Diari digital d'Andorra Bondia
El cap de l’Oficina de cooperació policial internacional i de la Interpol Andorra, Robert Guirao.
El cap de l’Oficina de cooperació policial internacional i de la Interpol Andorra, Robert Guirao.

Robert Guirao: “Estem aportant idees a la Interpol que estan utilitzant la resta de països”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El cap de l’Oficina de cooperació policial internacional i de la Interpol Andorra, Robert Guirao, defensa les aportacions del Principat al si de l’organització i recorda que a la Interpol “un país és un vot”, de manera que “Andorra té el mateix poder que els Estats Units, el Japó o Rússia”. Guirao, que considera que falten més mitjans, explica el profit que treu el país de ser membre d’una organització com la Interpol.

Com encaixa l’Oficina de cooperació internacional i de la Interpol dins l’estructura de la policia?   
Anteriorment ens dèiem Grup de cooperació internacional i estàvem dins de l’àrea de policia judicial i d’investigació criminal. Amb les modificacions fetes el 2018, i seguint les recomanacions de la Secretaria general de la Interpol que volia que fóssim el més a prop possible del ministre d’Interior, estem integrats dins la direcció de la policia. D’aquesta manera som també representatius del cos a través de la direcció, i per això les cooperacions es fan més amenes i més fàcils entre els nostres homòlegs, que són els oficials d’enllaç de les ambaixades. A part, quan assistim a les reunions a l’estranger ho fem en representació de la direcció de la policia i també del Govern d’Andorra. 

A part del cap de l’Oficina, és membre del comitè europeu de la Interpol.
Sí, i com a membre del comitè europeu de la Interpol represento Andorra. Sota la meva tutela tinc altres països, com Malta, Portugal, San Marino, Espanya i el Vaticà. Dins el comitè som deu persones i som els que dirigim l’acció de la Interpol dins la zona d’Europa. Ens reunim quatre cops l’any, tres per preparar l’assemblea regional europea que és el quart cop. I en aquesta hi ha una sèrie de discussions i propostes de resolució que seran estudiades pels països d’Europa. De la mateixa manera funcionen les altres regions de la Interpol. Un cop l’any té lloc l’assemblea general on ens reunim tots els països membres de la Interpol i totes les resolucions tractades en les assemblees regionals es voten allí, i són les que s’han d’aplicar. 

Com arriba un policia d’Andorra al comitè europeu de la Interpol?
Des de la Secretaria general de la Interpol em van contactar i van creure que seria important la meva participació dins el comitè europeu, perquè Andorra no n’havia estat mai membre i també per repartir una mica les representacions, ja que fins aleshores els membres del comitè europeu eren persones que formàvem part de països membres de la UE. Volien algú neutral i suposo que van veure en mi el domini de diferents llengües i que podia representar països que no formaven part de la UE. 

Què ha aportat Andorra a la Interpol?
El fet de ser una Oficina Central Nacional (OCN) petita permet que les adaptacions es puguin fer ràpidament. En principi, quan Andorra va entrar a formar part, els intercanvis d’informació entre les OCN es feien a través d’un telefax i els de fotografies i dactilars de delinqüents per correu postal. Hi havia un projecte, en el qual nosaltres també vam treballar-hi, per intercanviar les informacions a través d’un correu electrònic seguritzat. Andorra va ser dels pioners a fer les proves amb la Secretaria general de Lió per enviar fotografies i dactilars escanejades. Amb el temps totes les OCN del món es van afegir al carro. Amb el pas del temps, amb col·laboració amb empreses privades, es van crear nous formats per digitalitzar les empremtes dels detinguts. 

Creu que la gent coneix la tasca de la Interpol o en té una visió equivocada?
Crec que majoritàriament es té una visió equivocada del que és l’organització. I dic organització perquè la Interpol ho és. Una organització de policia internacional integrada per països, amb una seu central a Lió i una segona a Singapur que s’encarrega també de tots els tipus de delicte però a dins de la xarxa. A més, té una escola de formació per a funcionaris de la Interpol. La gran majoria d’aquests són policies d’arreu del món que han estat posats a disposició de la secretaria general, però és el país que paga a aquest funcionari. La Interpol són tots els països membres, actualment 194, i cada país compta amb una OCN. La Interpol no és una agència de policia, molta gent pot creure això i dir, “no ho passem a la Interpol per això o allò altre”, però és que nosaltres som la Interpol. No és que estem donant informació a la Interpol, nosaltres som la Interpol, i el que fem és demanar a una altra Interpol si té informació d’un o altre delinqüent. L’Europol sí que és una agència de policia actualment, tenen informació, es regeixen a través de la llei europea de protecció de dades, tenen un sistema molt diferent de funcionar.  

Així l’OCN d’Andorra vindria a ser com una ambaixada?
Sí, som una ambaixada del que és la Interpol. Quan hi va haver l’extradició del ciutadà ucraïnès, algú podia dir que han vingut els de la Interpol a buscar-lo, però de fet la Interpol ja està a Andorra, i va ser aquesta el que el va lliurar a la Interpol d’Ucraïna. Per fer un lliurament d’aquesta mena, si s’utilitza la Interpol és perquè aquesta ja té les bases legals per poder-ho fer i perquè els intercanvis d’informació són més ràpids, queda un rastre, són digitalitzats i encriptats. Per aquesta raó, per aquesta interconnexió entre tots els països, Nacions Unides sempre recomana que tot intercanvi d’informació, per exemple de terroristes, s’ha de passar a través de la Interpol perquè és l’única xarxa mundial que existeix encriptada per intercanviar informació sensible. 

A nivell de la Interpol, no deu haver-hi les reticències que a vegades hi ha entre cossos policials a l’hora d’intercanviar informació.
La idea és que la informació pugui fluir entre tots els cossos policials que vagin alimentant la seva oficina nacional. Cada país té la seva pròpia normativa i va evolucionant al seu ritme. La Interpol a Espanya forma part del cos nacional de policia i per tant, sí que pot donar-se que la guàrdia civil o els mossos d’esquadra tinguin informació i no la passin a través de la Interpol, però això ja és una qüestió entre cossos. Tot i que la idea és que aquests cossos comparteixin informació, ja vam veure el que va passar l’11 de setembre, que es tractava d’un problema d’intercanvi d’informació dels Estats Units, que així ho va reconèixer. De la mateixa manera, els atemptats a París van posar de manifest que grups operatius antiterroristes de França i de Bèlgica no van intercanviar informacions. Per això hi ha les recomanacions a nivell polític, que arriben al consell de seguretat de les Nacions Unides, que diuen que davant d’informació sensible s’utilitzi la cooperació a través dels seus cossos nacionals i a nivell internacional, a través de la Interpol. De fet la Interpol té la base de dades de terroristes més gran del món. Tenim més de 40.000 perfils, més de 40.000 persones assenyalades susceptibles d’activitats terroristes. 

Quines són les prioritats de la Interpol? 
Hi ha tres eixos prioritaris dins el projecte actual que va votar la Interpol. Són la lluita contra el terrorisme, la cibercriminalitat, que està amb creixement exponencial, i la delinqüència organitzada, que és transnacional. I molt sovint els tres van lligats, ja que els terroristes estan organitzats i utilitzen la xarxa. 

I com es treballa en aquests eixos?
El pressupost de la Interpol és d’entre 115 i 120 milions d’euros. Gran part és aportat pels països membres a través d’una quota, que es calcula a través del PIB dels països. Nosaltres tenim una quota de les baixes, menys de 20.000 euros anuals. El pressupost serveix per finançar projectes. En el cas del terrorisme hi ha un projecte que va per regions. En el cas del projecte europeu s’utilitza per a diferents coses. Es van adonar que molta informació sobre terroristes la tenien els militars, però no la policia. En una zona de conflicte, un militar podria disposar de molta informació que no arribava a la policia. Així que dins la lluita contra el terrorisme s’ha creat un projecte consistent en uns acords entre estats per intercanviar informació militar i transformar-la en informació policial i introduir-la a la base de dades de la Interpol. També ens vam adonar que molts terroristes no eren identificables, que només teníem la seva cara o les seves empremtes. Per això hi ha un altre projecte per disposar d’identificació facial. Són alguns exemples, però n’hi ha més.  

En quins altres àmbits es treballa?
Dins de cada àrea  hi ha una sèrie de projectes especials. Els citats, la recerca de fugitius que ve fent la Interpol des de la seva creació, un centre de coordinació que és a Lió, després una escola de policia per internet i presencial a Singapur. També fan formacions a diferents països. Així, en una formació de lluita contra la droga feta a Madrid vam enviar els del grup d’estupefaents. La Interpol també nodreix la policia d’especialistes i quan els forma ja ho fa per utilitzar les noves eines. 

També hi ha un vessant d’innovació.  
Sí, per exemple el tema dels drons i com s’han d’utilitzar. La policia de Dubai treballa molt en innovació i han creat uns robots que posen a les escoles perquè s’han adonat que la presència policial pot ser violenta per a un nen, en canvi un robot que parla la seva llengua i interactua amb ells i els explica el problema de les drogues, per a ells és millor.

I quin paper juga Andorra?
Andorra ha pogut participar d’aquesta oficina d’innovació. Ens trobàvem amb un handicap molt gran, que totes les comunicacions que ens arriben, cap era en català. La Interpol té quatre llengües oficials: l’anglès, el francès, l’espanyol i l’àrab, i estem treballant en tres d’aquestes quatre llengües. Les grans OCN tenen pressupost i es poden permetre traductors oficials, nosaltres no. Evidentment no podem utilitzar els traductors públics, i els que pots comprar no fan molt bones traduccions, no estan especialitzats en llenguatge policial, la proposta d’Andorra va ser crear un sistema de traducció dins el propi sistema de la Interpol, la nostra missatgera, i això es va considerar bona idea, es va tirar endavant el projecte, nosaltres hi vam participar com a pioners en el projecte i de fet, actualment s’està utilitzant. A més el traductor està proveït d’intel·ligència artificial i ell mateix es va nodrint i adquirint el llenguatge especialitzat.

Així, i tot i que ‘a priori’ podria semblar el contrari, Andorra aporta més que no rep de la Interpol? 
Sí, però també en podem treure un gran profit. A Andorra som petits, però estem aportant unes idees molt concretes que s’estan desenvolupant i utilitzant a la resta de països. Som un país membre com qualsevol. A la Interpol és un país un vot, i Andorra té el mateix poder que els Estats Units, el Japó o Rússia. Però a part d’això, el fet d’estar dins el comitè europeu ens permet aportar noves idees, que si són bones acaben sent d’aplicació, com aquest sistema de traduccions que ja està funcionant en deu llengües diferents.  

Fan falta més mitjans humans a l’ONC d’Andorra pel volum de feina? 
Sí, seria necessari. Si dins l’evolució projectada de la cooperació internacional d’Andorra i si finalment se signa un acord per formar part de l’Europol serà necessari. La Interpol i l’Europol van lligades perquè no hi hagi duplicitat, i el que caldria és crear, com existeix a altres països, una unitat de cooperació internacional que ho englobés tot. Més feina, implica més personal. I com és un lloc molt tècnic es necessita sang nova amb coneixement de llengües i que puguin agafar algun dia el relleu. Ni jo ni el meu equip som imprescindibles, i qualsevol dia ens poden canviar de lloc o podem marxar.

Què és el que més demana Andorra a la Interpol? 
Per què li traiem un gran profit a la Interpol? Molt fàcil, de tots els delinqüents detinguts a Andorra sempre demanem una confirmació d’identitat i els antecedents. Per exemple, si detenim algú en un robatori, a part de la identitat, també ens aporten informació sobre si el detingut forma part d’algun grup que estigui actuant a diferents països. Així podem saber si ha estat detingut i en companyia de quines persones, amb quins vehicles es desplacen i amb aquesta informació podem fer una altra investigació i podem detectar si alguna d’aquestes altres persones ha estat allotjada en algun hotel o si aquell vehicle també ha circulat pel país. Ampliem la nostra investigació i pot donar un resultat positiu. Això a nivell d’investigació, però també a nivell de fugitius, per si algun ve a refugiar-se a Andorra. També ens hem adonat que moltes persones canvien d’identitat a cada país on van, i formar part de la Interpol és important per poder identificar realment aquella persona i tenir el seu historial delictiu i saber el seu modus operandi.

També per recercar gent.
Ens ha passat tenir alguna persona que ha delinquit aquí però que ha fugit del país, anys enrere es feia una ordre internacional i s’esperava que tornés aquella persona, i clar, al damnificat no se li podia donar una solució. Per exemple, en casos de delictes econòmics, sexuals i altres, els jutges andorrans estan emetent ordres de detenció internacional que nosaltres passem a nivell de la Interpol, creem aquestes fitxes vermelles i quan aquella persona es detecta a un altre país si es dona validesa a l’ordre internacional, se’l deté i després l’anem a buscar.  

Quantes fitxes vermelles té Andorra?
Més d’una desena i per diferents delictes. Quan s’ha detingut el fugitiu, fer-lo portar fins aquí ja és un acord entre governs. Quan parlem d’extradicions treballem colze a colze amb l’àrea de cooperació internacional del ministeri d’Interior, que són els nostres homòlegs a nivell polític. El batlle emet l’ordre, aquesta oficina ens la passa a nosaltres i l’enviem. Quan aquella persona està detinguda a tal país, o els arriba a ells per la via diplomàtica o a nosaltres. Si s’agafa un fugitiu que busquem fora d’Andorra normalment hi ha uns terminis per anar-lo a buscar. Depèn dels acords del Govern amb els altres governs. Algun cop ens hem desplaçat nosaltres, recordo un desplaçament a Atenes, i fins i tot algun país s’ha ofert a portar-lo fins aquí.

També s’encarreguen del tema de les obres d’art.
Sí, de les robades ja siguin d’artistes reconeguts o de patrimoni nacional. La Interpol disposa d’una base de dades d’obres d’art robades. Com a anècdota, una vegada van robar una còpia de la verge de Meritxell i la vam introduir, també en una ocasió van robar un Dalí, a un particular, i encara està la fitxa vigent. La Interpol ofereix a tots els especialistes en obres d’art i comerciants i col·leccionistes accedir a aquestes bases. Únicament s’han de posar en contacte amb nosaltres i els hem de donar un enllaç amb la Interpol que els ha de facilitar l’accés a aquestes bases i poder veure si alguna obra ha estat robada o no.

Robert Guirao: “Estem aportant idees a la Interpol que estan utilitzant la resta de països”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte