Laura Obon: “Hi hauria d’haver un sol reglament dels agents per a les set parròquies”

La portaveu del grup de treball dels agents de circulació, Laura Obon, considera que “si tots portem el mateix uniforme, no s’entén per què hi ha set reglaments”. Obon explica que l’anàlisi dels diferents reglaments parroquials que s’han elaborat en aquest àmbit és la prioritat per al grup de treball. “Som un únic cos d’agents de circulació i hi hauria d’haver un sol reglament a les set parròquies”, recalca.
 

¿Quin és el balanç fins ara del grup de treball dels agents de circulació?
De moment el que estem fent en les diferents reunions  és estudiar quines són les diferències que hi ha entre els reglaments dels serveis de circulació de totes les parròquies. La nostra idea seria que hi hagués un únic reglament dels serveis de circulació i no que cada parròquia tingués el seu. Això suposaria que en cas que hi hagués mobilitat no s’haguessin de mirar segons quins punts de les regulacions actuals perquè hi ha aspectes que són diferents. Per exemple, no en totes les parròquies els agents de circulació cobren el mateix i si, per exemple, hem d’anar a fer un servei a una parròquia on es cobra menys doncs potser no ens interessarà.

Si hi ha una llei dels agents de circulació, el més lògic seria que tots els reglaments fossin gairebé iguals, ¿no?
Sí, però el cert és que hi ha alguns elements que cada comú introdueix o hi ha llacunes en alguns reglaments i divergències, i també ens trobem que hi ha articles de la llei que no s’han desenvolupat. O sigui que del que ens estem adonant amb l’anàlisi que ara estem fent és que hi ha diferències entre els diferents reglaments.
La llei diu, per exemple, que els reglaments de cada parròquia seran els que definiran els permisos administratius, però hem comprovat que no sempre és així en totes les parròquies.  D’aquesta manera, a Ordino hi ha quatre pàgines referents a aquesta matèria, mentre que a Escaldes-Engordany no se’n diu res. En molts casos els permisos són similars als que estipula la Llei de funció pública, però el cert és que la nostra llei diu expressament que els permisos s’han de regular en els reglaments respectius. També hi ha alguns reglaments que semblen que són de copiar i enganxar en relació amb el que ja diu la llei.

¿Us perjudica el fet que no estiguin els permisos en alguns reglaments?
El que hem vist és que en algunes parròquies s’especifiquen quins són els permisos i en d’altres no, tot i que en general els permisos a què tenim dret són els mateixos que surten a la Llei de funció pública, però, com he dit, la llei dels agents de circulació és clara i diu que aquest punt s’ha de regular a través dels reglaments, cosa que no sempre es compleix. La nostra intenció és que no hi hagi tantes diferències entre uns reglaments i uns altres, tenint en compte que tots tenim la mateixa llei.

Aquesta qüestió és fonamental per a la mobilitat, així doncs...
No és tant per la mobilitat com per unificar el que diuen els reglaments. Si tots portem el mateix uniforme no s’entén per què hi ha set reglaments diferents. Podem entendre que hi hagi, per exemple, diferències d’uniformitat com, per dir alguna cosa, que els agents de circulació no hagin de portar les botes d’estiu al Pas de la Casa perquè allà sempre fa fred, però som un únic cos d’agents de circulació i no set. Per això el que hauria d’haver-hi és un sol reglament. A més, les tasques que fem tots els agents són les mateixes: vigilem els edificis comunals, fem les rondes, controlem la circulació i fem educació a les escoles o acompanyament a les comitives fúnebres. Aquesta és la nostra feina a tot arreu i per això no s’entén com hi pot haver diferències en els reglaments.

¿Què ha impulsat els agents de circulació a treballar conjuntament?
Jo personalment penso que és important que hi hagi un intercanvi de parers entre nosaltres i puguem saber què passa en una parròquia o una altra. Tots portem el mateix uniforme i a vegades sobta quan visites una parròquia que no és la teva i veus que hi ha diferències. Sí que hi ha un cert malestar, això no ho negarem. I és que s’ha de tenir en compte que passem moltes hores al carrer i hem d’aguantar moltes situacions, fet que pot comportar que alguns agents de circulació es cremin, cosa que li pot passar a qualsevol persona amb la seva feina.
Jo personalment no tinc cap conflicte amb ningú i faig la meva feina bé, el que passa és que sempre tens inquietuds per veure com es treballa a la resta de parròquies.

Sembla que en algunes parròquies el clima laboral és molt bo i en d’altres no tant, per dir-ho suaument...
Exacte. Crec que a les parròquies centrals és on es treballa amb més estrès perquè tothom baixa a treballar i després marxa. Per això la feina pot ser diferent pel seu volum, però també s’ha de tenir en compte que en algunes parròquies hi ha menys agents. A ningú li agrada que li diguin que no està fent una cosa bé, com nosaltres hem de fer cada dia, ni que li posin una multa. A nosaltres se’ns veu molt i som la imatge del país per als turistes.

¿Què necessiteu, així doncs, per fer millor la feina que esteu fent?
Una cosa que necessitaríem és més formació en totes les parròquies, perquè la veritat és que avui en dia no se’n fa. A Escaldes-Engordany, per exemple, tenim una persona que s’encarrega d’aquesta tasca, però no passa igual en altres parròquies. Algunes vegades només es tracta de fer un repàs de com fer algunes coses, però només això tampoc es fa a tot arreu. És un altre dels àmbits en què tampoc hi hauria d’haver diferències.

¿Aquest grup de treball dels agents  de circulació hauria de donar peu a la creació d’un sindicat?
De moment, no. Per ara només volem ser un grup de treball, perquè tan sols en la qüestió dels reglaments creiem que hi ha molta feina a fer i necessitarà un cert temps.

¿Quina ha estat la receptivitat dels responsables comunals durant la reunió que hi vau mantenir?
Els responsables comunals ens agraeixen que ens movem i que no ens quedem passius. En principi ells no estan en contra del que estem fent i, a més, el que nosaltres no farem és mossegar la mà que ens alimenta. La nostra intenció és continuar reunint-nos com a grup de treball i també mantenir contactes periòdics amb els caps. Hi ha molta gent que fa molts anys que és agent de circulació i ja no els interessa moure’s gaire, però altres fa menys que ho som i creiem que moltes coses les podem arreglar entre nosaltres, en lloc de queixar-nos. El que és clar és que en totes les parròquies tenim les mateixes inquietuds.

¿És urgent modificar la Llei dels agents de circulació?
De moment el més important per a nosaltres és aconseguir que hi hagi un únic reglament per a totes les parròquies i que els articles que hi ha a la llei actual es desenvolupin a través d’aquest reglament, perquè hi ha aspectes que no s’han desenvolupat. Sí que es pot dir que la llei actual és una mica vella, però el que ara ens interessa més és tenir un únic reglament.

Ja heu comprovat també, per exemple, que no tots els agents de circulació cobren el mateix...
Hi ha complements de lloc que són diferents o els triennis, per exemple. No hem vist quines són les quantitats totals, però sí que ja ens hem adonat que també en aquest punt hi ha diferències entre unes parròquies i unes altres, cosa que no és lògica quan es tracta de fer les mateixes funcions.

¿La mobilitat dels agents entre les parròquies és una cosa positiva?
Creiem que sí, i a més és una cosa que ja s’ha fet. Estem parlant d’una qüestió que no és nova. Jo, per exemple, he treballat a Ordino quan ha vingut el Tour i he anat a la Massana quan hi ha hagut esllavissades. En això no hi ha cap problema perquè, per exemple, a Escaldes-Engordany som molts i encara que hi hagi gent treballant a la teva parròquia alguns agents poden anar a una altra.

¿Us sentiu una mica decebuts per no haver estat consultats per reformar la Llei de funció pública, que era una de les prioritats de la legislatura?
Nosaltres el que veiem és que moltes vegades es diu al carrer que els funcionaris no treballen, però el que és clar és que nosaltres ens vam presentar al seu dia per fer aquesta feina quan va sortir l’edicte, i qualsevol s’hi podia haver presentat. Hi ha una persecució contra els funcionaris, tant aquí com en altres llocs, i el problema és que no se sap diferenciar entre uns funcionaris i altres.
No es pot dir que siguem uns privilegiats i s’ha de recordar que al seu moment ningú volia les feines que s’oferien per edicte.

Heu detectat que a Escaldes-Engordany no es cobreix el cent per cent en cas de baixa per malaltia laboral, per exemple, en relació amb altres parròquies...
De moment aquesta qüestió és a la comissió consultiva d’Escaldes-Engordany. Tal com nosaltres entenem la llei, crec que en aquest tema no hi ha cap dubte. S’ha de tenir en compte que només hi ha una parròquia en la qual no es paga aquest cent per cent, fet que indica que la llei és clara en aquest aspecte.

Pel que fa a Andorra la Vella s’ha constatat un increment d’expedients  disciplinaris...
D’aquest tema també se n’ha parlat al grup de treball, però la nostra idea és ser neutrals i mirar les coses des de la barrera. El que creiem és que si hi ha aquest problema, ja té el seu sindicat comunal perquè els ajudi, tot i que nosaltres també ho farem, si podem. I és que la nostra idea inicial, com he explicat, és treballar en la qüestió dels reglaments perquè tots siguin iguals.
Si hi ha aquest problema, per exemple, el més lògic és el que tractin a An­dorra la Vella, que és on s’ha constatat.  Nosaltres no ens volem ficar en uns terrenys que no siguin els nostres, perquè el que volem és ajudar a fer la feina més fàcil.

¿Estan els agents de circulació prou reconeguts com a professió, tenint en compte, per exemple, que són una mica la imatge del país per als turistes?
Estem acostumats que els visitants ens demanin de tot. Potser això no està prou reconegut, però el cert és que fem la nostra feina. Tampoc ens queixem perquè és una part de la nostra tasca. Pel que  fa a altres funcions, per exemple, s’ha de recordar que la gent ara aparca millor i és més difícil que hagis de retirar un cotxe. Crec que ens respecten en general, tot i que sempre hi ha excepcions i si algú no ho fa amb nosaltres tampoc ho fa amb la policia. En aquest sentit crec que moltes vegades la nostra millor arma és el diàleg.

¿Hi va haver boicot dels agents a la celebració enguany de la diada de circulació, tenint en compte la poca assistència que hi va haver?
No crec que hi hagués cap tipus de boicot, el que passa és que ja fa nou anys que se celebra i a més enguany ha caigut en dissabte, dia en què hi ha molta feina a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.
Potser hi podria haver una mica més d’incentius per assistir-hi, i abans es feia l’entrega de diplomes, per exemple, de les formacions. El que voldríem és que fos una diada més festiva i no tan protocol·lària com passa ara. Amb la diada passa com amb totes les festes, que van perdent.