Miquel Nicolau: "La universitat és un ascensor social i professional"

Rector de la Universitat d'Andorra des de maig del 2015, Miquel Nicolau afronta un nou mandat al capdavant de la institució. Per davant, aplicar plans d'estudis basats en competències a tots els bàtxelors –el d'educació començarà en el curs vinent– i consolidar l'UdA com un complement en la formació superior al Principat.

Han presentat una campanya bastant atrevida per atraure nous estudiants.
M'agrada aquesta campanya. Normalment quan ens plantegen tot de propostes, les que escollim els 'carcamals' són per a la gent gran i, en canvi, els estudiants prefereixen d'altres. Adaptar-se és el gran repte, perquè mentre en altres contextos l'entorn es va fent gran, aquí sempre tenim estudiants de 18 anys i nosaltres ens anem fent grans; per això hem volgut adaptar les imatges en línia amb les tendències de la joventut. Val la pena reflexionar amb la publicitat, però també en com adaptar la universitat.

La Universitat d'Andorra és cada cop més una opció entre els estudiants?
L'estudi que elabora la Xarxa Vives i que aplega 500.000 estudiants de parla catalana ha publicat conclusions de l'estudi sobre per què la gent va a la universitat i el seu perfil. El resultat és que cada vegada és més elitista, la majoria dels estudiants eren de famílies amb progenitors, també universitaris i de classe mitjana-alta. A les nostres dades el resultat és el contrari, la major part d'estudiants són gent amb progenitors que no tenen formació universitària i de classe mitjana-baixa. Una de les funcions que hem fet a Andorra és donar una oportunitat a molta gent que segurament no haurien pogut anar fora, per tant la universitat és un ascensor social i professional. Però a part d'això, la majoria d'estudiants que estudien aquestes carreres que oferim les fan a Andorra. No volem ser exclusius, crec que és molt bo que siguem complementaris i que la gent surti del país, com fan dos terços de la població perquè no podem oferir totes les carreres. De fet, dos terços de la població van a fora perquè no podem oferir totes les carreres. Podem ampliar amb gent de fora, però entre els d'Andorra pràcticament ja no hi ha més base crítica. Per a un país de 75.000 habitants, tenir 500 estudiants i que, el 30% sigui de fora, és un èxit.

Quina és la presència dels estudiants estrangers al centre?
Una part important són dels municipis del voltant, però cada cop més tenim gent de més lluny, un sector important iberoamericà, sobretot de Mèxic i l'Amèrica del Sud (Bolívia, el Perú, el Brasil). També tenim dels Estats Units, italians... Però tenim dues dificultats. Una que encara no som coneguts a Andorra com a ensenyament superior i, si venen més universitats, pot ser que ens coneguin més. I la segona és que no tenim residència, que va molt bé quan els hi dius que vinguin a Andorra a estudiar i els hi dones un paquet sencer, amb la residència, la matrícula i tot resolt. Això no ho podem fer perquè encara no ho tenim. Als estudiants que venen, si és per una durada curta, ajudem a buscar pis.

Vau veure amb bons ulls les propostes dels partits polítics durant la campanya electoral?
La majoria de partits per no dir tots que van venir a veure'ns parlaven tant de l'ampliació de la universitat com de promoure espais. I els han de promoure, perquè la iniciativa andorrana en sap molt, es dedica això, som un país d'hotels i de turisme. Per tant, ha de ser molt fàcil transformar-ho i pot seguir un model privat perfectament. És bo que es promocioni i s'hi cregui des dels partits i dels comuns, que són al final els que són més pròxims a aquestes iniciatives.

Que arribin més universitats al Principat pot ser un complement o una competència?
Que vinguin universitats amb projectes seriosos provocarà un efecte multiplicador molt bo per a Andorra, que crearà activitat i farà conèixer el país com a lloc d'Ensenyament Superior. Facilitarà, a més, aquest ecosistema de residències i espais per a estudiants, ja que atraurà la iniciativa privada a crear serveis per ells. És molt bo que hi hagi estudiants, tant si complementen com si fan el mateix que nosaltres. Serà un repte més per fer-ho encara millor.

Per aquest curs escolar també han posat en marxa el màster en dret.
La d'advocat és una de les professions amb un accés més difícil perquè cada país té la seva normativa. Fins i tot dins de la Unió Europea cada país té un accés diferenciat, tot i que és veritat que un cop treballes com advocat ja és més fàcil moure't. Andorra també té un dret propi, que fa que haguem de fer el pla d'estudis del màster en dret en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats, ja que és una titulació que dona accés a una professió regulada. Així es defineix quin és l'accés a la professió de dret d'Andorra, que es pot fer a través del màster o del postgrau en dret andorrà. La creació de màsters per nosaltres és un repte. Vam començar amb els Diplomes Professionals Avançats, i els bàtxelors. Després vam passar als doctorats, deixant un buit que és important que omplim, ja sigui per donar continuïtat als bàtxelors com per tenir doctorands a temps complet. Són els doctorands els que fan grans els grups de recerca, i actualment els que tenim són a temps parcial i que no s'integren en grups perquè ja estan treballant. És molt complicat que una persona que ha fet un màster fora vingui a fer-lo aquí a temps complet, per això tenir màsters aquí ens facilitarà alimentar els grups de recerca a temps complet.

Des de l'UdA vau encapçalar la Xarxa d'Universitats de Petits Països i Territoris; quina valoració en fan un any després?
La xarxa es va crear amb sis universitats presidida per Andorra, en tant que és una iniciativa nostra. Estan Liechtenstein, San Marino, Malta, Groenlàndia com a territori, Gibraltar i Andorra, i a la segona reunió s'hi ha incorporat una de les tres universitats de Montenegro. Els resultats són molt bons: un acord de mobilitat entre totes les universitats, de manera que els estudiants podran demanar moure's a qualsevol universitat de la xarxa. L'agrupació vol ser útil als associats en aspectes relacionats amb la nostra dimensió, perquè a les xarxes temàtiques o universitàries els petits som l'excepció, amb problemàtiques diferents. Per exemple, no es contempla pràcticament mai amb cap mena de filiació, com les revistes científiques, una dimensió com la nostra. Això fa que ens surti caríssim perquè normalment quan vols accedir a una base de dades de revistes científiques hi ha diferents tarifes en funció del nombre d'usuaris i comencen amb 5.000 o 10.000, quan nosaltres a recerca en serem quinze, disparant els preus. Igual que les relacions amb el Govern, que totes són molt pròximes, però a la vegada més complicades perquè no tenim força, mentre que a França o Espanya si fan una llei que no agrada a les universitats, tenen una força considerable per plantar-se. Les circumstàncies són diferents i la xarxa, a part dels serveis que podem donar-nos entre nosaltres, podem fer de 'lobby' per adaptar a mida i preu els serveis, a més de mostrar-nos entre nosaltres les maneres de fer quan tenim circumstàncies semblants.

El proper curs engeguen un nou pla d'estudis al bàtxelor d'Educació basat en competències. És un primer pas per adaptar tots els estudis a aquest model educatiu?
Amb això som pioners. És veritat que ens hem inspirat en altres universitats que han començat a transformar els plans d’estudi en competències, però fer un pla general de totes les nostres titulacions, com volem fer ara en el proper mandat, d’eliminar les assignatures i treballar per competències, són comptades les universitats que ho han fet. Ho estan fent totes, però per la seva dimensió o pel que sigui més a poc a poc. Amb això crec que som bastant exemple, ens estan cridant a molts llocs a explicar l’experiència, també en tenim poca perquè hem començat ara, vam estar estudiant tota la metodologia els darrers tres anys i hem començat a implantar-lo aquest any. Aquest any és el primer any que el bàtxelor d’educació incorpora tota l’estructura en competències i sense assignatures. A més, incorpora el multilingüisme, no només el català, també francès i anglès com a llengua vehicular de l’ensenyament i perquè els mestres puguin vehicular amb aquestes llengües a l’escola andorrana. La nostra idea és en els propers cinc anys implantar-ho a totes les titulacions. Ara tenim ja una titulació, el bàtxelor en informàtica, que està a l’agència de qualitat amb aquesta metodologia; per tant, en el moment que s’acrediti es posarà en marxa i després anirem canviant totes les altres. És un repte perquè és un terreny nou, és una manera realment de canviar no només l’estructura del pla d’estudi sinó també la manera de desenvolupar la carrera. S’acaben les classes magistrals, s’entra molt més en seminaris, amb treball compartit, amb treball en grup, treballs transversals... l’aula també es modifica, no és l’aula típica amb el professor a la pissarra i les cadires sinó que són molt més treballs en grup. Tot un sistema diferent.

Així, sortiran els nous professors per al model Permsea de l'escola andorrana?
Aquesta és la idea, i a més ens tocava fer-ho perquè l'escola andorrana va començar fa anys el canvi cap al model de competències. Ara han acabat, amb la primera generació Permsea que anirà a la universitat. El que no podíem fer és que quan arribessin tornessin una altra vegada al sistema tradicional que havien abandonat. No és exactament la mateixa metodologia però és basat totalment en competències.

L'UdA també és pionera en la formació 'blockchain'?
Vam ser innovadors en portar formació 'blockchain', i ara jo crec que el ministeri ha estat innovador en fer un projecte per aplicar la tecnologia 'blockchain' als títols universitaris i als diplomes. Dins de la xarxa de petits estats, que també hi ha una experiència molt important de Malta, país pioner en aquest aspecte, la idea és intentar trobar alguna formació o projecte on siguem realment pioners. Jo crec que podem ser pioners en la formació 'blockchain', en tant que som universitats petites molt dinàmiques i podem canviar ràpidament l'estructura. De moment estem treballant per oferir algun tipus de projecte de formació que sigui atractiva.