Diari digital d'Andorra Bondia
El conseller general d’Unió Laurediana-ILM, Josep Majoral.
El conseller general d’Unió Laurediana-ILM, Josep Majoral.

Josep Majoral: “Si la nova manera de fer política és el pacte PS-L’A, jo soc un antiquat”


Escrit per: 
M. S. / Foto: Jonathan Gil

El conseller general d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, Josep Majoral, lamenta que l’executiu “no tingui un full de ruta clar” i que legisli “tard” i “amb presses”. Majoral, que retreu també la “manca de previsió” en la negociació amb la Unió Europea i el fet que de moment no s’obtingui res a canvi, carrega també contra el pacte per “anar a buscar la cadira” de Partit Socialdemòcrata i Liberals d’Andorra.

A cinc mesos o vuit d’acabar la legislatura, quin balanç es pot fer? 
Quant al balanç parlaria d’un Cramea, que no s’ha fet, d’un Ràdio Andorra, que tampoc s’ha fet, parlaria de coses més recents com d’un casino amb problemes, d’un acord d’associació, també amb molts problemes i opacitat, i també de fonts de colors, d’un edifici multifuncional, i això sense aturar-me massa a pensar que s’ha deixat de fer un heliport, que és important. El resum queda clar: molt fum i poca feina.

Com s’afronta la recta final amb tants textos a tràmit?
Des del grup ho afrontem igual que s’ha tractat tota la legislatura. Intentar aportar el que es pot als textos via esmenes i treballant amb una visió de futur en la mesura del possible.

Hi haurà temps de tirar-ho tot endavant?
És la gran incògnita. No sabem quan convocarà el cap les eleccions. Tot i això, en el supòsit que no les vulgui avançar, crec que amb els textos que hi ha damunt la taula ja anirà just de poder-los aprovar tots. 

El cap ha admès que hi podria haver eleccions encara que algunes de les reformes no s’hagin aprovat, i fins i tot n’ha responsabilitzat ja el Consell General.
És una manera segurament de treure’s el mort de sobre. Però amb vuit anys que porten governant molts d’aquests textos havien d’haver estat entrats i aprovats. Per exemple, amb el cas de la funció pública, en què esperar-se a darrera hora crec que és treure’s el mort perquè era un compromís que tenia i, no sé si arribarà o no, però en tot cas arriba just a poder donar compliment al compromís que havia contret.

Quins textos s’haurien de prioritzar i mirar d’aprovar tant sí com no i quins potser faria menys mal si no s’aprovessin?
Menys mal..., de vegades aprovar una llei fa mal. Més que mirar-nos-ho des d’aquesta vessant, el que sí que creiem és que fer textos i textos pel fet de ser a final de legislatura i voler veure quin ministre entra més lleis no és el que toca. El que cal és legislar amb temps i seny, i fer les coses bé i no haver de modificar textos que acabem d’aprovar en la propera legislatura. S’ha de legislar amb temps, visió de futur i serietat, mai amb presses. 

S’han fet moltes lleis però no s’ha fet una modificació a fons de la Llei del sòl com demanava el seu grup.
Sí, ja ho vam reclamar a la primera reunió de la comissió de Política Territorial. A partir d’aquí, però, el Govern va fer una petita modificació amb l’objectiu clar d’aconseguir de forma gratuïta el sòl comunal provinent de cessió. Sí que, via esmena, vam introduir dos petits canvis que enteníem que eren importants com és el tema de les urbanitzacions i que els projectes esportius poguessin ser considerats d’interès nacional, però aquí es va acabar la gran modificació de la Llei del sòl. El que caldria és mirar d’adaptar-la més al que és la realitat del nostre petit gran país. Per exemple, Escaldes-Engordany està fent unes grans modificacions en edificació al Clot d’Emprivat... I bé, la llei, que és bastant ambigua, ha tingut el recorregut que ha tingut, però a data d’avui hi ha d’haver la capacitat de poder fer una nova llei del sòl ara sí ja més adaptada a la realitat del país. 

Ara es tornarà a modificar puntualment si prospera la llei òmnibus de mesures per l’habitatge. Creu que servirà d’alguna cosa?
El que és evident és que hi ha una problemàtica al carrer que és la manca d’habitatge. Tinc la sensació que no s’ha acabat de fer, o de voler fer, la radiografia real del problema, i a partir d’aquí s’entra una llei que intenta aportar solucions al problema de l’habitatge. És evident que més problema no generarà però tampoc crec que la solució sigui aquesta al cent per cent, tot i que alguna cosa pot ajudar a que el problema es minimitzi.

Més que un problema de falta d’habitatge no és que aquest no està al mercat?
Sí, jo estic amb això. Per ser pràctics, si fa deu anys enrere aquí a Andorra érem 80.000 habitants i hi havia menys habitatge que ara, perquè tot i que poc per la crisi algun sí que s’ha fet, i hi cabíem tots... alguna cosa passa que l’habitatge hi és i no surt al carrer, i aquest és el problema real. El perquè no surt? Crec que és aquí on el Govern no ha fet la radiografia prou clara per anar a afrontar el problema realment allà on és. 

És una qüestió de manca de voluntat del Govern?
Ha volgut o no, no ho sé, però en tot cas no crec que hagi escoltat prou la ciutadania en general. Hi ha un problema que per nosaltres és evident, la manca de confiança que ha generat Andorra, en general, i que fa que molta gent tingui por de continuar tenint el pis en lloguer o en venda perquè fins i tot em consta que hi ha problemes en aquest sentit. Aquest és un dels primers problemes.Després, la crisi ha fet que els bancs, potser, també tinguin molts pisos de lloguer i que tampoc són al mercat. Faria falta una anàlisi clara i concreta del problema real i a partir d’aquí mirar de trobar-hi una solució. 

El Govern ha aprovat el reglament d’accés al sistema sanitari i el text per modificar els copagaments, el tret de sortida de la reforma?
És un altre tema que afegiria a la llista de l’inici amb el Cramea i els altres. No tinc cap dubte que la reforma sanitària és un tema lent, que faràs avui el primer pas i que no veuràs que has avançat fins d’aquí a tres o quatre anys, però tinc la sensació que aquest primer pas no s’ha fet. Comencen ara amb un petit reglament, però quant temps fa que parlem de tot això? Doncs tota la legislatura com aquell qui diu, anem tard. Serà la solució? No ho sé, en tot cas és un primer pedaç a un problema gran que tenim. Falta un projecte global de reforma sanitària, un full de ruta com sempre.

La manca de fulls de ruta ha estat una de les característiques de la legislatura?
Soc conscient que és una legislatura que ha estat molt complexa i atípica. Només començar va arribar el cas BPS i, sense estar al Govern, estic convençut que això els va desbordar, a ells i a aquells que hi haguessin estat. Dit això, i des d’aleshores cap a aquí, en tot el que s’ha anat fent sempre hem trobat a faltar aquest full de ruta o visió de futur immediat. Serveix d’exemple el tema de The Cloud. Hi  porten treballant quatre anys, plans de negoci n’hem vist no sé quants, els modificaven a la carta i al gust del consumidor, els espais no estaven plens i ens deien  que s’omplirien quan l’edifici estigués fet. Per activa i per passiva se’ls havia dit que això no s’aguantava i que el cost que anunciaven no quadrava amb la realitat, i tossuts que sí. En un article en un mitjà deia que esperava que el Núvol acabés sent una realitat i no una broma de mal gust, i al final ha acabat sent la broma de mal gust. Això és una mica la manera de fer d’aquest Govern, marca clarament la poca previsió i la poca planificació que hi ha.

Després de la solució trobada amb el tema del tabac, són més optimistes o més pessimistes amb la negociació amb Europa? 
Si parlem de l’acord d’associació en general soc bastant, per no dir molt, pessimista. No perquè no cregui en Europa o no cregui que s’hi ha d’anar, al contrari: creiem que sí s’hi ha d’anar i decidit. Ara bé, igual que dic això dic també que s’hi ha d’anar amb les coses clares i és aquí el motiu que em fa ser pessimista. Hi ha un preacord, diguem-ho així, amb el tema de mercaderies, amb una transitòria de 30 anys pel tabac, tot i que dubto molt que els fabricants puguin aguantar més de 15. I després, per poder assolir aquests 30 anys hi ha hagut d’altres històries que són totalment separades, com seria el tema del frau. Tinc la sensació que des de fora s’utilitza aquest acord per atacar allò que més els preocupa. Si França ve aquí i parla amb el Govern pel tema del frau, parlem-ne i trobem-hi una solució, perquè el frau no crec que el vulgui ningú, però no cal barrejar una cosa amb l’altra. Tinc la sensació que es va a negociar sense un full de ruta clar, sense saber ni què volem ni què podem arribar a donar, i això és el que realment ens preocupa. 

S’han queixat molt que no s’ha posat damunt la taula la demanda de cap contrapartida.
Sí, però és així. Molt bé, amb el tema del tabac 30 anys, que ja veurem, i els compromisos adquirits. Però què tenim? Ens han apujat franquícies? Ens han donat res? És una negociació on només hem fet que donar. D’un acord duaner que ja teníem i funcionava, l’hem anat a adaptar al que Europa ha volgut. Què passarà amb la lliure circulació de les persones? Farem un document amb el que demani Europa i punt, o a canvi del que demanin ens donaran una contrapartida? Si l’únic que hem d’anar a negociar és no perdre massa i no negociem de guanyar res, no anem bé. I després hi ha tot el tema de la competitivitat. Un com que estem oberts a tot, la gent d’aquí serà competitiva? Caldrà apujar els impostos? Són preguntes que són al carrer. I si apugem més els impostos i no tenim més comunicacions, perquè les que hi ha són les que són, on és la nostra competitivitat? Un cop estiguem oberts seguirem sent competitius? Si és que no, no cal que hi anem. Soc bastant pessimista amb el resultat de tot això, tot i que dic que s’hi ha d’anar però amb les coses clares. Què tenim, fins a on podem tenir i què hem d’anar a guanyar, i si tenim això clar asseiem-nos i negociem. 

Parlava d’apujar impostos...
Per una banda, tenim la despesa que augmenta, la de funcionament en general, la sanitat i la de la CASS, i per l’altra baixen els ingressos del tabac, la banca, el comerç està patint i per tant ens queda només el turisme de neu. Però si algú creu que amb aquest podem mantenir l’Estat perfecte, personalment ho dubto. Si mirem el pressupost de l’Estat i veiem que només queda un 10% per inversions i la resta és funcionament crec que queda clar el camí on estem. Que s’haurà d’apujar els impostos? N’estic convençut. És la millor manera? No, s’hauria de tenir una alternativa que avui no hi és.

O racionalitzar la despesa?
A més a més, tot i que encara que s’arribés a racionalitzar la despesa no crec que poguéssim acabar amb aquest famós equilibri. D’aquí el que ha demanat moltes vegades el senyor Pintat, quina és la despesa òptima de l’Estat. I quan parla d’Estat parla de Govern, dels comuns, de les parapúbliques i tot plegat. 

Des del Govern es presumeix d’indicadors econòmics i es diu que la recuperació és un fet, creu que és així?
No soc economista i segurament tinc una visió més simplista, però que al final és la situació real de carrer. Si vas parlant amb empresaris i autònoms, amb la gent que realment mou l’economia del país, i tot i que potser ara es mou una petita punta en la construcció, la resta et dirà que no, que estan patint, que aquí no arriba. Després hi ha indicadors que per mi són rellevants. Per exemple, deu o dotze anys enrere, quan Espanya creixia un 4%, aquí creixíem un 16% i ara Espanya creix un 3% i aquí un 1%. Vol dir que estem perdent competitivitat, que Andorra ja no és el que era. El comerç, per diferents circumstàncies, està patint, també els hotelers. Parlava l’altre dia amb una persona que es mou en el sector i em deia que el juliol havia estat el pitjor mes de juliol des de cinc anys enrere. Tan bé no va. Que la construcció té un petit repunt? Sí, estem a les portes d’unes eleccions. 

I pel que fa a l’obertura econòmica?
Malgrat que és un projecte que es va arrencar amb un Govern liberal, s’ha de ser realista i dir que la inversió estrangera no és el que s’esperava que podia arribar a ser. A què és degut? Suposo que hi ha diferents motius però jo n’atribueixo bona part a la incertesa que hi ha. Ve una persona avui aquí i l’endemà li canvia una normativa i es queda fora de joc. Tenim tot el tema dels filtres que han de passar els bancs per la qüestió d’importar els diners que també genera un problema. Per tot un cúmul de circumstàncies la inversió estrangera no m’atreveixo a dir que és un fracàs però no és en tot cas el que s’esperava.

Com veu els moviments preelectorals i l’acostament dels seus excompanys al PS?
N’hi ha molts tot i que ja veurem quins prenen més força i quins menys. El que sí és evident és el del Partit Socialdemòcrata i Liberals i aquí jo, i parlo a títol personal, diria que si la nova manera de fer política és aquesta jo soc un antiquat. Malgrat que entenc que sigui pel tema de la llei electoral i donar-hi la volta i tal. La regla de joc és clara, per tots la mateixa i amb aquesta s’ha de jugar. No comparteixo donar voltes per anar a buscar la cadira, ho dic clarament, i encara menys quan es tracta de dues ideologies tan diferents. Parlarem d’avortament i de moltes coses que no es poden entendre sota cap concepte. 

Alguns els situen a vostès ja al costat de DA, i de vegades el cap de Govern ja ho dona per fet.
Puc entendre que també sigui una estratègia per part de DA. Sí és cert que cinc o sis mesos enrere hi va haver algunes converses però avui per avui estem més lluny del pacte que set mesos enrere. Per tant que no el donin tan per fet i ja veurem què passa a les eleccions.

En tots aquests moviments i reposicionaments, UL i els Independents de la Massana han d’anar forçosament pel mateix camí? 
No hi ha res escrit i per tant cadascú ha de fer el que cregui que és millor que ha de fer pel futur del nostre país. Crec que l’ideal, i el que necessita el país, és que UL i Independents de la Massana poguessin anar junts en els propers comicis, poguessin fer una llista territorial a cada parròquia evidentment, i com més millor, i a més a més, una llista nacional. Per mi és això el que necessitat l’Estat.

Parlem d’una tercera força?
Sí, una tercera força política. És important també que no hi hagi majories al si del Parlament i s’hagin de pactar les lleis, que això el que fa és aportar llum. I es miri així entre tots de tirar el país endavant, que penso que passa per moments complicats. 

Creu que tots aquests moviments podrien tenir algun efecte a nivell de Sant Julià?
Crec que no. Hi ha Unió-Laurediana que ha concorregut sempre als comicis ja siguin parroquials com nacionals i penso que això continuarà sent així. Sota quina fórmula? Això és on estem ara. A títol personal que quedi clar, però crec que a les properes comunals UL tornarà a fer una llista comunals i a les generals, amb CC o sols o ja veurem, però estic convençut que UL serà a les generals

Caldrà pactar sobre un projecte concret.
Sí, i d’una manera de gestionar i projecte de futur. S’ha de tenir ben clar Europa, model econòmic si és que cal tocar-lo o no, que jo crec que sí, també cal tenir ben clar el tema sanitari. I si es té un projecte clar amb aquests eixos, n’hi pot haver algun altre com educació per exemple, és quan has de començar a construir, fer el projecte i després qui l’envolta. Hi ha d’haver però un tema important que és el com es gestiona tot això, que al final el Govern el que està pecant és en la gestió, no té un full de ruta clar. 

Josep Majoral

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte