fa del mandat?
Una valoració positiva. Tant a Encamp com al Pas de la Casa hi ha hagut una sèrie d’iniciatives i projectes, amb els quals vam concórrer al programa electoral, que han tirat endavant i per tant els hem donat compliment. En el cas del Pas de la Casa hi ha tot el tema de la millora i l’embelliment, que s’ha treballat tot el que és el carrer Sant Jordi, els entorns de l’església, el que és Consell General. Hi havia una aposta important per la guarderia, que no estava malament però sí portava molts anys i també va haver-hi un increment important dels infants i en feia falta una de nova. I no només això, sinó que en la nova construcció que farem hi inclourem la ludoteca. També s’ha fet la millora de l’accés a pistes, perquè l’estació estava una mica de cul al Pas de la Casa i ens interessava que fos molt més permeable i que hi hagués una vista molt més gran del que són les primeres edificacions cap a pistes. I aquí amb Saetde ho vam estar treballant i també ho van veure positiu i s’han enderrocat tota una sèrie de construccions que feien una mica de paret de cara a pistes.

I en el cas d’Encamp?
Entre els projectes importants fets destacaria les avingudes, que estem en la fase final, i calculo que a final de novembre o principis de desembre estaran acabades, hi ha tot el que és el passeig de Mojácar, que en principi el darrer tram l’havia d’haver fet el pròxim consolat, però veient que hi havia disponibilitat econòmica ens vam avançar i l’hem acabat nosaltres. I també hi ha hagut tota una sèrie de millores puntuals en zones com per exemple a les Bons, que es va fer tot l’enllumenat i ara s’ha fet l’enquitranament, també la millora a l’enllumenat del Tremat. Hem intentat també suplir les mancances d’aparcaments i n’hem construït a molts indrets no només cèntrics. 

I pel que fa a la situació financera del Comú?
També molt positiu. Vam arribar al Comú amb una situació complicada, amb 39 milions de dèficit, i acabarem amb 13. Crec que en vuit anys reduir el deute en 26 milions demostra que s’ha fet una tasca important. Hi ha hagut un control de la despesa molt acurat, hem intentat sempre equilibrar ingressos i despeses corrents, ja que enteníem que era la clau per aconseguir la reducció de l’endeutament. I també hem augmentat la capacitat d’inversió del Comú, quan vam arribar hi havia menys d’un milió de capacitat d’inversió i acabarem el consolat al voltant de tres milions i de cara al pròxim crec que anirà ja a quatre perquè hi ha un deute que hem acabat de pagar aquest any, com és el del Funicamp, que ens gravava un milió d’euros cada any. A nivell financer hem fet els deures, deixarem una situació molt còmoda al pròxim consolat i de la qual, no només jo sinó tot l’equip i de l’anterior que hi havia en Jordi Mas al davant, ens en sentim orgullosos.

Quant al pla de reactivació econòmica...
És una iniciativa que vam aprovar encara no fa un any però que serà clau per a l’esdevenir futur d’Encamp i el Pas de la Casa. Potser és una de les coses que tot l’equip ens sentim orgullosos d’haver-lo aprovat, i a més a més haver-lo consensuat amb la minoria. Que tots confiem en aquest pla director i en la comissió que es va crear es veu amb la implicació de la minoria, que crec que és important. I si el pròxim consolat li dona continuïtat crec que els pròxims quatre o vuit anys hi haurà un canvi important tant a Encamp com al Pas de la Casa.

Li hauria agradat poder implementar-lo més?
Sí, però a part de la millora de les avingudes s’han tirat endavant tot d’iniciatives que ja apuntava el pla. Es va aprovar l’ordinació de terrasses i ara hem aprovat la d’ajudes, perquè ja que exigim a la gent arreglar terrasses també volem facilitar-los fer aquesta transformació. Hem aprovat també el plec de bases per a l’estudi d’eficiència logística al Pas i hi ha ja enllestida una ordinació sobre la retolació dels comerços.

Parlava de les avingudes, però hi ha qui es demana com a Meritxell van fer tota l’avinguda en quatre mesos i aquí se’n porten més de deu per 200 metres.
Són obres diferents. Meritxell es va fer ràpid perquè el que van fer va ser canviar la pell, no van entrar a tot el que són serveis i instal·lacions, i aquí sí que hi hem entrat. A Escaldes i a Andorra la galeria central ja la tenien i aquí a Encamp no, i la construcció d’aquesta és la que ha fet que el termini no fos de quatre mesos sinó de deu. Al final la gent ho agrairà perquè és feina que no es veu però s’ha de fer, i el que hi ha per sobre de rajoles, mobiliari urbà i tot això és molt més ràpid. La prova és que vam estar cinc mesos amb la galeria i ara amb dos gairebé s’ha acabat ja la primera zona a nivell d’imatge. Falten aquests trenta metres que crec que en un mes i mig es podrà acabar. 

Hi ha hagut força malestar dels comerciants tot i que s’ha buscat compensacions.
El normal és que hi hagi queixes. I sí, els comerços afectats l’impost de terrasses no l’han pagat, i amb l’impost de radicació els vam fer una reducció, però tot i així som conscients que amb les obres han patit pèrdues. Però també teníem previst estar al peu de l’obra, anar-los a veure i recollir les queixes, que a vegades són constructives també.

Un tema que s’ha arrossegat tot el mandat és l’acord d’intencions amb Saetde, decebut de no haver pogut anar més enllà?
L’acord el que va marcar és una pauta de quines eren les voluntats del Comú i quines les de Saetde per intentar que l’esquí continués sent un puntal ja no només d’Encamp i el Pas de la Casa, que ho és, sinó d’Andorra en general. Evidentment aquí Saetde manifestava una sèrie           de coses que li agradaria que pogués gestionar, el Comú també  i al final vam dir que calia buscar el marc jurídic que permeti que les voluntats d’uns i altres puguin encaixar i les puguem tirar endavant. Es va perdre molt de temps analitzant tots els estatuts perquè si hi havia articles que donaven lloc a poder tirar endavant aquestes voluntats n’hi havia d’altres de contradictòries. A nivell polític potser s’hauria tirat endavant, però quan hi ha assessors jurídics que diuen compte amb això o vigileu que per aquí pot haver-hi problemes, tot això frena. Al final vam veure que tirar-ho endavant amb els estatuts actuals era molt complicat, que la garantia jurídica al 100% no la teníem i que la millor opció i que més garanties donava era extingir la concessió actual i fer un nou concurs.

Tampoc era una opció fàcil.
No, perquè aquí Saetde assumeix el risc que amb el nou concurs no acabi sent l’adjudicatària, risc que evidentment hi és i que en principi de cap manera volia assumir perquè queden 18 o 19 de concessió i el que li interessa és poder-los explotar. Però al final vam convenir que si volíem seguir creixent, ser capdavanters en el món de l’esquí i sobretot que Andorra, i Encamp i el Pas de la Casa més concretament, en surtin beneficiats l’única opció és aquesta. Un nou concurs on es permeti l’explotació dels terrenys de Concòrdia, i això a Saetde li farà guanyar més pes dins Grandvalira, i també tota la inversió i ampliació de pistes que es pugui fer allà serà un reactiu econòmic important per a Saetde. 

I d’aquí al full de ruta.
Sí, i està definit. Perquè la concessió es pugui fer efectiva s’ha de fer la recessió, i aquesta pot ser pactada o forçada, i evidentment és millor pactar. I Saetde va dir, queden tants anys de concessió, calculem el lucre cessant i evidentment hi ha també uns actius i una tercera cosa que demanava, però que al final ho hem deixat fora, era el tema dels drets històrics. Saetde farà una valoració pel seu costat i quan la tingui nosaltres contractarem una altra empresa per fer també un estudi per contrastar, i si realment està ben fet el càlcul aquest serà el traslladat al nou plec de bases perquè sigui el que l’empresa adjudicatària ens hagi de pagar per pagar nosaltres a Saetde. I estem en aquest impàs. Saetde està acabant de fer aquests informes i valoracions, a nivell de Comú nosaltres també hem demanat una sèrie d’estudis per justificar el perquè fem ara aquest rescat i no més endavant, i també per determinar l’increment que podria suposar l’aportació d’aquest terreny. I finalment un càlcul que fins ara no s’havia fet, que és el tema del PIB, saber quina és la repercussió real que té Saetde sobre el PIB nacional i quin diferencial tindria amb l’ampliació de la concessió. És una feina que quan es tingui es tindrà, també s’està treballant en el plec de bases, i quan entri el nou equip comunal se’ls facilitarà tota la feina fins al punt on hem arribat perquè puguin continuar amb el projecte. 

Quant al Prat Gran, sembla que la renúncia a la compra no ha satisfet tothom.
Crec que prenguéssim la decisió que prenguéssim, hi hauria hagut una part contenta  i una de descontenta. Al final el que s’ha d’aplicar és el sentit comú. Al principi estàvem convençuts a nivell de la majoria que havíem de fer tots els possibles per salvar el Prat Gran, que era una necessitat i que a Encamp tenir un pulmó verd era vital. Totes les negociacions les vam enfocar en aquest sentit, però quan vam veure el cost, que ascendia a 38 milions, ja érem conscients que no érem capaços d’assumir-ho tot de cop perquè no podíem fer que el deute del Comú d’Encamp superés el 200%. Vam estar negociant a veure quina fórmula podia ser assumible per al Comú a nivell financer i que ens garantís la continuïtat del Prat Gran d’una part al 100% i, de l’altra, com a mínim dos o tres consolats. Al final vam assolir un acord amb la propietat que enteníem que era beneficiós però que havia de seguir els seus passos. Davant una inversió de 16 milions entenia que s’havia de fer una reunió de poble perquè són molts diners i són diners públics. 

I diversitat d’opinions.
La gent va prendre coneixement del que estàvem parlant, n’hi va haver que estava a favor però també n’hi havia molta que tot i veure l’interès del Prat Gran deien que eren 16 milions i que potser es podria invertir en més coses. Al final, quan captes l’ambient del poble t’adones que és una aposta que està generant molta divergència, que si ho hagués de valorar potser et diria que hi havia més gent en contra que a favor i al final, veient la situació vam optar per fer un cop de fre de mà i anar a buscar una altra via.

I d’aquí a la rescissió.
Vam anar a buscar el pla B. Rescindim el contracte, no comprem i ara estem treballant en aquesta via. I aquí la propietat s’ha portat molt bé amb nosaltres. Hem pactat un termini per poder fer un trasllat ordenat de totes les instal·lacions com podia ser policia, agents de circulació, jocs infantils. Ara signarem un conveni que ja tenim redactat mitjançant el qual al mateix moment que fem l’enderroc del parc tindrem temps de fer el trasllat. Durant tot el procés per trobar el tècnic i adjudicar el projecte el Prat Gran estarà obert, i la propietat no ens cobrarà el lloguer. Tindrem un termini d’entre vuit i deu mesos per poder fer aquest trasllat i ja tenim pensat, a més a més, que tot el que és les zones infantils les ubicarem entre tot el que és el passeig de l’Alguer, davant del Poliesportiu, i a l’espai que tenim als jardins del Notari. I després també en tots els aparcaments que hem anat fent també hi ha previst fer petits parcs infantils, per exemple el que es farà ara a Hort de Godí, també aquí al Pedrol, a les Bons, que és a punt d’adjudicar-se, també hi ha previst una zona infantil, és a dir, disgregarem una mica diferents zones amb parcs infantils.

Es conservarà, però, una part. 
Enteníem que un pulmó verd com era el Prat Gran s’havia de fer alguna cosa per intentar conservar-lo. Del que és el Prat Gran hi ha 5.000 metres que són del Comú, que ja es va fer la cessió, i el pla d’urbanisme preveia que el veí del costat, Casa Joan Antoni, també el dia que desenvolupés la seva unitat hagués de fer una cessió de 5.000 metres. El que hem parlat és llogar aquest terreny de cessió i si ho aconseguim disposaríem de 10.000 metres per plantejar una inversió important i com a mínim recuperar l’esperit del Prat Gran. Confio que el contracte el tancarem abans d’acabar el mandat i que el nou consolat  disposarà dels dos espais per tirar endavant un projecte.

Hi havia la possibilitat de mantenir l’opció de compra per al futur consolat i que fos aquest qui decidís? 
La propietat amb nosaltres va ser molt clara, o ho compreu o si no no hi ha problema, el que volem és que ens dieu blanc o negre, i es va decidir l’estratègia. Al conveni he volgut un apartat que digués que de mutu acord si el Comú i la propietat estan disposats a pactar les condicions d’aquell conveni es pugui fer, i la propietat ho ha acceptat. Ho posem i com a mínim deixem una porta oberta que si el pròxim consolat vol tornar a iniciar converses ho pugui fer, tot i que ho veig complicat.

Jordi Torres: “A nivell financer hem fet els deures i deixem una situació molt còmoda”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte