Diari digital d'Andorra Bondia
La presidenta de l'ADA, Montserrat Nazzaro.
La presidenta de l'ADA, Montserrat Nazzaro.

Montserrat Nazzaro: “Fa la sensació que quan truques a l’Administració, truques a Càritas”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Amb gairebé 30 anys d’existència, l’ADA, amb unes 250 sòcies,  continua treballant per defensar els drets i la llibertat de les dones. La seva presidenta reclama, que ara que el moviment feminista està més viu que mai, s’ha d’aprofitar per erradicar la violència i les desigualtats. A l’associació acudeixen dones amb molts problemes. La presidenta critica que per molt que es diu que es fa, no s’ha materialitzat en res. 

L’Associació de Dones d’Andorra neix el 91, des d’aleshores fins ara, les finalitats han evolucionat?
En aquella època defensaven unes llibertats per a les dones del país. Una de les preocupacions que tenien era certes mesures del control de la natalitat. Aleshores no es podia fer la lligadura de trompes i d’altres pràctiques i ho van aconseguir. Potser canvien alguns ítems però continuem defensant les llibertats de les dones.

Sembla mentida que en els temps que estem encara parlem de reivindicar la llibertat de la meitat de la població.
I tant, i el que ens falta.

Però no hem de ser tan pessimistes, hem aconseguit algunes coses.
Estem en un món que va molt de pressa. La societat va assolint noves coses, però les dones sempre anem un pas enrere. Ens posen pals a les rodes. T’adones que aquesta societat és molt masclista. Veiem la violència masclista. Casos que veiem als països del costat, que arriben a l’assassinat, i això només és la punta de l’iceberg. Hi ha un cultiu de masclisme. Hem avançat però anem molt a poc a poc. 

Quina és la principal demanda que fan les dones que acudeixen a l’ADA? 
Al punt d’informació de la dona el que tenim més demanat  és problemes d’habitatge i laborals. En l’àmbit familiar no hi ha tantes demandes de discriminació, sinó que socialment la dona es troba amb unes circumstàncies en què els homes no es troben. Les dones tenen problemes en les separacions que els homes no tenen, perquè elles tenen la canalla. En matèria de feina, les dones no en tenen prou amb una i n’han de buscar una altra, els suposa que no poden compaginar-ho amb la seva vida familiar. 

Darrere de tots aquests problemes hi ha l’economia, la dona continua depenent econòmicament de l’home. 
Sí, i la que decideix separar-se del tot té molts problemes. Abans de la crisi, el poder adquisitiu era millor, ara els salaris són més baixos. 

Quantes atencions i de quines tipologies ha atès la mediadora social de l’ADA?
104 atencions de 90 usuàries. Respon a la mitjana dels darrers anys. De violència de gènere n’hi ha hagut vuit casos. Aleshores, per importància, els problemes de l’habitatge han estat els més nombrosos. Les mateixes dones que venen han plantejat la necessitat de crear una borsa de l’habitatge. L’altre problema més nombrós és, com he dit, el relacionat amb la feina. Tenen problemes de conciliació i per altra banda necessiten una segona feina perquè no arriben a finals de mes. Finalment, les separacions amb problemes costen molt perquè la justícia és molt lenta i han de conviure amb la seva parella, que en molts casos és maltractador, perquè triguen molts mesos a resoldre la separació. I ni ell ni ella marxen del domicili. I els fills en són els perjudicats. La justícia hauria de ser més ràpida en aquests casos, sobretot perquè hi ha menors. 

Ha parlat d’una borsa de pisos per compartir per a dones.
Tenim demanda. Elles ho plantegen per compartir les despeses, per necessitat.

L’ADA s’ha plantejat crear aquesta borsa? 
Són idees que ens donen les dones. I potser donem contactes, però jo m’hi nego. Un pis compartit està molt bé per a estudiants. Però una persona que treballa i té fills, té una família, necessita la seva intimitat i té el seu dret. Ha arribat el punt de buscar aquest tipus de solucions perquè no arriben a final de mes i crec que ens hi hauríem de negar. Es mereixen el dret i la dignitat de viure en família.

Vuit casos de violència de gènere ens poden semblar pocs si veiem que als informes que elabora la policia cada setmana hi ha detencions per aquests delictes. 
Nosaltres hem rebut aquests casos, però hi ha altres serveis que reben més denúncies, com és l’oficina d’atenció a la dona o la policia. Jo no crec que hagin augmentat, però crec que s’ha tret l’estigma i s’ha fet més visible. 

Quant a recursos públics, lleis, hem avançat.
El ministeri d’Afers Socials ha iniciat durant aquesta legislatura una campanya d’ajuts, la llei de la igualtat, el llibre blanc... però encara no hem vist res materialitzat. El que veiem és que Andorra avui no té cap pensió que et toqui per dret. Tot ha d’anar a suplicar i demostrar que ets pobra. Si tens un problema que necessites activitats extraescolars per als nens i no pots pagar, has d’anar trucant a les portes. Fa la sensació que quan truques a l’Administració truques a Càritas. I això ho hauríem de canviar. 

Ha parlat de la violència masclista dels països veïns. Recentment la mort de la professora a Huelva ha tornat a fer saltar alarmes. Però aquí als judicis que són públics també veiem casos dramàtics sobre aquesta violència. 
Aquí a Andorra passa igual. Estem en un món global i clar que passa. El problema del masclisme no és un problema d’àmbit de muntanya o de costa. És un problema de societat. I la nostra població és multinacional. Clar que sí que passa aquí al Principat. 

Fa uns dos anys l’ADA va fer una enquesta a les escoles amb uns resultats que van impactar i que demostraven que les nenes normalitzaven aquesta violència. Tenen previst fer una altra enquesta?
No, perquè el ministeri ho està fent i a la llum dels resultats de les enquestes, vam requerir que la violència de gènere es tractés a les escoles i el ministeri va contractar una psicòloga que es dedica a fer aquesta divulgació a les escoles. S’ha de continuar insistint més i més. 

L’educació ha de ser l’inici d’aquest treball de sensibilització?
Sí. Les noies d’entre 14 i 18 anys no identificaven bé la violència de gènere. Els resultats van ser pitjors del que ja esperàvem. Tenen unes idealitzacions  i unes idees romàntiques del que és la parella, de gelosia, de rol. Sense identificar el que és coartar les llibertats, maltractament. Troben normal que ells els mirin el contingut dels missatges dels mòbils. Troben normal que els diguin que és allò que s’han de posar per vestir-se... I les que som grans ja sabem que després d’aquestes actituds el segon pas no agrada. 

Però tenim llei de la igualtat, què té a dir?
És molt inclusiva. Però les dones, per llei, ja tenim aquests drets. Som la meitat de la professió, i estem al mateix sac que la gent gran, que els infants, que les persones amb discapacitat, que els del LGTB, i tenint en compte que en aquests col·lectius ja hi ha dones, al 50%, potser ens hauria agradat una cosa més específica. Una llei de la dona, una llei més feminista.

Però d’això ja se n’ha parlat. 
Sí. Hem treballat en les comissions de la llei i hem parlat que en el desplegament dels reglaments se’n faci un per a dones. Però no hi ha res ferm encara. 

I el nou codi de relacions laborals? 
Un xurro, amb perdó de l’expressió.

Es remarca com a mesura de conciliació un altre mes de maternitat. 
Sí, però ja està. No hi ha més mesures de conciliació.

Van anar a la concentració pels drets laborals i socials, de fa tot just una setmana?
Sí, però no vam poder fer cap comunicat. Ens adherim a totes les reivindicacions. No podem fer una llei que sigui menys avantatjosa per al treballador. Acabem de passar una de les pitjors crisis econòmiques. I ara la guinda de la llei per als treballadors que ja porten a les seves espatlles les diverses retallades que s’ha produït durant la crisi. 

Vostè ja ha comentat que els problemes laborals són una de les principals preocupacions de les dones. Concreti  quins són. 
Són de molts tipus. Econòmics, però també de funcionalitat. Els demanen canvis constants d’horaris. No hi ha escoles bressol que tanquin a les 10 de la nit, però sí horaris laborals.  Què fas amb els teus fills? Ja sabem que som un país de serveis i del sector turístic. Però l’Administració ha de posar les coses més fàcils. Els canvis d’horaris es poden organitzar si ho fan amb temps i si faciliten la conciliació, però no quan es fan quan l’empresari vol.

És la política qui ha de treballar per la igualtat?
Jo entenc, des de la meva visió personal, que l’Administració ha de col·laborar, però és la societat qui ha de canviar les coses. Però el poder ha d’ajudar. Si volem eliminar la bretxa salarial, si volem que les dones no siguin discriminades a la feina ni assetjades sexualment a la feina s’haurà de sancionar qui ho fa malament. Més inspeccions. I que si la dona ho denuncia no sigui criminalitzada. 

Vostè pensa que a Andorra està tot molt malament. 
No, està tan malament com a tot arreu. No podem delegar a l’Administració els problemes que tenim a la societat. Evidentment que se’ls ha d’exigir drets i llibertats, però ho hem de fer entre tots. L’Administració ha de posar tots els mitjans per la  sensibilització per a la igualtat, per programes a les escoles com parlàvem, per tot. I la ciutadania té el paper de demanar-ho d’exigir-ho. Per això dic que ara que el feminisme està com de moda i ha fet més visible la problemàtica ho hem d’aprofitar.  

Ara, però, tornen les feministes a assaltar el carrer.
Sí, ara està de moda el feminisme i ser feminista. Hi ha un moviment global. La generació dels mil·lennials s’ha plantat i hem d’aprofitar-ho. Hi ha molts moviments contra la violència masclista que han despertat un atreviment d’explicar assetjaments i casos de violència masclista. S’ha fet més visible. 

Parlant de feminisme, Acció Feminista i l’ADA són complementaris?
I tant. Sí tenim sòcies que són dels dos. No és cap competència. 

El debat de l’avortament reapareix a la palestra pública amb aquesta “moda” del feminisme. Però tornem a discutir sobre conceptes molt antics.
Sí. Encara no sabem el contingut dels programes electorals, però suposo que hi haurà molt de debat a les eleccions. Tornen a començar amb la dicotomia d’avortament o bisbe o copríncep. 

Haurien de portar tots els partits als seus programes el seu posicionament sobre l’avortament?
Jo crec que haurien de ser valents i dir-ho.  El PS ja ha dit que ho portarà amb els tres supòsits. DA ha dit que no perquè  si no ens quedarem sense Coprincipat. I clar, ens va molt bé tenir Coprincipat. El que sí que faran és  com una oficina d’assessorament avortístic, que ja està bé, perquè  ho continuarem fent fora d’Andorra, amb aquesta hipocresia, però, no hi anirem clandestinament.  Però no comparteixo cap cas. Per què, oi que ens divorciem? Oi que es casen persones del mateix sexe? I aquí hi ha el copríncep-bisbe. Estem en desacord, perquè l’ADA reivindica l’avortament lliure. Si hem de començar pels tres supòsits començarem per ells, però com a feministes, és un dret individual i llibertat de les dones. I això no significa que sigui una crida perquè anem a avortar. Avortaran les mateixes senyores i noies que avorten ara. Perquè qui la seva consciència, religió o moral no li permeti avortar, no avortarà, i la que sí, se’n va fora. Doncs fem-ho aquí a casa. Però clar, decidir això és massa llibertat per a les dones.

La dona a Andorra té més por a denunciar. 
Té una barrera més, que és el sentiment de veïnatge, perquè és molt difícil ser anònim a Andorra. És la por que et criminalitzin, però això ja hem vist que també passa a altres llocs.

Aprofitem que estem al Nadal. Què demanaria l’ADA als Reis Mags?
Jo demanaria que aquesta societat fos més igualitària. Amb les dones, amb tothom. Ens hem de posar aquesta fita. Siguem més igualitaris, més comprensius. Anem al gimnàs, millorem l’alimentació, però siguem més igualitaris. 

Sí que hauran de ser Mags. 
(riu) Sí, i si ho escrivim tots, si ens ho proposem tots, pot ser sí que ho portin. 

Montserrat Nazzaro: “Fa la sensació que quan truques a l’Administració
truques a Càritas”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte