Diari digital d'Andorra Bondia
Núria Gras
Núria Gras

Núria Gras: “Un trasplantament val el mateix que un any de diàlisi. És un estalvi”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

Núria Gras, presidenta de l’acabada de crear Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra (Atida), parla de les dificultats amb què es troben les persones trasplantades. Remarca el problema social que suposa per a l’afectat haver-se de desplaçar a l’estranger per fer l’operació i les proves. També aposta perquè es puguin fer extraccions d’òrgans a Andorra ja que els trasplantats ho són gràcies a la solidaritat d’altres països.

¿Què va originar la creació de l’associació?
Ens vam ajuntar un grup de persones que vam veure que teníem el mateix problema. Totes o estàvem pendents d’un trasplantament o ens n’havíem fet un feia poc. Quan et passa això tothom té els mateixos neguits, les mateixes pors, les mateixes inquietuds, i ens vam adonar que només parlant i explicant-nos les nostres situacions personals no ens sentíem tan sols. Vam veure aleshores que no hi havia cap associació d’aquest tipus i vam creure que s’havia de fer perquè tenim una malaltia que avui té unes mancances que creiem que cal solucionar, i junts ho podem fer però per separat és impossible.

¿La vessant social seria un dels objectius de l’asso­ciació?
Sí. Nosaltres volem atendre, informar, escoltar i ajudar totes aquelles persones que estan pendents d’un trasplantament o han passat per un trasplantament. Volem fer tot el que estigui al nostre abast perquè puguin tenir un punt de referència on anar, que és l’associació. Pensi que vostè està bé i un dia es fa una analítica i el metge li diu que cal fer-li un trasplantament perquè li falla un òrgan, ¿on va? En aquell moment el món et cau a sobre. Et sents sol. El primer que penses és que s’ha acabat. Però agrupar-te amb gent que ha passat pel mateix que estàs passant t’ajuda. 

És important veure l’experiència d’altra gent.
Et permet relativitzar una mica les coses, veus que tens una malaltia però que té curació. Ho veus des d’una altra perspectiva. El primer que veus és que si ell s’ha curat també et pots curar tu. I que si t’han trasplantat i veig que estàs fenomenal també ho estaré jo. T’aconsellaran sobre les situacions que et trobaràs. Perquè quan et sents sol sents un neguit i no saps amb qui compartir-lo. La teva família també pateix. ¿Els dónes encara més preocupació? Necessites parlar amb algú que sap exactament què és el que sents perquè ell també ho ha sentit. Quan l’escoltes i veus una mica la solució, tires en­davant.

¿Amb quines mancances es troben les persones trasplantades?
Les mancances les trobem al principi i durant el trasplantament. Un exemple és quan arriba el moment del trasplantament. A Andorra no se’n fan i has d’anar a Espanya o a França. Durant la setmana que dura el trasplantament, en què estàs ingressat a l’UCI, si el trasplantament es fa d’un viu –d’un familiar que et dóna l’òrgan, per exemple un ronyó–, al cap de dos dies aquest familiar ja està però tu et quedes. ¿Què fa el familiar? ¿Puja a Andorra i et deixa allà sol? Perquè si no tens una casa a França o Espanya, ¿què fas? Si es trasplanta l’òrgan d’un cadàver passa el mateix. Perquè un malalt no baixa mai sol. ¿Què fem amb el familiar? Perquè aquestes despeses no les cobreix ningú. 

Caldria que hi hagués un suport en aquest sentit.
Sí. Aquí no es fan trasplantaments, t’obliguen a anar a fora. Sí que la CASS et cobreix el cent per cent de l’operació i ara, amb la modificació del decret, també cobreix el donant viu. Però la resta no. Perquè això és un problema social de què s’hauria de parlar. I la situació encara és més difícil si tens fills. Un altre dels aspectes fa referència a les proves de compatibilitat. Hi ha proves que és normal que les hagin de fer fora d’Andorra perquè potser aquí no hi ha la maquinària necessària, però n’hi ha d’altres que són una simple analítica.

Aquestes es podrien fer aquí.
Doncs seria molt bo. Perquè si vaig a fer-me una analítica a Barcelona perdo tot un dia. La CASS ha de pagar part del desplaçament, m’he de fer l’analítica allà, l’analítica d’allà no te la regalen i jo he perdut un dia de feina. Tot això suposa un cost a la CASS. En canvi si em puc fer l’analítica a Meritxell, vaig a les vuit del matí a l’hospital, em faig l’analítica i a dos quarts de nou ja sóc al meu lloc de treball. ¿Això no és més econòmic? Caldria que algunes proves –les que es puguin fer– es poguessin fer a Andorra. Seria més còmode per al malalt, la CASS podria estalviar diners i per a les empreses també seria un guany, perquè s’estalviarien absències laborals. No parlem de comprar una màquina per fer una exploració a una persona.

També defensen la necessitat d’afavorir la donació d’òrgans.
De moment no pots fer-te donant a Andorra. No hi ha reglamentació. Et mors a Meritxell i no et poden extreure òrgans perquè l’hospital no està preparat per fer-ho. Tampoc es poden passar òrgans per la frontera perquè no hi ha llei. En això ens hauríem de posar a remar tots en la mateixa direcció. Crec que tots en sortiríem beneficiats. Perquè actualment la meitat de trasplantaments que es fan de ronyó són de vius i en canvi estem llençant els òrgans de les persones que es moren a les escombraries. Em sembla que és una mica inadmissible. Totes les persones trasplantades d’Andorra ho han estat gràcies a la solidaritat de rebre un òrgan de Catalunya, Espanya o França. Per justícia, si algun dia poguéssim col·laborar en alguna cosa, ho podríem fer. No creiem que sigui tan difícil. 

¿Com hauria de funcionar?
A Catalunya hi ha quatre o cinc hospitals que són els grans trasplantadors i els altres hospitals el que fan és extreure els òrgans i enviar-los als grans. Nosaltres aspirem que Meritxell sigui un hospital extractor.

¿Què caldria perquè Meritxell pogués extreure òrgans?
Faltaria una reglamentació, perquè per passar els òrgans per la duana es necessita una llei, i un equip mèdic que vingués a extreure els òrgans i se’ls emportés. Perquè això és més econòmic que mantenir un equip extractor fix. Segurament nosaltres no farem cada dia una extracció. Però amb aquesta acció salves moltes vides.

¿És un cost assumible?
A l’Estat li surt més a compte trasplantar-te que tenir-te en diàlisi. Perquè un trasplantament val el mateix que un any de diàlisi. Imagini’s quina despesa suposa estar dos o tres anys amb diàlisi. Fas baixes, perquè no sé com pots anar a treballar si vas tres dies a la setmana quatre hores a l’hospital. Fas despesa de diàlisi, despesa social perquè no pots treballar, fas despeses de medicaments perquè no millores sinó que et mantenen a l’espera de la solució... A més et vas desgastant perquè pateixes. En canvi, amb un trasplantament al cap d’una setmana tornes a casa.  Econòmicament a l’Estat li interessa el trasplantament. Hi ha gent que fa dos, tres i quatre anys que està a l’espera d’un òrgan. 

¿Per assolir aquesta demanda preveuen impulsar alguna iniciativa?
Pensem començar al setembre o octubre una campanya de sensibilització a l’entorn de la donació adreçada a la població. La gent ha d’entendre que quan una persona es mor no hi ha més opcions. O llencem els òrgans o serveixen per a altres persones. No hi ha terme mitjà. O ho deixem córrer o fem l’acte de generositat més gran que podem fer. Perquè una persona pot donar vida a fins a set persones. Pots salvar molta gent.
La campanya la impulsarem per la Fira d’Andorra la Vella. Això ho farem juntament amb la tasca d’ajudar la gent que està passant per aquest tràngol. Tenim una pàgina web, 
Atida.ad, que a mitjans de setembre ja estarà operativa, i l’adreça info@atida.ad, perquè tothom que tingui un dubte o un problema es pugui posar en contacte amb nosaltres. 

Han comentat la voluntat de crear un cens de donants.
Tenim la idea de fer-lo. Seria un cens totalment voluntari i permetria canviar d’opinió en qualsevol moment. Una persona es pot fer donant avui però no vol dir que això vagi a missa, perquè pots donar-te de baixa en qualsevol moment. Seria un cens de persones disposades a donar un òrgan quan no hi siguin. Això facilitaria que les autoritats veiessin que la població està a favor d’això. 

¿Coneixen si la societat andorrana està sensibilitzada en la donació d’òrgans?
No hem fet cap enquesta, però cada vegada que Andorra ha fet una campanya de solidaritat es veu que el país és molt solidari. Andorra és un país que col·labora. Creiem que un gest solidari és una cosa a què la majoria de gent pot estar oberta. És important crear un clima favorable. No hi ha res que em faci sospitar que no hi ha aquest clima favorable. A tothom li pot passar que necessiti un trasplantament. Al final de tot el nostre destí és emmalaltir, però com més tard millor. 

També seria interessant que des de l’administració es fessin campanyes per afavorir la donació.
Farem tots els possibles perquè la gent es pugui fer donant, perquè l’hospital sigui extractor. Tots els nostres esforços aniran encaminats a assolir aquestes fites que són de justícia social. Com és de justícia social que a una persona que dóna un òrgan seu en vida la CASS l’hi cobreixi tot. Crec que no demanem tant perquè a la resta del món funciona més o menys així. 

¿Ja s’han trobat amb el Govern?
Sí. Hem mantingut algunes converses i per ara estem contents. Hem començat a parlar i les primeres vibracions són positives. De moment, cap porta tancada ni cap no rotund.

¿A banda de tot això, ja tenen planejades altres accions?
Farem uns tríptics. Creiem, però, que la fira pot ser la gran oportunitat per donar-nos a conèixer perquè explicarem a totes les persones que s’hi arribin i hi estiguin interessades què volem fer. I a partir d’aquí estem pensant a obrir, a partir de l’octubre, la nostra seu social, que tenim a La Llacuna, un parell de dies a la setmana a les tardes, perquè qui ho vulgui pugui venir a parlar amb nosaltres per comentar algun dubte o inquietud. 

¿Per ara, quanta gent forma l’associació?
La junta està formada per sis persones, però encara no hem fet una campanya de socis. Esperem a la fira per començar a captar-ne. Ara per ara només hem fet que tramitar papers.

entrevista Núria Gras
trasplnatats

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Tot es aixis. el pais s'ha de despertar vers aquet tema

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte