Diari digital d'Andorra Bondia
El rector de la Universitat d'Andorra, Miquel Nicolau.
El rector de la Universitat d'Andorra, Miquel Nicolau.

Miquel Nicolau: “Si invertim en talent, hem d’afavorir que els estudiants es quedin al país”


Escrit per: 
M.P.A. / Foto: Jonathan Gil

La Universitat d’Andorra no para de créixer. Enguany són 550 els estudiants matriculats en la formació reglada i els professors fixos i col·laboradors sumen prop de 300. Al capdavant, el seu rector, Miquel Nicolau, fa un repàs dels últims anys i presenta els nous reptes que considera claus per a la universitat del futur, com ara l’ampliació d’espais, les noves ofertes formatives o l’impuls de la recerca.

Es troba en la recta final del seu mandat. Quin balanç en fa?
El que crec que és més gratificant per tots els qui estem a la universitat són els estudiants que han seguit augmentant. En els últims quatre anys hem incrementat un 27% d’estudiants i això és una molt bona notícia. Això és el que més ens omple de joia, perquè de fet estem al servei dels estudiants. A més, en un lloc on la demografia és molt petita. Hi ha hagut un canvi, perquè s’ha passat a l’estratègia, com és internacionalitzar la universitat. Ho volem fer en tres àmbits. Un dels àmbits era atreure estudiants internacionals. Un segon punt que volíem promoure és la mobilitat semestral. Mobilitat en els dos sentits: dels nostres estudiants cap a fora perquè poguessin marxar almenys un semestre; i d’estudiants cap aquí, sabent que encara és més difícil si no hi ha residència, perquè venint per un semestre li has de donar tot fet. Cap enfora crec que hem aconseguit una xarxa de mobilitat perquè tothom que vulgui pugui fer-ho. Tenim demandes i ara ja podem fer mobilitat a Europa, a l’Àsia, a la Xina i a l’Índia, i a Amèrica, Canadà, Estats Units, Mèxic i Iberoamèrica, Perú, Brasil, República Dominicana, Argentina i altres. 

I alguna cosa que s’hagi quedat en el tinter?
Sembla que la universitat cada any hagués d’estrenar una cosa nova. I és veritat que el procés universitari és un procés que es fa a poc a poc. No es poden fer cada any projectes, però sí que hi ha una cosa que no és que s’hagi quedat en el tinter però que es posarà en marxa en els propers anys que és la incorporació de màsters amb un component presencial més alt que el que tenim fins ara. Una qüestió important per a nosaltres és fer el lligam entre el doctorat i els bàtxelors. Actualment tenim tres màsters, que són dret, informàtica i empresa, però al ser majoritàriament virtuals és difícil que els estudiants que els fan acabin fent el doctorat i, per tant, acabin alimentant els grups de recerca a temps complet. Per promoure la recerca cal tenir doctorands a temps complet. Aquest any és el primer que atorguem una beca des de la universitat a temps complet perquè una doctoranda s’incorpori a temps complet en un grup de recerca d’educació. S’han d’invertir més recursos per promoure la recerca. 

Les titulacions de l’UdA són reconegudes en altres països?
Hi ha hagut un abans i un després en la creació de l’espai europeu d’ensenyament superior, el procés de Bolonya. La universitat està des de l’any 2000 en l’associació d’universitats europees, que és la pota acadèmica del procés, després hi ha la pota política que és on hi ha els ministeris d’Educació Superior a la qual Andorra s’hi va incorporar el 2003 en aquest procés. El 2008 es va fer la llei d’adaptació d’Andorra a l’espai europeu i des d’aquell moment totes les titulacions andorranes estan adaptades a l’espai europeu i acadèmicament són reconegudes a tots els països de l’espai europeu, format per 48 països actualment. L’altra qüestió és el tema professional, que només afecta a l’exercici professional d’algunes carreres, per exemple infermeria. Aquesta carrera actualment l’estan homologant a Espanya, a França està reconeguda i, pel que sabem nosaltres, en altres països els hi han reconegut. Fora d’Europa no hem tingut cap problema. I la dificultat a vegades és el tema professional. 

I Educació?
És més complicat. A Espanya està homologat. A França requereixen un màster. A cada país hi ha una regulació diferent. Cada país va pel seu compte. Hi va haver una pausa en aquesta homologació perquè Espanya va canviar el sistema de reconeixement. Abans s’homologaven les titulacions d’Andorra a les antigues diplomatures, però al 2015 va fer un canvi als graus i durant uns anys va estar parat. 

Es tornarà a presentar a la reelecció?
La decisió final la vull prendre abans de finals d’any. Quan em vaig presentar vaig dir si acabo el primer mandat, sí que m’agradaria fer un segon mandat. La intenció, en principi, és fer-ne un segon i acabar amb el segon mandat. 

Quins destacats faria del nou pla estratègic 2018-2022?
Un és el creixement de la institució en espais interns. Pel proper mandat de rector ha de ser prioritari buscar un emplaçament adicional per complementar el que tenim ara. Volem seguir sent una universitat de mida petita, però estem en un creixement important des de fa uns anys, volem incorporar noves titulacions i per tant creiem que cal una dimensió una mica més gran que la que tenim actualment. Això ens ajudarà a garantir totes les activitats que ha de fer una universitat. 
Paral·lelament amb això hi ha el tema de l’ecosistema universitari. Per exemple, les residències per als estudiants, buscar tots aquells serveis acadèmics complementaris que són importantíssims. Una altra qüestió és l’oferta de màsters. S’acaba d’aprovar el títol d’estat de màster en educació. És el primer projecte de màster nou que volem posar en marxa el 2019 i hi ha algun altre en cartera, que sigui molt transversal per poder fer el lligam entre bàtxelors i doctorat. I orientats a públic internacional per complementar la massa crítica per poder-lo fer sostenible en el temps. 
Promoure la recerca n’és un altre. Tenim quatre grups de recerca, un grup d’innovació, més de vint estudiants de doctorat, deu doctors titulats, però ens falta augmentar aquesta dedicació que no arriba al 10% i s’hauria de multiplicar per dos. 
També el canvi en l’adaptació dels plans d’estudis amb una nova metodologia que incorpora la transversalitat en projectes, orientada totalment a competències i que vol accentuar les competències de cultura democràtica, de sostenibilitat, de drets humans. Hem començat amb ciències de l’educació, però en els propers anys s’ha d’extendre a tots els plans d’estudis.

Quants alumnes tenen aquest curs i d’on són? 
Tenim 550 de formació reglada, de formació continuada fins a final de curs no les tenim, però l’any passat en vam tenir més de 1.200. Som de les poques universitats del món que tenim més estudiants de continuada que de reglada. El nostre compromís de proximitat és molt alt. Cada any obrim entre 30 i 35 formacions noves en col·laboració amb altres entitats. El 70% són d’Andorra, i el 30% de fora, Catalunya, Espanya i França, i un 8% que venen d’altres països europeus, i des de fa dos anys tenim un petit col·lectiu iberoamericà, de Mèxic, Colòmbia, Bolívia i Perú. Els acompanyem amb un programa des del punt de vista lingüístic i de manera de fer de la universitat i del país. El primer any acadèmic es poden expressar en les seves llengües.

Fa temps comentava que hi havia alguna dificultat per la incorporació d’alumnes estrangers pels tràmits d’immigració. Com està aquesta qüestió?
És molt més fàcil ara que anys enrere. S’han agilitzat moltíssim en els últims dos anys. Sí que és cert que als estudiants de la Unió Europea els sobten perquè no hi estan acostumats. Una cosa que demanàvem i hem aconseguit és que puguin treballar. De moment només ho poden fer en l’àmbit de la seva formació. Hauria de ser més ampli. Una altra cosa que ens agradaria és que les persones que venen a estudiar aquí  després d’estudiar una titulació a Andorra, si tenen treball, es puguin quedar directament. Si atraiem i invertim en talent, un cop formats, hem d’afavorir que els estudiants es quedin aquí. Ha millorat molt però encara hi ha camí per recórrer.
 
Com els agradaria que sortís format l’estudiant de l’UdA?
Tenim cinc punts claus. El primer, que tingui competències professionals per exercir la seva feina. El segon, és la capacitat d’autoaprenentatge. El tercer, el compromís social, ètic i amb el medi ambient. El quart, la visió internacional de l’estudiant, més enllà del propi continent. El cinquè, la capacitat emprenedora en un sentit ampli, capacitat proactiva i de lideratge. 

I el professosat, com hauria de ser?
Volem que combini la docència amb la recerca, amb visió internacional, que ensenyi en anglès. Format en els valors de tolerància, drets humans i cultura democràtica. 

Quina formació interna rep el professorat?
Fa quatre anys vam crear l’aula d’estiu que està pensada per això. Sobretot en temes metodològics i competències transversals. També fem cada any dos seminaris, un de docència, i el de recerca. Són uns 40 professors i 250 col·laboradors. 

És un equip cohesionat?
Diria que sí. Se’ls hi hauria de preguntar a ells. La dimensió ho permet. Són de quatre a sis persones per àrea i això ho permet. També els és fàcil treballar de forma transversal. Anualment fem un cafè informatiu i l’ambient és bo i cohesionat. 

La personalització i les metodologies d’aprenentatge són els factors que ens diferencien”

Quins són els graus amb més acceptació?
El d’empresa, amb 160 matriculats, 90 presencials i la resta virtuals. El segon és infermeria, tenim examen d’entrada i està ple. 

De l’oferta formativa, què en destacaria? 
El màster en dret d’acord amb el Col·legi d’Advocats. Setze matricultats. Formació virtual i 30 crèdits de pràctiques. La majoria són continguts d’Andorra i la resta a partir de la Universitat Oberta de Catalunya. 

Per què no un grau en turisme? 
Mostrem la mateixa preocupació que la societat. Des de l’inici que hem estat intentant portar la formació en turisme. De fet, vam tenir una diplomatura en turisme, que era virtual. Després es va convertir en el bàtxelor en turisme que ja ni vam arribar a obrir per falta de demanda. A part, abans de tenir el bàtxelor en administracions d’empreses, vam crear la diplomatura universitària en activitats empresarials i turístiques. Era una titulació que podies obtenir doble títol amb un conveni amb la Universitat de Lleida a través de l’escola Joviat. Aquesta escola va tancar perquè no tenia públic i aquí en el moment que vam treure la diplomatura en activitats turístiques, vam convertir una titulació que no tenia demanda en la més demanada. Per què? No ho sabem. Hem intentat moltes vegades fer formació del sector turístic. No hem pogut arribar-hi. L’any 2006 vam fer un estudi sobre la formació continuada a Andorra i allà vam plantejar el perquè no aconseguim que la formació en turisme tingui continuïtat. I va sortir una piràmide molt explicativa. La part base era de formació molt professionalitzadora. La part de formació universitària era molt petita, de sectors de direcció i gestió empresarial. Segurament hem d’anar a buscar més especialització en l’àmbit més de màster perquè en el bàtxelor de direcció d’empreses vam fer un itinerari turístic i tampoc va tenir èxit. Hem fet l’intent diverses vegades. 

Per què escollir aquesta universitat i no una altra?
Des del punt de vista acadèmic, el primer factor és la personalització. A les aules com a màxim hi ha 30 o 35 estudiants. La nostra capacitat de carreres és de 100. A infermeria són 105. A empresa en tenim 150 perquè n’hi ha de virtuals. No volem perdre la important relació amb l’estudiant. El segon punt clau són les metodologies d’aprenentatge. Són els dos grans factors que ens diferencien.

Miquel Nicolau: “Si invertim en talent
hem d’afavorir que els estudiants es quedin al país”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte