Diari digital d'Andorra Bondia
Marc Pons.
Marc Pons.

Marc Pons: “Si li demanes a un jove què pensa, hi ha d’haver compromís de resposta”


Escrit per: 
M.P.A. / FOTO: J.G.

El novembre del 2018 s’engegava el projecte Moviment Jove amb l’objectiu de conèixer què volen, què desitgen i què els preocupa els joves i proposar així polítiques juvenils més adequades a les seves necessitats. El projecte està a punt d’engegar la fase 3, que vol aconseguir la màxima implicació dels joves en quantitat i en qualitat. El president de l’associació Carnet Jove Andorra, impulsora del projecte, explica l’estat de la qüestió.  

No és arriscat això de fer participar la gent jove?

No, gens. El risc és precisament no preguntar. A Andorra no s’han fet estudis com aquest des de fa molts anys. I això sí que és un risc molt gran. Perquè aplicar les polítiques amb un estudi tan antic, sí que és un risc real. Crec que hem trigat massa a tirar endavant un projecte com aquest. S’ha de fer participar constantment tota la població en general, i més la població jove, que és la que té més coses a dir com a característica principal del caràcter jove.

Creu que els joves se senten prou implicats en qüestions socials i polítiques?
Sí que ho estan, tot i que hi ha de tot. Quan hi parles veus que hi ha el neguit d’implicar-se en un aspecte o altre. Encara que molts no ho reconeixen, sí que hi és. Ara bé, hi ha una altra part de la població jove que no participa, té unes altres inquietuds i fan activitats més introvertides, de portes endins, però això també és legítim. Hi ha fases de tot a la vida.

Com sorgeix la idea concreta de fer aquest estudi?
Sorgeix de la Mònica Sala, membre de la junta directiva de Carnet Jove, i d’aquí s’intenta engrescar totes les institucions del país que estan vinculades amb el món de la joventut. És un moment històric. Sí que tenim estudis d’abans, però que impliquin totes les institucions, no s’havia fet mai. Hi participa Carnet Jove, que ja gairebé aplega totes les institucions del país que treballen amb la joventut del país, a més s’hi afegeix el Fòrum Nacional de la Joventut i el CRES. Anem tots de la maneta. És el millor moment. S’assentaran les bases per a pròxims estudis. L’elaboració del mateix, tal com està plantejat el seu disseny, també. No n’hi ha cap altre d’anterior que s’hagi plantejat així, tant per les fases com per la informació que volem obtenir. Ens donarà un detall quantitatiu i qualitatiu amb garanties. 

I amb un compromís de les institucions que l’impulsen a fer-se ressò de les propostes que en puguin sorgir.
Des de l’Administració es poden proposar polítiques públiques de joventut, però si tens la sort d’intentar estar amb l’orella ben parada periòdicament pots fer una bona feina. Si tens un estudi que doni suport a aquestes polítiques, molt millor. En un país com Andorra és relativament fàcil fer-ho i implementar-ho ràpidament. I les institucions hi hem de creure, això és veritat. Però a Andorra la Vella sí que tenim un pla local de joventut i sí que hem fet participar constantment els joves. Ara es podran fer polítiques molt més acurades.

Ens pot recordar les etapes d’aquest procés participatiu?
Ja s’han fet dues fases. I anirem a la tercera, i això acabarà al maig. En la fase 1 de disseny es va elaborar tota l’agenda, el disseny i el guió de les entrevistes, s’han intentat buscar totes les referències en el món de la joventut. La segona etapa ha estat fer una trentena d’entrevistes amb persones d’entitats relacionades amb el món de la joventut, però d’una manera confidencial, perquè la gent se sentís còmoda i que d’una manera lliure expressés la seva visió de la gent jove del país i dels serveis que s’ofereixen i copsar la seva visió per veure les semblances, diferències o mancances. La fase 2 en principi no la publicarem. Ni tan sols nosaltres tindrem accés al que explica la gent. Llegirem l’informe elaborat a partir de les seves respostes per l’empresa externa que ens ajuda. Quan estigui fet, primer l’enviarà a tothom que s’ha entrevistat per tenir cert consens i perquè si hi ha algú que vol comentar alguna cosa tingui l’oportunitat de fer-ho. 

I ara entrarem a la fase 3.
Es farà el buidatge i l’anàlisi d’aquesta informació, el disseny i els tallers col·laboratius, s’estudiaran els resultats i es farà la votació de propostes a nivell online. La idea és arribar als 19.000 joves aproximadament que hi ha al país. Aquesta etapa és la més diferent. Volem fer participar el jove amb total llibertat d’expressió. Primer, farem uns grups de discussió per edats i situació. En farem tres a Andorra, de 12 a 17anys, de 18 a 24 i de 25 a 30. I també un a Tolosa i un altre a Barcelona. De les propostes que en surtin, llançarem una participació digital perquè el jove vegi el que s’ha parlat i pugui afegir-hi noves propostes. Llavors farem una segona participació digital on el jove votarà ja per arribar a un consens. La idea és copsar sentiment, necessitat, opinió i ja veurem què en surt. I no anem limitats en un tema. Si el jove insisteix en el de l’habitatge, doncs sortirà. 

Quan estigui tot recollit?
Quan el tinguem fet, s’haurà d’agafar el toro per les banyes i ens haurem de coordinar i anar tots junts per actuar sobre algunes de les problemàtiques. Haurem d’estar tots coordinats.

Han pensat a presentar-lo a les diverses entitats?
Es farà un informe final i es publicarà perquè tothom hi tingui accés. Si tu li demanes al jove què pensa, hi ha d’haver compromís de resposta. Tenim molts fòrums on poder debatre i tirar-ho endavant coordinadament. Potser se’n faran presentacions públiques.

I les eleccions entremig. No seran un obstacle?
Independentment de qui guanyi, hi ha les institucions. La joventut assenta les bases d’una societat futura. Hi hem de donar resposta com a societat. Hi ha doble elecció, però espero que torni a guanyar la mateixa majoria. De tota manera, sigui qui sigui qui i governi, hi ha el Fòrum i el Carnet Jove, que són fòrums no polititzats. El projecte no s’ha polititzat des de l’inici i les altres formacions hi donen suport.

I després? Un Pla nacional de joventut?
L’ideal seria això. Les realitats d’una parròquia i d’una altra són prou diferents, per tant el pla hauria de ser prou ampli. Hem de fugir una mica de parroquialismes. És un pla centrat en el jove, no en les parròquies. Aquí el protagonista és el jove. Hi ha d’haver aquesta coordinació entre institucions i entitata. 

Quina seria la participació ideal?
El mínim seria de 800 joves. Els Punts d’informació juvenil hi col·laboren, Carnet Jove, entitats relacionades i potser anirem a les escoles. Si poguéssim arribar a tenir 3.000 persones, seria genial. Que en tenim 1.000, perfecte. La nostra idea seria fer un rècord. I si sabem que hi ha un jove que no ens participarà digitalment o que no anirà a un Punt juvenil, l’anirem a buscar allà on es trobi. Les diverses institucions que ho promovem tenim bases de dades molt potents. És qüestió de fer xarxa. No ens conformarem amb la crida digital.

 

Carnet Jove Andorra
Marc Pons

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte