Josep Mandicó: “No podem bloquejar-nos amb una sola xifra de transferències”

Fa més de quinze anys que està en política comunal. Com a conseller i després com a cònsol major durant dos anys, i ara fa més de quatre anys va tornar a capitanejar la parròquia. Mandicó torna a agafar les regnes d’un vaixell que no té cap mar en contra però amb la responsabilitat de tirar-lo endavant. Es marca com a prioritat arreglar tot el que s’ha fet malbé al poble, però sense oblidar les promeses escrites al programa electoral. 

Al principi de la legislatura, i tenint en compte la continuïtat del govern comunal, ¿s’ha marcat cap prioritat per tirar endavant Canillo?

Més que una prioritat destacaria que hem passat quatre anys, sobretot els dos primers, de molta austeritat financera. Els dos últims hem pogut fer més inversió, però ara el que volem és marcar l’augment d’inversió que volem aconseguir. Estem fent uns pressupostos en els quals el total no varia gaire respecte dels anys anteriors, però sí que hi ha una gran diferència en la inversió. Hem sigut capaços de rebaixar molt la despesa financera i automàticament se’n va tot a inversió.

Deixant de banda el pressupost, de què ara parlarem, ¿quina prioritat en forma d’inversió o d’obra desta­caria?
La idea és que d’aquí al mes de juny ja es comenci a notar aquest sistema d’inversió, diferent del que fèiem fins ara. Una de les prioritats que ens hem marcat a curt termini és, des d’ara fins a final de temporada, reformar tot el que s’ha fet malbé durant el darrer any i deixar-ho tot a punt. Contractarem empreses perquè puguin reformar mobiliari urbà, camins, llosars…, totes les coses que hem constatat que s’han d’arreglar. Traurem edictes per arranjar tot això.

Ara sí, parlem del pressupost. ¿L’increment de la inversió és el més destacable?
Ja ho vam dir en la campanya. Aquest increment de la inversió estarà xifrat en més de 
4 milions d’euros, segons tenim en la previsió. Quatre milions respecte d’un pressupost d’onze milions i mig.
 
¿Com vol deixar l’endeutament d’aquí quatre anys?
El que volem és deixar-lo tan baix com sigui possible. Però tot depèn de què fem. Tenim unes previsions encara en estudi. També dependrà de com vulguem fer les coses. Si hem de fer aparcaments perquè n’hi ha necessitat, segons quins costaran més o menys i dependrà de tot això com serà l’endeutament  final. El que sí que és clar és que estarà per sota del que teníem a finals del 2015. Segur.

¿Com es governa sense oposició?
Nosaltres continuem fent el mateix que hem fet en aquests darrers quatre anys. No és un problema no tenir oposició sempre que tinguem clar el que volem i siguem conscients de què volem fer. Ens hauríem pogut permetre, els últims quatre anys, fer qualsevol cosa i el que hem fet és optar per un control molt fort, sobretot en l’àmbit financer, de tot el que s’ha realitzat. Hem agafat uns sistemes de control per al bon funcionament de la parròquia.

¿Però es pot dir que es governa més còmodament?
Més que governar de manera més còmoda el que sí que és cert és que de vegades n’hi ha que fan oposició per fer oposició, i nosaltres això no ho tenim. Ara, una oposició constructiva també va molt bé i ajuda molt. Com que no tenim això podem dir que tot és més senzill.

¿Però el control hi és o el té present?
La ciutadania ens el fa cada quatre anys i ens l’ha fet, i tot i que no hi ha hagut oposició hi ha hagut una demanda per al vot en blanc amb cartes o trucades a la gent. Es va fer campanya pel vot en blanc i nosaltres hem aconseguit que hi hagi menys vots en blanc i més de vàlids. I dels vots emesos, el 60% crec que et dóna legitimitat per poder governar amb tranquil·litat. Això no vol dir que hem de fer el que vulguem. No és el nostre tarannà. Però no cal explicar tant el que fem, perquè la gent ja ha vist el que hem fet aquests quatre anys i la forma de treballar ja la saben. El que volem ara és incrementar la participació de la gent i fer reunions de treball per poder parlar amb tots els sectors. El 2019 és una fita, i ens ha d’il·lusionar a tots. 

Aquest increment de la participació ciutadana era un dels compromisos inclosos en el programa electoral, però també n’hi havia d’altres de concrets, com promoure la vall d’Incles.
És un programa més d’estiu, però també volem desenvolupar-lo de cara a l’hivern. La vall d’Incles ha tingut un creixement exponencial molt fort i això també ens fa replantejar una sèrie de coses. Des del moment que tenim molta gent, no hem de morir d’èxit. S’ha de gestionar el creixement. Hem de trobar activitats que es puguin fer durant el dia. A partir del juny començarem a treballar. Aquest any publicarem un nou concurs per incrementar els vehicles del transport. Farem créixer totes les activitats, com les nits de festa de l’any passat. 

El Museu de la Neu era un altre epígraf del programa.
El Museu de la Neu o el Museu d’Interpretació de la Neu i la Muntanya. Tenim material, però la idea no és fer un simple museu amb l’exposició d’una sèrie de coses, per això hem començat a treballar-hi. Amb tot, ens ho plantegem per tenir-lo acabat aquesta legislatura. No és fàcil, si volem posar en marxa el que pensem. Ha de ser un projecte viu, no volem un simple museu. Tenim pensades unes quantes ubicacions, però són negociacions i adaptacions dels locals que s’han d’estudiar. Ara la nostra idea és donar prioritat a arreglar les quatre coses que tenim malament i després emprendre projectes com aquest. 

El viver d’empreses, ¿estaria també en aquesta legislatura?
És una cosa  complicada aquí a Canillo. Però entenem que si hi ha gent jove que vol començar hem de buscar la fórmula per poder-los ajudar. Tenim alguns locals on podria ubicar-se. La idea és que si comencem a tenir demanda, tot i que Canillo potser no és un lloc per muntar una empresa, estudiarem com posar-lo en marxa. 

Parlem de les inversions previstes a Ensisa. 
Si mirem els pressupostos dels darrers anys, són molt elevats, amb inversions molt altes. Aquest any la més visible ha estat l’edifici del telecadira del Tarter i la nostra idea és continuar amb aquestes inversions. 

¿Quin és el cost per al Comú de Canillo?
Ens ha costat molts diners, però en aquest moment és una font d’ingressos. És una societat autònoma del Comú i paga el seu cànon a la corporació. El Comú cobra el cànon del 8% de la facturació dels forfets. Ara per ara tenim una estació rendible i no tenim costos.

¿Què li sembla el nomenament de Consol Naudí per gestionar els canvis en la llei de competències dels comuns?
Per l’amistat que m’uneix amb la Consol crec que és una de les persones ideals per tirar endavant això. Crec que té l’estima dels cònsols. Tots coneixem la seva vàlua com a persona i com a treballadora i no podem deixar de banda que en l’últim mandat es va fer molta feina. Es pot dir el que es vulgui però se’n va fer molta, i el que hem de fer és aprofitar-la i avançar tots junts. És una de les persones que tenien molt clar cap on havia d’anar la qüestió de les transferències i de les competències i si la deixen treballar com ella vol treballar no crec que hi hagi gaires problemes per tancar això. Tenim l’obligació de tancar aquesta qüestió, de què l’opinió pública ja està una mica cansada.
Ja s’ha fet molt respecte d’això i des de fa molts anys amb la mancomunitat de serveis, i es podrà fer més, però tampoc molt més, tampoc estalviarem molt més. Hi ha coses que són molt difícils de mancomunar. 

¿Confia que es resoldrà?
Sí, totalment. Entre tots hem de ser capaços de resoldre-ho.

¿Cap a on han d’anar aquests canvis?
El que no podem fer és bloquejar-nos amb una xifra.  Com a comuns no ens podem quedar desprotegits de l’autogovern que tenim. N’hi ha molts que depenem molt de les transferències. La part més complicada serà la de les transferències, perquè la de competències ja s’està treballant. 

I si hi ha molta feina avançada, ¿per què esperar dos anys? ¿No es podrà fer abans?
Els dos anys són els que marca la llei, però com més aviat ho tinguem tancat millor, perquè serà bo per a tothom. 

¿Creu que fa falta una llei de funcionament dels comuns, que fixi coses com els drets i deures de la majoria i de les minories i que estableixi també uns criteris objectius per calcular la remuneració dels càrrecs polítics, cònsols i consellers?
No només per als comuns, sinó per a tots els càrrecs públics. Hi ha d’haver una llei que marqui qui pot cobrar i quant. No és normal que hi hagi aquesta diferència de salaris entre els uns i els altres. Haurà d’establir els sous però també l’obligació de cadascú, els deures.
 
Això queda molt bé dir-ho, ¿però algú ha fet un pas endavant?
Estic d’acord que queda molt bé dir-ho. Si ho hem de promoure els comuns ho podem promoure, però també hi ha d’haver una iniciativa legislativa que treballi això.

¿Què li sembla l’anunci avortat pel cònsol d’Encamp d’augmentar-se el sou? ¿S’ha quedat sol?
Cadascú sap quina és la seva situació, i no sé per què ho fa. No sé si s’ha quedat sol o no se n’ha quedat. S’ho han fet sols. Si ho han fet tenien els seus motius. També ens podem preguntar què hauria passat si en lloc d’abaixar uns preus i tocar-ne uns altres només s’ha­gués posat la tretzena paga sense tocar el sou de ningú. No sé si hi hauria hagut tant soroll. 

¿Quina quantitat té Canillo pendent de cobrar a la Batllia?

Hi ha un total de 1.139 expedients no tramitats.

Molts cops es parla de la trajectòria de polítics que han passat de l’àmbit parroquial al nacional. ¿Li agradaria fer aquest pas?
A la vida no saps mai què faràs. Sempre he sigut molt crític amb els canvis de gent que han començat una cosa i no l’han acabat i han anat a un altre lloc. Jo tinc clar que ara estic al Comú per aquests quatre anys i si en marxo no serà per anar-me’n a un altre càrrec polític. Això segur. Quan ens comprometem i anem a unes eleccions i els diem a la gent que estarem quatre anys aquí el que no hem de fer és estar-nos-hi dos i marxar. El fet de marxar una mica abans d’un lloc per aprofitar-se d’un altre càrrec no ho veig bé. 

¿Què valora de la política parroquial?
Sobretot a Canillo, el dia a dia i el tracte amb la gent. Em sorprèn molt veure en època electoral tots els candidats als actes. Jo hi he anat sent conseller, sent cònsol i sense ser ningú. La vida política no es fa només quan estàs al Comú. Aquí la gent es coneix i es para al carrer. I el que hem d’evitar és participar en els actes només quan som consellers. Hi ha gent que desapareix quan ha fet la seva carrera política i torna a aparèixer quatre anys després. Això em sap bastant greu. És anar a buscar el profit personal. S’ha de participar sempre en les coses de la parròquia.

“Tenim un contracte que s’acaba el 2020 i a partir d’aquí hem de saber què farem amb el Palau de Gel” 

El que no és rendible és el Palau de Gel. ¿Què han pensat per a aquest també referent de la parròquia?

Això és diferent. En aquest cas al Comú sí que li costa diners, perquè el Palau de Gel té una subvenció directa de la corporació i, a diferència de l’estació, que genera beneficis, el Palau té pèrdues i es compensen amb aquesta subvenció. Però hem aconseguit durant els darrers anys reduir la despesa. Hem invertit en energia, en el seu estalvi, i també hem guanyat en qualitat de gel. Hem fet una reducció de la despesa important canviant el sistema de funcionament i hem notat el creixement de la facturació. Fa tres anys que augmentem a poc a poc els ingressos, i les pèrdues es fan més petites.

¿Però quin és el futur que ha de tenir el Palau de Gel?
El problema del futur és que en part no depèn al cent per cent del Comú. Estem en un terreny de lloguer i una de les nostres prioritats és definir com continuem ara en el Palau de Gel. Tenim un contracte que s’acaba el 2020 i a partir d’aquí hem de saber què farem. I això hauria de ser una prioritat d’aquesta legislatura. 

¿S’hauria de fer més promoció per créixer més en facturació?
Per fer més promoció s’ha de saber què és el que promociones. Tenim una base, que és el gel, però també hi ha un aforament. I a l’estiu de vegades està molt ple. Hem tingut dies aquest Nadal molt bons, però arriba un moment que també està limitat. Hem  passat  de no tenir cap estada d’estiu a obrir la pista a les set del matí, perquè han crescut molt les estades a l’estiu. El que podem fer és créixer en estades en èpoques baixes però també és complicat perquè els patinadors estudien i només en poden fer al juliol i agost.

¿Quina és la subvenció anual que el Comú paga al Palau de Gel? 
Més de 500.000 euros, entre subvenció i inversió.