Josep Pol Pedrós: “Veiem que hi ha una davallada del món del voluntariat a tot arreu”

L’acabat de nomenar president de la Creu Roja Andorrana, Josep Pol Pedrós, aposta per eixamplar la base de voluntaris després que s’hagin reduït en els darrers anys, un fet que el preocupa. També destaca la importància de mantenir el projecte PAPI, que permet a tots els escolars tenir coneixements de primers auxilis, i continuar amb les accions en l’àmbit social que la realitat requereixi.

Quines són les seves prioritats al capdavant de la Creu Roja?
Jo provinc del món del voluntariat. Des del 1994 que faig de voluntari a la Creu Roja i he estat formador, cap d’equip, cap servei, sotscap... Per descomptat, doncs, una de les meves prioritats és el voluntariat. No tan sols cuidar els que tenim, sinó també eixamplar-ne la base. Cal que la gent sàpiga que el fet de ser voluntari a la Creu Roja ofereix un gran ventall, que permet desenvolupar-se com a persona. Perquè aquí el que creem és ciutadans. El que hauran après de les formacions, els valors humans, l’esperit solidari... és un pòsit; haurem creat base. 

Quants voluntaris tenen avui i fins on volen créixer?
Tenim entre 100 i 150 voluntaris. N’hem tingut molts més, però el que estem veient és que hi ha una davallada generalitzada del món del voluntariat a tot arreu. Això s’està produint des de la crisi. Els valors han canviat, la generació ha canviat. No és el mateix quan nosaltres hi vam entrar de voluntaris que els que hi entren actualment. Sí que tenen el valor de la humanitat, de voler ajudar la gent, però veig que hi ha un canvi generacional. Un canvi que abans no existia tant perquè nosaltres bevíem de les fonts dels antics voluntaris. Ara hi ha un tall generacional, i és aquí on hem d’incidir perquè no hi hagi tanta diferència entre els que entren i els que restem aquí. 

Això es produeix arreu?
Ho estem veient a les Creus Roges dels altres països i també a Andorra veiem que la majoria d’ONG que hi ha tenen mancança de voluntaris. 

A què ho atribueix?
Des de la crisi els valors han canviat. Potser es tracta de recuperar-los. No sé si s’han tornat més materialistes, més individualistes o potser nosaltres no hem sabut mantenir-los prou. Sempre faig broma i recordo que, abans, quan ens deien agafa aquesta motxilla de 25 quilos i puja al Carroi, nosaltres ni ens preguntàvem per què ho havíem de fer. Ara qüestionen fins i tot que els pantalons s’adaptin a ells. La mentalitat del jovent ha canviat. Però és aquí on hem d’incidir. Crec que tenim un potencial molt fort pel fet d’estar al costat del Liceu, on hi ha 2.500-3.000 persones. Que sàpiguen que a partir dels 14 anys podem començar a acceptar gent i a partir dels 16 ja poden començar entrar en l’àmbit del socorrisme, per exemple.

Quants voluntaris havia arribat a tenir la Creu Roja?
Teníem 150 o 200 persones més. Duplicàvem quasi els voluntaris que tenim avui. 

Quina és la contribució de la Creu Roja al país?
Som auxiliars dels poders públics. Allà on no arribi l’administració o on vegem que hi ha una mancança hi intentarem incidir. Tot i que sempre que hi hagi algú que ho faci nosaltres ens retirarem. Veiem que, quant a les dues àrees més importants que tenim, la de socorrisme i la social, abans de la crisi la primera representava el 70%-80%, mentre que la segona el 20%-30%, però amb la crisi s’ha revertit. Avui, aproximadament un 70% dels serveis que podem fer són de l’àmbit social –el menjador social, atenció a persones que no tenen feina, ajudar gent que no sap fer currículums o fins i tot que no sap escriure...

Per les necessitats que han aparegut?
Per descomptat. Els voluntaris de social continuen sent fidels a aquest àmbit perquè continuen veient que hi ha molta més necessitat.

Què ofereix el fet de formar part d’una organització d’abast mundial?
Nosaltres, com a societat nacional d’Andorra, estem representats en la Creu Roja amb totes les altres societats nacionals, que avui són unes 190. Això implica que podem tenir línia directa en el cas que un país necessiti ajuda o pateixi un desastre natural. A més, estem sobre el terreny i sabem quines són les necessitats.

A quins projectes destinaran més esforços a partir d’ara?
En molts tenim convenis signats amb el Govern o institucions privades. El que crec que hem de continuar, perquè és molt important, és el programa PAPI de primers auxilis per a infants. Estem formant tota una generació de la societat andorrana que sabrà com actuar en casos com aquests. Segons una estadística de la Unió Europea, si els ciutadans tinguessin una formació tan bàsica com primers auxilis ens estalviaríem a Europa cada any entre 60.000 i 70.000 persones mortes per ximpleries –un ennuegament, una aturada cardíaca...–. El programa PAPI es fa als tres sistemes educatius des de fa uns set anys i en horari lectiu. També ens caldrà analitzar la reducció dels usuaris al menjador social, incidir en l’àmbit social i treballar en voluntariat i socorrisme.

Ha comentat que el menjador social perd usuaris.
No sabem per què, i d’això n’haurem de parlar en les properes reunions que tinguem amb el Govern, que és qui ens els deriva. La davallada es va començar a notar entre el novembre i el desembre.

De quant ha estat, aquesta davallada?
Havíem tingut un pic de 25 persones. La davallada és d’unes deu o dotze persones i ara hi ha nits que potser només en tenim tres o quatre. Hem d’esbrinar què ha passat. Hem de veure si és per una millora o si és perquè hi ha algun problema en la derivació des del Govern. Sí que tenim casos crònics. En relació amb les persones que han deixat de venir hem d’esbrinar si se les ha pogut encarrilar o si han deixat de venir per altres factors –perquè no s’hi troben còmodes, perquè tenen vergonya i no van al Govern per no ser derivats aquí...–. La nostra principal il·lusió seria que el menjador social no hi fos, però si hi ha dos, tres, quatre usuaris i podem continuar tenint-lo obert, nosaltres estem disposats a ser allà. 

I com funciona el projecte d’orientació laboral?
Ens trobem amb usuaris que potser venen a la Creu Roja perquè els genera més confiança, empatia, perquè les persones que tenim aquí són més pròximes i intentem ajudar-los en l’elaboració de currículums, mirem el perfil que tenen i conjuntament amb el Servei d’Ocupació veiem si es poden inserir laboralment. Mentre tinguem usuaris no el tancarem, el servei. Mentre hi hagi mancances i vingui gent a la Creu Roja i la puguem ajudar, nosaltres l’ajudarem.

Quant al servei de teleatenció, quina evolució registren?
Està adreçat a persones soles i, principalment, a gent gran. Estem veient que moltes persones grans, tot i no viure soles –potser estan amb la parella–, volen tenir la seva independència, la seva autonomia a la casa on han viscut tota la vida. Per això s’ofereix aquest servei per a persones que no són tan poc autònomes per estar en una residència, perquè es poden valer per si mateixes, però volen tenir un mínim de seguretat. Tenir una polsera o un penjoll i que el puguin prémer en el cas que els passi alguna cosa els dona seguretat per poder viure sols. És un servei les 24 hores. En aquest cas tenim un augment d’usuaris, ja sigui perquè la població està envellint o perquè la gent vol ser més autònoma fins a la màxima edat possible. 

Es plantegen impulsar algun projecte nou?
Com que jo vinc del món del voluntariat, primer de tot em faria il·lusió ampliar la base. I dins d’aquesta base, m’agradaria intentar localitzar tots els antics voluntaris que hagin passat per la Creu Roja i fer-los una formació bàsica per tornar-los a enquadrar en el món del socorrisme, perquè en cas de desastre natural po­guéssim comptar amb el seu ajut. Això passaria per tenir una base de dades de tots els socorristes que vulguin presentar-se com a voluntaris en cas que passi alguna cosa. Us imagineu tot el personal que ha passat per aquí? De 2.500 persones que hi han passat potser en responen 500. Però són 500 persones que podríem incorporar a Protecció Civil per ajudar. 
El meu somni seria aquest. Que puguin tenir un mínim de formació una altra vegada i que, en cas d’emergència nacional, puguin tornar a estar operatius. 

Per atraure més voluntaris ja s’ha dissenyat alguna acció?
No, però molts voluntaris que ara venen és gràcies al PAPI. A molts, quan acaben el curset, els interessa aquest món. Jo l’únic que els demano és que si els pica el cuquet, si tenen algun tipus de sensibilitat  envers els altres, que vinguin a demanar. Que no costa gaire i cadascú hi podrà trobar el seu lloc.

Preveuen rellançar els projectes a l’estranger?
Havíem fet cooperació internacional, però per la crisi es va aturar. Aquest fet és normal perquè prioritzem gent que tinguin mancances aquí. Dissenyar projectes de cooperació internacional implica molt esforç: l’elaboració de tot el projecte, presentar-lo al Govern perquè ens ajudi a finançar-lo, o no, i després fer-ne el seguiment. Nosaltres encara fem un seguiment dels projectes que hem dut a terme en el passat. 

Ara per ara no es planteja impulsar cap projecte de cooperació, doncs?
No es planteja perquè senzillament no hem tingut persones a la Creu Roja que hagin elaborat un projecte. Nosaltres hi estaríem oberts. Però nosaltres, si fem un projecte, farem un bon projecte.

Estan satisfets de les aportacions econòmiques pú­bliques?
Hem passat de demanar un 47% del pressupost al Govern a un 32%. Intentem ser equànimes i responsables com a ONG. No demanem per demanar, sinó que les despeses que tenim mirem de compensar-les amb el que ens pugui donar el Govern. I amb la bona gestió pressupostària que puguem arribar a tenir i 
intentant tenir números acurats, som bastant ferms i vull creure que ho continuarem sent en un futur. Perquè són diners que són dels ciutadans i per això hem d’anar amb molt de compte. Nosaltres ens hem de fer dignes d’aquesta confiança que ens ha donat el Govern. Per això demanem el mínim al Govern i aquestes demandes les estem reduint en els darrers anys. 
A més auditem els comptes i aquest any, amb el canvi de junta, hem demanat una auditoria reforçada per sortir encara amb molta més dignitat de les possibles irregularitats que es poguessin haver comès i n’hem sortit satisfets, no hi ha hagut cap problema. De fet, si hem rebut donacions és perquè la gent ha vist en nosaltres una organització seriosa. 

“Molta gent pensa que cobrem. Hi ha molt desconeixement i això sap greu”

Com es coordinen amb la resta d’actors en el cas que hagi d’intervenir l’àrea de socorrisme de la Creu Roja?
Protecció Civil fa una prealerta i nosaltres ens preparem per a l’esdeveniment que faci falta. Si és una allau tenim un equip de muntanya per a recerca de víctimes, per a recerca de muntanya a l’estiu, per fer recerca de gent que s’ha perdut... Tenim els mitjans, l’equipament i el personal, i ens complementem molt bé amb Protecció Civil, amb la qual tenim convenis. Així, allà on no arribi Protecció Civil hi arribem nosaltres. A més també tenim convenis amb bombers pel que fa a formació. Tenim clar que som auxiliars dels poders públics, però quan som activats o quan tenim una prealerta, amb la base de dades que tenim de voluntaris i cadascú en el seu lloc podem ser útils. 

Quines són les tasques que fan en aquests casos?
Per exemple, quan hi va haver l’accident del túnel de les Dos Valires, nosaltres no vam treure les víctimes perquè això correspon als bombers, però vam muntar un postmèdic avançat, que és una tasca que podem assumir. Allà hi teníem menjar, un àpat calent, begudes, llits perquè la gent pogués dormir les seves hores... També vam tenir voluntaris a l’hospital per atendre i acompanyar els familiars de les víctimes.

Està prou reconegut, el voluntari?
Molta gent pensa que cobrem. Hi ha molt desconeixement i això sap greu, tot i que tampoc vull dir que no se’ns reconegui la tasca que fem. Cal recordar que tenim les formacions igual que els bombers. Ara tenim un conveni amb França de socorrisme i formació, anem evolucionant i intentem fer-ho tot al màxim de bé, tot i que no sempre podrà ser així. Com a mínim seria interessant que hi hagués un mínim reconeixement per a les persones que cedeixen el seu temps lliure per ajudar altres persones, ja sigui ballant amb gent gran o berenant, ja sigui a la presó, ja sigui formant i educant persones que no saben ni llegir ni escriure o ja sigui fent preventius de rugbi, de futbol, de l’Ultra Trail... I tot això no es veu.

Per a què serveix aquest conveni amb França?
El fet d’estar convencionats amb França ens permet tenir la doble titulació, l’andorrana i la francesa. Nosaltres som centre nacional de formació. A Andorra som un centre homologat pel Govern que formem persones i ara implicarà que en l’àmbit francès, ja sigui que nosaltres ens anem a formar allà ja sigui que ens vinguin formadors de França, com que ens adeqüem a la formació acadèmica dels formadors a França, podem arribar a gestionar el mateix que pugui gestionar un cap de servei a París o a l’Arieja.