Diari digital d'Andorra Bondia
El president de Laika, Josep Mas.
El president de Laika, Josep Mas.

Josep Mas: “Volem que els animals puguin tenir personalitat jurídica a la Constitució”


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: Jonathan Gil

“Hi ha amors que no s’obliden mai”, assegura el president de Laika, Josep Mas. I en el seu cas, l’estimació a un gos que va tenir durant 16 anys va fer néixer aquesta dèria per la protecció dels animals. Una defensa que passa, segons ell, per la modificació de la llei per poder actuar en casos d’animals maltractats en pisos molt precaris i per una major formació en el respecte i el tracte a través del vessant educatiu.

Laika vol convocar una concentració a conseqüència de la sentència per a l’amo que va abandonar a casa els seus dos gossos i els va deixar morir de gana. Alguns detalls?
La volem fer el dia 26. En principi sortiria del Parc Central i aniríem fins a la Batllia. Portaríem els gossos lligats i amb morrió, si és un tipus de gos que l’ha de portar. Seria per protestar contra la molt lleu aplicació de l’última sentència. Segurament a partir d’ara s’apliqui justament i coherentment tot el que estipula la llei i creiem que està molt clar, i ara no s’ha aplicat per motius d’excessiva benvolença o consentiment de cara a una persona que es mereixia una pena més alta econòmicament i penalment i pel fet de no tenir més animals durant uns quants anys.

És una manera de mostrar el seu desacord.
Sí, perquè des de l’estament judicial o no es té coneixement de la llei que es va reformar el 2016 o hi ha altres paràmetres que nosaltres no controlem i van influenciar perquè la sentència fos molt més lleu. No entrarem a posar en dubte cap estament, però sí que entenem que aquesta sentència és injusta per la indefensió que van tenir aquests animals. La judicatura hauria de tenir un coneixement de totes les lleis per aplicar la sentència. O es va mirar l’antiga que no té intervenció penal. Però això no és excusa. O hi va haver un tracte benvolent cap a aquesta persona per motius que desconeixem. Només hi ha dues opcions: desconeixement de la llei nova o un acte de benvolença, que és completament injusta. Ens sembla debilitat i concupiscència amb altres estaments. Vaig parlar amb l’Enric Casadevall i també tinc la intenció d’anar a parlar amb la Federació de Caça i Pesca, perquè també facin un pas endavant contra el maltractament. Hi ha coses que ens separen i som opositors en diferents temes, però almenys en el maltractament m’agradaria que es posicionessin. Crec que hi ha molts caçadors que cuiden bé els seus gossos i els estimen. N’hi ha d’altres a qui no els importen gens, però n’hi ha molts, potser la majoria, que estarien d’acord a donar suport a tota aquesta lluita nostra. 

Dilluns passat un comunicat  de la policia també esmentava una detenció per a un gos trobat mort en un hotel. 
D’aquest no en tenim massa informació. Hem de veure quin procediment s’ha seguit, si ha estat un judici ràpid, i a veure si ens podem personar al procediment judicial. Ara hi ha més sensibilització per tota la protesta que hem fet, i seran més curosos a l’hora d’emetre la sentència. 

Creu que encara falta sensibilització de la gent?
Informació sobre la llei segurament que sí. Tothom a qui  li importa aquest tema ha de ser participatiu de tota aquesta protesta i tot aquest neguit que tenim. No només la protectora ha d’estar darrere d’aquest tema. Si una persona troba injust aquest maltracte, també ho ha de denunciar. Es pot fer a través d’una protectora o de manera privada. Segurament aquí a Andorra falta conscienciació en moltes coses. 

I a nivell d’educació?
També. Nosaltres ara començarem amb la publicació d’un llibre, a través de crowfounding, que vol dir recaptar prèviament un cop està fet el llibre per poder-lo imprimir. I aquest llibre es repartirà a nivell educatiu per tot Andorra, sobre com viu un gatet, en Bigotis, aquí a Andorra, en una colònia. Primer ho passa malament i després troba una llar on està acompanyat d’altres gatets, cuidat per gent que controla la colònia. Amb el comú de Sant Julià ja estan programades dues visites al col·legi francès i espanyol per anar  a visitar la gatera i la gossera i fer una mica de formació. Comencem amb aquest comú perquè és on tenim la seu social i hem arribat a una entesa per organitzar aquesta activitat. Primer farem una xerrada a l’escola parlant de com t’has d’apropar a un animal, com l’has de tractar, en el cas que no estigui bé on s’ha de trucar i després anirem a la gatera i a la gossera. 

És la primera vegada que ho feu?
Sí. I el comú de Sant Julià està satisfet d’aquesta iniciativa. 

Parlava abans de llibre, com va el mecenatge?
Hem de recaptar uns 3.000 i escaig euros i estem per sobre dels 1.000 i tenim un mes per aconseguir-ho. Per fer qualsevol aportació es poden adreçar a Laika o a través d’un link que tenim per fer-hi la contribució. Les empreses poden marcar el seu patrocini a la portada del llibre, fent la seva aportació econòmica. Esperem arribar-hi perquè és una iniciativa molt maca. L’han fet un escriptor i una il·lustradora del país. 

I servirà per conscienciar.
Sí, el que passa és que això porta molta feina. Nosaltres som voluntaris i traiem el temps d’on podem.  

Quins altres projectes porten entre mans?
La part educativa, esterilitzacions, rescat d’animals. També volem modificar algun aspecte de la llei i quan hi hagi una reforma de la Constitució, introduir-hi els animals, que tinguin personalitat jurídica. Volem, a més, visualitzar una colònia d’una parròquia, a través d’un comú, com es fa a Espanya, anunciada amb un petit cartell que posi Colònia controlada, sanejada i esterilitzada pel comú i amb la col·laboració de Laika. Fins ara teníem por perquè encara hi ha persones que volen fer mal.
També hi ha un fet social, pisos amb precarietat, on viu gent que té animals i no els té ben atesos i volem incidir amb els serveis socials i amb Govern que podem actuar més apressadament i amb autorització de Sanitat o d’Agricultura per poder intervenir en aquestes situacions. Ens hem trobat amb casos, com el d’una senyora que tenia 22 gats i dos gossos en un pis a Santa Coloma i l’arrendador es va queixar, però si no ho demana ella, no podem anar a l’assistenta social. Llavors ens veiem impedits si no ho avala algun tipus d’autoritat o de llei que si hi ha una notificació d’alguna persona que no s’està cuidant ella mateixa i està descuidant els animals es pugui actuar. En aquest cas, la senyora tenia el pis en un estat deplorable, ni ella ni els animals estaven ben cuidats. I cada cop més ens veiem amb situacions d’aquest tipus. 

I què es fa llavors amb 22 gats?
Els vam rescatar, els vam portar al veterinari a fer proves i després alguns van anar a la gatera i d’altres es van haver d’eutanasiar perquè estaven malalts. La dona no tenia els animals sans i van sobreviure com van poder. Hi ha gent amb la síndrome de Diògenes, que a més de brutícia  acumulen animals. És un aspecte que també volem tractar. S’hauria d’establir algun conveni per poder fer alguna cosa. Si no, què has d’esperar? Que es mori la senyora i els animals?

Quantes colònies de gats hi ha al país?
Unes 40 o 50. N’hi ha força. I entre mil i dos mil gats. No tots els controlem. A Espanya hi ha els voluntaris que s’encarreguen de la colònia a través de l’ajuda de l’ajuntament o del govern. Aquí es fa a través dels comuns o del Govern. Hi ha voluntaris que se’n cuiden, els alimenten, informen dels animals que estan malalts i ajuden a esterilitzar també. És tot un engranatge.

Hi ha molts gossos i gats abandonats?
Gossos no n’hi ha. Hi pot haver algun cas aïllat perquè ha fugit d’algun lloc. Gats, sí. Però estan en colònies i des de fa tres o quatre anys fem feina d’esterilització i cada any esterilitzem més de 400 gats. És una feina contínua, perquè n’apareixen de nous. Alguna gata no la pots capturar i té petits i els recollim. No ho pots controlar tot amb un any o dos, d’aquí a 4 o 5, potser sí. 

A Andorra és més fàcil inculcar aquest respecte i estimació pels animals?
Venim d’una societat tradicional, camperola, pirinenca, on tot eren bordes i els animals corrien per allà. La protecció i defensa dels animals és un moviment que ha aparegut recentment i que està arrelant. No ens hi volem oposar. En una societat de muntanya els animals es tractaven com a coses poc valuoses o insignificants. Hi ha gent que els maltracta per la seva penúria o per la pròpia maldat humana. Ara tot està canviant i ara ja tenen drets i lleis que els protegeixen. Hem passat d’una forma de veure els animals a una altra diferent a nivell europeu i mundial. 

Ara també es fan teràpies amb animals.
Això mostra el valor que s’està donant als animals. Es fan teràpies equines, amb gossos i amb gats també. El gat és un animal molt equilibrat. Són teràpies de relaxació i de reequilibri emocional. Nosaltres volem anar a la llar de jubilats de Sant Julià amb dos gatets molt dòcils i farem teràpia amb la gent gran que estan enquistats en les seves dèries. Comencem el mes vinent. I si hi ha algú amb el qual puguis apropar-te i que surtis de tu mateix per, en aquest cas, per interaccionar amb un animal. No soluciones els seus problemes, però podran sortir de la seva rutina diària. 

Josep Mas

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Estimo els animals, tinc gossos, un cavall, però.....on anem? Plantea de los Simios!!??!!!
Potser valdria la pena que entre tots donessim un cop d'ull al Codi Penal i recordessim aquell vell principi de legalitat en mèrits del qual "nula poena sine lege" (no es pot imposar una pena que la Llei no prevegi). Les penes inserides en la Llei de Protecció dels Animals són exclusivament administratives, i per tant no poden ser fixades per un Jutge penal a partir del moment en que no es troven contemplades en el Codi Penal. En conseqüència si el que es pretén és que un Batlle quan actui en l'àmbit penal les pugui imposar, necessàriament cal recórrer a un procediment legislatiu de modificació del Codi Penal.

Notícies relacionades

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte