Diari digital d'Andorra Bondia

Josep Delgado: “Els dos punts de més de cotització per jubilació són molt insuficients”


Escrit per: 
Julià Rodríguez

El president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Josep Delgado, considera que els dos punts addicionals de cotització a la branca de jubilació que preveu la nova llei de la seguretat social –provinents de la branca general– són “molt insuficients” i aposta per noves pujades de manera ràpida.“Encara estaríem a la meitat del que caldria cotitzar”, afirma Delgado.

¿Quin balanç fa de l’anterior mandat del consell d’administració de la CASS?
El que voldria és posar en relleu la feina del consell d’administració sortint. I és que hem hagut de gestionar assumptes molt importants durant aquest període. Hi ha hagut la nova Llei de la CASS, que serà vigent a partir del mes de març, i també la llei del fons de reserves, que encara s’està tramitant i que el Govern prioritza en el seu pas pel Consell General. També cal posar en relleu la feina que hem fet en aplicació de la llei del 2008 en relació als treballadors per compte propi, que van haver de cotitzar a partir d’aquella data. El més difícil de gestionar ha estat com solucionar els casos de tota aquella gent que no tenia dret a pròrroga i que tenien un deute amb la CASS que desconeixien ells i nosaltres. I és que jo diria que els treballadors per compte propi han estat víctimes de la llei del 2008.

¿Quins són els grans reptes que té plantejats en aquest nou període el consell d’administració?
Hi ha assumptes molt importants i molt urgents perquè són fruit de lleis que entren en vigor. En aquest sentit, l’1 de gener vinent la CASS ha d’estar preparada perquè els empresaris, quan facin la declaració dels seus assalariats, tinguin tota la informació i tot el sistema informàtic que la gestioni perquè es pugui fer la cotització de les rendes salarials. Es tracta de facilitar la vida als empresaris i als assalariats perquè vegin minimitzades les seves obligacions administratives. També és igualment urgent i important l’adaptació a la Llei de la CASS, ja que s’hauran de moure percentatges i períodes que han canviat. Per tant, caldrà modificar l’aplicació dels sistemes informàtics i per fer-ho disposarem fins al mes de març.
D’altra banda, també s’haurà de fer l’aplicació de la llei dels fons de reserves si s’acaba aprovant, tot i que ens donarà molt poca feina perquè el que es fa amb aquest text és validar la manera en què funcionem.
També esmentaria que a curt i mitjà termini hem de desenvolupar a la pràctica totes les recomanacions que ens van fer fa poc els experts del ministeri francès de seguretat social després d’analitzar el nostre funcionament intern. Per tant, ara el que ja ens toca és posar en marxa les mesures que creiem que s’han d’implantar. Tot i que aquesta tasca no és tan urgent perquè no hi ha un calendari que ens obligui en terminis, ens posarem també, per exemple, a fer una reorientació interna de bona part dels departaments de la CASS.

¿Com resumiria el resultat d’aquesta auditoria dels experts francesos?
El diagnòstic global seria que la seguretat social funciona bé, però ho fa gairebé com fa trenta anys i per tant ha d’adaptar-se a tots els nivells. Per  exemple, es posa en dubte l’equilibri quant  a funcions del consell d’administració respecte a la direcció general, en el sentit que té massa pes el primer sobre decisions rutinàries, que haurien de passar a la segona. I també ens diuen els experts que dediquem molts esforços a certs processos en el control mèdic sense que hi hagi resultats evidents. A banda, també ens diuen que hem de crear una cultura d’empresa en el sentit que els càrrecs intermedis siguin molt més propers a la gestió i, per tant, caldrà donar un paper més rellevant a aquests càrrecs.

¿Queda garantida la viabilitat econòmica de la CASS amb la nova llei aprovada?
La llei que aviat tindrem en aplicació apunta en la bona direcció perquè, pel que fa a la branca general, permetrà als governs no estar tan encotillats i podran fer política sanitària d’una manera molt més flexible. D’aquesta manera, només a través de reglaments es podrà reaccionar de manera més ràpida i anar fent adaptacions pel que fa a qüestions com els tractaments sanitaris o el copagament.
Pel que fa a la branca de jubilació, es comença a incrementar la cotització i com que no es vol més càrrega per a empresaris i assalariats es passa del 10% al 12% amb dos punts addicionals, que tothom coincideix que són insuficients i jo dic que són molt insuficients. En aquest sentit crec que s’han de continuar incrementant les cotitzacions intentant allargar la sostenibilitat del sistema.
I és que encara que no hi hagués drets adquirits i la CASS comencés a funcionar avui, el percentatge de cotització només per a les jubilacions hauria d’estar al voltant del 24% per pagar les pensions que es generin. És a dir, que malgrat que l’any vinent es cotitzi el 12% encara estarem a la meitat del que caldria cotitzar.

Tothom coincideix que s’han d’apujar les cotitzacions però ningú diu quan...
Si volem guanyar sostenibilitat hi ha diferents palanques i una és que cal augmentar les cotitzacions de la manera més ràpida i potent perquè com més tardem més grossa s’anirà fent la bola. Una altra cosa és que sigui un mal moment, però el cert és que estem venent punts a menys de la meitat del preu que tocaria, o sigui que estem fent perdre diners al sistema fins i tot avui dia.
La pregunta que ens hem de fer també és si n’hi haurà prou tan sols amb l’increment de les cotitzacions, i de quin percentatge es farà càrrec el treballador i el que correspondrà a l’empresari, una cosa de la qual ningú no parla. A més, com que les cotitzacions se suposa que augmentaran més lentament del que caldria, la llei introdueix una mesura magnífica com és que el Govern es fa càrrec del dèficit de la branca de jubilació en el moment que es produeixi.
No hi ha una mesura més potent que aquesta perquè és la definitiva, però també hem de pensar si el Govern podrà d’aquí uns anys suportar pressupostàriament el volum de diners que això suposarà. I aquesta és una altra de les preguntes que ningú es vol fer. No es pot dir, així doncs, que aquest Govern no defensi el sistema públic de pensions, però, com dic, ens hem de preguntar si el 2030 hi ha haurà pressupost per fer front a 100 o més de 100 milions d’euros anuals de diferència entre el que es paga i el que s’ingressa.

A més vostè defensa també, com va dir a la Universitat Catalana d’Estiu, que s’haurà de reduir el valor del punt...
No podem perdre de vista que arribarà el moment en què allò que el Govern hi haurà de posar seran xifres molt importants i, per tant, els impostos també ho haurien de ser perquè, si no, no es podria cobrir el dèficit. Per això vaig dir a Prada que la reducció del valor del punt és una mesura que vindrà per si sola perquè s’haurà de decidir entre tenir uns impostos brutals o anar en aquesta altra línia.

Però si ja avui dia hi ha moltes pensions que són mínimes per sobreviure, les del futur s’hauran de complementar, així doncs, en molts casos amb la prestació que es pugui obtenir segons la Llei de serveis socials...
Efectivament, el que ja es preveu amb la nova Llei de la CASS i la de serveis socials és que en el cas que les pensions siguin molt baixes el Govern haurà de garantir que hi hagi el salari mínim com a factor de referència, però això ja estarà dins l’àmbit social de l’Estat i no de la CASS, que s’ha d’ocupar de les prestacions contributives.

Se l’ha acusat de fomentar els plans privats. Vostè ja va apuntar fa tres anys que tothom s’hauria de fer un pla de jubilació privat a més de cotitzar a la CASS.
Per fer aquesta recomanació se’m va acusar de poc menys que de ser el comercial de les companyies d’assegurances, però ara això ja no es diu amb tanta potència, fins i tot en els partits polítics de l’oposició, perquè es comença a entendre quina és la situació real de la CASS. Jo en cap moment he recomanat que la gent se’n vagi a fer plans de jubilació privats, sinó que comenci a plantejar-se estalviar. Algú que es vulgui fer un pla privat ha de tenir cura amb les condicions. Jo miraria quatre o cinc entitats diferents i quines són les comissions que es cobren i quina part dels diners s’inverteixen realment. Els plans de pensions ajuden les persones a les quals els costa estalviar, però d’altres ho poden fer per si mateixes.
El missatge que s’ha de fer passar en tot cas és que la gent que té de 55 anys cap a baix abans de la nova llei tenien greument compromeses unes pensions equivalents a les que avui dia coneixem. Amb la nova llei hi ha un factor diferencial gran, com és que l’Estat es fa càrrec del dèficit, però si prefereixes no dependre que el ministre a qui correspongui el 2030 tingui o no pressupost per pagar les pensions, estalviar és un exercici molt sa. En aquest sentit, el que fan les societats més avançades és que les pensions s’han basat en tres pilars; el que les empreses i els assalariats cotitzin, i també l’estalvi, ja sigui en plans de pensions o en estalvis. Això és el que en molts països de l’Europa occidental s’està fomentant des de fa uns quinze anys perquè s’adonen que el sistema públic de pensions és molt probable que es col·lapsi per la mateixa pressió demogràfica. Negar això és negar la realitat.

També hi hauria d’haver una pensió màxima, ¿no?
Aquesta mesura no es preveu a la llei i a mi m’hauria agradat que s’hi inclogués. El que es fa és que els punts comprats fins ara són intocables i els comprats a partir d’ara es poden veure sotmesos a valoració diferent quan donin lloc a pensions molt altes. O sigui que les pensions actuals molt altes són intocables. Per mi, l’ideal hauria estat donar també un valor diferent als punts comprats fins ara quan surten pensions tan desproporcionades.

 

“La nova Llei de la CASS no és una llei salvatge sinó que es torna al que hi havia abans del 2008”

Des dels grups de l’oposició s’ha criticat la reforma de la Llei de la CASS per les retallades que suposa en la branca general. ¿Què pot dir a això?
La nova llei bàsicament el que fa és tornar a la que hi havia abans del 2008, és a dir que no és una llei salvatge en el sentit que retrocedim tres segles, sinó que s’assembla molt al que hi havia abans del 2008. El que s’intenta és reequilibrar les prestacions addicionals que es van posar sense pensar en el sistema de finançament. El que va passar és que es va acabar amb els fons de reserva de la branca malaltia. Evidentment que en alguns casos la nova llei és més restrictiva que l’anterior, perquè es tracta de fer el sistema sostenible. En aquest sentit, al Govern li costarà al voltant d’uns 50 milions d’euros cobrir el dèficit d’aquesta branca. Per això s’ha de començar a racionalitzar perquè a partir del 2009 es genera un problema que ara es vol resoldre.

¿Com veu aquest nou factor de sostenibilitat que introdueix la nova Llei de la CASS?
Crec que un aspecte important de la llei que s’ha aprovat és el factor de sostenibilitat, de manera que la revalorització de les pensions no ha d’anar lligada a l’IPC, i per tant, i ho dic tal qual, es pot guanyar sostenibilitat fent perdre poder adquisitiu a les pensions futures. Aquesta és també una mesura molt potent i amb molta eficàcia quant a la sostenibilitat del sistema, malgrat que també s’ha posat un topall perquè les pensions mai puguin ser inferiors a les de l’any anterior.

¿L’ideal seria començar a l’inici de la propera legislatura una nova reforma de la CASS?
Dependrà de la voluntat de previsió que tinguin els nostres governants futurs. Pot haver-hi la temptació de no fer res però també altres governs poden veure que tot allò que s’avanci en reformes ens farà guanyar en sostenibilitat. En tot cas, com que arribarà un moment en què el Govern haurà de fer front a la factura, serà ineludible afrontar les mesures que calgui perquè la partida pressupostària que s’haurà d’aportar a la CASS serà molt feixuga. Són mesures que ningú les vol, i jo tampoc, però com abans les comencem a pensar tindran més efectes i no caldrà ser tan durs en el futur.

Des del Govern es vol incidir més en el control de les baixes laborals. ¿Quines mesures es preveuen en aquest àmbit?
Fa dos anys vam prendre mesures per reduir el dèficit de la branca malaltia i s’han vist resultats evidents perquè el dèficit està ara al voltant dels 28 milions, en comptes dels 40 anteriors. Tot i això estem veient que ara ja el sistema ha reaccionat, i d’alguna manera ha autocompensat aquestes mesures que es van prendre. Molt probablement quan vam abaixar les tarifes dels metges va haver-hi un efecte durant dos anys, però avui veiem que hi ha despesa que ha tornat a créixer perquè molt probablement s’han substituït preus per nombre d’actes. Per tant, ens replantegem, basant-nos en el que ens han dit els experts francesos en l’auditoria que han elaborat, tot el funcionament intern de control en els diversos departaments.
Així, es començaran a posar en marxa una sèrie de mesures noves per racionalitzar i posar-nos en línia amb el que es fa en altres països que tenen molts més anys d’experiència. D’aquesta manera, s’haurien d’obtenir dèficits inferiors, tot i que també s’ha de tenir en compte el factor demogràfic, ja que la població estarà més envellida i, per tant, gastarà més en seguretat social.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte