Diari digital d'Andorra Bondia

Pere Canturri: “Els barems que es fan servir per a les ajudes haurien de ser més amplis”


Escrit per: 
M.F.

El raonador del ciutadà, Pere Canturri, està a punt d’acabar el seu mandat i fa una valoració positiva del que ha estat l’experiència al capdavant de la institució. Destaca que ha estat satisfactori poder resoldre els problemes dels ciutadans i torna a lamentar la manca de facilitats per aconseguir algunes ajudes.

En la seva darrera compareixença davant la comissió legislativa d’Interior va manifestar les demandes que rep. ¿Quines són les més freqüents?
Els problemes continuen sent els mateixos d’any en any. N’hi ha de diferents seccions, però n’hi ha moltes que es repeteixen de manera constant, i una d’elles és per exemple l’habitatge. Per això, quan vaig presentar la memòria al Consell General vaig insistir en la indefinició que hi ha de vegades en tot allò referent a l’habitatge, especialment en les obligacions que tenen els propietaris de justificar les despeses als llogaters. De vegades les clàusules dels contractes no són del tot ajustades al que marca la llei, d’altres vegades la persona desconeix l’idioma o bé la manera de redactar un document d’aquest tipus i se li fa complicat interpretar el que està signant i després vénen els problemes.
També vaig manifestar la qüestió de les col·lectivitats de propietaris, que han de prendre decisions sobre despeses, obres... que afecten tota la comunitat. Sovint és difícil que la persona pugui reflectir el que a ella li importa, i moltes vegades la majoria fins i tot no van a la reunió però deleguen el seu vot a les immobiliàries i al final són les que tenen la majoria per decidir el que cal fer, i això no sempre és el que el propietari necessita. Per això vaig plantejar un model oficial de contracte que reflectís exactament el que recull la llei i, evidentment, que s’hi pogués afegir el que les dues parts creguessin necessari, però que ja fos fora de la relació del contracte i que quedés ben reflectit.
Per exemple, hi ha el problema del dipòsit per entrar a un pis. Es diu que qui lloga l’ha de deixar en les mateixes condicions en què l’ha trobat, i això crea moltes vegades moltíssims problemes i de vegades qualsevol cosa que el llogater creu que no està bé dificulta el retorn del dipòsit. És evident que sovint costa que hi hagi una entesa, i per tant aquestes qüestions haurien de quedar molt clares.

¿N’hi hauria prou, doncs, amb un contracte marc?
Sí, de fet la llei ja ho preveu, tot això, però és molt feixuga, és un text molt extens i si una persona l’ha de buscar i llegir se li pot fer complicat, i per això també seria interessant que es fes un resum per a cadascun dels apartats, per exemple dels pisos, i que ja es preveissin les clàusules que marca la llei, de manera molt més senzilla i entenedora.

Una altra qüestió que vostè ha plantejat són les ajudes socials…
Sí, de vegades els barems que es fan servir per donar les ajudes socials haurien de ser una mica més amplis, perquè hi pogués entrar més gent, ja que avui en dia hi ha gent que té moltes dificultats per arribar a finals de mes, com ara les famílies monoparentals.
He insistit en els informes perquè es dóna moltes vegades que quan es queda, per exemple, una dona sola amb fills a càrrec, si se’n va a viure a casa dels seus pares llavors en els barems se suma el que cobren els progenitors i moltes vegades això fa que aquesta dona no pugui tenir una ajuda, quan no és evident que s’hagués de sumar el que tenen els pares amb el que guanya ella; s’hauria de computar com dues economies diferents, a banda que puguin compartir despeses de lloguer...

Un altre dels problemes que vostè va palesar són tots els tràmits que les persones grans han de fer per poder rebre ajudes a la pensió...
Quan es tracta d’ajudes a la gent gran o a persones amb un nivell cultural baix, se’ls demana una certa quantitat de papers, i això ja els suposa, d’entrada, una barrera. Si, a més, cal que ho justifiquin amb uns extractes bancaris, documentació dels comuns, del lloguer... tot això fa que la persona gran s’hagi de desplaçar i moltes vegades amb tota aquesta paperassa es troba amb veritables dificultats.
Per tant, s’hauria de simplificar perquè moltes vegades aquestes persones han de recórrer a un familiar, a un amic o, en darrer terme, a una gestoria, la qual cosa els suposa una despesa. Per tant, com més simple sigui, com menys burocràcia hi hagi, millor.

En canvi, una de les dades que ha destacat és que cada vegada hi ha menys queixes relacionades amb el tracte dels funcionaris envers els ciutadans...
Jo crec que el funcionariat avui en dia té una atenció molt correcta envers la gent, cosa que s’ha millorat molt darrerament. Fins i tot les respostes que donen són més explícites i la gent entén més el que se li explica. En això segur que hi ha influït el fet de que hi hagi la finestreta única, ja que la gent sap on ha d’anar, qui l’atén, i també hi han tingut un impacte les oficines d’atenció ciutadana dels comuns, que donen una atenció de proximitat.
Si un té un problema amb el Comú i va directament a plantejar aquest problema a l’oficina que depèn de la mateixa corporació, és més fàcil que l’hi solucionin que no que hagi de venir a la institució del Raonador del Ciutadà o que hagi d’anar fent demandes i tràmits a diferents llocs. Jo crec que tot això és bo per al ciutadà, que tingui el màxim d’atenció, una resposta al màxim de ràpida.

Si aquest és un dels problemes que en els anys que fa que és raonador del ciutadà s’ha millorat, ¿quins són, en canvi, els que continuen sent crònics?
Hi ha, per exemple, els problemes que afecten la Seguretat Social. Són qüestions realment difícils perquè la Seguretat Social el que fa, com a entitat que és, i és lògic, és aplicar els articles de la llei i ens quedem aquí. Quan un no hi està d’acord pot recórrer al consell d’administració, però rarament aquest dirà quelcom diferent del que ja s’havia dit. I com a darrera possibilitat, a la persona se li explica que si no hi està d’acord pot anar a la justícia. I a la gent, quan se li diu que pot recórrer a la justícia, normalment ja ho deixa estar, tant pel que fa a les qüestions de la Seguretat Social com a altres aspectes, perquè representa que s’ha de buscar un advocat i iniciar uns tràmits, i la persona pensa que potser anirà a perdre més que el que hi ha de guanyar.
Una altra qüestió que és reiterativa en les reunions de la gent gran és que costa molt avui en dia arribar a finals de mes amb les pensions actuals. I aquestes persones demanen recurrentment a veure si aquestes pensions poden ser més elevades. La vida cada dia és més cara, els lloguers són elevats i moltes persones fins i tot tenen dificultats per quedar-se a Andorra.
Per tant, hi ha famílies que han hagut de marxar del país, ja que potser al poble tenen més facilitats i se’ls fa més fàcil viure allà. Això, però, té la dificultat que potser aquestes persones sí que milloren la seva qualitat de vida, però moltes vegades la seva família, els fills, es queden a Andorra, i això provoca que la gent gran hagi de marxar sola i els fills es quedin aquí, i es dóna un trencament familiar.

¿Així doncs, amb la crisi vostè ha notat un increment de la gent que li ve a exposar els seus problemes?
Sí, la veritat. Cal recordar, però, que el Raonador del Ciutadà ha d’atendre sobretot les queixes de cara a l’administració, tot i que la llei diu que rebrà tothom per intentar orientar. Això fa que moltes vegades les reclamacions que rebi no estiguin relacionades amb l’administració, sinó que és gent que ve a exposar-te els seus problemes. Crec que és important que algú els escolti, perquè moltes vegades només escoltant-los els soluciones la meitat del problema. Aquesta gent t’exposa els problemes i t’adones de l’impacte de la crisi.
El que cal destacar és que les queixes a la institució no han augmentat, al contrari, ara estem en una mitjana una mica més baixa que l’any passat, però això potser s’està donat per l’existència de les oficines d’atenció ciutadana.

Precisament, en la seva memòria manifestava que les ONG alertaven de l’increment de la pobresa...
I nosaltres ho constatem i per això insistim que les ajudes siguin àmplies. Que no siguin només per resoldre el problema d’una persona amb veritable necessitat. Cal tenir en compte que la gent gran, per exemple, que ha treballat i ha viscut tota la vida al país, no només necessita menjar i vestir-se, ha de tenir alguna cosa més per poder-se permetre una millor qualitat de vida... petites coses que van més enllà de la senzilla raó d’arribar a finals de mes.

Abans deia que moltes de les queixes que rep estan relacionades amb l’habitatge o altres aspectes entre particulars. ¿Com valora el fet que l’ACU pugui finalment desaparèixer?
Moltes vegades nosaltres derivem gent a l’ACU, perquè els problemes que es puguin donar entre particulars no són la nostra funció. Per això crec que és important que hi hagi una entitat que pugui fer aquesta feina, que el Raonador no pot fer, de ser mitjancer entre particulars. I de fet, tal com he destacat, nosaltres hi derivàvem moltes reclamacions, a l’Associació de Consumidors. Ara, si no hi ha l’ACU, les haurem d’enviar directament al ministeri...

Ara, a finals d’any, acaba el mandat. ¿Quin balanç en fa, d’aquests anys al capdavant de la institució?
Jo havia estat lligat al món de la cultura, el patrimoni artístic... i quan m’ho van proposar era una cosa totalment diferent i en un primer moment m’ho vaig pensar molt. Però el fet d’haver format part de l’administració comunal, és a dir, la meva trajectòria professional, em creava un coneixement de tota l’administració i creia que l’ajuda que podia donar al ciutadà podia ser immediata. Això em va fer pensar que potser podia aportar alguna ajuda a la gent que ho necessitava. He de dir que m’he sentit molt satisfet, quan ajudes la gent a resoldre els seus problemes és una satisfacció immensa. No cal que després t’ho agraeixin, al contrari.
Hi ha una altra qüestió que jo crec que m’ha ajudat a comprendre una mica la vida, i són les reunions que he tingut al llarg d’aquest temps amb els presoners al Centre Penitenciari. Tots sabem que hi ha una presó, però de vegades ho oblidem, pensem: mira ha fet una malifeta i l’han tancat a la presó, però no hem d’oblidar que tenen una dignitat, per la qual cal vetllar. Moltes vegades, a més, els problemes es traslladen a la família i també cal tenir en compte totes les dificultats que es troben un cop surten de la presó, ja que una persona que en surti i vagi a demanar feina ho tindrà difícil.
Hem atès moltes demandes, algunes perquè els sembla que l’advocat no els atén com hauria, que la justícia s’allarga... i de vegades hi ha problemes també molt importants, i per això ara he demanat que les visites s’allarguin dissabte i diumenge, perquè, per exemple, puguin rebre la visita dels fills... A vegades cal tenir en compte que els horaris, els desplaçaments... dificulten que puguin tenir visites durant la setmana. Cal, a més, que aquests menors puguin veure els seus pares de la manera més normal i distesa possible i hi puguin estar el temps suficient.

En general, ¿creu que s’ha avançat en més coses que no pas s’ha retrocedit?
Jo crec que sí, que s’ha avançat. A més, vull destacar un aspecte important i de què de vegades no es parla, que són les relacions amb l’exterior, les reunions que hem tingut amb el defensor d’Espanya, amb el de França, amb el síndic de greuges... amb els quals de vegades fins i tot es tracta de trobar solucions que afecten un altre país i els les trametem perquè ho puguin atendre i solucionar.
També cal tenir en compte les assistències que hem fet a les reunions internacionals. Una de les coses que són importants és que Andorra va ser escollida com a representant del consell de recepció dels mediadors de la francofonia, i per tant, d’aquesta manera el país és el que representa Europa en aquesta organització  i amb les demandes noves ha de vetllar per si es compleixen els requisits per entrar a formar-ne part.

 

“Voldria que els joves vinguessin a plantejar-nos qualsevol problema que puguin tenir”
Un dels canvis importants que s’han fet darrerament és la modificació de la llei perquè el raonador pugui rebre menors a partir de 12 anys que vinguin sols. ¿Què suposarà?
Bé, encara no en tenim l’experiència perquè tot just s’acaba d’aprovar. Cal destacar que avui en dia tots els raonadors d’arreu fan aquestes funcions. De fet, ja la teníem però sempre venien acompanyats dels pares i ara, en canvi, a partir dels 12 poden venir sols. Jo crec que ara això s’ha d’explicar, se n’ha de fer una difusió, i això vol dir que haurem d’anar a les escoles a exposar-ho als joves perquè sàpiguen que tenen aquest mitjà al seu abast. Fins que no es faci aquesta campanya informativa, no veurem encara fins a quin punt haurem d’atendre molts menors. Jo voldria que els joves vinguessin a plantejar-nos qualsevol problema que puguin tenir, perquè els atendrem amb molt de gust.

Precisament, una persona de l’entitat ha rebut una formació específica per poder atendre aquests menors...
Sí, precisament en vista de la possibilitat que es canviés la llei, la secretària general va fer uns cursos especialitzats per poder atendre millor aquests joves. La meva formació inicial era de mestre, i per tant el meu contacte amb la joventut havia estat constant... Per tant jo crec que podem atendre perfectament aquests joves que puguin necessitar la intervenció del raonador del ciutadà.

¿Fins ara era gaire freqüent que vinguessin els joves? ¿I quins problemes li plantejaven?
Sempre havíem tingut algunes demandes i generalment estaven relacionades amb problemes a l’escola. És a dir, que l’educació era el que centrava més aquestes queixes fins ara. Però, com que venien amb la família, no era tan sols el problema de l’infant sinó de la família i no era ell, individualment, qui podia venir i dir: em passa això...

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte