Diari digital d'Andorra Bondia
Miquel Nicolau
Miquel Nicolau

Miquel Nicolau: “En preinscripcions hem crescut el 20%, i informàtica les ha duplicat”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Ara es compleix un any des que Miquel Nicolau va agafar les regnes de la Universitat d’Andorra (UdA). Després de 28 anys, l’UdA s’ha consolidat com a referent de l’ensenyament superior al país i ha arribat al límit màxim de quota d’alumnat en algunes titulacions, i en d’altres l’ha superat. El rector, però, es planteja nous reptes: obrir la universitat amb nous esquemes d’estudis, però també internacionalitzar-la creant titulacions noves.

Primer any com a rector. ¿Balanç i objectius marcats?
Com que l’UdA és molt petita s’ha consolidat en els darrers anys i la feina de continuació ha estat molt fàcil de seguir amb els projectes marcats. Sí que és cert que tenint consolidat allò que és fonamental, tant en docència com en recerca o en projectes d’obertura, hem volgut marcar algunes línies que han començat aquest any. Una és ser una institució encara molt més oberta. Fins ara teníem alguns projectes molt importants, com l’Aula magna o la Universitat dels Infants, a l’entorn de la càtedra Unesco, però hem volgut anar una mica més endavant i hem creat l’Aula Lliure, que es posarà en marxa l’any vinent.

¿Què és, això de l’Aula Lliure?
Consisteix a obrir les assignatures a estudiants que no són els habituals de la universitat. És a dir, gent que per exemple no vol fer la carrera completa i vol formar-se en una part concreta. O gent que no té accés a la universitat i li agradaria especialitzar-se en alguna matèria. Els oferim que puguin especialitzar-se en les matèries que impartim i tenir un diploma d’acreditació d’aquestes competències. Hi hem treballat aquest any per promoure-ho, ho hem definit i començarà l’any vinent.

Altres línies marcades.
Dins d’aquesta obertura també hi ha allò que se’n diu Aula d’estiu, que són tots els cursos de formació orientats tant a estudiants com a gent de fora. Comencem el 15 de juny i s’acaben el 15 de juliol, i volem que es facin anualment. Aquest any són formacions diverses. 

“Obertura” és també internacionalització.
Sí, la internacionalització de l’UdA. Fins ara no era un punt estratègic. Un cop ja consolidada com a universitat en l’entorn més immediat, i un cop tenim el màxim nombre d’estudiants que podem tenir, és bo fer un procés de captació de talent més enllà de les nostres fronteres. Sabem que no és fàcil, perquè Andorra no és coneguda precisament per l’ensenyament superior. No només volem buscar estudiants a fora ‒que també‒, però això és complex, primer perquè no som coneguts i segon per la llengua. A més també sabem que hi ha molta competència. Però, malgrat saber que és complex, també sabem que és realista. Som un país segur, tranquil i en què hi ha grans facilitats per fer esport, i això combinat amb una universitat petita, personalitzada i de qualitat segur que ens pot aportar aquests estudiants. A més tenim un avantatge, i és que no necessitem centenars i milers d’estudiants. Només unes desenes per acabar-ho de completar. I aconseguirem aquesta internacionalització amb noves titulacions referents, com en turisme de muntanya.

Faci un breu repàs històric de les titulacions que ha anat incorporant l’UdA, tenint en compte el mercat i que aquest, es pot dir, dóna una ocupació laboral important als universitaris.
Sí,  sobretot en aquelles titulacions que fem al cent per cent nosaltres, l’UdA. En sis gestionem el pla d’estudis del tot. Hi ha altres titulacions que fem en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les que fem al cent per cent estan molt ben escollides perquè són titulacions estratègiques per a qualsevol país. Vam començar amb dues que són clau. Una de l’àmbit de la salut, que és infermeria, i una de l’àmbit de la tecnologia, que és informàtica. Després n’hi vam incorporar una altra també clau per a qualsevol país, que és administració d’empreses, fonamental per gestionar qualsevol empresa. Finalment, com el més nou dels bàtxelors hi ha educació. Un país amb un sistema educatiu propi, ¿com no ha de formar el professorat? Aquest és el nucli dur. A més també fem doctorat, per formar els investigadors i que és clau també per a un país si volem ser innovadors i competitius. A més tenim altres titulacions, com és dret. És una de les branques en què fem més formació continuada, hi ha molta demanda. Al bàtxelor en dret hi ha assignatures pròpies d’Andorra però també continguts més generals, que  fa la UOC, i estem treballant en el màster perquè sigui una realitat el curs vinent. És un màster més complex que d’altres, perquè dret és una formació regulada per llei i, per tant, per accedir a la professió s’ha de seguir una sèrie de requisits. A més de dret tenim un bàtxelor en llengua catalana, fonamental perquè és la nostra llengua. I també un altre en comunicació. Si un país vol tenir un sistema de comunicació propi,  ens cal professionals. Finalment tenim humanitats, que és la base cultural. Però aquestes es fan amb la UOC, perquè la massa crítica no és suficient per gestionar-les al cent per cent i són virtuals. 

Pel que fa a les presencials, ¿totes tenen un futur laboral òptim?
Salut i educació són titulacions reclamades arreu del món. És cert que aquestes professions són regulades i que no hi ha la mateixa llibertat que tenim en informàtica o en empresa, en què podem formar de la millor manera que creiem, perquè hi ha uns requisits marcats per la Unió Europea per al reconeixement internacional. En educació, cada país estableix les seves regles en funció del sistema educatiu. Les altres són molt flexibles. Informàtica té una demanda enorme i la demanda d’estudiants no és la que necessita el país. És cert que aquest any hi ha hagut un punt d’inflexió important. Estem contents perquè de moment hem duplicat les preinscripcions. Hem insistit molt en aquesta titulació per incidir en la necessitat de gent formada en tecnologia. També s’hi han incorporat nous atractius. Hem parlat de drons. S’ha creat un grup d’innovació tecnològica on hi ha temes de robòtica, entre d’altres. I també es parla a la premsa de la necessitat que hi hagi personal format en tecnologia. Aquí vénen empreses a buscar-los.

També és una sort, en els temps que corren de crisi, poder oferir als estudiants formacions que gairebé els garanteixen entrar en el mercat laboral.
De fet, per als que han seguit estudis tecnològics, en el mercat proper i el llunyà sí. I el món de l’empresa també és una titulació molt flexible. Així com infermeria i educació són molt vocacionals, els estudiants volen ser infermers i mestres, un estudiant d’administració d’empreses vol gestionar una empresa o negoci que pot ser d’un sector o d’un altre. I molts d’ells també volen ser emprenedors. No podem assegurar que tothom tingui feina des d’aquí. Però sí que estem treballant amb el mateix Govern per poder fer un seguiment molt detallat de la inserció laboral. A veure si podem fer-ho a partir de l’any vinent, amb dades, per saber on s’han col·locat els estudiants, en quin sector i el nivell de retribució. 

Diu que en informàtica s’han doblat les preinscripcions. I, en general, ¿com van les xifres per al curs vinent?
En el cas del públic local estem molt al límit. Si mirem el nombre de titulacions dels universitaris d’Andorra, són molt diverses. Però sí que per la piràmide de població estem arribant al pic màxim d’estudiants de batxillerat. Em sembla que és entre l’any que ve i d’aquí dos anys. Per tant pot ser que creixem una mica amb el públic local aquests propers dos anys. Sí que és cert que aquest any estem en un creixement de més del 20% de preinscripcions. Però hem de ser cautelosos, són preinscripcions, tot i que si no hi ha una bona preinscripció no hi ha una bona matrícula. I una part d’aquest increment és per informàtica, però els altres estudis també han crescut. 

¿Però hi ha un topall a l’UdA de nombre d’alumnes?
Sí. Hi ha un topall flexible, que és en les titulacions virtuals, perquè s’hi pot incorporar més gent. Però en les presencials el topall és molt clar, uns 90 estudiants per titulació. Volem mantenir classes reduïdes i personalitzades. Les nostres classes són de 30 estudiants, 30 per curs. En infermeria estem per sobre del topall. Fem selecció, perquè normalment la demanda triplica l’oferta. Ara estem en 105 estudiants.  Empresa és la titulació en què hi ha més estudiants, més que en infermeria, però hi ha la part virtual. Estem al voltant de 130 estudiants, per això ens permet flexibilitat. Educació només és presencial, però tenim camí per recórrer perquè només hi ha 70 estudiants. 

Sigui com sigui, estem molt al límit. ¿Això què suposa? ¿Es pot ampliar? ¿Cal buscar més espais físics?
Crec que el nostre model tampoc ha de ser de massificació. Ha de ser de qualitat, d’un ensenyament molt personalitzat, en què coneguem tots els estudiants i els seguim d’un en un, i és el que volem continuar. Això no vol dir que no hi hagi alguna titulació que es pugui permetre un petit creixement, però no volem anar més enllà de 30 alumnes. Si volem titulacions nous també ens cal nous espais, i és veritat que estem buscant petites ampliacions per a espais per a estudiants, per a professors col·laboradors o per a laboratoris. 

Aquestes petites ampliacions per a futures titulacions, ¿on s’estan buscant?
 A Sant Julià. La idea és que de moment siguin a prop per optimitzar al màxim els recursos. 

Creixen els estudiants universitaris, ¿però locals o de fora?
En estudiants d’Andorra estem al límit. Ara hem d’anar a buscar aquell complement que volem, la internacionalització. Per exemple, en infermeria hi ha molts estudiants de fora, i no només del voltant sinó de lluny, però han vingut pel boca-orella. Fins ara no havíem tingut un pla específic d’acollida per a estudiants internacionals. Ara volem  veure què fem amb l’estudiant que ve de  Polònia i només sap polonès. Estem estudiant les competències que té cada professor del primer curs per saber quines llengües domina per atendre els estudiants que vénen. 

¿Però quin és el percentatge de la comunitat d’universitaris estrangera?
Això és complicat de dir. Potser entre un 20% i un 30% dels estudiants vénen de fora, dels voltants i més lluny. És molt difícil saber qui és estranger a Andorra. Pot ser un andorrà que ha estudiat a la Seu i torna aquí. 

Andorra ha de tenir present l’evolució de la seva economia per oferir també noves titulacions, més específiques, segons va dir el ministre Èric Jover. A més de turisme de muntanya, ¿quines altres titulacions tenim de més?
N’hi ha una que és molt curiosa, en què ningú pensava fa uns anys, que és la formació de pilots. És una oportunitat per a Andorra i també per a l’UdA, per internacionalitzar-se. És una iniciativa privada, d’una empresa d’Andorra que vol fer formació amb pilots, i a més es vol convertir en bàtxelor, i per això es vol treballar amb el Govern perquè hi hagi un bàtxelor de pilots comercials i gestió d’empresa. No només per poder pilotar avions sinó per gestionar empreses relacionades amb l’aeronàutica. 
És veritat que a Andorra no hi ha tradició aeronàutica, però estem dins uns eixos en què n’hi ha molta. Tenim Tolosa al costat, on hi ha l’Airbus i l’agència aeroespacial europea, i on també es farà gran part de les pràctiques. També tenim Barcelona, en què hi ha un aeroport impressionant i companyies que estan creixent moltíssim, i l’aeroport Andorra-la Seu, del qual ja veurem el futur. Està pensat que les pràctiques es facin als Estats Units per obtenir la doble qualificació de pilot comercial, tant l’europea com l’americana. Aquesta titulació està pensada per atreure públic internacional. Es farà tota en anglès i segur que hi haurà andorrans que la faran, però no podria viure únicament amb estudiants andorrans. Es preveu per al curs vinent. 

Altres formacions futures relacionades amb el turisme.
Estem estudiant-ho. Podria ser esport de muntanya, però encara és molt inicial. També hi ha la qüestió del paisatge. Andorra, malgrat que és un país turísticament potent, encara no té la infraestructura necessària per acollir estudiants internacionals. Per exemple, no té residències. Estic convençut que en sortiran quan hi hagi un flux regular d’estudiants internacionals. L’empresariat andorrà, per l’experiència que té en el món de l’hostaleria, segur que en desenvoluparà.
 
¿I quina repercussió tindrà per a l’UdA la incorporació de noves universitats foranes al mapa andorrà?
Crec que tot projecte seriós universitari d’ensenyament superior serà positiu per a Andorra i també per a l’UdA. A fora ens coneixen molt poc perquè som molt joves en ensenyament superior, i això ajudarà a fer-nos conèixer. I aquells que vinguin amb la intenció d’atreure públic internacional ajudaran també que aquesta infraestructura per al públic internacional s’acceleri. 

 

“Volem ser finestra única per a estudiants forans”

¿No creu que cal donar més impuls a la recerca?
Aquest és el projecte més jove de l’UdA. Recerca i doctorat, que van junts. Doctorat és formació d’investigadors i van molt units perquè sense doctors no es fa recerca i sense recerca no hi ha doctorat. Vam començar el 2006 amb els cursos de recerca i el 2009 amb el doctorat, i es va culminar el 2012 amb la primera doctora, i ara tenim quatre grups de recerca. Sí que és cert que ens cal un impuls, i l’hi volem donar. De cara al curs vinent volem incorporar becaris doctorats a temps complet. A Andorra tenim una dificultat, que com que no fem màsters presencials tenim pocs doctorats a temps complet a la universitat, perquè la gent fa el doctorat normalment on ha fet el màster. 

¿Com es resol això?
Una manera de resoldre-ho és promoure beques doctorands o beques mixtes, perquè puguin ajudar en qüestions de docència però que siguin doctorands a temps complet. És possible que l’any vinent en puguem tenir dues. Una la faríem nosaltres com a universitat i una l’estem treballant amb una fundació d’Andorra. Estaria destinada a gent que estaria en grups de recerca fent el doctorat a Andorra. Així és com es fan avançar els grups de recerca. A més volem promoure el que són doctorands industrials. Es tracta de fer doctorats en col·laboració d’empreses amb la universitat. Estem redactant ara la proposta. Hi ha empreses prou importants a Andorra, o també d’innovació, que podrien acollir doctorands en àrees que són estratègiques per a ells o els seus mateixos treballadors. Ara tenim l’esborrany, i començaríem quan les empreses ja comencin a donar respostes.

¿Us heu trobat amb cap entrebanc legislatiu per tirar endavant projectes de recerca o internacionalització?
L’únic aspecte legislatiu que ens preocupa i en què estem treballant amb el Govern per resoldre’l és la immigració, que és el que dificulta més l’atracció d’estudiants internacionals. Estem acostumats que entre els països de la UE no hi ha cap limitació i a Andorra, que no som, per a l’accés de qualsevol estudiant, sigui d’aquí al costat o de 1.000 quilòmetres de distància, hi ha uns requisits força complexos. 

¿Quina és la solució?
Sempre hem demanat les màximes simplificacions en matèria d’immigració. Ara estem treballant amb el Govern com podem assumir nosaltres, com a universitat, diversos aspectes, com la finestra única. Perquè sigui la universitat la interlocutora amb els estudiants en matèria d’immigració. També hi ha les qüestions d’avals.

¿L’acord d’associació amb la UE aportaria altres beneficis a l’UdA que el de l’Erasmus? 
El que ens interessa a nosaltres, sobretot, sigui amb l’acord o sense, és que hi hagi una mena de relació amb la UE en ensenyament superior i recerca. És fonamental. Perquè totes les universitats del voltant i aquelles amb les quals tenim convenis són a la UE, i qualsevol acord que faciliti la mobilitat tant d’estudiants com de professorat és bo. I també per a projectes europeus de recerca, ja que actualment només podem accedir a un, però no a l’Horitzó 2020, que és molt ampli i seria fantàstic per a nosaltres. És cert que tot l’espai d’ensenyament superior fa que la credibilitat d’Andorra estigui consolidada, però seria fantàstic entrar en els programes europeus.  

 

Entrevista Miquel Nicolau

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte