Diari digital d'Andorra Bondia
Juan Ignacio López Moreno
Juan Ignacio López Moreno

Juan Ignacio López Moreno: “Els canvis més probables a mitjà termini són compatibles amb l’esquí”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El climatòleg i investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia del CSIC, Juan Ignacio López Moreno, explica com evolucionaran les temperatures en els propers anys si no es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’efecte que tindrà aquest increment de temperatures en la durada i l’acumulació del mantell de neu, i per tant com afectarà també la pràctica de l’esquí. 

¿Què podem esperar climatològicament al Pirineu a curt i més llarg termini?
Al Pirineu més que esperar hem d’observar què ha anat passant. En les sèries llargues sí que es pot veure que les temperatures s’han incrementat. Si globalment les temperatures han crescut 0,7 graus el darrer segle, al Pirineu se sobrepassa àmpliament el grau, de manera que és una zona que s’està escalfant bastant. També les sèries de neu indiquen que a les zones més baixes ha començat a reduir-se. Dins això hi ha una variabilitat enorme que fa que moltes vegades no ho veiem bé perquè de cop i volta tenim tres anys seguits de molta neu i sembla que ens n’oblidem, però les sèries més àmplies indiquen que ha disminuït. El que sí que es pot saber, tot i que amb un grau d’incertesa força ampli, és que les temperatures pujaran, això sí que ho indiquen tots els models. 

¿Quant?
Depèn molt de quantes emissions de gas d’efecte hivernacle s’emetin a l’atmosfera a escala global, no des d’Andorra. Si el món continua amb les emissions de gasos en més o menys grau, les temperatures, també en més o menys grau, s’aniran incrementant. Això sense tenir en compte causes naturals que poden fer-les oscil·lar. La majoria dels models apunten, per posar algun exemple, que en un període centrat en l’any 2050, pot ser el 2035 o el 2065, les temperatures poden pujar molt probablement entre 1,5 i 2,5 graus.

¿I això què pot implicar?
Doncs d’entrada menys durada del mantell de neu i, segurament, menys acumulació de neu tot i que això ho decidirà l’evolució de la precipitació, que en la nostra latitud és molt incerta ja que els models indiquen que disminuirà una mica si bé també hi ha models que diuen que fins i tot s’incrementarà. Estem en una zona increïblement complexa per poder preveure aquesta mena de canvis, i això pot determinar molt quina serà l’acumulació de neu. 

¿És el Pirineu més sensible que altres sistemes muntanyosos?
En general les muntanyes, per tota una sèrie d’aspectes, són espais particularment sensibles si els comparem amb zones més planes, i dins de les zones de muntanya podem dir que el Pirineu està una mica en la mitjana de les estimacions. Hi ha casos molt pitjors, com poden ser els Andes o zones de latituds molt al nord, on els canvis dupliquen els que tenim aquí. Tot i això, els canvis que tenim són suficients per causar impactes. No direm que els escenaris més probables que tinguem ens portin a una situació dramàtica, però sí a una situació que cal tenir en compte. 

¿S’ha de preocupar doncs Andorra, un país on la neu i el turisme que porta són fonamentals?
Normalment, quan parlem de descensos, de menys durada... ens referim sempre a neu natural, i s’ha de tenir present que a les estacions d’esquí es treballa molt bé la neu i s’ha millorat molt en qüestions relatives a la producció de neu artificial. Així, si l’escalfament és d’un grau i mig o dos, crec que les tècniques de cultiu de neu que s’apliquen a les estacions poden permetre superar la situació d’una forma bastant acceptable. En els darrers anys, hi ha hagut anys amb 1 o 2 graus per sobre de la mitjana, a causa de la variabilitat natural del clima, i no sempre han estat anys catastròfics per al món de la neu. Fins i tot hi ha anys amb moltíssima quantitat de neu que no són positius quant al nombre d’esquiadors pel simple fet que, si hi ha molts dies de mal temps, l’afluència també es nota.  Crec que els canvis més probables que viurem a mitjà termini són compatibles amb la pràctica de l’esquí. Si anem a escenaris més severs o a períodes de temps més allunyats, en què ja podem parlar d’un escalfament de 3 o 4 graus, es comprometria molt seriosament l’esquiabilitat. 

¿És possible evitar o retardar aquest escalfament de 3 o 4 graus?
Suposadament, si es controlen les emissions com s’està intentant pactar en els darrers protocols internacionals, com pot ser la COP21. És un límit que no es vol assolir a escala global. Es parla molt sovint de l’objectiu de 2 graus, però cal tenir present que no tot el planeta s’escalfa igual i perquè globalment hi hagi aquests 2 graus hi haurà zones que s’escalfaran molt menys i d’altres molt més. Però penso que si es prenen les mesures que es volen i es compleixen les estimacions, possiblement aquests valors de 
3 o 4 graus tardarem força dècades a veure’ls. 

Parlava de la COP21, ¿és optimista davant d’un acord com aquest i del petit canvi fet per països que sempre han estat força reticents a fer grans passos en la lluita contra el canvi climàtic?
La veritat és que no sóc un expert en això, que crec que sobrepassa molt el paper d’un climatòleg i correspon més a un geopolític. Sí que crec, però, que el que ha canviat els darrers anys és que hi havia molts països que ho veien com un problema llunyà o feien veure que s’ho creien per no quedar malament, i ara cada vegada hi ha més països que ho comencen a veure com un problema real. Per exemple, la Xina veu el canvi climàtic com un problema real ja que no només és un problema de canvi de clima sinó que també comporta contaminació, i la Xina sap que la contaminació és un problema de salut pública a què s’enfrontarà immediatament. Crec per tant que hi ha països que sí que començaran a prendre una sèrie de mesures. 
Cal apostar per les tecnologies, moltes de les quals ja existeixen, i si no invertir per des­envolupar-les, per ser capaços de mantenir un nivell de vida com el que tenim, perquè a tots ens agrada desplaçar-nos o tenir una temperatura confortable a casa sense que això suposi les emissions de gasos d’efecte hivernacle que tenim.

Juan Ignacio López Moreno
climatòleg
CSIC
temperatures
neu

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte