Diari digital d'Andorra Bondia
Marc Pons: “Andorra té dos reptes: el canvi de model energètic i el de mobilitat”
Marc Pons: “Andorra té dos reptes: el canvi de model energètic i el de mobilitat”

Marc Pons: “Andorra té dos reptes: el canvi de model energètic i el de mobilitat”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: P.G.

L’OBSA lidera en l’actualitat recerques que volen ser una eina per canviar el model de la societat en els àmbits de l’energia i de la mobilitat per fer d’Andorra un país més sostenible. El repte més immediat és fer que aquestes investigacions siguin divulgades per a la gent del carrer i ajudin a canviar certs comportaments per adaptar-se als nous canvis. Marc Pons lidera l’equip i ens explica algunes de les conclusions dels estudis. 

Quins són els projectes més destacats que actualment tira endavant l’Observatori de la Sostenibilitat?
Actualment tenim tres grans línies de recerca. La que té un més gran pes és la d’energia. En aquesta branca un dels projectes que més hem estat treballant i hem presentat és el de l’energia solar, en què analitzem tot el potencial d’energia solar fotovoltaica sobre edificis i sobretot el tema de treballar la plataforma per comunicar i difondre els resultats i promoure tot el que respecta a les energies renovables a la població. Hi ha una altra branca, que és l’anàlisi del model energètic. Oriol Travesset ha fet la tesi i l’acaba de presentar i el que ha fet ha estat analitzar el model energètic actual i com pot evolucionar en un futur per fer una transició cap a un model energètic més sostenible. En aquest àmbit, estem començant un projecte amb FEDA i amb Actua Tech en què la idea és analitzar en l’àmbit d’Andorra la Vella i Escaldes tant el que és l’oferta com la demanda d’energia i veure nous escenaris de transició de model energètic.

Aquest últim projecte sobre el model d’energia a la capital i a Escaldes, per qui ha estat encarregat?
Ha estat a iniciativa de FEDA i nosaltres, l’OBSA, arran dels projectes que anem fent.

Quin és l’objectiu d’analitzar el model energètic de la vall central?
Saber quina és la demanda que té aquesta vall central d’energia i sobretot el nucli central, veure com es distribueix l’energia i veure com es podria treballar en nous escenaris de producció d’energia en l’àmbit local i distribuir-la en edificis.

La neu és un altre àmbit de recerca?
Sí, aquest és el tercer bloc.  Treballem molt per investigar com el canvi climàtic afecta Andorra. Des dels inicis de l’OBSA ja es va treballar com el canvi climàtic afectava l’esquí, i ara, des de fa un any, estem treballant en com afecta la gestió de l’aigua i altres condicionants de l’aigua, l’àmbit socioeconòmic i la seva gestió més sostenible. 

Com que sempre es parla de l’afectació del canvi climàtic en termes molt genèrics, potser no en prenem tanta consciència. Anem a preguntes concretes. Aquest canvi climàtic pot significar un canvi de calendari a les estacions d’esquí a mitjà ter­mini?
Un dels efectes del canvi climàtic és evident que no només serà la quantitat de neu sinó la temporalitat. En un futur s’escurçaran les temporades. Per contra, sembla que a finals de temporada en bastants casos es dona que tenim més neu que la que teníem abans. Molts cops arribem a l’abril amb molta més neu que al desembre, però la gent ja ha canviat el xip i sí que és veritat que costa molt, aquest canvi de xip. La gent ho té molt interioritzat i després de Setmana Santa, per molta més neu que hi hagi, no va a esquiar. 

Sí, això diuen any rere any les estacions, però aquí estem parlant d’adaptar-nos al canvi climàtic, i potser el xip sí que s’haurà de canviar. 
Una estratègia d’adaptació podria ser canviar calendaris, però això ja entra més en qüestions de màrqueting i comercialització i dinàmiques de patrons, que són lents de canviar. És complicat.

La teva tesi, justament, parlava d’aquests efectes i de com aquesta investigació pot servir d’eina per als gestors de les estacions. 
Sí, bàsicament és com afecta el canvi climàtic la distribució i la cobertura de neu a tot el Pirineu i com repercutiria en les estacions d’esquí. Anava una mica més enllà en el sentit que sempre traduïm el canvi climàtic com una cosa catastròfica per a les estacions i no és tan radical. Hi haurà efectes, però no seran catastròfics per a tothom. La vulnerabilitat del canvi climàtic és molt heterogènia, fins i tot en estacions que són a pocs quilòmetres. La qüestió és analitzar quina vulnerabilitat té cada estació, i algunes s’hauran de replantejar aturar l’activitat i d’altres no, perquè amb mesures d’eficiència i de canons de neu podran tirar. 
La conclusió. doncs, és que el canvi climàtic s’ha de tenir en compte en la planificació però no totes les estacions s’hi poden adaptar de la mateixa manera. 

Quina de les estacions d’Andorra es podria plantejar un canvi d’activitat?
Andorra, pel que fa a la vulnerabilitat física i climàtica, comparada amb altres zones del Pirineu és dels llocs que serien menys vulnerables. Si a part hi sumes tota l’estratègia de diversificació que han fet en la política turística del país, el país és menys vulnerable. 
Un exemple el tenim que els anys 2006 i 2007 hi va haver unes temporades molt dolentes des del punt de vista climàtic i hi va haver pèrdues d’entre un 30% i un 60% de facturació, i en canvi en la temporada 2015-2016 el clima també va ser dolent, similar a aquells anys, i es va batre un rècord de facturació. Això mostra com estratègies que van encaminades a la diversificació i no tant al canvi climàtic tenen un efecte. 

Però quan parlem de vulnerabilitat en estacions estem parlant de restar terreny a les estacions?
Sí.

I quina de les estacions podria perdre més terreny?
A Andorra, en general, totes de forma similar. Només hi ha els casos d’Arcalís o el Pas de la Casa, que són menys vulnerables, i la resta tenen una vulnerabilitat mitjana. Arcalís i el Pas tenen una orientació més oceànica i un microclima que fan que siguin més resilients que la resta. Les zones més baixes patirien més.

Aquesta reducció de superfície a les estacions serà d’aquí deu anys?
Hi ha incertesa en el canvi climàtic. Es treballa en escenaris de model de canvi climàtic i fer predicions és molt difícil. Hi ha una gran incertesa i no es pot predir en quants anys. Es treballa per dibuixar els escenaris possibles i et pots trobar entre aquesta situació i una altra. Llavors es planifica l’estratègia amb aquesta variabilitat, entre dues forquilles, d’una situació més bona a una de més dolenta.  

El sector de la neu i les administracions fan cas aquestes investigacions que feu a l’OBSA.
Hi ha hagut una evolució molt gran. Fa deu anys no era un problema per a ells i ara mateix tots són conscients que el canvi climàtic és una variable que s’ha de preveure. El problema és que els és difícil planificar i gestionar a llarg termini perquè tenen altres problemes més immediats i els és difícil. Ara tenen més efecte els canvis de patró dels joves, que ara amb companyies àrees de baix cost van a esquiar a altres estacions, i abans sempre era a Andorra, que el canvi climàtic. 

En la Diada andorrana de la Universitat d’Estiu de l’any passat ja va dir que la temperatura en el període 2021- 2050 pot pujar entre 1,3 i 1,7 graus. Aquests terminis temporals i aquests graus als que no som investigadors no ens impacten. Sembla poc. Expliqui’ns la importància que tenen. 
Si tornem a l’exemple d’abans, la variació entre l’any 2006 i el 2007 a l’hivern va ser de dos graus i aquell any va ser catastròfic per a la neu i es va perdre fins a un 60% de la facturació en moltes estacions del Pirineu. Un grau al llarg del dia no té importància, però un grau en la temperatura mitjana és molt significatiu. Pocs graus de temperatura mitjana pot suposar  passar d’estar a una temperatura agradable i alta a una de glacial. 

Com a investigador quina recerca, sense tenir en compte pressupostos, li agradaria emprendre? 
La part de mobilitat. Perquè Andorra com a societat té dos reptes; un és el canvi de model energètic i l’altre és el canvi del model de mobilitat. Hem començat amb el projecte de mobilitat i de contaminants, però entrar més profundament en la mobilitat crec que és una de les línies en què ens hem de centrar.

Però cap on hauria d’anar la recerca del model de mobilitat?
Caldria analitzar el model de mobilitat actual i veure quines polítiques i estratègies s’haurien d’aplicar per canviar-lo. Estem en un model que està totalment obsolet només pel tipus de vehicle. Està basat en el transport privat i amb vehicles de combustible fòssil i s’ha d’analitzar bé el transport públic, nous models de vehicles compartits, nous sistemes de comunicació... 

Però per a això, igual que en el canvi climàtic per a les estacions, també cal un canvi de mentalitat. 
Aquí encara més, i és clau. És  eminentment un canvi de comportaments de la ciutadania. 

Actualment sou sis investigadors a l’OBSA?
Ara mateix en plantilla som quatre investigadors i dos més  hi estan amb beques de doctorat.

Són suficients? 
No. Actualment anem molt justos  de personal perquè tenim molta més feina. Però aquí ve el problema del finançament. Ara ens cauen molts projectes i tenim línies molt potents, i l’accés a beques és limitat i al finançament també. 

El finançament ve dels patrons de l’OBSA, com FEDA, Andorra Telecom, la Cambra, la Universitat d’Andorra, l’Institut d’Estudis Andorrans i la Fundació Julià Reig?
Sí, són els que aporten el pressupost. I ara estem en el punt que s’ha de replantejar perquè fins ara teníem projectes en l’àmbit internacional  que ens han ajudat en el finançament i ara ens hem de consolidar per tenir l’estructura i seguir en el ritme que estem. Ara mateix un 50% del pressupost és l’aportació dels patronats i un 50% l’aconseguim amb finançament extern que ve de projectes de recerca internacionals. 

 

“Hem de convertir-nos en agents de canvi” 

L’aprofitament de l’energia solar podem dir que és el projecte estrella de l’OBSA, almenys en l’actualitat, i també s’ha presentat a Amsterdam. És pionera, Andorra?
No en som pioners en el sentit que en molts llocs ja s’ha fet aquesta anàlisi del potencial energètic. Nosaltres hem anat una mica més enllà que en altres llocs en el sentit que hem fet l’exercici de traslladar quina és la normativa actual d’incentius cap a la població, perquè el ciutadà sàpiga no només el potencial sinó allò que li costaria i el retorn d’inversió en el sentit d’incentivar aquesta energia. 

És gratuït saber quin potencial té i què em costaria posar les plaques solars a casa meva?
Les dades són aproximacions. I això no evita que després hagis d’anar a un enginyer i que et faci un projecte com correspon. Però sí que et donen un índex qualitatiu per saber si la coberta del teu edifici és interessant o no. El que ens agrada és que la recerca la traslladem a informació útil per a les administracions públiques i el ciutadà. 

En aquesta argumentació, podem dir que la recerca és exitosa si serveix com a eina. És utilitzada?
Déu-n’hi-do. En administració pública la recerca ja la utilitzem per treballar polítiques o mesures en l’àmbit institucional i ara ens falta fer el pas per interactuar més en la societat, i és aquí on estem centrant els esforços. Aquest és el nostre repte, ser investigadors però també ser agents de canvi, i en tots els projectes que estem treballant bolquem molt els esforços a començar la recerca a través d’una necessitat de la societat i, un cop tens els resultats, traslladar-ho amb eines i plataformes online i maquetes. L’objectiu és que la recerca tingui una finalitat social. 

L’estudi està fet a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria i Ordino, però es vol investigar tot el país.
La intenció ara és treballar a poc a poc per ampliar-ho i cobrir tot Andorra i treballar en una altra energia, com l’eòlica. 

Quina zona es pot dir que és tan bona en energia solar que no només alimenta l’edifici propi sinó que en produeix de sobra?
La nova Estació Nacional d’Autobusos n’és un exemple. Produeix més energia de la que consumeix. 

Marc Pons
OBSA

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte