Nils Muižnieks: “Espero que es pugui despenalitzar l’avortament en els supòsits bàsics”

El comissari europeu dels Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muižnieks, es mostra “impressionat” pel model educatiu i pel treball en l’àmbit de l’ensenyament dels drets humans. Muižnieks incideix, però, en la falta de dades i en la necessitat de destinar més recursos per treballar en l’àmbit de la igualtat i la prevenció de la tortura, i insta a legislar sobre l’avortament en la línia de la tendència que hi ha a Europa.

¿Com valora la situació dels drets humans a Andorra?
Hem observat sobretot la qüestió dels drets dels infants i dels drets de les dones i també els canvis que s’estan introduint en les estructures de protecció dels drets humans a Andorra. He quedat molt impressionat sobretot amb l’ensenyament inclusiu, que és un problema enorme en altres països europeus on s’ensenya per separat als infants de la immigració, als infants amb discapacitat. I aquí el que feu molt bé és l’ensenyament en què tots estan junts, a la mateixa escola, i el més impressionant: aprenent tres llengües. També esteu treballant molt bé la qüestió de l’ensenyament sobre els drets humans i l’ensenyament per a una ciutadania democràtica. En aquest cas encapçaleu els països innovadors dins el Consell d’Europa, i és un àmbit en què jo he criticat Espanya, el país veí, perquè justament allà s’ha acabat amb aquest ensenyament.

¿Com és aquesta situació en relació als altres estats?
És complicat. És una mica difícil poder avaluar l’impacte que ha tingut la crisi aquí en els drets humans dels infants i de les dones, perquè hi ha una manca de dades. Pel que em va indicar el ministeri d’Afers Socials, s’ha donat ajuts socials a moltes famílies però no tinc manera de saber quants infants han quedat en la pobresa, quantes dones han tingut problemes de discriminació..., manquen dades respecte d’això. 

¿Què queda encara per fer?
Un dels àmbits en què Andorra està endarrerida respecte a altres països europeus és la legislació integral antidiscriminació. Crec que els responsables en són conscients i s’hi està treballant, però és una assignatura pendent que s’ha de resoldre per estar a l’altura de la resta de països. Un altre àmbit és la violència contra les dones, que també hem examinat. En aquest cas tenim la Convenció d’Istanbul, que és la nostra referència i que Andorra ha ratificat, i per tant això és satisfactori. S’està constituint una comissió interministerial per millorar els serveis governamentals en aquest sentit, i això també és positiu. He pogut visitar un refugi per a dones maltractades i parlar amb professionals que es dediquen a aquest àmbit, i tinc la impressió que hi ha una bona sensibilització en aquesta qüestió i desitjo veure els resultats de la comissió interministerial.

¿I pel que fa al col·lectiu de discapacitats?
He parlat amb diverses organitzacions que representen aquestes persones i hi treballen, i he vist escoles on els infants amb discapacitat es formen al costat dels altres infants. La crítica principal que formulen les ONG és l’enorme distància que hi ha de vegades entre la legislació, la normativa i la pràctica. En el sentit que no sempre és suficient la formació que reben els professors, no sempre hi ha prou conscienciació, no sempre s’intervé prou aviat per ser prou eficaç i no sempre és suficient el suport que es proporciona. Però sí que puc dir que esteu molt al davant d’altres països on no es considera normal que els infants amb discapacitat estiguin integrats a l’escola juntament amb tots els altres. 

Parlava de les estructures de protecció.
Per reforçar les estructures de drets humans del país teniu l’oficina del Raonador del Ciutadà, que és independent i funciona bé, però sí que considero que es necessiten més recursos per treballar la igualtat, per treballar els temes de la prevenció de la tortura i també per treballar més la formació i educació en drets humans.

Al febrer el comitè de Drets Humans de l’ONU va condemnar una decisió del Govern peruà de prohibir avortar a una jove de 17 anys i va deixar clar que l’avortament és un dret humà, ¿com ho valora?
N’he parlat amb molts interlocutors i entenc quina és l’estructura constitucional i la interpretació que es fa aquí de la Constitució. Sí que puc dir que en aquest sentit destaqueu pel fet de tenir la normativa més restrictiva a Europa. La Convenció europea de drets humans no  preveu l’avortament com a dret humà, però estic d’acord en la perspectiva del comitè de les Nacions Unides en el sentit que cal remarcar la prevenció dels embarassos no desitjats i no la limitació de les opcions que tenen les dones. Espero que quan es torni a encetar aquest debat aquí com a mínim es puguin despenalitzar els casos en què es veu amenaçada la vida de la dona, els casos de certes anomalies fetals i els casos de violació i incest, que entrarien en la tendència actual que hi ha a tot Europa. 

¿Quines amenaces veu per als drets humans? A Europa hi ha hagut els darrers anys un ressorgiment dels moviments i partits d’extrema dreta, la crisi dels refugiats sirians... ¿com pot afectar tot això Europa, de la qual s’està qüestionant el paper?
El sistema de drets humans que es va instituir després de la Segona Guerra Mundial està resultant qüestionat des de molts fronts. D’una banda, hi ha determinats estats que no volen sotmetre’s als judicis i sentències dels tribunals transnacionals. Estem parlant, sobretot, dels països de l’Est, però també n’hi ha d’altres que es troben en una situació semblant. Després, l’extrema dreta està qüestionant tot el bagatge adquirit, els drets adquirits, perquè està posant en dubte la pertinença d’aquests drets així com la seva importància. A més formula tot un seguit de propostes en un sentit que va en contra de la igualtat de tothom davant la llei. A més, també veiem que es posa en perill el sistema per la crisi financera i les mesures d’austeritat pertinents, perquè hi ha moltes persones i sectors que consideren els drets humans com un luxe. 

Tasca complicada per a la seva oficina.
A mi em correspon fer que els drets humans continuïn estant a l’agenda de tothom, a l’ordre del dia malgrat la dificultat de la crisi econòmica, malgrat la crisi dels refugiats... Cal mantenir-ho com a tema perquè realment és una cosa que hem d’estimar. És un dret adquirit. Als nostres països tenim una societat amb democràcia i amb drets humans, que són els valors sobre els quals es va fundar Europa, i penso que el que hem de fer és reformular el nostre compromís amb aquests valors perquè, de fet, fins ara hem tingut un dels sistemes més desenvolupats de tot el món en drets humans, i això és un tresor que s’ha de preservar. A més, si el sistema s’enfonsa tothom hi sortirà perdent, però els països petits més.