Diari digital d'Andorra Bondia
Marc Pons: “No estem llençant diners; reclamem que som la capital i volem fer-la lluir”
Marc Pons: “No estem llençant diners; reclamem que som la capital i volem fer-la lluir”

Marc Pons: “No estem llençant diners; reclamem que som la capital i volem fer-la lluir”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

El cònsol menor d’Andorra la Vella, Marc Pons, destaca l’aposta del nou equip comunal per revitalitzar la parròquia. Defensa que l’increment de la inversió en iniciatives com el Mercat de Nadal o la festa major té com a objectiu reivindicar que aquesta parròquia és la capital i diu que aquestes partides són més una inversió que una despesa. Remarca que no s’ha deixat de fer res del que es feia fins ara.

¿Com ha canviat la parròquia durant aquests darrers set mesos?
S’han notat canvis amb l’energia en què hem començat a treballar els diferents temes. L’eix principal que portàvem al programa era revitalitzar la parròquia. Ara estem en fase de projectar això i l’any que ve començarem a construir el nostre projecte, tot i que fins ara hi ha hagut molta feina de dia a dia i rerefons, encara que moltes iniciatives ja han estat visibles.

¿El projecte “potent” que es vol impulsar a Santa Coloma serà un dels més destacats del mandat?
En el marc de l’aposta per revitalitzar la parròquia un dels temes més importants és l’entrada sud de la parròquia. Fer atractiva l’entrada als visitants i revitalitzar Santa Coloma, tenint en compte que és l’eix que condueix al centre de la parròquia. Tots els punts que desenvoluparem de punta a punta de la parròquia van integrats. I aquest projecte a Santa Coloma, que desvelarem al setembre, també. Ara estem fent els càlculs per veure si pot ser viable.

¿De què depèn que es materialitzi?
Es tracta de poder veure si podem assumir el cost del lloguer, l’adaptació de la instal·lació... 

¿Què comportaria per a la zona?
És com tot. El pas de no haver-hi res a haver-hi alguna cosa que pugui atreure visitants o una activitat més enllà de l’habitual a la zona ja serà positiu. No puc desvelar cap dels detalls.

¿Fins quant podria assumir el Comú?
Encara no ho podem avançar. Caldrà veure si en el pressupost que estem preparant amb la resta de consellers i conselleres hi té cabuda, tenint en compte les prioritats, perquè tenim unes prioritats molt clares d’obres i accions que de cara al 2017 no podem eludir. Un cop tinguem tots els costos sobre la taula, podrem debatre i decidir.

¿Com s’ha aconseguit reduir a la meitat el pressupost de la remodelació de l’avinguda d’Enclar?
Ho han possibilitat les converses i la bona entesa amb la propietat, que ha de fer una cessió obligatòria i desenvolupar part d’aquesta cessió fent la viabilitat. Això permet que part d’aquesta despesa l’assumeixi la propietat i l’altra l’haurem d’assumir des del Comú. Això es farà de forma coordinada amb el projecte d’embelliment. El Comú ha d’assumir la part de via pública, mentre que la propietat realitzarà la part dreta, destinada a una zona verda i una via de servei. La intenció és començar-hi a treballar el 2017.

¿El projecte del telefèric del Carroi es preveu deixar aturat?
Al setembre el posarem a sobre de la taula. Primer amb debat amb els membres de la majoria. És una qüestió que mai ha deixat d’estar a sobre de la taula. És un gran projecte, crec, a títol personal, per a Andorra la Vella. No obstant, ens hem de pronunciar tots plegats i veure com es desenvoluparia. 

¿Què faria apostar per aquesta infraestructura?
Segons el que conec del projecte, entenc que el desenvolupament no dependria tant d’una qüestió de pressupost. Sí que hi ha una qüestió de concessió de terreny públic i crec que passaria per fer un concurs i que fos l’empresa qui assumís la inversió. Entenc que no és el moment perquè els comuns hi posin diners. El debat amb els companys ens ha de permetre veure els pros i contres i veure què és el que ens faria tirar-ho endavant o el que no. 
Cal dir que també s’ha de veure on es fixa la sortida, ja que varia molt si surt del centre de la ciutat o de Santa Coloma, perquè pot haver-hi sobrevol o no depèn d’on surti i de la tecnologia que s’utilitzi. S’hauria de veure quin és el projecte menys impactant pel que fa al medi ambient o els sobrevols...

L’avinguda Meritxell és el maldecap etern per al Comú...
No. Gens. Tot al contrari. Des que vam entrar, la decisió de tota la majoria i de la corporació ha estat molt positiva. Va ser una de les primeres propostes que vam dir que duríem a terme i que faríem amb decisió. S’ha fet com vam dir que ho faríem. Tenint en compte l’opinió dels comerciants, però, la decisió l’ha hagut de prendre el Comú d’Andorra la Vella. La propera valoració no la farem fins a l’octubre, però el que sí que veiem és que la gent té una experiència de compra molt diferent de quan hi havia trànsit rodat. Això és palpable. Els maldecaps són els de qualsevol projecte.

Però la conversió per a vianants sempre ha estat una qüestió controvertida.
Com tot. D’opinions sempre n’hi ha d’haver per a tots els gustos, però aquí del que es tracta és de prendre una decisió en benefici de la pròpia experiència comercial. A l’octubre ja es valorarà, però una de les opcions és decantar-se pel projecte d’embelliment i l’avinguda tancada al trànsit.

¿Quan s’iniciaran les converses amb els comerciants de la part alta?
Això serà més endavant. Primer hem d’acabar la part baixa. Hem volgut separar dues qüestions que són molt diferents tot i que han d’anar lligades. Les necessitats de la part alta de l’avinguda Meritxell són unes i molt diferents de les de la part baixa. Ara el contacte ja hi és, però tan bon punt hàgim fet aquesta valoració i veiem com tirem endavant la part baixa començarem a treballar amb tots els comerciants i propietaris de la part alta, tal com vam fer a la part baixa. Però aquí el procés serà molt diferent del de la part baixa perquè les necessitats són molt diferents: les condicions, les voravies, també és una avinguda que fa pujada, hi ha revolts... Per tant, els requisits tècnics per fer una actuació seran molt diferents. 

Amb tot, en l’embelliment hi haurà una continuïtat.
Sí, la continuació hi ha de ser però són dues àrees que ja de per si són molt diferents.

Quant al centre històric, ¿com es realitzarà el projecte definitiu per al solar que deixarà la Casa del Benefici?
Estem a disposició del Consell General, perquè els espais són de titularitat seva. Nosaltres tenim una idea clara per a l’embelliment, però això ha d’anar lligat amb les accions que faci el Consell General. 

Els comerciants del centre històric demanaven impulsar-hi algun atractiu.
Al centre històric ja tenim una gran riquesa, que és tota la part arquitectònica, des de Casa de la Vall fins a totes les cases pairals del barri del Pui i l’antic. L’embelliment i l’obertura d’aquest pas que uneix la placeta Monjó i tots els carrers que vagin a parar a la plaça de la Constitució per darrere de Casa de la Vall donarà una altra connexió a tot el centre històric. I això ja és un atractiu molt gran. 

El Comú ha incrementat la despesa en iniciatives com el Mercat de Nadal, l’enllumenat de Nadal o la festa major. ¿S’ha tirat la casa per la finestra?
No. Som la capital i cal deixar-ho clar. Al llarg d’aquests mandats hi ha hagut una festa major que ha estat molt digna pel pressupost que hi havia i s’havia de fer malabars per poder aconseguir una gran varietat d’oferta. Però una de les nostres premisses és que som la capital i volem que Andorra la Vella llueixi. Per tant, no es tracta de llençar els diners sinó de tornar a fer-la lluir i reclamar que som la capital, una qüestió que la ciutadania també reclama. 

Quedava enrere respecte de la resta de parròquies.
Òbviament. Són formes de veure les coses. Però una programació tan densa com la que hem presentat aquest any, de més de 60 activitats, fa que també la gent pugui tenir un gran ventall d’oferta, i per a tots els públics. És un bon moment per retrobar-se i fer poble. En relació al Mercat de Nadal, som la capital d’un país de neu. Un dels nostres atractius són les compres, entre d’altres, però si durant els dies de Nadal, des de la Puríssima fins a Reis, tenim tanta gent també volem donar una bona experiència més enllà de la molt bona que donem. És una marca que volem desenvolupar. A Andorra la Vella pots trobar tot allò que necessites. Ens hem de ressituar i una de les fórmules és organitzar aquest Mercat de Nadal. 

¿I tot això justifica l’aportació econòmica que hi fa el Comú?
Quan es desveli tot el projecte es veurà que està justificat l’increment de la partida. I tot això amb l’objectiu que es consolidi i no només se’n faci una edició. El concepte és un poblet de Nadal amb moltes animacions i donar informació dels productes que els visitants busquen per dirigir-los als comerços. La gent es desplaça expressament als mercats de Munic o d’Estrasburg, per marxar d’aquella població amb aquella experiència. És un impacte positiu i que presta a contribuir a una imatge de marca. Andorra la Vella ha de recuperar la capitalitat també en aquest sentit. Per tant no és una despesa sinó una inversió.

¿D’on surt tota aquesta partida? ¿Es retalla en obres?
Hem reestructurat el pressupost per a coses que d’aquí a finals d’any no teníem temps de treure a concurs i d’altres sí que s’han pogut desenvolupar però hem fet una reestructuració del pressupost. No deixarem res del que es feia fins ara. A més a finals d’any veurem que el tancament serà positiu. 

 

“Si es plantegés l’externalització de l’alberg seria per una qüestió conceptual, no econòmica”

El Sitca havia proposat fa anys un programa de prejubilacions. ¿Com ho veurien?
Ho mirarem, tot i que és una qüestió de què no s’ha tractat. Conec la proposta però ara per ara la corporació no té una postura respecte d’això.

Es va fer una externalització de la recollida de residus sòlids urbans, ¿se’n faran d’altres?
Ara mateix no tenim res de decidit ni res a sobre de la taula. Però, òbviament, tampoc es descarta. Si hi hagués la necessitat de fer-ho s’analitzaria. En la qüestió dels residus, ens vam afegir a la recollida selectiva i amb Sant Julià de Lòria fem la recollida de residus sòlids. Això serà positiu per al Comú i també per al treballador que s’aculli a les empreses que concursin perquè serà una garantia de continuïtat de la seva feina, ja que ara són eventuals.

¿Quin futur es preveu per al Centre de Congressos i l’alberg?
De moment seguiran funcionant com fins ara. Això no impedeix que es pugui plantejar externalitzar-ho en un futur.

¿Perquè aquests dos equipaments representen una aportació de diners important del Comú?
Sí, però si mai es plantegés seria més per una qüestió conceptual. Un centre de congressos és una cosa a part, però en el cas d’un servei com el de l’Alberg de la Comella potser la pregunta que ens hauríem de fer és si un Comú ha de fer d’hoteler o no. I si és realment una casa de colònies o un alberg. Aquesta és la pregunta que ens faríem si mai haguéssim de decidir alguna cosa. Si mai hi hagués una proposta que pogués millorar la situació o les característiques de la instal·lació o la seva utilitat, ¿per què no? Però llavors s’hauria de valorar amb aquell supòsit i condicionants. 

¿Ja s’està treballant en la revisió del pla d’urbanisme?
Està en curs. S’està mirant quina parròquia de futur volem. És una de les premisses que tenia la Conxita pel seu tarannà professional i per l’estima que té a Andorra, veure el creixement futur que pugui tenir la parròquia amb les millors condicions tenint en compte que és una de les més poblades i urbanitzades. I en aquest sentit haurem d’anar amb molta cura i hi haurà una anàlisi molt profunda per treure el màxim de potencialitats de totes les modificacions que es facin del pla. Es tracta de veure les potencialitats que la parròquia pugui oferir en equipaments, de creixement i de sostenibilitat i fer una parròquia per al futur, que no quedi col·lapsada en els propers anys, sinó que s’ha de garantir tot pel que fa a serveis, equipaments, aparcaments, viabilitat. Aquests són els eixos que caldrà treballar.

¿Està satisfet amb com està evolucionant la negociació de les competències, que ara es fa de forma desgranada? 
S’han tret potser alguns punts, però òbviament ja és el debat de competències, potser no de transferències, en què encara no hem entrat. Una prova de l’evolució de les negociacions és la modificació de la llei del sòl, la Llei de col·laboració entre administracions, els serveis socials i sociosanitaris. Hi ha moltes qüestions ara a sobre de la taula que ja formen part d’això. Estem satisfets perquè Consol Naudí, com a secretària d’Estat i com a excònsol, coneix molt bé el dossier. És una reflexió que les institucions de l’Estat hem de fer des del punt que ens toca i hem de defensar les peculiaritats del territori andorrà, com a comuns i com a Govern, però hem de mirar per l’optimització de l’Estat. 

Entrevista Marc Pons
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic