Diari digital d'Andorra Bondia
El conseller general de DA MArc Ballestà.
El conseller general de DA MArc Ballestà.

Marc Ballestà: “S’acaba un cicle liderat per una persona, no pas el projecte de DA”


Escrit per: 
M.S./Foto: Jonathan Gil

El conseller general de Demòcrates per Andorra i membre de l’executiva de la formació Marc Ballestà repassa els reptes que queden pendents per a aquest darrer any de legislatura, ple de “projectes de llei importants damunt la taula”. Ballesta parla també dels moviments que hi ha a la recerca d’aliances electorals i del treball per trobar el relleu d’Antoni Martí al capdavant del projecte demòcrata.

A un any d’acabar la legislatura, quin balanç es pot fer i com s’encara la recta final?
El primer que cal remarcar és que encara queda un any de legislatura. S’ha volgut instal·lar per part d’alguns partits la sensació que estem ja amb la legislatura acabada quan encara queda en queda un 25%. A més, en aquest any, hi ha projectes de lleis importants damunt la taula i, per tant, cal tirar-los endavant, i aquesta és la voluntat de Demòcrates per Andorra. Així que encarem l’any sent conscients que tenim feina per endavant i que tenim projectes clau per al país, com poden ser la reforma de la funció pública, la reforma sanitària, les lleis laborals, la segona part de les transferències, entre d’altres.

I pel que fa al balanç?
Sí que és veritat que aquests tres primers anys han estat complicats, sobretot el primer any i mig, pel cas BPA, però crec que, un cop passat el punt àlgid d’aquest afer, i amb una resolució força satisfactòria, els grups parlamentaris hem pogut treballar projectes de llei importants en les diferents comissions. 

Un any de la legislatura, però també de l’etapa Martí.
Sí, i alguns pensen que enfocar-ho d’aquesta manera és com justificar que DA no afrontarà els reptes que li queden per aquest motiu. Però crec que és tot el contrari; s’acaba un cicle liderat per una persona en concret, no pas el projecte de DA, que tindrà continuïtat després del lideratge d’Antoni Martí. És un projecte que té força, vigència i la perspectiva de continuar i amb ganes d’afrontar els nous reptes que venen de cara al futur. Tenim el convenciment que cal donar resposta i finalitzar aquells temes que hem iniciat durant aquestes dues legislatures.

Hi haurà temps per tirar-ho tot endavant tenint en compte els períodes de vacances parlamentàries?
De temps n’hi ha. Sí que és cert que la singularitat d’aquesta legislatura ha fet que ens trobem amb grups parlamentaris amb molt pocs membres, i això fa que moltes vegades es demanin moltes pròrrogues per poder treballar els projectes de llei, i el procés legislatiu s’allargui més del que era habitual en una legislatura normal. Ara, al final, si hi ha la voluntat de tots els grups parlamentaris de tirar endavant un projecte de llei, es pot fer. També és veritat que, si no hi ha voluntat, es busca la dilatació del temps i això perjudica.

Citava abans la reforma de la funció, un text tot just admès a tràmit, però molt criticat per sindicats i partits.
És curiós que partits que diuen que no hi han tingut accés l’han criticat amb una lleugeresa molt important i, fins i tot,  han anunciat esmenes a la totalitat i han criticat un contingut que diuen que no han tingut temps de mirar amb profunditat. Tot i això, ara, en la fase parlamentària, es podran treballar les possibles esmenes. Des del grup demòcrata, hem treballat un conjunt d’esmenes amb el Govern per donar resposta a una sèrie d’acords o voluntat d’acords que es van establir en les diferents reunions amb els sindicats. I, a part d’això, també tenim la porta oberta amb els sindicats, i tenim pendent una trobada perquè ens puguin exposar els seus punts de vista i comentar els aspectes de la llei. 

I quin marge hi ha per a la tasca parlamentària, un cop el Govern ja ha dit les esmenes que es poden acceptar?
El marge hi és tot. Perquè, a part de les esmenes fruit dels acords entre el Govern i els sindicats, el grup parlamentari demòcrata, escoltant els sindicats i també les esmenes que facin la resta de grups, si creu que hi ha esmenes que, sense desvirtuar el text ni els objectius pels quals s’ha fet aquesta reforma, millorin el text, té tota la potestat del món per acceptar esmenes en aquest sentit. Som els primers  a buscar que el text final que en  resulti sigui el millor que es pot obtenir i, si les millores venen de les aportacions dels mateixos sindicats o dels altres grups, el grup demòcrata no té cap inconvenient a poder-les incorporar al text.

I, pel que fa al paquet de lleis laborals, serà possible enllestir les tres?
És el que es busca. A principis de maig acabarà el termini d’esmenes. Primer es treballarà sobre el text de relacions laborals i amb les altres es deixarà el termini obert per si cal afegir-hi correccions depenent del treball que es faci amb la primera llei. Però la idea és que es vagin treballant de forma seqüencial. Són textos complexos i amb molts articles i, tenint en compte els projectes de cada formació respecte  d’aquest àmbit, és previsible que hi hagi un elevat nombre d’esmenes i, per tant, preveure un treball en comissió llarg. Ara, quan aquest comença sol ser força dinàmic i s’avança força ràpid. Sí que hi ha aspectes que es poden discutir i es pot  mirar d’arribar a consensos i fer transaccions, però després hi ha un conjunt molt elevat d’esmenes que segurament aniran més cap a aspectes i objectius fonamentals del text, que no són compartits. Per tant, en aquest sentit tampoc no hi haurà massa debat, sinó el posicionament de cada partit. Esperem poder-les tenir aprovades abans del proper període de sessions.

Abans de l’estiu? 
Esperem poder-ho fer, tot i que després veurem el treball que es pugui realitzar en comissió. Queda tot el maig, tot el juny i, si s’habilita part del juliol, hi hauria cert marge. Tot i així, si no fos això, hauria de quedar aprovat a l’inici del proper període de sessions. Cal recordar que es tracta d’uns projectes de llei entrats a tràmit l’octubre de l’any passat, de manera que hi ha hagut força temps perquè la gent l’hagi pogut madurar, treballar i entendre.

Des de sindicats i partits es diu que, en alguns aspectes, el text va més enrere que la legislació actual.
No tenim aquesta percepció i no està fet en aquest sentit. Els canvis que s’han introduït sempre s’han fet en sentit positiu. L’únic aspecte que s’ha volgut posar com un retrocés és el tema dels acomiadaments, i entenc que és perquè es vol fer creure una interpretació del que no és. En aquest sentit, l’acomiadament continua igual com estava fins ara, i l’única diferència és que hi ha una part, que no forma part de l’acomiadament, que és el tema del preavís. Considerem que la regulació actual desvirtua precisament aquesta figura i no compleix la seva funció. Per això, ho modifiquem perquè no sigui un element distorsionador.

Sí però, amb aquest canvi,  es redueix considerablement la indemnització que rep un treballador que sigui acomiadat.
Això en el supòsit que l’empresari no atorgui el preavís, si li dona els dies no ha de pagar la indemnització corresponent a aquest preavís. Sí que és veritat que, en força casos, l’empresari el que fa és pagar el preavís per evitar situacions conflictives a la pròpia empresa. La reflexió que fem és si, per aquest tema del preavís, cal arribar a la quantitat de dies que estipula la llei actual, que pot ser de fins a 90 dies. Creiem que no i, per això, mantenim la mateixa acumulació fixada, però limitant-ho a 30 dies, que creiem que és un termini prudencial per complir amb els objectius del preavís.

Com valora la solució que s’ha trobat per a la Llei de transferències?
Bé, el que fa és donar resposta a la sentència del Tribunal Constitucional. A més, crec que s’ha de valorar aquesta en la justa mesura, i la sentència diu que la Llei de competències s’adequa totalment a la Constitució quan van haver-hi diversos partits que van posar en qüestió la constitucionalitat d’aquesta llei. Per tant, és una bona notícia per esvair dubtes i debats que s’han generat a l’entorn d’això. Pel que fa a les transferències, sí que és veritat que qüestiona una part del repartiment d’aquests diners en base a uns criteris que s’havien fet per buscar un nou dinamisme en aquest repartiment i també per poder alinear els interessos de país amb les diverses institucions i, per tant, alinear les polítiques del Govern amb les dels comuns. El TC s’ha pronunciat i ha dit que aquests criteris finalistes no s’adeqüen al que diu la Constitució i, per tant, s’ha tornat a posar aquesta part dins el repartiment general. De fet, si mirem el redactat de la llei original, també deia que els dos primers anys aquests mateixos  criteris es repartien a parts iguals entre tots els comuns. El que es fa amb la modificació és donar compliment a la resolució del TC i plantejar el mateix model que ja va ser aprovat per la majoria dels comuns i també per una majoria qualificada parlamentària. Per tant, no suposa un canvi.

Temen que hi pugui haver un nou recurs?
No, ja que fins que no hi ha un pronunciament del Constitucional pot haver-hi el dubte, però ara sí que tenim aquest pronunciament i el que es fa és utilitzar aquells criteris que ja han estat validats pel TC i, en aquest sentit, podem estar 100% segurs que el nou text presentat compleix escrupolosament la Constitució.

LdA ha sortit de la comissió BPA i ha assegurat que ha estat un fracàs; ho ha estat?
No es pot considerar un fracàs en cap cas si tenim clars els objectius que es van plantejar. Tinc la sospita que els que plantegen el treball d’aquesta comissió com un fracàs és perquè, segurament, el que n’esperaven era poder fer un linxament públic de les institucions del nostre país. I aquest no era l’objectiu, sinó que es pretenia poder tenir coneixement i  analitzar amb profunditat el que va succeir amb el cas BPA, poder analitzar i conèixer de primera mà les accions que van portar a terme els organismes implicats, bàsicament per, si es detectaven punts de millora, poder-los aplicar. I aquesta és precisament la segona fase en la qual som ara,  i crec que tots els grups parlamentaris s’haurien de sentir còmodes treballant en aquest sentit: analitzar i fer propostes per millorar l’estabilitat de la nostra plaça financera. Tinc la sensació que la decisió que prenen segons quins partits té més a veure amb el rèdit polític que en poden obtenir que amb l’acompliment o  no dels objectius de la comissió.

El ciutadà podrà percebre abans de la fi de la legislatura que la reforma sanitària està en marxa?
En temes sanitaris, com en altres qüestions, com l’educació, els canvis legislatius que es fan tenen un impacte més a mitjà i llarg termini. I, en la qüestió de la sanitat, tenint en compte que s’han de preservar els nivells de qualitat i no alterar el funcionament de l’usuari, és important que això es faci amb la mesura que toca i sense canvis radicals d’un dia per l’altre. Dit això, el que s’ha fet de moment és assentar les bases principals. Era molt important disposar de la llei de drets i deures del pacient i la història clínica compartida perquè és la pedra angular sobre la qual s’han de sustentar els grans canvis de la reforma sanitària. També hi ha canvis de gran importància que segurament no són tan visibles, com les reformes legislatives, com  tota la reestructuració interna de l’hospital. S’ha treballat molt per tancar el conveni amb els metges, un acord que està ja molt alineat amb la reforma que es vol tirar endavant i que ha estat complexa perquè posar d’acord tot un col·lectiu com el dels metges no és fàcil. També s’està treballant en el replantejament del funcionament intern de la CASS, que és l’altre gran pilar de la reforma.

Un dels grans canvis que sí que es percebrà serà la implantació del metge referent, per quan aquesta figura? 
Pel que hem parlat amb el ministre, la reforma legislativa per implementar el metge referent està força avançada i, per tant, no tardarà gaire a entrar a tràmit parlamentari. 

Com veu la negociació de l’acord d’associació tenint en compte que l’any vinent hi haurà eleccions a Andorra i al Parlament Europeu?
És més important tancar un bon acord que tancar-lo ràpid. I des de Demòcrates per Andorra sempre s’ha treballat per aconseguir un bon acord, i no tant en els terminis que es podien haver plantejat en un inici. Per a nosaltres era important que en aquesta primera llibertat que s’ha tractat, circulació de  mercaderies, es donés resposta al que realment necessita Andorra de cara a preservar la seva sostenibilitat futura i donar garanties a tots els sectors productius i, en aquest sentit, no s’han escatimat esforços per mirar d’assolir el millor dels acords possibles. I creiem que es podrà tancar un molt bon acord en aquest apartat i, si això ha tardat més del que podíem pensar, benvingut sigui. Crec que totes les forces polítiques estem d’acord que cal assolir un bon encaix amb la Unió Europea, i això passa per tancar un bon acord d’associació. Avui en dia no s’entendria que alguna força política digués que no hem d’anar cap a un acord d’associació. Així que estic convençut que, si no es tanca aquesta legislatura, el futur Govern i els grups parlamentaris que surtin de les eleccions continuaran treballant per assolir el millor dels acords per a Andorra.

Ha faltat pedagogia de cara a la ciutadania?
Segurament, sí. Aquí potser hem d’entonar el mea culpa i admetre que, a nivell de comunicació, segurament no ho hem fet del tot bé. Si genera dubtes a la gent, si no tothom té clar que anar cap a un acord d’associació sigui el millor per a Andorra és que segurament no hem fet la feina correcta d’explicar-ho bé. 

El partit està treballant en la tria del relleu de Martí, per quan el substitut?
No tenim una data marcada. Fixar calendaris que després poden generar pressions o exigències innecessàries no ens aporta res. Des del partit s’ha establert el mecanisme que es creu que és el millor per a l’elecció del candidat de les properes eleccions. També hem de ser conscients  que encara queda un any de legislatura i la nostra perspectiva és que aquesta s’esgoti. Per tant, creiem que anem amb terminis suficients per poder fer amb calma i amb pausa l’elecció.

És més complicat pel pes polític de Martí?
Sí que és veritat que tenir una figura com Antoni Martí, amb el bagatge que té i el lideratge molt fort i potent al voltant, porta a fer comparacions amb tothom qui vulgui ser-ne el successor. Però, més important que centrar-nos en el personalisme, el que ha de quedar clar és que la persona que prengui el relleu agafarà el relleu del projecte, que és el que hi ha per sobre de tot.

Com veu els moviments que hi ha tant a la dreta com a l’esquerra?
És una cosa molt normal dins la idiosincràsia política del nostre país. Tot això de possibles moviments, aliances i acords sempre està a l’ordre del dia, i això és, en bona part, pel sistema polític que tenim, que fa que siguin molt importants les parròquies. El que tothom ha de tenir clar, perquè si no la ciutadania no ho entendria, és que tots aquests moviments sempre s’han de fer dins de la coherència política.

Marc Ballestà: “S’acaba un cicle liderat per una persona
no pas el projecte de DA”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte