Diari digital d'Andorra Bondia
Mònica Pascual: “Al país hi cap tota mena de clients, però cal equilibrar aquests clients”
Mònica Pascual: “Al país hi cap tota mena de clients, però cal equilibrar aquests clients”

Mònica Pascual: “Al país hi cap tota mena de clients, però cal equilibrar aquests clients”


Escrit per: 
M.S.C. / FOTO: J.G.

La presidenta de l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra (AAVA), Mònica Pascual, explica que el sector viu un moment d’estabilitat i que es va deixant enrere la crisi. Indica que el principal problema és trobar gent professional i remarca la necessitat de millorar la coordinació entre el sector públic i el privat. Reitera una antiga demanda del sector, l’aprovació d’una llei de turisme.

Quina és la situació del sector?

S’ha estabilitzat. Va força millor i crec que ja hem passat la crisi. És cert que hi ha coses que es podrien millorar, però no ens podem queixar.

La salut de les empreses ha millorat?
És veritat que amb la crisi hi va haver una davallada, però, igual que a nivell general, ara es mantenen, la salut de les empreses és bona i, de fet, hi ha hagut més incorporacions d’agències al país.

Es tracta de negocis del país o estrangers?
Són agències de fora.

El fet que vinguin empreses de fora quin impacte té en les que ja operen?
És competència.

Pel que fa a plantilles, s’han hagut d’aprimar molt en els darrers anys?
No. Són estables.

Per la grandària i l’activitat del país, el volum d’empreses que hi ha és l’adequat? O potser està sobredimensionat?
S’adequa a l’activitat que hi ha.

El país necessita obrir-se a mercats nous?
Ja s’estan fent coses des de l’empresa privada i des del sector públic. S’estan obrint mercats nous, com ara el xinès i l’alemany, i cada cop se’n busquen més que puguin venir a Andorra. És necessari i interessant ampliar el nombre de mercats que hi ha actualment, perquè dona més possibilitats de negoci a més d’un posicionament de la marca Andorra.

Hi ha coordinació entre el sector públic i el privat en aquest treball?
Hi ha coordinació. Ens comuniquem i intentem fer-ho conjuntament. Avui els mercats de més pes continuen sent Espanya, Portugal i França, mentre que el rus és important, l’anglès també...

El mercat rus, que va experimentar una davallada significativa els últims anys, s’ha recuperat aquest hivern?
Ara es comença a recuperar el mercat rus. És cert que ells han passat un moment crític de crisi i ara es comença a recuperar. 

Serà difícil tornar a les xifres que es van arribar a assolir?
Tant de bo que es tornés a arribar a les xifres que s’havien aconseguit en el passat. Ara per ara no ho sabem. El mercat rus és un mercat a qui li agrada molt el destí Andorra. Per tant, si ens ajuda la part econòmica, podria ser.

Per què és interessant el mercat rus per a les agències de viatges?
Perquè la despesa mitjana que fa el mercat rus és interessant i perquè no deixa de ser un mercat que genera un volum, amb estades molt llargues... 

Si parlem del país, quines mancances té en l’àmbit turístic?
La principal és la falta de professionalitat que hi ha al sector. Em refereixo a falta de persones amb idiomes, a personal qualificat... Això de vegades comporta un problema. A més, les quotes són de vegades per a nosaltres un hàndicap perquè no tenim totes les quotes obertes per contractar gent professional, sobretot gent amb idiomes.

No s’ha detectat cap millora en relació amb la recerca de personal qualificat?
Ha millorat possiblement, per exemple en el cas del mercat rus, amb gent que parli rus. Aquesta part l’hem pogut millorar, però encara tenim certa mancança.

Un dels problemes que hi ha a Andorra és l’estacionalitat. El turisme de salut i benestar pot ser una via per trencar-la?
En això, tot hi aporta. A més, el client de salut i benestar és un client interessant perquè té un poder adquisitiu diferent, bo, i evidentment aporta.

Troben que cal fer més èmfasi per atreure el client de més poder adquisitiu i fugir del low cost?
Crec que el que s’ha de fer és equilibrar. Andorra és un país, i per tant hi tenen cabuda tota mena de clients. Però és cert que hem d’equilibrar aquests clients.

Ara hi ha lleis en curs que afecten el sector, com la Llei d’allotjament turístic. Quan s’estava redactant ja van rei­vindicar la necessitat de tenir una llei de turisme.
Sens dubte, en ser un país turístic, la llei de turisme és una de les reivindicacions del nostre sector. 

Per què és tan important aquesta llei de turisme?
Per regular tot el sector. Seguim intentant lluitar perquè es pugui fer aquesta llei o un reglament que reguli el nostre sector. Es tractaria d’una llei molt àmplia, d’abast de país.

El casino és un projecte que, finalment, sembla que en breu es materialitzarà. Què aportarà una oferta d’aquest tipus?
Per nosaltres, el casino és un valor afegit. Es tracta d’una cosa més per fer al país i una cosa que posem a disposició dels clients. Per tant, el veiem bé. 

El casino podrà atraure turisme nou, persones que avui no visiten Andorra perquè no hi ha el que busquen?
Crec que ho veiem més com un complement. Amb tot cal dir que, al final, tot aporta.

Quin perfil de client pot atreure un casino?
Suposo que tot dependrà de l’enfocament que s’hi acabi donant. Si ens posem a pensar, no és el mateix l’enfocament del casino de Mònaco que el del casino de Barcelona. El casino de Barcelona entenc que no aporta aquest client més específic i, en canvi, el casino de Mònaco sí que l’aporta. Per tant serà molt important l’enfocament que s’hi acabi donant.

El sector turístic hauria de participar en la definició del casino?
Ho deixem en mans del Govern. 

El Comú d’Andorra la Vella ha ofert el Centre de Congressos com a espai per emplaçar-hi el casino. Amb tot, el ministre de Turisme ha dit que seria una llàstima perdre un equipament com aquest perquè està molt ben equipat per organitzar-hi congressos. Consideren que és necessari mantenir-lo?
Per nosaltres, el Centre de Congressos és necessari i hauria de continuar com a tal tenint en compte que  aporta un client de negocis. Tampoc ens és gaire fàcil portar-lo, però, evidentment, si no tenim un centre de congressos encara menys.

Es tracta d’un equipament ben dotat per a l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments.
Sí. És un bon equipament.

Per què costa tant atreure turisme de negocis? Es podrien impulsar algunes mesures per canviar aquesta situació?
És complicat perquè hem de fer una selecció del volum d’aquest turisme. És a dir, no tenim tota la infraestructura necessària per portar grups molt grans d’incentius i de congressos. Aleshores el que podem fer és portar petits grups de congressos i d’incentius per poder-los donar un bon servei. També cal tenir en compte que en aquest cas es tracta d’empreses que tenen el seu pressupost i, avui en dia, amb les crisis i les situacions que s’han viscut, els pressupostos no són gaire elevats. Les empreses han reduït en aquest àmbit.

Ha comentat que no tenim totes les infraestructures. De què es tractaria?
Quan parlava de les infraestructures em referia al fet que no hi ha infraestructures per a turisme de negoci de grans volums. Efectivament, els hotels no són hotels gaire grans i no ens permeten allotjar un gran nombre de persones. Els restaurants també tenen un volum molt limitat. 

El que és clar és que el turisme de negocis no aportaria grans volums de visitants. 
De cara al futur podria ser significatiu, però no deixaria de ser un turisme més minoritari.

Influeixen les vies de comunicació en el turisme de negocis? El fet que només es pugui arribar a Andorra per carretera impedeix que aquest tipus de turisme es pugui desenvolupar?
Sí, és cert que ho impedeix. La construcció de nous mitjans de transport ajudaria a fomentar aquest sector.

L’heliport nacional és una infraestructura imprescindible?
Creiem que d’imprescindible no ho és, però necessària sí. 

Per què és necessària? Què podria aportar?
Perquè no deixa de ser un mitjà de transport. Altres destins tenen altres mitjans de comunicació que no tenim nosaltres, com ara un tren, i per tant en aquests casos potser un heliport no és una prioritat però el que és cert és que nosaltres no tenim altres mitjans de transport.

També hi ha l’aeroport de la Seu d’Urgell, però no acaba d’arrancar.
Seria necessari disposar d’un aeroport. Tot el que ens pugui aportar més turisme, que pugui facilitar l’entrada del turisme, sempre és benvingut. Seria interessant que l’aeroport de la Seu es tirés endavant. 

L’estiu que va funcionar es va notar més moviment?
Amb aquella prova tampoc no es pot avaluar com funcionaria. Si tens unes freqüències per uns determinats mesos, per a un determinat destí, pots notar un increment d’aquest turisme, però no pots avaluar-ho a partir d’això. Necessitem un període més ampli, amb unes freqüències més seguides.

 

 

“Si no hi ha coordinació entre públic i privat no hi ha una comunicació cap a fora de la mateixa manera”

 

Com valoren la política turística que desenvolupa el Govern?

S’estan fent coses molt bones i crec que estan millorant. També hem de dir que hi ha certes coses que es podrien millorar. Estic parlant en certa manera de la comunicació entre l’empresa privada i la part pública. Però s’estan fent moltes coses d’interès. 

L’administració no pregunta al sector privat quan hauria de preguntar? 
Exactament.

Què permetria aquesta comunicació entre el sector públic i el privat?
Faria millorar la coordinació. Perquè si no hi ha una coordinació i una comunicació entre el sector públic i el privat al final no hi ha una comunicació cap enfora de la mateixa manera, i això crec que ajudaria. Amb això no vull dir que aquesta comunicació no existeixi, perquè sí que existeix, però es pot millorar.

Des del Govern també s’han plantejat altres iniciatives per atreure turisme, com ara l’edifici multifuncional o el ràfting urbà.
Al principi de la conversa ja hem comentat que aquest és un país molt estacional i projectes com ara l’edifici multifuncional o el ràfting urbà farien que es desestacionalitzés.

I tocant als comuns, com veu les iniciatives que impulsen respecte al sector turístic? 
També han fet moltes coses bones, sobretot pel que fa a les estacions d’esquí, per les inversions que s’han fet. En això han fet una part important.

Ha estat nomenada presidenta de l’Associació d’Agències de Viatges recentment. Quines accions preveuen impulsar per afavorir el sector?
Volem continuar defensant els interessos dels associats, millorar la comunicació amb el sector públic i participar en totes les accions que puguin potenciar el nostre sector i que vinguin de la part pública o privada. I d’alguna manera, si separem una mica, de part dels emissors volem continuar comunicant i generant confiança i seguretat al client, perquè pugui fer les seves compres a les agències de viatges, i en relació amb el receptiu el nostre objectiu és reconèixer el nostre rol i la importància que tenim per portar el turisme al país. 

L’impacte d’internet ha estat important en l’activitat de les agències de viatges.
Hi ha influït en tant que la gent creu que és més barat comprar per internet, però no és així. L’agència de viatges ven exactament el mateix viatge, de vegades fins i tot més barat, i a més tens la seguretat que tens un interlocutor, tens un lloc per anar i on t’atenen les 24 hores. En cas d’incidències, de problemes en el viatge, tens una persona a qui pots trucar.

També han incorporat a l’associació la figura d’un gerent, un càrrec que fins ara no existia. A què es deu aquesta aposta?
Sobretot perquè vam creure necessari tenir una persona que estigués dedicada a l’associació, tenint en compte que els associats tenim altres coses i ens costa dedicar-nos-hi, i també perquè fos ella qui pogués impulsar tots els objectius que els associats hem proposat per a l’any.

Agències
viatges
AAVA
pascual
turisme

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte