Diari digital d'Andorra Bondia
El cap del servei d’urgències, Marcos Gutiérrez.
El cap del servei d’urgències, Marcos Gutiérrez.

Marcos Gutiérrez: “Com més estable sigui la plantilla, millor serà la seguretat del pacient”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil
Ja va ser cap d’urgències en funcions des del juny del 2018 i oficialment ho és des del febrer del 2019. Amb un any al capdavant del servei ha aconseguit reduir notòriament el temps d’espera del pacient i una millor assistència. Això ho ha fet gràcies a un increment de la plantilla i una reorganització. Reconeix que encara queda per millorar l’estímul i l’ambient laboral i fer més autònomes les diferents àrees d’urgències. 
 
Vostè entra al servei quan imperava un ambient convuls i es va parlar de la necessitat d’un canvi, tant de direcció com de l’organigrama. Tan malament estava?
El servei d’urgències portava una evolució de més de quinze anys en els quals va passar per un dèficit de professionals, sobretot de metges, i una crisi d’estímul. La gent estava molt cremada. Les necessitats del servei han anat augmentat cada vegada més, perquè a part del servei d’urgències, també s’encarrega del transport urgent i de l’assistència extrahospitalària urgent. Això ha fet que cada vegada més, el professional d’urgències tingui més competències i més feina, i això  crec que va entrar en quadre de crisi, juntament amb la falta de professionals.
 
15 anys són molts. Han trigat a adonar-se que feia falta una reestructuració.
Jo, des que recordo, el servei d’urgències sempre ha tingut un dèficit de professionals. 
 
El dèficit s’ha resolt amb les noves contractacions?
És una de les coses que hem anat aconseguint. L’any passat es va aprovar un augment de la plantilla per fer les contractacions que es van plantejar. El nombre de contractacions que es va demanar era de 28, i aquest any es complirà. En total som 30 metges, més el cap del servei, 31. A dia d’avui encara no, però la contractació ja està feta. Ara som 28 metges i el cap. Aquest mes començarà el professional que farà número 29, i a l’agost el 30. Així que durant l’any 2018 i el 2019 s’ha aconseguit la contractació necessària. Ara hem aconseguit que Andorra sigui atractiva. S’ha canviat la tendència, hi ha més sol·licituds de gent que vulgui venir a treballar a urgències.
 
Per què Andorra és més atractiva per treballar com a metge?
Principalment jo crec que l’augment de facultatius i de plantilla fa que el treball estigui més repartit i sigui més agraït. També perquè es fan guàrdies de 12 i 24 hores, que abans només eren 12. Això fa que a nivell de planificació personal les guàrdies de 24 hores ajuden a una major disponibilitat per al servei i també milloren la conciliació de la vida familiar. 
 
Només canviant les guàrdies i rebaixant la càrrega de treball han fet de l’hospital d’Andorra un lloc més atractiu per treballar-hi?
També a Espanya hi ha una crisi d’especialistes, i en l’àmbit salarial és menor que a Andorra, encara que les diferències cada vegada són menors. També hem de remarcar que la pràctica mèdica es fa tant al servei d’urgències com a l’extrahospitalari, i al transport urgent. Això vol dir que són tres facetes que s’integren dins de la jornada laboral, i això fa que el metge sigui molt polivalent. Als professionals els agrada molt que puguin desenvolupar la seva feina en diversos camps d’urgències. 
 
El sou és molt més alt?
És equiparable, però la diferència està en el tipus impositiu. Cada vegada estem més limitats, perquè abans era més gran la diferència, però ara a Espanya hi ha pocs metges, i això implicarà un canvi de condicions.
 
És el Govern qui hauria de posar més incentius per no patir aquests cicles de manca de professionals i que els metges es quedin aquí?
En totes les feines, un factor important és el salari. Andorra hem de pensar que no té una font de metges que es formen aquí, sinó que els hem d’importar. A nivell  de país el que els interessa és fer la feina atractiva. Un dels factors que no és l’únic és el sou. A la medicina hi ha altres factors, com és la formació continuada o el desenvolupament de diverses àrees, com és el cas del servei d’urgències d’aquí. És veritat que el Principat s’ha de posar les piles en el sentit de no quedar-se endarrere en atractivitat perquè  el nombre de professionals podria disminuir. 
 
Però el canvi al servei d’urgències no només era l’increment de personal. Es va parlar d’un canvi de paradigma. Què s’ha canviat i què falta per modificar?
Afortunadament aquest hivern,  amb l’increment de la plantilla hem pogut reestructurar una mica l’assistència dins del servei. S’ha augmentat el nombre d’efectius dins del servei i s’ha intentat separar una mica l’assistència extrahospitalària de la intrahospitalària. Sobretot que no interfereixin aquestes dues funcions. S’ha vist en la disminució del temps d’espera,  i sobretot en l’augment d’agilitat en el circuit dels pacients d’urgències.
 
I què falta de tota la planificació?
Encara estem fent canvis. No es pot canviar tan ràpidament. El que es vol és fer un projecte a mitjà  i a llarg termini. Hi ha àrees d’urgències que s’han de promocionar i encara estem treballant per fer una reestructuració més eficient.
 
Com han separat les àrees intra i extrahospitalàries?
Aquí a Andorra es compatibilitzen les dues funcions. Els metges treballen dins i n’hi ha alguns que fan el servei extrahospitalari. El que hem aconseguit és que quan hi ha una sortida urgent no hi hagi un deteriorament en el servei intrahospitalari. És a dir, que les sortides no perjudiquin el treball que s’està fent a dins. Abans treballàvem amb quatre facultatius, dels quals tres tenien tasques extrahospitalàries, això vol dir que quan hi havia alta demanda al carrer, el servei d’urgències es veia bastant perjudicat i creava una disfunció. I a l’hivern el que hem fet és que hi hagi sis metges, amb la qual cosa el servei sempre està protegit amb suficients facultatius. Dels sis metges, tres poden fer tasques extrahospitalàries. 
 
Ja tenen més personal, ja han fet una reestructuració per cobrir totes les necessitats dels torns i  de les diferents àrees del servei, finalment què és el que faltaria d’aquest paradigma nou?
El que falta per aconseguir és que en l’àmbit hospitalari els professionals mantinguin un estímul i una formació continuada adequada, això  és molt important per les competències que tenen. També falta afiançar la urgència hospitalària, és a dir cobrir totes les necessitats les 24 hores del dia. Cal tenir en compte que aquest servei una de les qualitats que té és que els ritmes de treball varien i depèn del flux dels pacients i de la temporada, i el servei ha de ser molt flexible. No s’ha de tenir el mateix nombre de professionals tots els mesos. S’ha d’intentar que l’assistència intra i extra siguin el màxim independents possibles, i mantinguin una autonomia en l’àmbit organitzatiu. Poden ser complementàries, al mateix temps. 
 
Es pot deduir que antigament l’organització del servei era més insegura?
Efectivament. Un dels problemes que es va plantejar el servei en aquesta reestructuració és la seguretat del pacient, i en aquest sentit com menys personal hi hagi disponible la seguretat es podria veure compromesa. S’han de contemplar uns requisits de plantilla suficientment estructurats perquè no interfereixi en la seguretat del pacient. 
 
Parlava que encara falta mantenir l’estímul? Això s’ha de relacionar amb l’ambient laboral?
Efectivament. Jo crec que és un dels pilars fonamentals. La satisfacció del personal està molt lligada amb l’ambient. Com més identificat se senti amb l’entitat, millor serà la qualitat del servei. Això es pot aconseguir de diverses maneres. Una és la formació  contínua i ha d’estar garantit en el lloc del treball. Això ajudaria a mantenir l’estabilitat del professional, i com més estable sigui la plantilla i menys rotació de personal, millor serà la seguretat del pacient, i aquesta augmentarà. 
 
L’ambient laboral ha millorat?
Ha canviat, ha millorat, però encara hi ha molta tasca per fer en aquest sentit. Hem d’afiançar el servei, i no ens podem relaxar. 
 
El nou paradigma es va aplicar al desembre i ja ha tingut resultats importants, amb una reducció del temps d’espera notòria.
Vam començar amb el nou paradigma pel pont de la Puríssima, que és un pic d’alta freqüentació, i fins al 7 d’abril.
 
El servei d’urgències d’Andorra es pot comparar amb altres?
No. La idiosincràsia del servei amb aquestes tres àrees, intrahospitalària, servei extrahospitalari i transport urgent a dia d’avui no en tinc referències. A la majoria d’hospitals són serveis independents. Sí que hi ha algun hospital que combina l’assistència intra i extrahospitalària, però no el transport urgent, i tenen xifres molt més petites que Andorra pel que fa a pacients. 
 
Aquesta reestructuració, com la nota el pacient?
Que malgrat tenir un increment de pacients i de trasllats en helicòpter, els pacients han vist reduït el temps d’espera, i el 90% esperen menys d’hora i mitja a ser atesos. Abans els pacients que es veien en els primers 90 minuts era del 75%. Això vol dir que hem millorat almenys 15 punts percentuals. Això s’ha aconseguit malgrat tenir un increment de feina, perquè hem doblat els trasllats urgents, i a més cal tenir en compte que els primers quatre mesos hem fet també 421 intervencions extrahospitalàries, a més dels 15.310 pacients atesos des de gener fins a l’abril. 
 
Em pot dir ara el nombre de queixes que té el servei?
A l’hivern ens movem  per sota de la mitjana dels hospitals,  que estan en un estàndard de qualitat que és una de cada mil pacients. 
 
Parlem de xifres absolutes.
Del gener a l’abril tindrem unes dotze queixes. No tinc comparativa amb el mateix termini de l’any passat. 
 
Quins són els principals motius de les queixes?
Hi ha dos grups destacats, un és pel temps d’espera  i l’altre pel tracte rebut o discrepàncies. Tenim de tot, per infraestructura, per temperatura ambiental, o per transport perquè l’ambulància té un amortiment molt dur. És molt dispar. 
 
Quin és l’objectiu que es marca un cap d’urgències?
L’objectiu principal és donar la millor assistència possible a la població i que les competències del personal d’urgències siguin el més efectives possible, o augmentar la competència del professional d’urgències. Però també desenvolupar les distintes àrees que ara mateix té el servei d’urgències, tant l’assistència dins del servei, l’extrahospitalària, com el transport urgent.
 
 
“La reforma ajudarà que urgències no sigui un servei aïllat i s’integri en l’assistència continuada”
 
La reforma sanitària, què canviarà del servei d’urgències?
Nosaltres durant el 2018 hem hagut d’adaptar-nos a la història clínica compartida. El servei d’urgències, des de l’octubre fa totes les històries dins del programa universal que té el país, ja estem integrats. En aquest sentit hem millorat molt  perquè això ajuda en la continuïtat assistencial del pacient. Tenim accés a tota la informació sanitària del pacient i a la vegada els altres metges tenen accés a l’atenció que ha tingut a urgències. En aquest sentit, s’ha fet un gran esforç  perquè és un sistema informàtic bastant complex i s’ha de fer en un temps d’adaptació i s’ha aconseguit bastant bé per part del personal. 
 
Però la reforma sanitària és més que la història compartida. Quines altres mesures poden interferir en la feina del servei d’urgències?
En la reforma sanitària el que s’intenta és que l’assistència sigui més transversal. Al servei d’urgències s’ha tingut sempre una dinàmica on arriba el pacient que fa un episodi aïllat  i passa a  hospitalització o a domicili, i es queda aquí. En aquest sentit ara el que es busca és que el servei d’urgències estigui dins d’un grup de treball molt més horitzontal, on estigui implicada l’hospitalització domiciliària i la continuïtat assistencial del pacient crònic. Jo crec que el servei d’urgències s’ha d’integrar en aquesta reforma perquè ajuda molt en el que és el flux i les característiques del pacient. 
 
Posi un exemple pràctic.
Nosaltres una problemàtica que tenim és que ens arriba molt pacient crònic, molt pacient fràgil, i són pacients que  des d’altres competències, amb assistència a domicili, per exemple, es podria cobrir. La reforma crec que ajudarà a fer una assistència molt més transversal i que urgències no sigui un servei aïllat, sinó que estigui integrat  en l’assistència continuada del pacient i no sempre arribi a urgències per fer un episodi aïllat, sinó que  des del mateix servei d’urgències es pugui planificar una altra assistència, com la de domicili, de convalescència, de pal·liatius. Hi haurà una major coordinació de tots els serveis. Això és un gran repte, no és fàcil canviar. 
Marcos Gutiérrez: “Com més estable sigui la plantilla
millor serà la seguretat del pacient”

Compartir via

Comentaris: 3

Comentaris

Una vergonya el salari d’aquests metges. Així hi ha dèficit. Com pot un ésser humà estar 24 h seguides treballant?
Totalment d'acord amb tu, Pere! És una vegonya el salari que cobren els metges d'urgència en aquest país: I a més, 24 hores treballant seguides. Si dormen, els hi paguen també? No crec que siguin molt productius!
Incrementar plantilla i salaris, reorganitzar horaris i serveis, integrar, estudiar, refer... I per a quant es deixen les causes del col.lapse? Si tothom va a urgències, resulta evident que, potser, falla l’educació de les persones. Però, això significa un esforç que comença a l’escola i que implica al personal sanitari. I, per altra banda, si les persones estem informades podem començar a prendre decisions i deixar de ser pacients per esdevenir subjectes actius amb la nostra salud. Ai! Ja hem tocat el negoci de la sanitat. Malament!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte