Lluís Sàmper: “Caldria que es fixés un calendari per aplicar la Llei d’accessibilitat”

El president de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), Lluís Sàmper, vol que l’executiu fixi un calendari d’aplicació de la Llei d’accessibilitat, en considerar que la norma no s’està complint. Sàmper, que ja ha tramès al ministeri de Salut i Benestar les prioritats de l’entitat, avala la figura de l’assessor de Benestar, Ramon Nicolau, i confia que la reforma de la Seguretat Social no suposi una reducció de les prestacions.

El Govern us va comunicar fa unes setmanes que el Consell Assessor de Salut i Benestar comptarà amb la FAAD. ¿Han fet alguna reunió o n’hi ha alguna de prevista?
El ministeri ens va brindar la possibilitat d’entrar-hi i vam contestar que tenim plena disposició a col·laborar, tot i que de moment encara no ens han convocat a cap reunió. Suposo que quan es toqui la qüestió dels discapacitats ens hi convidaran per dir-hi la nostra. Esperem que no tardi gaire.
De moment, hem tingut una primera reunió amb el ministeri per presentar-nos el nou assessor i recordar-nos la llista de qüestions pendents. A partir d’aquí es va establir una relació, de manera que nosaltres tenim com a interlocutor el senyor Joaquim Joan, i el ministeri, l’assessor. Totes les disfuncions que nosaltres vegem i els assumptes que tinguem pendents, sobretot les urgències, les hi anirem plantejant.

Precisament, l’oposició va criticar la setmana passada al Consell General la contractació d’assessors, en referència al senyor Ramon Nicolau. ¿Com valoren la incorporació d’aquest assessor al ministeri de Salut i Benestar?
En el fons, l’estructura és la mateixa que hi havia fins ara. Abans hi havia una secretària d’Estat de Benestar i ara hi ha un assessor. A més, entenc que el senyor Nicolau és una persona plenament capacitada per exercir aquesta funció, ja que el currículum que té l’avala. Estava al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona dedicat a aquesta qüestió i per tant estic segur que la seva experiència ens serà útil. De moment, rebutjar una persona pel simple fet que sigui de fora crec que no és adient.

¿Què en van extreure, de la reunió que van mantenir amb el ministeri?
En aquesta reunió ens van plantejar la voluntat de fer dues lleis ben diferenciades, una de la Seguretat Social i una altra de serveis socials, de manera que quedi ben delimitat quines funcions corresponen a un costat i quines a l’altre. Fins ara la Seguretat Social ha estat assumint funcions que no li corresponien, de tipus social, i a la Seguretat Social li corresponen funcions de tipus sanitari, tret d’alguna excepció.
El gran problema, per mi, és que caldria recuperar els 255 milions d’euros que van costar les pensions no contributives des de l’any 68 fins al 2008. S’hauria d’haver pagat a través d’impostos, com es fa a tot arreu.

¿Creu que aquest problema se solucionarà amb la diferenciació entre les prestacions socials i les sanitàries?
L’esperança és que sí, i almenys hi ha la voluntat de fer aquesta separació. Ara bé, les associacions haurem de ser vigilants perquè les lleis socials i les de la Seguretat Social es complementin, de manera que no quedi gent sense cobertura. On no arribi una hi ha d’arribar l’altra, de forma subsidiària.

Ens deia que la reunió també va servir per presentar al Govern les principals reivindicacions del col·lectiu que representa. ¿Quines consideren que són les més prioritàries?
Una qüestió que seria important per nosaltres és que en lloc de donar ocupació als discapacitats se’ls donés treball. Ens trobem que una persona que té un accident laboral, al cap de dos anys, quan torna a l’empresa, se l’acomiada. Quan aquesta persona va a l’oficina de col·locació és l’última de la fila. Per tant, hi ha una quantitat de discapacitats a les llistes d’atur molt més gran que la resta. És impossible trobar feina per a un discapacitat que no sigui dins d’un servei d’ocupació com és Agentas. Per tant, caldria crear algun sistema per crear treball per als discapacitats.
Nosaltres ens estem emmirallant en el que es fa al País Basc, on es creen uns nínxols de treball mitjançant cooperatives i altres fórmules, a través de les quals les persones discapacitades atenen benzineres, tintoreries o treballen en feines de correus, rentat de cotxes i fins i tot en hotels. Caldria fomentar aquestes pràctiques i, en el cas que l’empresa privada no hi volgués entrar, hi hauria d’haver un sistema oficial.
Una altra qüestió molt important és l’accessibilitat, ja que el que preveia la llei no s’ha fet. Nosaltres tampoc pretenem que es faci tot de cop, però ens agradaria que es fixés un calendari per aplicar la llei, perquè ja amb el Govern anterior es va fer un diagnòstic però no es va arribar a concretar cap termini. Una de les qüestions que planteja la llei d’accessibilitat és el transport públic. La llei diu que tots els vehicles de transport públic que es matriculin han d’estar adaptats, mentre que n’hi ha que s’han matriculat fa quinze dies i no ho estan. La Llei d’accessibilitat és una llei molt bona però que s’està incomplint pertot arreu. No se’n compleix cap capítol.
També ens agradaria molt que no es fes res pels discapacitats sense els discapacitats. Perquè de totes les persones que han anat passant pel departament de Benestar, sempre hi ha hagut el compromís que quan es fessin reglaments relacionats amb la Seguretat Social o amb la llei de discapacitats es comptaria amb nosaltres per fer-hi aportacions. Aquesta voluntat no l’hem vist palesada. De qualsevol tema ens assabentem pel Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. De moment, el Govern actual està plantejant la llei de serveis socials i suposo que abans que es posi en marxa ens en mostraran un esborrany.

I pel que fa a normativa, ¿en què caldria avançar en el terreny de les persones discapacitades?
Una de les importants és el llindar de precarietat, ja que les dades actuals estan basades en estudis de l’any 2001, i des d’aquelles dades, que preveien un increment progressiu, no s’ha fet aquest increment i l’últim any s’ha passat de 690 a 700 euros. De fet, el mateix Govern, quan va entrar, va admetre que això s’hauria de modificar perquè està molt desfasat, però passen els mesos i de moment no s’ha fet.
Així mateix, una de les aspiracions de la federació és que es reconegui la fibromiàlgia i la fatiga crònica. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) té reconegudes aquestes malalties i té fixat un protocol, però falta que aquest protocol sigui assumit pel nostre país.
Una altra cosa que demanem des de fa temps, però que no s’acaba de materialitzar, és un banc d’ajudes tècniques. Des d’aquí podríem gestionar aquest banc, que inclouria des de cadires de rodes fins a crosses o el que fes falta. Ara hi ha diferents llocs i tothom té material dispers, però ningú sap on ha d’anar-lo a buscar, així que nosaltres ens prestem a centralitzar-ho.

Una altra de les qüestions que ja vau apuntar era la necessitat d’ajuntar les dues comissions de valoració que hi ha actualment. ¿Quins serien els beneficis d’aquesta mesura?
Podria haver-hi una sola comissió al país que tractés el vessant social i el sanitari de la persona, perquè tampoc es poden dissociar l’un de l’altre. De vegades, a les lleis es fa una diferenciació que no és lògica. Per exemple, quan una persona té un 25% de menyscabament per malaltia comuna i un 26% per accident de treball, tots dos sumen més d’un 50%, però es consideren per separat. Segons la llei actual, si el menyscabament no passa del 50% no es té en compte l’element professional, i per tant en aquest cas no se li tindria reconegut. Aspectes com aquests ens agradaria que quedessin reflectits en  la nova llei de la seguretat social.

La federació també ha reivindicat poder col·laborar amb l’ONCE. ¿Creu que això seria factible a Andorra?
El problema és que suposaria un sobrecost per al Govern, si no fos que amb la llei del joc els beneficis del casino anessin destinats a aquest col·lectiu, com passa a altres països de l’entorn.

D’altra banda, el Govern ha plantejat la necessitat de reformar la Seguretat Social perquè sigui més sostenible. ¿Creu que la reforma pot suposar a la llarga una reducció de les prestacions socials que rep el col·lectiu de persones discapacitades?
El Govern ha promès que no hi haurà retallades per al col·lectiu en el proper exercici. En els anys següents no ho sabem. De totes maneres, els dèficits que tingui la Seguretat Social es poden cobrir amb impostos. Alguns es poden rebaixar una mica, ja que potser hi ha una petita bossa de frau, també hi ha un atur encobert, però és fruit del moment. Crec que la Seguretat Social pot continuar existint en el futur.

¿Amb les mateixes prestacions que hi ha actualment?
Amb les mateixes, però racionalitzant moltes coses. Per exemple, quan es tracti, es posarà sobre la taula el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària. Ara bé, crec que tenim una infraestructura que s’ha d’adequar a les necessitats del país.