Diari digital d'Andorra Bondia

Montserrat Nazzaro: "És positiu que com a mínim hi hagi un debat sobre l’avortament”


Escrit per: 
M. F.

La presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) exposa que, tot i que pugui ser difícil que prosperi la proposició de llei del PS, com a mínim obrirà un debat sobre l’avortament. Considera que encara hi ha moltes desigualtats entre homes i dones i que queda molt camí per recórrer. Per això incideix en la conscienciació i l’educació. També parla de les dificultats per mantenir el projecte de mediadora social per les retallades en la subvenció.

Aquesta setmana passada es va celebrar el Dia de la dona treballadora. ¿Quina és la situació de la dona a Andorra ara com ara?
La desigualtat laboral és evident. Hi ha algunes publicacions que diuen que hi ha un 25% de diferència salarial. I el que cal tenir en compte, també, és la precarietat laboral que pateix la dona. Hi ha sectors en què la diferència entre dones i homes és més petita ja que es tracta de sectors en què la majoria dels treballadors són dones, i són precisament aquells en què els salaris són més baixos. Hi ha altres sectors en què les diferències salarials no es poden justificar ja que hauria d’existir la premissa que a igualtat de feina igualtat de salari, i això no es compleix. Després es veu que en mitges jornades, en feines menys remunerades no hi ha tanta diferència salarial perquè la majoria dels llocs estan ocupats per dones.

I això ¿amb la crisi s’ha agreujat encara més?
No crec que s’hagi agreujat. Des de l’ADA considerem que el que ha fet la crisi és fer palès una situació que ja existia. Ha evidenciat que hi ha aquesta diferència. En temps de bonança això estava una mica amagat. Ara es veu més que sobre el paper, segons les lleis, som iguals, però en la realitat del mercat laboral es veu que no.

¿I què es podria fer per resoldre aquesta situació? Hi ha llocs on s’han impulsat determinades lleis per a la igualtat. ¿Aquesta seria la solució?
Crec que no. Nosaltres des de l’associació no podem donar resposta a aquesta pregunta, però el que crec és que cal treballar per la conscienciació, tant les associacions com l’administració, tothom, aportant el seu granet de sorra.
Moltes vegades la necessitat de tenir una feina fa que les dones no es puguin reivindicar. Moltes se’n van a buscar una feina i els fan una sèrie de preguntes que no procedeixen perquè són masclistes, com si viuen soles o tenen fills, i que a un home ni les hi demanen. Però la dona, com que necessita la feina, les respon, i això ens fa vulnerables.
El que cal és una educació per la igualtat i un canvi en la societat. A Espanya tenen una llei, però l’altre dia llegia que l’accés de les dones a càrrecs de responsabilitat és molt baix percentualment.

Cal, doncs, més conscienciació.
Les regles del joc en el món laboral han de canviar. S’ha fet un canvi, perquè fa deu anys veies que era només la dona la que es feia càrrec de la casa, de la família, tot i que treballés, i ara hi ha homes que també assumeixen aquestes tasques. Però encara no s’ha aconseguit la igualtat total.

El problema pel qual les dones no accedeixen a llocs de responsabilitat pot ser la conciliació...
Sí, pel rol que té la dona en la família, encara és la que se n’ha de fer càrrec. I, a més, es dóna la circumstància que si algun membre ha de deixar de treballar per fer-se càrrec de la família  normalment és la dona, perquè és la que guanya menys.

Queda camí per recórrer, doncs,  per a la igualtat...
La veritat és que sí. Malauradament, crec que haurem de passar anys reivindicant els nostres drets. Encara hi ha molta desigualtat. Hi ha una paradoxa que no quadra. En les promocions de les universitats hi ha percentatges molt elevats de dones i, si mires les estadístiques, hi ha un augment d’aquest percentatge. I després, si mires la professió per a la qual es demana aquesta titulació, veus que en moltes la major part dels càrrecs de responsabilitat estan ocupats per homes. Si hi hagués igualtat aquests percentatges en les professions haurien de ser força similars.

A Andorra, per exemple, hi ha moltes dones polítiques però en els càrrecs de responsabilitat no tantes...
No crec que la igualtat estigui en el fet que siguin les dones les que facin la política. La igualtat està en la societat i fins que els homes no ens vegin iguals no ho aconseguirem. Les dones també tenim un paper important a l’hora d’educar.

¿Què us sembla la proposició de llei del Partit Socialdemòcrata per modificar el Codi Penal i despenalitzar l’avortament en alguns supòsits?
Creiem que és positiu que, si més no, hi hagi un debat, perquè és una hipocresia que cada any surtin dades de dones que van fora a avortar i aquí ni tan sols es debati. Aquests tres supòsits són els mínims i creiem que és un dret de la dona. Potser és difícil que prosperi, però com a mínim hi haurà debat.

¿Quins projectes teniu a l’associació per a aquest any?
Continuarem amb el projecte de la mediadora social, si podem, perquè la veritat és que tenim molt pocs recursos. Mirarem de trobar una esponsorització, però la veritat és que ho veiem una mica complicat pel tipus de servei que és, i en el qual cal molta discreció. Farem la cursa, i per fer-la ens buscarem la vida, com en els altres actes que volem tirar endavant.

Pel que fa a la mediadora social, ¿ja heu començat a fer alguna acció per poder mantenir el servei?
Sí, però la veritat és que és complicat. Cal destacar que durant molts anys hem fet un acompanyament de les dones. Ara ens trobem que el 80% de les dones que ens vénen a demanar ajuda ho fan per qüestions econòmiques. Veiem que hi ha gent que no s’havia trobat mai en una situació similar i no sap a on anar. Nosaltres les orientem i, si cal, les ajudem.

¿I què es pot fer per no perdre aquest recurs?
Ja hem manifestat que es tracta d’un projecte molt consolidat, que fa molts anys que fem, i ens agradaria continuar-lo. En els últims tres anys hem patit, malauradament, les retallades, però la veritat és que aquest any no ens arriba la subvenció per poder fer el servei.

¿Quants diners us han donat?
Uns 3.000 euros, el 20% del que vam demanar. Sumàvem tres anys amb retallades, però del 80% del que demanàvem... Pensem que és una llàstima que es perdi, ens sap molt greu i esperem no veure’ns obligades a deixar de banda aquest projecte. Tot i que les dones no es quedarien del tot desemparades, perquè hi ha el servei d’atenció integral a la dona, la veritat és que no és el mateix.

De fet, últimament havíeu posat en relleu que ja no us arribaven tants casos de violència de gènere, que són els que atén el servei d’atenció integral...
Sí, ja no ens n’arriben tants i els que vénen els adrecem a l’equip d’atenció integral. El que ens arriba, com ja he dit, són sobretot dones amb problemes econòmics que sovint el que necessiten és una ajuda per fer tràmits, que a vegades són feixucs, o no saben com els han de fer.

¿Com valoreu la feina que fa aquest equip d’atenció?
La veritat és que bé, perquè  la persona que s’hi adreça té coberta l’assistència d’emergència. Una altra cosa és el que ve després de l’emergència, que cal millorar-ho.

¿En quin sentit?
Cal agilitzar les mesures econòmiques. Quan una dona està en aquesta situació ha de sortir de casa, necessita ingressos... i hi ha molta lentitud, és un drama. El pitjor és que hi ha dones que tornen a viure amb el seu agressor perquè no tenen on agafar-se.

¿Què és el que falla?
La celeritat, que és el que manca. Una dona que ha patit violència i ha de marxar de casa i començar de zero no pot esperar un any o més a veure què diu el jutge, què resol. I si hi ha menors encara caldria actuar de manera més àgil.

¿I com valoreu que s’hagi firmat el conveni del Consell d’Europa contra la violència de gènere?
Creiem que pot ser molt útil perquè és un compromís de molts països per fer lleis conjuntes per lluitar contra la violència de gènere. Això pot servir per desencallar algunes qüestions i ser més àgils. Ara s’ha fet un primer pas.

Pel que fa al grup Alba, que forma part de l’associació, ¿quins són els projectes? ¿S’ha plantejat ampliar-lo al suport d’altres tipus de càncer?
Sí, n’hem parlat perquè quan va començar era per al càncer de mama, però ara ja parlem de càncer. Farem la cursa per recaptar diners per al grup, perquè puguin fer tallers o algunes activitats que els puguin ser útils. En la primera cursa els diners es van destinar a fer uns tallers sobre nutrició, ja que s’ha demostrat que té un paper molt important en aquestes malalties. Va ser molt profitós.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic