Diari digital d'Andorra Bondia
Ladislau Baró: “La reforma de la legislació laboral no està dictada per la patronal”
Ladislau Baró: “La reforma de la legislació laboral no està dictada per la patronal”

Ladislau Baró: “La reforma de la legislació laboral no està dictada per la patronal”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El conseller general i president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, fa balanç d’aquests dos primers anys de legislatura i defensa el treball fet i l’objectiu de facilitar el dinamisme del mercat de treball que persegueixen amb els esborranys de la nova legislació laboral. Baró, que es mostra optimista quant a la reforma competencial, insisteix que no són textos tancats sinó un punt de partida.

Com valora aquests dos primers anys de legislatura?
Entenc que el balanç és positiu. Han estat una mica atípics per l’afer BPA i això ha condicionat en certa forma la dinàmica política de la legislatura, però malgrat la dificultat afegida que això ha pogut comportar podem afirmar que l’afectació en la legislatura és parcial. Per una banda, perquè l’estabilitat parlamentària ha estat en tot moment garantida i, per l’altra, perquè el treball legislatiu ha continuat a un ritme força intens. S’han mantingut uns paràmetres de normalitat força adequats que, des del punt de vista demòcrata, han permès de continuar amb la feina que entenem com a reformista iniciada l’anterior legislatura. I tot i que en política no es pot parlar mai d’òptims, quant a l’afer BPA estem en una situació força satisfactòria també en aquest àmbit.

Servirà d’alguna cosa la comissió BPA?
Crec que servirà, i per a molt. Però una de les coses per a les quals sí que servirà és per constatar que les comissions especials que tenen un component d’investigació o enquesta són problemàtiques en la major part de règims parlamentaris, ja que tenen un encaix una mica difícil sobretot quan l’afer es judicialitza. Les fronteres que cal establir entre poder judicial i l’activitat investigadora d’un parlament són complexes i més, com en aquest cas, quan no hi ha un marc normatiu clar que delimiti aquests dos àmbits. 

I pel que fa a la tasca de la comissió?
Haurà estat útil perquè les diferents compareixences que hi ha hagut han aportat nombrosa informació i hi ha una gran quantitat de dades i elements que cal acabar de tractar i processar. Segurament també hem trobat dificultats a l’hora d’obtenir informació dels diferents organismes de l’administració, perquè tampoc estan regulats exactament tots els criteris de confidencialitat, però sí que s’ha recollit molta informació i, un cop estigui sistematitzada, donarà una bona aproximació de què va passar al voltant de la crisi BPA, i no només dels aspectes més conjunturals sinó també de les qüestions més estructurals, d’un abast més ampli, que no depenen tant de si el FinCEN fa un comunicat sinó que permeten fer una valoració de les mancances i febleses del nostre sistema financer.

Ara toca establir mesures.
Sí, ara ve la segona part de feina de la comissió, que és fer una mica un treball de prospectiva de cara a veure per on han d’anar les modificacions legislatives per reforçar el sistema financer, els supervisors, l’eventual connexió amb el Fons Monetari Internacional i la recerca d’un pagador d’última instància, entre d’altres. És un debat que a Andorra calia tenir i que ara ve una mica forçat per una conjuntura molt complicada, però, d’altra banda, si ens atenem a aquests aspectes estructurals les conclusions de la comissió poden ser interessants.

Des del grup liberal s’apostava per la continuïtat de la comissió en un futur.
És una conclusió provisional en què puc estar d’acord. De fet, amb els treballs que hem estat vinculats a implementar una sèrie de disposicions per intentar garantir l’estabilitat del sistema financer, alguns dels assessors han apuntat la possibilitat de crear un òrgan d’aquestes característiques, no només parlamentari sinó en coordinació amb els organismes vinculats i també el Govern, com un observatori institucional per analitzar aquesta qüestió. Seria una de les bones conclusions si es fes de forma àgil i operativa. Caldria acabar de perfilar quines característiques hauria de tenir aquesta continuïtat de l’actual comissió més enllà d’aquesta legislatura. Crec que el component d’investigació hauria de quedar tancat aquesta legislatura, però en canvi el component més de vigilància i prospectiva pot tenir continuïtat potser amb una modalitat de comissió una mica diferent. 

Sembla que s’ha rebaixat una mica la tensió.
Sí, però fa relativament poc, d’això, perquè la tardor passada va ser dura. Però sembla que sí, que el 2017 el to general del debat polític i també la intensitat mediàtica, sobretot la provinent del sud, estan en uns paràmetres més normalitzats, i això permet centrar-nos en altres qüestions més de l’activitat parlamentària “normal”, entre cometes.

Com és la relació amb la resta de grups parlamentaris? El PS es queixava de les dificultats de trobar un interlocutor al grup demòcrata.
La relació personal és boníssima, i no sempre ha estat així en altres legislatures, i això estableix una predisposició genèrica bona. Diria que la relació entre grups és bona, tot i que sí que és cert que en alguns moments de la crisi de BPA hi ha hagut menys confiança i s’ha estat més a la defensiva, però diria que, en general, és bona durant tota la legislatura, i ara particularment està en un bon moment. No faria distinció entre els grups quant a la qualitat d’aquesta relació. 
Podria intentar definir les característiques de l’activitat parlamentària d’un grup o un altre, que són diferents per la manera d’establir les prioritats o la manera d’entrar en el joc polític. Però, feta aquesta consideració, des del grup de la majoria no tenim cap consideració negativa en relació amb com els grups de l’oposició exerceixen el seu rol. No entro a considerar l’al·lusió del senyor Pere López quant a la interlocució del grup parlamentari. Penso que sempre que ha hagut de tractar un tema amb nosaltres ho ha pogut fer i crec que moltes vegades hem arribat a acords satisfactoris per a les dues bandes.

Després d’anys de treball per fi hi ha un esborrany de reforma laboral.
És una reforma que fa anys que el grup treballava. Ben bé fa cinc anys que es va començar a treballar aquesta reforma i, tot i que teníem intenció de tirar-la endavant l’anterior legislatura, no va ser possible perquè és una proposició o un projecte de llei que té una tramitació una mica lenta per la mateixa naturalesa de la matèria que s’aborda. Si una tramitació normal d’un projecte de llei es pot situar en uns tres mesos, pensem que una llei d’aquestes característiques ha de tenir un àmbit d’elaboració bastant més llarg. L’hem estat refent i reconfigurant una mica aquesta legislatura. No està dictada per la patronal. Sí que és un text que, quant a principis  generals, intenta dotar de més seguretat jurídica laboral. I sí que, en un moment en què sembla que l’economia repunta, intenta facilitar el dinamisme del mercat de treball. Aquesta flexibilització comporta que algunes mesures puguin ser interpretades com a retallades als drets dels treballadors, és inevitable i no és una qüestió específicament andorrana. Però ens sembla que determinada flexibilització en alguns casos pot permetre aquesta recuperació i dinamització del mercat de treball, i aquest és l’objectiu general que hem establert amb la llei, intentant sempre salvaguardar els drets socials i en alguns casos fer-los progressar.

El text ha estat criticat per les dues parts i fins i tot pels grups parlamentaris, que es queixen perquè no se’ls n’ha fet partícips.
Evidentment genera discrepàncies, n’ha generat algunes de la patronal, segurament més dels sindicats i potser també per part dels grups polítics de l’oposició. Però dit això, també hem remarcat que era un punt de partida, que sí que marca una mica el nostre posicionament però que en cap cas, ni cap dels articles, és un posicionament tancat, i volem escoltar una mica, no només els agents socials, amb qui ja ha començat el diàleg, sinó a tothom. Sabem que no podrem fer compatible el que arribi de tots els grups polítics ni de la patronal ni sindicats, però intentarem trobar un equilibri, escoltar i també fer concessions a les opinions que arribin d’un costat i de l’altre.

La nova legislació permetrà aixecar algunes de les reserves de la Carta Social?
S’ha mirat això, també. Però voldríem ser prudents i esperar que avancés el procés de diàleg per acabar de manifestar-nos en aquest sentit.

Com veu la negociació per a la reforma competencial?
Es podria haver iniciat amb un treball conjunt entre cònsols, Govern i grups parlamentaris. Ho vam estar discutint en la nostra formació i ens va semblar que no estàvem en un moment originari com el del procés constituent. Portem gairebé 25 anys de rodatge del sistema constitucional i ens ha semblat oportú, vista la profunditat que es volia donar a la reforma, que no busca un canvi constitucional ni modificar de forma substancial el model, aquesta metodologia en el sentit que fossin els òrgans executius els que agafessin la iniciativa d’entrada per arribar a una sèrie d’acords. En cap cas no és un menysteniment del Consell General, sinó es tracta de situar ben bé l’abast de la reforma. A més aquestes crítiques venen bàsicament per part dels grups de l’antiga majoria socialdemòcrata, que també van iniciar una negociació Govern-comuns sense el Consell, és a dir també per parlar d’aquestes qüestions més aviat executives.

Quin marge de maniobra hi ha davant aquest primer acord entre Govern i comuns, que suposo que el grup demòcrata comparteix?
Des que es va iniciar la negociació hem estat informats per part del Govern i hem estat discutint una mica les línies en les quals Govern estava avançant amb els comuns, i per tant les coneixíem i les compartíem. Això no vol dir que mecànicament no ens puguem ni vulguem moure en alguns apartats del text que s’ha posat damunt la taula per aconseguir un consens més ampli. D’una banda, un consens operatiu, perquè no tenim la majoria suficient per aprovar unes lleis d’aquestes característiques, però també perquè volem que l’acord sigui per unanimitat al Consell General. És un objectiu polític que ja veurem si s’aconsegueix. Per això, i tot i compartir l’essencial del text proposat, ens reservem un marge de maniobra per assolir aquesta qüestió. Ens tranquil·litza molt el fet que quant a la cessió gratuïta de terrenys per acollir infraestructures d’interès nacional sigui un acord unànime entre totes les forces parlamentàries i tots els comuns, ja que diria que és l’element clau de la reforma.

No tothom veu clar que el Consell General hagi de fer d’àrbitre.
És un tema complicat. Des del punt de vista conceptual dono la raó al senyor Josep Pintat perquè és problemàtic que el debat territorial a l’hora de repartir infraestructures que poden ser sensibles arribi al Consell General. Està compost com està compost, amb escollits per circumscripció nacional i territorial, però a la vegada el Consell General funciona amb grups parlamentaris i té una dinàmica de majoria i oposició i de partits. El debat estrictament territorial pot alterar una mica això. 
Ara bé, tampoc sé trobar un mecanisme que pugui ser millor a l’hora de dirimir un conflicte entre el Govern i els comuns. Penso que el problema del o tots vinculants o cap ens porta a dos extrems que no quadren amb el que és l’estructura territorial i d’equilibris d’Andorra. Perquè un, si tots fossin vinculants voldria dir que el Comú mana completament sobre qualsevol infraestructura instal·lada al seu territori, i això podria dificultar la construcció d’infraestructures sensibles, que no estarien enlloc. I l’altre extrem seria que el Govern, sense tenir en compte per a res l’opinió del Comú, decidís sobre la ubicació de totes les infraestructures, i això també aniria una mica en contra d’aquest equilibri que la Constitució intenta consagrar donant moltes competències territorials als comuns. 
Per tant, l’esquema proposat que només les sensibles seran dirimides pel Consell General crec que és respectuós amb aquesta polarització, ja que és un punt intermedi, tot i que té l’inconvenient que pot trencar una mica la dinàmica de grups parlamentaris, encara que és un mal menor de cara a salvaguardar o aquesta potestat absoluta o nul·la dels comuns sobre el seu territori. D’altra banda, des del punt de vista d’operativitat de la reforma, llevat del Comú de la Massana, que tampoc hi fa una oposició frontal, tots els altres comuns hi estan d’acord, cosa difícil. 

No hi haurà referèndum aquesta legislatura, però hi haurà un acord amb la UE?
De moment hi ha un acord en l’apartat del marc institucional, provisional perquè fins que no es tanqui tot al final tot serà provisional, i el calendari ens fa preveure que abans de l’estiu hi pot haver un acord sobre circulació de mercaderies que implicaria un acord sobre la problemàtica del tabac. A partir d’aquí, fer qualsevol especulació sobre el calendari és complicat.
Semblaria que hi ha legislatura suficient perquè es pugui concloure l’acord, tot i que potser no la ratificació amb totes les formalitats. És una expectativa i una possibilitat, però no sabem si es complirà. Ara, em preocupa relativament. Evidentment, si s’aconsegueix un acord molt bo, com més aviat es tanqui millor, però crec que és més  important anar avançant gradualment. Cal tenir en compte que la UE té els seus ritmes, que la vida política dels estats que la integren també l’afecta..., però em preocupa menys el ritme que els resultats que es puguin obtenir.

El Brexit és una oportunitat o una dificultat? 
És complicat. En tot cas, sí que sembla que el Brexit pot tenir efectes pel que fa a alentir la negociació, tot i que tampoc és clar. Bo o dolent? Depèn, si hi havia la possibilitat d’aconseguir un molt bon acord molt ràpid seria dolent, i si l’acord podia tenir una dificultat massa gran es podria tenir un temps suplementari. 
Quant a aprofitar-nos d’avantatges negociadors que pugui obtenir la Gran Bretanya, també pot tenir una doble lectura. Crec que a priori sí, però no és evident. D’una banda, per reciprocitat o equivalència, si ells obtenen una sèrie de coses també les podem obtenir nosaltres, però, de l’altra, també pot ser que la UE, i no per Andorra, San Marino i Mònaco, pensi que el que pugui obtenir la Gran Bretanya pot tenir un efecte contagi sobre la resta de països i vulgui ser més dura que mai a l’hora de fer concessions. Per tant, l’efecte del Brexit és difícil d’avaluar. 

Com pot afectar el canvi de copríncep francès pel que fa al suport del país veí en la negociació amb la UE?
En el coprincipat d’Hollande, des del punt de vista de suport a les negociacions amb Europa, les coses no podien haver anat millor i es trobarà a faltar. Situats ja en la segona volta de les eleccions, hi ha un candidat europeista, cosa que fa preveure que, en cas que s’imposi, hi haurà pocs canvis en relació amb el suport del copríncep en la negociació d’Andorra amb la UE. Per tant, si guanya Macron crec que s’establirà un escenari de continuïtat. La candidata Le Pen, i ho ha dit obertament, és més escèptica respecte d’Europa, i si guanyés s’obriria un escenari més incert sobre la continuïtat de França a la UE i també, per tant, hi hauria més incertesa quant al suport del copríncep francès en la nostra relació amb Europa. 

Ladislau Baró
entrevista Ladislau Baró
legislació laboral

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte