Josep Àngel Mortés: “La mà esquerra de Consol Naudí podrà fer que s’assoleixi el consens”

En tres legislatures, va estar onze anys a primera línia de la política nacional, primer com a conseller general i després com a subsíndic; això sí, sota la sigla dels liberals. Després de la letargia de l’antic PLA, Mortés va aparèixer des de la creació d’ACO a Ordino i també ha estat present des de la fundació de DA. Ara el repte de dirigir la parròquia l’afronta amb optimisme perquè considera que pot aportar solucions més ràpides. 

A l’inici de la legislatura i tenint en compte la continuïtat del govern comunal, ¿s’ha marcat alguna prioritat per tirar endavant Ordino? 
Pràcticament tot són prioritats. Volem continuar en la línia dels nostres predecessors i continuar la bona tasca que s’ha fet a Secnoa, la societat explotadora del camp de neu Ordino-Arcalís, i seguirem en aquesta línia perquè la tendència ha canviat i aquest és un dels projectes importants que tenim. 

Parlem de Secnoa. Diu que és una prioritat. ¿Quines accions es faran?
Volem continuar amb aquesta tendència positiva de gestió del camp de neu Ordino-Arcalís i fer que al final sigui una empresa, a la qual intentarem fer arribar a dèficit zero, i finalment l’objectiu d’aquesta societat és que mogui l’economia de la parròquia. Ha de ser el motor econòmic de la parròquia i paral·lelament també un motor del país.

S’ha parlat de grans projectes i de grans ginys per fer evolucionar l’estació.
De projectes n’hi ha hagut molts. Per mi tots són història i ja no val la pena ni parlar-ne. A partir d’ara, i tal com vam fer en la campanya electoral, enfocarem el tema en les inversions a Arcalís. Els membres de la minoria van dir que tenien uns inversors i nosaltres estem oberts a analitzar qualsevol tipus de projecte, i sempre que sigui bo per a la parròquia el tirarem endavant. 

¿Ja s’han reunit amb la minoria per saber qui són aquests inversors?
No. Jo l’última informació que tinc és la que vaig llegir en un diari, en què van comentar que en dos mesos tindrien el projecte i que ens el presentarien. Nosaltres estem a l’espera. 

Secnoa ara entra a formar part de la gestió del Trofeu Borrufa, i recentment també ha estat escenari del Freeride World Tour i de tants i tants esdeveniments esportius. ¿Són aquests els que donen prestigi o categoria a l’estació?
Aquests esdeveniments esportius, com també el Campionat del Món d’esquí de muntanya, són molt importants i els veig des del punt de vista de país. Som un país de muntanya i com més esdeveniments d’aquest tipus internacional hi hagi, millor per a tothom. 

¿Cap on ha d’anar el futur d’Ordino-Arcalís?
De moment, no hem d’oblidar que és un tipus d’estació molt diferent de la resta, sobretot quan parlem de Vallnord Pal-Arinsal.  Crec que les tres estacions que tenim a Vallnord es complementen molt bé i, per tant, crec que cada una ha de potenciar el que realment pot oferir al públic, i hem d’anar en aquesta línia. 

¿I la unió d’aquestes esta­cions?
Entenc que unir-les físicament és un projecte molt complex i que necessita una gran inversió, però això no impedeix que es pugui estudiar, perquè potser sí que l’ideal és que estiguessin unides, però torno a dir que és bastant complicat. 

¿L’estació és el maldecap més gran que té el cònsol d’Ordino?
Arcalís no és ni menys ni més maldecap, finalment és una empresa que tenim a la parròquia i  que hem de gestionar com un element més del Comú i com un element més de dinamització. No és un maldecap. És un dels actius importants i hem de saber capgirar-lo, continuar amb el que ja han fet els nostres predecessors i fer-lo tornar al seu objectiu, que és dinamitzar la parròquia. 

A més de Secnoa, que és una de les prioritats, ¿què vol canviar o millorar Mortés d’Ordino?
Tot és millorable, evidentment, però una de les qüestions importants que ja hem començat a arrencar és la revisió del pla d’urbanisme pel fet que Ordino sempre ha cuidat molt bé el seu entorn i la línia serà continuar així i revisar el pla, i si encara es pot millorar ho farem per continuar sent una parròquia de muntanya i atractiva per als  nostres turistes, però també amb qualitat de vida. S’ha de revisar per llei i ara, amb el cadastre aprovat, hem de plasmar el cadastre sobre el pla d’urbanisme i a partir d’aquí fer les modificacions que calgui.

¿Cap altra millora?
Tenim un projecte important que suposarà una millora, les escoles antigues. Com sabeu el Govern ens les va cedir i ara s’hi ha de fer una inversió important, que rondarà els dos milions d’euros, i hem de veure de quina forma ho plasmen en el pressupost, per si s’ha de fer en un any o en pluriennals. Serà una de les inversions més importants amb un edifici que acollirà la ludoescola i totes les activitats culturals. Aquest any intentarem almenys començar les obres.

En la campanya també parlaven d’aconseguir donar un ús a l’Andorra Congrés Centre Ordino. ¿Com ho faran? ¿Amb un nou plec de bases?
A finals del mandat anterior ja hi havia diverses persones interessades a llogar aquest centre. El que farem serà preparar el plec de bases i veure si tenim sort per poder llogar-lo.

¿Què suposarà el canvi en el plec de bases?
El problema és que és un centre de congressos molt gran i no està utilitzat. El Comú el fa servir tres cops l’any, i hem de donar-li una activitat perquè hi ha unes despeses molt importants. La idea és llogar-lo perquè ens doni uns rendiments i que com a mínim no comporti despeses. 

¿Es marquen algun termini per si en un any, per exemple, no s’ha llogat fer alguna acció alternativa?
Ho estudiarem. És un espai molt gran i no és fàcil, perquè està concebut per fer congressos i avui en dia no és fàcil. L’exemple el tenim en el Centre de Congressos d’Andorra la Vella, que és a la capital i li donen activitats, però tampoc és el nivell d’activitats que segurament hauria de tenir. Doncs a Ordino encara és més complicat de poder fer congressos.

¿També es va parlar de donar  ús a l’hotel Casamanya?
Aquest immoble no és propietat del Comú, és propietat del quart d’Ordino, però sí que ens reunirem amb ells per veure quina utilitat li podem donar ja que és un edifici emblemàtic de la parròquia i penso que com abans ens posem a treballar millor per donar-li una utilitat. És un edifici on s’han de fer moltes obres perquè l’interior està molt malmès i s’hi ha de fer una inversió important. Intentarem que tingui un ús que aporti valor afegit a la parròquia.

Parlava de la gran inversió de les escoles velles. ¿Què destaca del pressupost del 2016? 
Amb la regla d’or hem de fer una projecció de cara als propers quatre anys i hi estem treballant. Segurament de cara al maig tindrem el pressupost aprovat. Pel que fa a les escoles, entenc que la inversió de dos milions d’euros no podrà ser aquest any i s’haurà de fer amb partides pluriennals, però crec que almenys un milió aquest any sí que hi invertirem.

¿Quin és el nivell d’endeutament que vol deixar al Comú d’aquí quatre anys?
Això és el que estem treballant ara. El Comú anterior ja va reduir deute i ja va passar de 25 a 19 milions d’euros, i nosaltres volem continuar en aquesta mateixa línia. Ara és massa aviat per parlar d’una xifra concreta.

Parlem de competències. ¿Què li sembla el nomenament de Consol Naudí per gestionar els canvis en la llei de competències dels comuns?
Deixa’m que sigui una mica egoista; penso que per a nosaltres és immillorable. No podrien haver escollit una persona millor. La primera raó és perquè és d’Ordino i la segona és que coneix molt bé la problemàtica dels comuns, ja que ve de vuit anys de mandat com a cònsol menor i crec que pot fer una feina molt bona. 

¿Com va anar aquesta primera posada en contacte en la reunió de cònsols?
Bé, molt bé. La reunió de cònsols és una de les reunions importants en què tots els cònsols compartim els diferents problemes i tots tenim visió de país. El fet que tots estiguem junts i puguem fer propostes conjuntament  l’única cosa que fa és millorar la qualitat de vida en general de tot el país. 

Ara torna una ronda de contactes amb cada parròquia. Això ja s’ha fet. ¿Quina és la novetat que Naudí aportarà en aquesta gestió?
El més important aquí és que hi hagi consens i jo diria que aquesta és la clau perquè aquesta revisió pugui arribar a bon port. Perquè hi hagi aquest consens, penso que Naudí, com a secretària d’Estat de Relacions Institucionals, el primer que ha de fer és reunir-se amb cada comú per copsar les opinions i inquietuds de cadascun, i paral·lelament ella, que està al Govern, ha de traslladar aquestes negociacions al Consell General. En aquella primera fase que hi va haver el Consell no hi va participar. Crec que és important que el Consell hi participi perquè finalment serà allà on s’haurà d’aprovar la llei. Naudí, per tant, té la tasca important d’aglutinar tots aquests organismes perquè el projecte sigui bo per a tots.

¿Cap on han d’anar aquests canvis en matèria de competències?
Penso que el més important és la lleialtat institucional. Al final, tots formem part d’Andorra i qualsevol projecte important no s’ha de mirar des del punt de vista de parròquia sinó que s’ha de mirar des del punt de vista de país. Per tant, si hi ha un projecte important per al país que s’ha d’ubicar a Encamp penso que hem d’apostar tots per aquest projecte i si ha de ser a Ordino, doncs tots els comuns han d’apostar per Ordino. Al final aquesta ha de ser la línia. 

Aquesta és una teoria molt ideal, però sabem que després tothom escombra cap a casa.
Sí, però aquí hi ha la mà esquerra de Consol Naudí, que és qui pilota aquesta gestió, i sé que la tindrà per poder aconseguir que hi hagi aquest consens.

¿Confia que es resoldrà?
Estic convençudíssim que sí. 

¿Per què s’ha d’aprofitar al màxim aquests dos anys que marca la llei per tirar endavant una qüestió en què, diuen, les tres parts estan a favor i en sintonia?
Jo diria que és el límit que s’han marcat. Penso que, coneixent Consol Naudi, tal com és, es pot fer molt més de pressa. 

Una altra qüestió són els expedients a la Batllia dels comuns. A Ordino, ¿de quina quantitat estem parlant?
La xifra concreta d’euros no sé dir-te-la, però sí el nombre global d’expedients, que són 3.000. 

La parròquia germana d’Ordino ha sigut sempre la Massana. ¿Quina és la relació que té amb David Baró?
Hi tinc una relació cordial. Som parròquies veïnes i aquí a Andorra som prou petits perquè hi hagi germanor en qualsevol parròquia. Independentment de la relació personal que tinc amb David Baró, com també amb la resta de cònsols, hem d’anar a buscar sinergies entre les parròquies on podem millorar la gestió. Una de les qüestions més importants és mancomunar serveis, i no només Ordino i la Massana sinó a tota la resta dels comuns. 

¿Passar de l’àmbit de la política parroquial a la nacional, i a l’inrevés, és normal en un país com Andorra?
Això passa en tots els països. Finalment tot és política. El que passa és que als comuns hi fas més gestió que política.

¿Què valora de la política parroquial?
La diferència amb la nacional és la proximitat amb el ciutadà. El fet que puguis donar solucions i que vegis que s’executen ràpidament i el ciutadà està content. És una diferència important respecte a fer lleis. 

“Crec que s’hauria de tenir un salari fix per a tothom i a partir d’aquí afegir-hi unes variables” 

En la darrera reunió de cònsols també es va parlar d’una llei per fixar el sou dels cònsols. 
Els comuns ja fa uns anys van marcar uns barems en la qüestió dels sous dels cònsols i dels membres dels comuns. Hi ha comuns que són a la franja alta i d’altres a la franja baixa. Al Comú d’Ordino som a la franja baixa, i nosaltres no hem tocat els sous, continuem amb els mateixos salaris que el Comú anterior. Pensem que tal com està per a Ordino ja està bé. Però també hi ha comuns que tenen especificitats.

¿Creu que cal una regulació del funcionament dels comuns, que fixi aspectes com els drets i deures de la majoria i de les minories i que estableixi també uns criteris objectius per calcular la remuneració dels càrrecs polítics, cònsols i consellers?
 A Ordino tots els membres de la majoria estan a la junta de govern, i aquesta porta molt més feina també. És evident que els consellers de la minoria hi han de dedicar menys hores i cobren menys. Una altra cosa és saber si proporcionalment és correcta, aquesta diferència. S’hauria d’estudiar. Crec que el millor seria tenir un salari fix per a tothom igual i a partir d’aquí afegir-hi unes variables en funció de l’assistència a les comissions, de les tasques que es facin o de l’assistència a determinats actes. Aquesta podria ser una altra forma, potser més objectiva, de fixar els salaris. 

Per tant, ¿estaria bé crear aquesta llei per tenir aquests criteris més objectius?
No sé si s’ha de fer per llei. Si es fa per llei segurament a part dels comuns també s’hauran d’estudiar els salaris de tots, en general: dels comuns, del Consell General, del Govern. De totes les institucions.

¿Què li sembla l’anunci, després avortat, de l’augment de sou del cònsol d’Encamp?
Desconec la qüestió. El que van fer és destinar la tretzena paga a qüestions socials. Desconec per què es va fer aquest augment i de quina forma. Només conec el que he vist a la premsa.