Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Maria Rossell.
Josep Maria Rossell.

Josep Maria Rossell: “La nova seu de la Justícia, operativa el primer quadrimestre del 2020”


Escrit per: 
M. S.

En tot just dos mesos al càrrec ja s’ha reunit amb tots els departaments i ha fet “inventari” de tots els dossiers que hi ha damunt la taula. Rossell, que després d’uns anys de “molta legislació” aposta ara per “prioritzar lleis” i desenvolupar els reglaments pendents, confia que la nova seu de la Justícia pugui ser operativa durant el primer quadrimestre de l’any que ve.

Tot just dos mesos al capdavant del ministeri, quina valoració en pot fer?

El primer que he hagut de fer és posar-me una mica al dia de tot, mirar tots els dossiers per veure en quin estat estaven, fer també una mica d’inventari dels textos legislatius que estiguin en curs, veure també quins reglaments que deriven de les lleis ja aplicades haurem de prioritzar. I després també una mica reestructurar, que ja ho estava, el ministeri perquè hi ha hagut algunes baixes en algunes àrees, gent d’alguns departaments que s’han anat movent a altres ministeris. En definitiva, veure quines són les necessitats del ministeri pel que fa a organització interna. 

S’ha reunit ja amb els diferents departaments?
Sí, també he fet una visita a tots els departaments, sobretot els cossos especials, veure’ls in situ i parlar amb ells per veure’n les necessitats. Ells m’han exposat una mica el que convé al seus departaments i això també m’ha anat molt bé en les reunions que he mantingut amb tots els sindicats. Tot això és molta informació a l’inici, molta informació que reps i que has de processar i que no és fàcil, al principi, posar-te al dia de totes aquestes qüestions, de la feina que es fa aquí el dia a dia.

Ha mostrat confiança en totes les direccions, un fet poc habitual quan arriba un nou ministre.
Qui gestionava tot això és ara el cap de Govern i ell ho tenia molt ben estructurat, tot això. He rebut tot l’ajut i la confiança per part seva en aquest sentit i és evident, o almenys  així ho crec, que el que s’ha de fer en aquest tipus de situacions és apostar per la gent que hi ha aquí dins. Ells són els que saben com funciona això, coneixen el dia a dia, i els polítics venim i marxem, funciona així. És molt important, per tant, confiar amb els que són dins i aquest ha estat la meva aposta. En principi no hi ha cap motiu per dir que un director de qualsevol departament no hi hagi de ser, penso que han fet una bona feina fins al moment. També pels inputs que he tingut en l’àmbit de les reunions amb els sindicats és que molts també estan contents amb les direccions actuals i per tant no hi ha cap motiu aparent perquè hagi de fer cap canvi.

Deia que ja havia rebut tota la informació. No sé si ja té definits una mica quins serien els primers objectius i prioritats que comentava?
D’entrada continuar una mica amb el que s’ha estat fent fins ara. Sí que durant aquests darrers anys s’ha legislat molt i ara potser el que toca en lloc de legislar tant és veure quines prioritats hi ha de lleis, perquè sí que caldrà fer-ne algunes tot i que no gaires, i després desplegar tots els reglaments que toquin, que n’hi ha uns quants en marxa.

En el cas de la policia, no sé si ja s’han prioritzat els reglaments que faltaven.
 N’hi ha ja un parell, sobretot el d’especialitats que l’estem acabant. Faltaven alguns serrells, i espero que durant la tardor pugui estar enllestit.

També des del cos es demanava més personal, especialment de cara a l’organització de la Cimera Iberoamericana 2020.
Pel que fa a la Cimera s’ha creat la Fundació, que és qui organitzarà i portarà la gestió de tot aquest tema, i això es fa bàsicament a través del ministeri d’Afers Exteriors que és qui ho liderarà. Sí que en l’àmbit d’Interior, amb la policia, treballem en la seguretat interna que hi haurà. Ja estem col·laborant i hem fet un avantprojecte d’un document, un MOU que farem amb el ministeri d’Interior espanyol. Ja hem estat treballant a través de l’ambaixada d’Espanya i amb els seus serveis d’Interior, amb qui hem mantingut diferents trobades. Això està bastant avançat i el document ja està redactat a l’espera d’acabar-lo de polir.

És un dels reptes més importants a què s’afronta el cos de policia. 
Sí, tot el tema de logística el portarem a través de la policia. La persona encarregada serà el director Bruno Lasne, que abans que jo arribés al ministeri ja havia fet una tasca important. Estem fent un seguiment d’aquesta tasca i està tot molt ben encarat.

Hi ha alguna altra àrea de la policia que calgui reforçar?
Ara tenim ja 13 agents més que mirarem de col·locar a les diferents àrees. Totes necessiten efectius perquè totes en demanen. La unitat de blanqueig segurament necessitarà algun reforç, la de patrimoni, algunes més, però tot això ja està parlat amb la direcció i ho tenim gairebé concretat. Segurament al setembre ja se sabrà quants efectius tindran aquestes àrees i els motius pels quals s’han escollit aquestes i no d’altres.

El TC ha anul·lat dos articles de la Llei de la Funció Pública que també figuren en la Llei de la policia i en la de bombers. Podrien haver-se de modificar aquestes dues?
 Haurem d’estudiar si jurídicament s’ha de fer o no. Si cal, és un mandat constitucional i naturalment s’haurà de fer, tot i que tampoc et podria assegurar si cal o no cal fer-ho, perquè aquestes dues lleis no es van recórrer. 

També el cos de bombers i el centre penitenciari demanaven més efectius. Es podran satisfer aquestes peticions?
La idea de treball d’aquest ministeri, i que és una qüestió transversal del Govern, és anar cap a una societat digital. Per això la voluntat, en el cas nostre, és que a tots els departaments, policia, bombers, centre penitenciari, protecció civil i d’altres, digitalitzem. Hi ha una voluntat ferma de començar-ho a fer a partir d’aquest mateix any, a veure quina és la millor manera de poder-ho fer, i en aquest sentit tenim l’exemple d’Estònia, un país molt avançat en tot aquest tema. Estem fent alguna gestió per anar un dia a Estònia i veure com ho fan i si ens poden ajudar en aquest sentit.

Aleshores més que incorporar nous efectius es buscaria reubicar i readaptar llocs de treball?
 No es tracta de treure llocs de treball, sinó de mirar que la gent que treballa per a l’Administració faci feines més productives. Actualment tenim feines molt mecanitzades, tot està molt burocratitzat i per fer moltes coses calen 50.000 papers. Si aconseguim digitalitzar tot això aconseguirem que la vida dels treballadors sigui molt millor, es podrà dedicar més diners en formació d’aquests treballadors perquè facin tasques més productives i avançarem moltíssim. També serà molt més còmode per a l’administrat, que no caldrà que vingui aquí per fer determinades gestions que podrà fer des de casa.

S’ha reunit amb tots els sindicats. Es podrà donar resposta a les seves demandes?
 Tot això va limitat una mica pel tema pressupostari. Tindrem uns indicadors i d’aquí no ens podrem passar, no només jo sinó tots els altres ministeris. És veritat que, pel que fa al programa que tenim del Govern de coalició, els cossos especials tenen una certa prioritat ja que la seguretat pública és el més important que tenim al país i si deixem de tenir-ne perdem un dels millors actius. Quant al Govern tothom està conscienciat que sobre aquesta qüestió no hi ha d’haver discussions. 

El seu antecessor afirmava que havia aconseguit pacificar l’ambient als cossos especials. Té vostè la sensació que hi ha un bon ambient i que podrà mantenir-se?
 Esperem. En principi hi ha bon ambient tot i que això no vol dir que qualsevol dia pugui passar qualsevol cosa.  Ara ho veig molt bé. Tots els  cossos especials, al marge de les reivindicacions que puguin tenir, tenen molt clar que el que volen és treballar bé i en condicions i en aquest sentit veuen amb bons ulls l’aposta per la digitalització. 

Una de les prioritats de la legislatura és la Llei de protecció civil; en quin estat es troba?
És una llei que ja fa molts anys que és damunt de la taula, jo també me l’hi he trobat, i que és molt transversal perquè té implicacions en altres ministeris com pot ser Ordenament Territorial i també en els comuns i els plans d’urbanisme. Per tant, és un tema que caldrà parlar-ne, potser en una taula on hi hagi tothom implicat i es pugui manifestar, i mirar de trobar una fórmula que es pugui aprovar sense necessitat que tingui connotacions en altres aspectes que d’alguna manera puguin pertorbar el funcionament del país en general. I és que, per exemple, la llei preveu que hi hagi zones inundables, hi ha una cartografia i afecta a molt terreny privat. És un text que cal parlar entre tots i veure també quina visió en tenen els consellers generals. Depèn de molta gent. Sí que és necessari que hi hagi una Llei de protecció civil, però potser si no s’ha aprovat fins ara un dels motius podria ser aquest.

S’aconseguirà posar en marxa el famós 112 en aquesta legislatura?
Això va lligat a la Llei de protecció civil; si aquesta es fa és possible. Després també hi ha els temes pressupostaris perquè posar en marxa el 112 requereix fer una inversió en un nou edifici, veure com es coordina tot plegat. Hem de mirar una mica les prioritats perquè tot no es pot fer. Que potser seria un tema necessari? Sí, tots ho són; però veurem. Si la Llei de protecció civil s’acaba aprovant, el 112 hi haurà de ser i llavors caldrà veure la disponibilitat pressupostària per poder-ho fer.

Parlava abans del desplegament reglamentari. Com està el de la Llei de seguretat ciutadana?
Els estem mirant per veure quins prioritzem. Hem fet ja algunes reunions de treball amb la policia i també amb el departament de Justícia.

Precisament, en l’àmbit de Justícia, què queda per fer legislativament al marge del codi de família que no es va acabar aprovant l’anterior legislatura?
Aquest és un text que està avançat però que té la comissió legislativa i es presentarà com a proposició de llei. A nivell del ministeri, sí que caldrà algun projecte de llei però també tota una sèrie de modificacions. S’haurà de modificar el Codi de procediment penal, també i encara que l’hem acabat de modificar, el Codi de procediment civil perquè hi ha algunes qüestions materials i tècniques, i d’aquí també es deriva el projecte de llei de l’accés electrònic a l’Administració de Justícia, que veurem si el podem presentar aquest any.

Un altre dels reptes és posar en marxa la nova seu de la Justícia. Amb quins temps es treballa perquè es preveia a finals d’any i després ja es va dir que per l’any que ve...
La segona fase podria estar acabada cap al mes de març. Després caldrà un període d’adaptació, s’haurà de comprar els mobles, enllestir les qüestions tècniques com les videocàmeres i tot plegat. Podria ser operativa durant el primer quadrimestre del 2020.

El cas BPA, amb tota la qüestió de les recusacions, ha portat una mica la justícia al límit. Què es pot fer per evitar situacions d’aquestes?
Sí que és cert que s’han produït unes disfuncions, bàsicament perquè molts batlles han passat al Tribunal de Corts i al Tribunal Superior i havien tractat temes de BPA, i això ha generat un col·lapse. S’ha de mirar quines fórmules, potser amb alguna modificació del Codi de procediment civil o de la Llei qualificada de la Justícia, per poder establir algun mecanisme per subsanar-ho. No és fàcil, ja que contractar més magistrats implica una despesa pressupostària i un cop acabats aquests casos t’has de quedar en plantilla aquests magistrats. Aleshores s’hauria de mirar algun tipus de substitut tot i que tampoc no és molt clar de quina manera es pot trobar. Al Tribunal d’Estrasburg ja hi ha una certa jurisprudència en el tema de les recusacions, i s’ha establert una mica els mecanismes pel quals sí que es pot recusar. Ara bé, si entrem en aquesta dinàmica tot serà recusable i caldrà establir una mica quan es pot o no recusar. El Consell Superior de la Justícia hi està treballant, ha encarregat una sèrie d’informes jurídics. Cal veure com es pot acabar de legislar sobre això.

Hi ha hagut queixes del saig, no sé si es poden resoldre també dotant-lo de més mitjans.
He rebut al degà del Saig al ministeri i n’hem estat parlant, tot i que nosaltres podem donar només una sèrie de recomanacions sobre la manera com ho haurien de fer. Sí que potser s’haurà de modificar la Llei del saig per intentar que en algunes qüestions sigui més eficaç. Que potser puguin tenir un sistema de notificacions que no sigui tan curt com ara, ja que els terminis són molt curtets. Se’ls va donar un parell d’anys per poder tenir els dossiers de la Batllia que estaven en tràmit d’execució i potser es podria modificar la llei perquè puguin recuperar els altres. A la Batllia hi ha molts expedients que són allà des de fa molts anys i no dona l’abast.

En campanya electoral el cap de Govern parlava de modificar la Llei de nacionalitat  perquè els fills d’andorrans nascuts a l’estranger poguessin tenir la nacionalitat i permetre períodes de residència discontinus en el cas d’accedir a la nacionalitat per naturalització.
En aquests moments això no és damunt la taula, no és una de les prioritats. S’haurà de parlar a nivel del Govern de coalició i de la majoria parlamentària.

 

 

 

josep maria rossell

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte