Diari digital d'Andorra Bondia
Mireia Porras: “Els que treballem en problemes socials necessitem suport psicòlogic”
Mireia Porras: “Els que treballem en problemes socials necessitem suport psicòlogic”

Mireia Porras: “Els que treballem en problemes socials necessitem suport psicòlogic”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Reivindicar i diferenciar quin és el paper de l’educador/a social és un dels principals motius pels quals s’ha creat COESA. Porras n’és la presidenta de manera provisional i ens obre una finestra per saber més coses d’aquesta professió que vol transformar allò de la societat que no va bé des de l’educació. Professió vocacional, frustrant, però també gratificant i, sobretot, necessària per a un futur millor. 

Una de les raons per les quals es crea un col·legi oficial és per reivindicar la professió. Què li sembla si ens explica, abans que res, quina és la definició d’un educador o educadora social?
És una carrera que actualment és un grau, i neix per transformar, per canviar no només a nivell individual, sinó a grups, a col·lectius que puguin presentar alguna característica o algun problema que els faci estar exclosos de la societat. La idea és que, mitjançant l’educació, es poden canviar rutines i hàbits que no acaben d’ajudar la persona perquè pugui tenir una vida més plena, més inclosa i més saludable.

Potser perquè porteu el mateix adjectiu o treballeu en àmbits molt similars, sovint us confonen amb el treballador o treballadora social. 
Tots treballem en àmbits socials. Però canvia l’enfocament. Per a nosaltres, el nostre mitjà bàsic és l’educació i la transformació, i fem molta feina comunitària. La idea  és treballar molt amb la societat i transformar allò que no acaba d’anar bé. Estem en tots els camps socials, des de la violència de gènere, infants en risc, persones excloses, drogodependències, gent gran, persones amb discapacitat. 

Per tant, és l’educació el mitjà que utilitzeu per solucionar disfuncions de la societat? 
No només són disfuncions, però sí, utilitzem l’educació per a la prevenció i sensibilització quan hi ha una problemàtica en la societat. Perquè es pugui eradicar i transformar el problema. 

Ha comentat els àmbits teòrics en els quals treballen. Aquí al Principat, en quins àmbits físics podem trobar treballadors i treballadores socials?
Cal diferenciar entre l’educació formal i la no formal. En la no formal, és tot el que té a veure en tema d’educació, però no reglamentada; mentre que, en la formal, és als centres educatius. Andorra ja té l’educació no formal en diferents àmbits i des de fa molts anys, com al ministeri d’Afers Socials, per a persones amb discapacitat, infància en risc, joventut en risc o vulnerable, dones que pateixen violència de gènere, gent gran i drogoaddiccions.  I, en el formal, dins de l’escola. A diferència del psicopedagog, que tracta més en l’àmbit pedagògic, acadèmic, els problemes que pugui detectar en l’alumne, l’educador social tracta més problemàtiques socials. Des de l’escola, és un punt important per detectar si un menor està patint una problemàtica social. 

Això vol dir que l’ideal seria que a cada escola hi hagués un educador social?
Actualment hi ha tres educadors socials, un per cada sistema educatiu. Per tant, queda cobert. La part positiva és que s’ha inclòs l’educador social dins de l’escola. 

En educació no formal, podem trobar educadors socials a la residència, centre sociosanitari...
Serveis socials, centre penitenciari, l’hospital... De fet, hi ha educadors socials a la Unitat de Conductes Additives, però a Urgències també podria haver-n’hi. En tots els àmbits en què hi ha problemàtiques socials. 

Als comuns? 
Sí, alguns sí que en tenen. Calen també campanyes de sensibilització, d’hàbits saludables, per canviar tota la societat o alguns aspectes.

Teniu xifres aproximades de quants socis podrà tenir el col·legi que haureu creat després dels tràmits?
Una trentena, segurs. Són els que estem localitzats. Fa un any, quan vam tenir aquesta idea, vam començar a reunir gent, i ja som trenta persones que estem al grup de whatsapp.  La gran majoria estan exercint d’educadors socials. Un altre objectiu del Col·legi era donar-ho a conèixer, perquè hi hagi més educadors que ens contactin i puguin entrar a formar-ne part.

Trenta segurs, amb la idea d’ampliar-ho.
Sí, jo crec que podem arribar a uns quaranta o cinquanta al Principat. 

Es crea el Col·legi, com altres col·lectius professionals,  per definir bé les funcions del treballador, i per donar-ho a conèixer, però també per evitar intrusisme. 
Abans, a les escoles, molts cops els psicopedagogs han hagut de  fer tasques que li pertoca a l’educador social. Un dels objectius és donar a conèixer bé la carrera, la professió, intentar diferenciar-la molt de les que sempre se’ns confonen, i perquè la gent i les empreses ho tinguin clar, ja que molts cops no saben quina és la figura que han de contractar. Al final, el tema ve pel desconeixement. En serveis socials, també cal remarcar que molts cops és molt difícil limitar el que és pròpiament de treball i el que és d’educador social. La casuística social que molts cops tenen algunes persones és molt difícil encasellar-la i dir que l’educador arriba fins aquí i el treballador fins aquí. 

En alguns casos ha d’haver-hi un equip professional divers.
Sí, interdisciplinari. 

De fet, fa poc, al Comú d’Escaldes, l’associació de treballadors socials també feia una conferència per explicar la professió. 
Sí, perquè es barreja molt les dues professions. 

Caldria una llei per als educadors socials, com també reclamen altres professions liberals?
Estaria més regulat. És que la carrera d’Educació Social és molt nova, és del 95; va sortir després de la de Treballador Social. 

També es crea el Col·legi per donar facilitat als futurs educadors socials.
Sí, ens hem trobat que quan vam donar veu, a través de les xarxes socials, de la creació del Col·legi, molts professionals de proximitats com la Seu d’Urgell, però també d’altres zones de Catalunya, ens han fet moltes preguntes perquè tenien intenció de venir a treballar a Andorra i els sorgien molts dubtes, però també professionals que ja són aquí al Principat. Dubtes de  burocràcia, d’exercir. Era aquest un dels objectius, el de resoldre dubtes dels mateixos professionals o, fins i tot, alumnes o estudiants que encara no tenen clar què volen triar a la universitat. Poden contactar, si ho volen, amb educadors per acabar de destriar ben bé què volen. 

A diferència de les regions veïnes, a un educador social al Principat encara li queda...
A Catalunya, la figura de l’educador social a les escoles està molt més ben desenvolupada, tot i que cal destacar que a Andorra ja és un gran pas tenir-lo a les escoles. Jo crec que anirà in crescendo. 

Podria ser que, aquí a Andorra, s’hagin detectat més tard les necessitats socials perquè abans no hi eren?
No. Jo crec que les drogoaddiccions sempre hi han estat, i també l’exclusió de joves. L’educació no formal està bastant reconeguda i la formal ha començat ara, però ja és un gran pas. 

És una professió nova, però amb un futur prometedor, si veiem que, en matèria de polítiques socials, es fan més esforços. 
És una carrera de futur perquè el mitjà que utilitza és l’educació, en el sentit de sensibilització, conscienciació i prevenció. És  mitjançant l’educació que canviarem coses de la societat que no van bé. 

Però la  figura de l’educador social sí que està reconeguda com a professió i està a la cartera de serveis. 
Sí que està en la cartera de serveis socials i sociosanitaris, en tots els àmbits. Però falta un reconeixement en el sentit de donar informació i que la gent conegui més aquesta figura i no la confongui amb les altres. També per delimitar funcions.

Un educador social s’emporta la feina a casa? Requereix d’atenció psicològica? 
Figures professionals com treballadors i educadors socials, i d’altres, com psicòlegs, que treballen amb casuístiques de problemàtiques socials, haurien de poder tenir un supervisor psicòleg, per netejar-se. Per evitar la síndrome de  Burnout, que col·loquialment significa t’has cremat. Són carreres en què és molt fàcil cremar-te perquè el tracte del dia a dia amb les problemàtiques és molt difícil. Aleshores, si hi ha la possibilitat de tenir un supervisor o anar al psicòleg, per tractar-te a tu, molt millor. Hi ha casos en què el professional ja no pot més. S’ha de tenir cura del professional, pel bé de tothom. Això també s’anomena supervisió de casos. No podem estar sols.  

Com a cap d’àrea en polítiques d’igualtat, aquí a Andorra s’ha evolucionat en matèria de serveis socials?  
Fa 10 anys que soc a l’administració. En el departament d’Afers Socials, que és on jo estic, hi ha hagut un abans i un després. 

Aquesta legislatura ha marcat un abans i un després?  
Sí, jo crec que faltaven recursos humans, àrees, i s’han creat lleis, s’han consolidat places, i s’han creat nous programes.  Per mi ha estat un canvi molt positiu. S’ha de fer més, però ja s’està fent molt i molt. 

Quines activitats teniu previst organitzar des del Col·legi?
S’han creat comissions des de la junta en diferents temàtiques en les quals treballem, com joventut, infància en risc, igualtat de gènere, discapacitat, etc. Volem organitzar xerrades i fer estudis. 

 

“Ser educadora social és molt frustrant, és anar picant pedra, no tens un remei màgic”

És una professió vocacional, ser educadora social? 
Ho és, com moltes altres. En educació social, moltes vegades treballes amb problemàtiques i amb temes que no són fàcils de tractar. L’educació social consisteix en gran mesura a picar pedra i és molt frustrant. Les casuístiques que tractem, com drogoaddiccions, violència de gènere, infants en risc... no tenen una solució d’avui per demà, no hi ha un remei màgic. No és com a les pel·lícules, en què l’educador social tracta un problema i el soluciona de seguida. No. L’educador social va picant pedra i, molts cops, veus que hi ha algú que no se’n surt, tot i el suport que li dones. És molt frustrant.

Posa algun exemple d’aquesta frustració. 
Per exemple, en violència de gènere, quan   una víctima torna amb la parella que l’havia maltractat. Per això, és una professió vocacional, perquè potser de cada cinc casos, només n’hi ha un que se’n surt, per exemple, que ha deixat les drogues. El treball amb les persones és molt difícil, no és mai de dos més dos. Quan se’n surt una persona, aleshores et sents eufòric i això et fa continuar. 

Que Andorra sigui un estat de petites dimensions facilita o posa traves en la tasca de l’educador social?  
Hi ha coses positives i negatives. Quant a les positives, tens més a prop el professional. Les ràtios són diferents. La persona que ho necessita té el professional més proper i pot establir-hi un vincle i un treball més continu i constant. Quant a les negatives, a Andorra ens coneixem tots i totes, i de qualsevol problemàtica que puguis tenir se n’assabenta tothom. És  més difícil preservar l’anonimat i confidencialitat. 

Com a professió vocacional, què és el que més t’agrada? 
Trobar el final feliç, aconseguir els objectius que t’havies marcat en alguna persona, i veure-la feliç. Veure-la que se’n surt. Que una dona que ha patit violència de gènere se’n surti, que es compleixin els objectius, i ella torni al cap d’un any a donar-te les gràcies.

I el que menys? La frustració?  
La frustració que molts cops no pots ajudar. L’educador fa acompanyament, suport, però el canvi real el fa la persona. No ets tu. I molts cops, si no pot fer el canvi i la persona deixa de venir, o no s’assoleixen els objectius, o va de menys a més, cap a pitjor, aleshores és molt frustrant.

Mireia Porras

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte