Marc Aleix: “No pot ser que uns mengin caramels i els altres només n’olorin el paper”

El president de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d’Andorra (PIME), Marc Aleix, assenyala que aquests negocis no noten la millora econòmica i critica el fet que el país s’estigui enfocant cap al turisme de masses, que deixa molt poc. Aposta per la qualitat del servei, ja que això ha de permetre generar ingressos suficients per poder fer front a les necessitats socials que es presenten.

Ja es noten els primers símptomes de reactivació econòmica, segons el Govern. Coincideixen amb aquesta afirmació?
No sé d’on treu les xifres, el Govern, o potser en té algunes que no tenim. Avui parlava amb un empresari i m’ha dit que aquest any havia fet el mateix que l’any passat. Per tant, si l’any passat no estava gaire content suposo que ara no n’està més. No s’ha de confondre el volum de gent que ve al Principat i la despesa que aquesta gent fa, i crec que el Govern confon una cosa i l’altra.

Consideren que l’increment de visitants no es tradueix en més negoci.
Aquestes xifres són bones? Andorra s’està convertint en una destinació de turisme de masses. Quan parlo amb els amics de Barcelona o altres ciutats, jo, que pensava que n’estarien encantats, veig que no és ben bé el cas i ara s’estan fent moltes accions contra aquest turisme de masses, perquè dona poc i genera molta despesa. L’economia d’Andorra no pot passar pel turisme de masses. 

Fa uns dies van presentar un document als polítics i les entitats econòmiques.
Hi expliquem el problema que tenim amb la CASS, i que se solucionarà pagant més impostos tard o d’hora. Com més tard els paguem, més n’haurem de pagar. Per tant, els empresaris s’hauran de guanyar millor la vida per poder pagar més impostos. I si es guanyen més bé la vida podran augmentar els salaris. La realitat és que les empreses privades fa set o vuit anys que no hem tocat els salaris. Només han augmentat a la funció pública. Cada dia surt el sol però no l’aprofitem.

Com s’hauria de solucionar aquesta situació?
S’ha de posar ordre al nostre país. I per això ens hem d’asseure a parlar de tot el que fa mal i veure com ho podem solucionar, i sobretot fer accions a llarg termini. Perquè si posem un pegat en una roda punxada només podrem anar d’un garatge a un altre, però no farem gaires quilòmetres. 
A més hem de veure allà on volem mantenir l’Estat social, i com ho farem per pagar-lo. Perquè potser la cartera només dona per a poques coses. Per això aquell document mostra que quan es fa la suma del que haurem de pagar, avui Andorra no hi pot fer front. Però, per altra banda, hem de ser conscients que la gent ha de poder viure bé quan es jubili. A més també volem el servei sanitari millor possible. Tot això genera moltes despeses, però d’on no n’hi ha no se’n pot treure.
Quines mesures concretes ha d’adoptar la CASS?
Ha de passar per molts maldecaps. En el document recordem que a Andorra hi ha dos andorrans, el de la funció pública i el del privat. Els drets d’un i l’altre han de ser idèntics, no hi pot haver un privilegiat. En tots dos casos s’haurà de retallar, però si fem una mitjana dels dos, potser d’una banda s’haurà d’apujar i de l’altra abaixar. Però avui no hi ha diners ni per a un ni per a l’altre, perquè per a un jubilat que rep 1.500 euros de pensió fa falta set assalariats. Si parlem del sector públic, ja no són set, són dotze assalariats. Amb tot, avui tenim un jubilat per 3,8 assalariats.

Per fer front a aquest panorama ja van dir que la pime no pot pagar més impostos.
Per això hem de valorar quin turisme volem. El de masses genera molta despesa i pocs guanys. Si continuem amb això, els empresaris retallaran cada cop més els drets als empleats i quan plegui un assalariat en contractarà un de nou per un salari inferior. Hem de fer tot el contrari. Hem de donar valor al país, i això passa per la formació. Ara el que està fent el Govern en aquest camp és a la llarga. El poder públic està fent coses per tenir bona consciència. La solució vindria per racionalitzar-ho tot. Perquè el país no pot mantenir una administració pública com la que tenim, encara que és cert que els funcionaris més mal pagats són els de l’educació, que és bàsica i no s’ha de retallar. A més, l’administració ha de facilitar la vida de la gent i arribar allà on el privat no pugui arribar. Però el que no pot fer és saber el sexe dels àngels, que és el que fa.

Ha comentat que encara hi ha dificultats per trobar mà d’obra qualificada.
És cert. Arran del boom dels pisos turístics, els treballadors s’han trobat sense pisos. I quan en troben un l’han de compartir amb molts treballadors per poder fer-hi front. El que se’ls cobra és totalment indecent. I això fa que, si no el pot pagar, el treballador no estigui content a l’empresa, perquè amb 960 euros no pots pagar 900 euros de lloguer al mes. Però també és cert que els comuns tampoc ingressen gens. La realitat és que l’Estat està fent promoció per fer venir gent que quan és a Andorra no paga ni un duro a les arques públiques o paga poc. Cal tornar a posar l’ésser humà al centre del país. Els empresaris ens hem de guanyar la vida però la nostra gent ha de viure, i ha de viure bé. Com més bé visqui la meva gent, jo també viuré bé.

Què cal fer per canviar-ho?
Cal conèixer les causes i atacar-les. Però moltes vegades tens la impressió que l’Estat només treballa per certa gent. Ja em va bé que es porti gent a Vivand, però totes les grans empreses multinacionals que estan a Vivand han de pagar per tota la comunitat. Perquè ara tota la comunitat andorrana paga per fer venir gent a Vivand, però l’hoteler o el restaurador que estan a Arinsal o al Serrat també paguen i no obtenen res. No pot ser que uns mengin el caramel i els altres hagin d’olorar-ne només el paper. A més, basar-se en comerços barats és un suïcidi, perquè tard o d’hora en un altre lloc serà més barat que a Andorra. Per tant hem de competir en qualitat de serveis i per això cal empleats contents, formats, i a qui es pagui en conseqüència.

Ha parlat de grans multinacionals que s’han instal·lat al país.
A Vivand se sent molt a dir entre els botiguers que hi ha molta gent però poques bosses. Aleshores cal plantejar-se si la gent que ve no té diners o si els articles no estan adaptats a la gent que ve. Però cada cop que entra una multinacional és per vendre articles molt barats, que han fet en països que de vegades es descuiden de pagar la mà d’obra i paguen el mínim al personal, i tot per tenir uns guanys màxims. Sí, Espanya ho fa molt bé, però que es quedin a Espanya. Aquests no els vull. Jo he d’ajudar el comerciant que tota la vida ha estat a Andorra, que viu a Andorra i que quan es gasta un duro ho fa a Andorra. No estaré gelós si la gent que ve a fer l’agost a Andorra i marxa sense deixar-hi res es queda a la Seu. 

Aquestes grans empreses tenen un impacte en les del país.
Sí. Moltes han desaparegut. Altres problemes d’Andorra són els joves que marxen i la natalitat, que és de les més baixes. Si les parelles no fan més canalla és potser perquè no veuen futur o un futur que no els interessa gaire.

Ara s’ha impulsat el pla estratègic de turisme de compres.
Voldria saber com fa aquests plans, el Govern. Si fa venir un tècnic de no sé on, li paga una fortuna i em ve a dir com m’he de pentinar, potser un dia aniré a la reunió i l’endemà, veient que em prenen el pèl, ja no hi tornaré. Cal que la gent d’Andorra es facin seus aquests plans. Perquè el Govern va fer un pla per al Pas de la Casa, i allà, menys guapo, li van dir de tot. Això vol dir que van prescindir de la població del Pas de la Casa. I això amb tot Andorra. Tenir un gerent d’Andorra Turisme que d’Andorra només en coneix els set últims anys és un insult, un insult primer per a la meva canalla. Perquè amb els anys que tinc he pagat escoles a molta gent d’Andorra perquè tinguin els mateixos estudis, amb la diferència que la meva gent s’estima Andorra i es quedarà a Andorra, i aquest és un mercenari que vindrà i marxarà. Certs càrrecs han de ser nostres. I, a més, quan veus la diferència salarial entre aquests i els nostres penses que venen més a fer l’agost que no a ajudar el país.

Havien fet molt èmfasi en la rigidesa de les quotes. Ja està resolt?
Cal posar ordre a tot Andorra. Si a les parròquies altes la gent no hi va a treballar, per algun motiu deu ser. Cal fer-hi front. No hi ha transport públic, les botigues d’alimentació són més cares a Canillo que a Andorra la Vella, i si no tens vehicle malament. Ja ho vaig dir un cop al ministre, els temporers han de venir, i si pot ser amb camping car. En relació amb les quotes hem de dir que amb aquest ministre ens arribem a entendre, però també hem de ser conscients que hi ha d’haver ordre. No pot ser que hi hagi empreses que es nodreixin d’assalariats dels altres.

En relació amb la cotització dels autònoms s’han anunciat canvis.
Si s’han fet modificacions és potser perquè la PIME ha insistit. El que no es pot fer és obligar un autònom a cotitzar quan sap que no cobrarà jubilació. I tampoc pot ser que un funcionari amb quinze anys de treball tingui el 60% de l’últim salari i l’autònom tingui una caixa de clínex a la sortida. 

Quin model s’hauria d’implantar?
El model proporcional en funció dels ingressos, però també establir a partir de quin nivell una persona pot viure dignament a Andorra. Vaig dir al senyor ministre que certs autònoms s’havien d’ajudar. I també cal que tothom tingui una assegurança. A més he de dir que l’administració no sap com funciona l’autònom, perquè si té dos empleats no pot estar de baixa ni borratxo. Perquè si està de baixa i firma les nòmines a finals de mes, la CASS li diu que és un acte de treball i l’hi retira. Per tant, en les cotitzacions han de pagar un percentatge del que guanyen realment, sense confondre’l amb el volum de negoci. A la societat hi haurà persones a qui haurem d’ajudar.

“La nostra canalla marxa. Quan el pare o la mare ho deixen, l’empresa es tanca”

Quina opinió els mereix la reforma del Codi de relacions laborals presentada per DA?
No s’ha de confondre una empresa amb una ONG. El problema que tenim a Andorra és que, en no tenir una política social ben establerta, l’administració pretén a través d’aquesta reforma que siguin les empreses les que supleixin aquestes mancances. No, l’empresa ha de ser empresa i l’Estat ha de fer la seva feina, que és redistribuir la riquesa perquè tothom pugui viure. A més, la llei ha de ser prou senzilla, fàcil d’entendre, però ha de tocar els punts essencials.

En quins punts la reforma confon una empresa amb una ONG?
Per exemple, quan arriba a 65 anys l’assalariat ha d’estar retirat. Però la modificació diu que si als 65 anys cobra una pensió inferior al mínim establert per la llei l’empresa l’haurà de mantenir fins als 75 anys. A més, les empreses tenim alts i baixos, jo no sé què passarà aquest estiu, i hem de poder fer les correccions oportunes per mantenir-la. Jo li asseguro que, amb el que em costa la formació, el dia que he d’acomiadar ho rumio molt bé. Almenys a les pimes, que som el 70% dels empresaris andorrans. A banda també hi ha la qüestió de les formacions. Ens trobem, freqüentment, que quan necessitem gent contractem persones sense cap formació. I si volem donar servei cal formar-los. I després s’han de poder quedar a casa. Perquè passa com amb el permís de treball, que hi ha empresaris que el paguen i llavors l’empleat marxa i se’n va a treballar a casa d’un altre. Hi ha d’haver ordre. Sobre tot això farem aportacions.

Com afronten l’acostament a la Unió Europea?
És obligatori. En turisme ja fa anys que treballem amb les condicions internacionals. Per tant, com menys fronteres millor. També és cert que de la Unió Europea no ho podem assumir tot. Ens fan témer que la Unió Europea ens imposarà molta mà d’obra. Si fem el percentatge de la població al país, però, els andorrans som menys que el volum de gent de fora. I sobre la lliure circulació de persones, tampoc és totalment lliure, perquè si vas a treballar a un altre país al cap de tres mesos t’hi has de legalitzar. A més, un empresari que està a la UE té tots els països de la unió per treballar. Nosaltres som un país forà, els nostres productes tenen taxes. I quan es diu que farà apujar els productes a casa, el que ens ho farà fer és la despesa abismal i el forat que hem generat a la CASS, perquè d’alguna manera l’haurem de pagar. Qui ens imposarà taxes és la disbauxa social i econòmica que tenim al país i no la UE. I, a l’últim, qui genera aquesta por que tenim a la Unió Europea? El sector tabaquer. Creu que Andorra té futur només treballant amb el sector tabaquer? Els comerciants? Han de vigilar molt el seu producte perquè avui ja no és competitiu. Només pot ser competitiu per qualitat de servei o altres coses. El Mercadona de la Seu és més barat que aquí.  

Quina és la situació de les pimes?
Avui no veuen un futur. S’aguanten perquè la capacitat d’aguantar és fenomenal. Els propietaris s’arremanguen igual que els treballadors. Treballen moltíssim. Però tenen una competència deslleial molt forta, que ve de tots els sectors. Un exemple són els pisos turístics, en què l’administració diu que no coneix els propietaris. Això és que no ha fet la seva feina. O no l’hi han deixat fer. A més, aquí paga igual d’impostos un gran que un petit, però els ingressos no són els mateixos. També el preu del lloguer ha de ser proporcional a la zona en què es troba. Perquè aquesta gent que guanya molts diners no els inverteix a Andorra. Una de les coses que fa molt mal és que el capital andorrà no és a Andorra, és a fora. El capitalista andorrà fa anys que ha marxat a fora.

I el traspàs entre generacions? 
La nostra canalla marxa. Quan el pare o la mare ho deixen, l’empresa es tanca. Perquè quan la canalla veu que els pares treballen tot el sant dia i que els seus companys, que tenen els pares que treballen a l’administració, tenen festa els caps de setmana, decideixen treballar a l’administració.