Rosa Castellón: “Caldrà revisar l’aportació del Govern perquè amb l’IPC no n’hi ha prou”

La secretària del patronat de la Fundació Privada Tutelar, Rosa Castellón, destaca l’augment dels usuaris des de la creació de la institució, que a l’octubre farà deu anys. Indica que això requereix més mitjans i que també caldrà buscar més recursos a la societat civil per garantir un servei de qualitat. Per aquest motiu s’està en fase de revisió del conveni amb el Govern, que ha de preveure una aportació a l’alça.

La Fundació Privada Tutelar celebra deu anys. Quina ha estat la seva evolució?

Aquest any, a l’octubre, farem el desè aniversari. És una etapa important per a nosaltres. Si no hi ha cap canvi, el 3 d’octubre hi haurà la presentació de la Memòria i dels actes commemoratius del desè aniversari i podrem explicar aquest creixement que ha tingut la institució.

Quin ha estat aquest in­crement?
És fruit del canvi que viu la societat. Cada cop les famílies tenim menys recursos per ocupar-nos de les persones que necessiten un acompanyament. La fundació va començar a funcionar amb quatre persones el 2007 i el 2016 es va tancar amb 31. Quant al 2017, l’acabarem amb gairebé 40 persones. Totes aquestes persones són tutelades, ja sigui amb un acompanyament en tots els àmbits de la seva vida, és a dir econòmic, personal, social i psicosocial, ja sigui en un àmbit més reforçat, que seria l’econòmic i alguns aspectes de la seva vida, que seria el que es diu curatela. És a dir que, d’acord amb el Conveni dels Drets de les Persones amb Discapacitat, haurem d’acompanyar aquestes persones en els àmbits que la sentència estableixi.

Aquest increment ha avançat de forma gradual?
Aquest increment de 4 a 40 és un increment exponencial. Estem parlant d’un període de deu anys, però és cert que l’augment ve de dos anys enrere. Suposo que això ha estat arran dels canvis estructurals de què parlàvem quan vam iniciar el projecte, que es comencen a accentuar més, tal com passa a les societats veïnes.

A banda dels usuaris, la fundació també fa una tasca d’assessorament. Han crescut els assessoraments?
Quan parlem d’aquestes 40 persones és que hi ha una resolució judicial que ens n’atorga la tutela o curatela. A banda hi ha altres activitats que fa la fundació, que és l’assessorament i acompanyament d’altres persones que estan en procediment de pretutela, és a dir el període que està entre que les famílies o l’administració insten el procediment d’incapacitació. És el període previ de la declaració, o no, de la situació d’acompanyament de la persona. El creixement d’assessoraments també ha estat força important. El 2016 vam fer 141 assessoraments, mentre que el 2015, 135. 

De cara al 2017 també es preveu un increment?
També es preveu algun increment, sí.

Hi ha, doncs, una tendència generalitzada a l’alça.
Sí. També és cert que els serveis socials s’han anat ampliant, hi ha un desenvolupament reglamentari i una aplicació important, i això comporta que la gent pugui conèixer cada vegades més els recursos i accedir-hi. 

Aquest augment de l’activitat deu requerir un increment de la dotació pressupostària.
El 2016 ha format part del patronat l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) i la part que abans finançava BPA ha estat assumida per l’ABA. Es tracta d’un import fix pactat per cinc anys. A banda, el Govern i els comuns col·laboren amb un percentatge segons el nombre de tuteles i curateles d’acord amb uns convenis que hi ha amb l’administració central i amb els comuns.

No han variat, aquests percentatges que s’atorguen per usuari?
És cert que aquests percentatges els haurem de revisar perquè de vegades amb l’IPC no n’hi ha prou. Si vols donar un servei de qualitat, cal destinar-hi recursos i aquests recursos s’han de pagar. Per això ara estem en fase de revisió del conveni amb el Govern, i en un futur ho analitzarem amb els comuns. I ja veurem com queda.

De quant hauria de ser l’increment de l’aportació del Govern?
Encara no se n’ha parlat. Ara s’establirà una comissió per valorar els barems, perquè es  ponderarà en virtut de les necessitats de la persona. En una tutela els recursos humans que fan falta no són tants com quan tens una curatela. Dependrà de cada situació, però el que és clar és que l’haurem de revisar.

Quan es tancarà aquesta revisió?
Durant el 2017.

Els comuns havien comentat que d’aquesta despesa se n’hauria de fer càrrec el Govern. No hi ha hagut cap canvi, però.
Exactament. El conveni continua vigent i els comuns hi continuen col·laborant. Quan arribi el moment suposo que es posarà a sobre de la taula i ells faran les reflexions que corresponguin.

Quan cal revisar el conveni amb els comuns?
Crec que finalitza el 2019, al mateix moment que el conveni amb el Govern. De moment hi ha tranquil·litat total en aquesta matèria. També cal dir que treballem perquè la societat civil col·labori en el projecte, ja sigui amb aportacions materials o també amb el voluntariat, una via molt important.

Hem parlat de recursos econòmics, però aquesta evolució d’usuaris també deu haver comportat un increment dels treballadors de la fundació.
Hem hagut d’incrementar el nombre de persones. Es va iniciar amb la gerent de la fundació i una persona que venia a mitja jornada. Ara l’equip de la fundació compta amb un responsable d’administració, una persona que li dona suport en l’administració, una treballadora social i dos psicòlegs. És clar que si l’augment és aquest necessitarem més personal.

Ja hem comentat que BPA aportava un terç del pressupost de la fundació. Quin impacte va tenir la crisi de la BPA en el dia a dia?
Les persones que s’atenen no van notar res, perquè és un problema econòmic, i en el moment que va succeir el fet el patronat d’honor va fer una aportació extraordinària. En aquest sentit cal dir que els coprínceps van manifestar en aquell moment la seva màxima expressió que ajudarien en el que fes falta en el projecte i així va ser, amb una aportació extraordinària dels dos coprínceps. A més, BPA va acabar pagant tot l’exercici 2015 i després l’ABA va iniciar el 2016 el compliment de les obligacions.

És necessari diversificar més les fonts de finançament de la fundació?
En això treballem. Les institucions públiques estan totes representades al patronat i fan aportacions econòmiques, i ara del que es tracta és de buscar recursos en la societat civil per millorar. Les administracions garanteixen les necessitats bàsiques de les persones però si volem donar un plus de millora, com oci o complementar altres drets que diu la convenció i la mateixa llei, hem de buscar altres recursos. Crec que a la societat civil hi ha altres entitats que poden fer aportacions. Ara estem en la recerca.

A banda de l’exercici de la tutela, la fundació també ha impulsat diferents programes. Un és la prova pilot per garantir el lleure als adults.
Vam tenir un romanent del projecte Vida independent i vam posar en marxa el projecte Integra adults, destinat a l’oci. La prova pilot es va iniciar el març del 2017 i s’acabarà al desembre. A partir d’aquí, el Govern ho assumirà o ho deixarà en mans de la fundació. Ara atenem disset usuaris, no només gent que està a la fundació, i la finalitat és que aquestes persones puguin organitzar el seu lleure en llocs normalitzats i que amb l’ajuda de tècnics puguin preparar el cap de setmana, el temps lliure o les seves vacances.

Per què és important aquest programa?
De vegades, la pròpia dificultat ja ve de la capacitat d’organitzar-se. Necessites un complement per organitzar-te i fer que tot això es pugui realitzar en els llocs normalitzats.

També s’ha impulsat una prova pilot del programa per a inclusió de joves.
Aquest neix fruit d’una donació que va rebre la fundació i el patronat va acordar fer un programa pilot destinat a nois i noies, d’entre 16 i 25 anys, amb un alt grau de discapacitat. Ara es treballa en l’elaboració de la programació. Hi participen el Govern, la fundació i l’escola Meritxell. La prova pilot només inclourà cinc persones, que provindran de les escoles i de l’escola Meritxell.

El programa va destinat a persones amb característiques molt similars perquè el treball sigui més efectiu. La ràtio serà quasi d’un a un. La previsió és que es tingui acabada la definició del programa cap a finals d’octubre. També caldrà adaptar un local i es preveu que a finals d’any es pugui posar en funcionament. Té una durada d’un any. Després es valorarà qui ho assumeix. 

El que no s’ha acabat impulsant és el programa per compartir habitatge en la vellesa.
S’ha deixat aparcat. S’ha optat per altres programes. Ara, des del Govern es desenvolupen altres maneres d’intervenir sense que et facin fora de casa teva i deixar l’estadi residencial per a situacions més extremes. Per mi, i això és una reflexió personal, el que cal és buscar canvis de model. 

“A banda de l’ajuda d’acompanyament, el voluntariat forma part de la integració”

Quina és la situació econòmica dels tutelats? Cal més recursos?

Sí. Per això treballem en la revisió del conveni que tenim amb el Govern, i amb els comuns quan arribi el moment. Amb l’executiu, la voluntat ja està expressada i el Govern hi està obert. S’està treballant en una revisió del conveni, dels paràmetres, perquè els tutelats se’t van fent grans i sota el mateix paraigua de tutela i curatela van tenint altres necessitats. 

La franja d’edat dels tutelats és més aviat elevada o estem parlant de gent jove?
Aquest últim any comencem a tenir població més jove, d’uns 25 anys, que no teníem. La franja va des dels 25 anys fins a una persona que en té 94, que està molt ben cuidada i que resideix al seu domicili. Estimo que estaríem parlant d’un 60% de persones joves i la resta seria població gran. 

Podem dir que la Fundació Privada Tutelar ja és prou coneguda entre la població?
Des de l’inici, des del patronat i la gerència s’ha fet un esforç molt important per donar a conèixer el projecte. El que és cert és que després el projecte s’ha d’explicar en l’àmbit privat. Cal explicar a les famílies que hi ha un recurs d’aquest tipus per si es troben amb la necessitat, i per això hi ha els assessoraments. El que la gent ha de conèixer és que el recurs existeix, perquè la resta ja toca explicar-ho en privat. El més important és que la gent ja comença a estar-ne assabentada i que les institucions, que són les que han d’acabar decidint qui pot fer de tutor o curador, que és l’administració de justícia, saben que poden comptar amb el recurs i que el recurs respon. 

Abans hem parlat de la necessitat de voluntaris i de donatius. Quina és la resposta de la societat civil?
Totes les entitats necessitem voluntaris, i per això fem una crida perquè coneguin el projecte. Tenim una àrea que coordina el voluntariat però, com que hi ha un increment de les persones ateses, totes les mans possibles són necessàries. I en relació amb els donatius, treballem prop de la societat civil per explicar el projecte perquè necessitem recursos. 

Què pot fer un voluntari a la fundació?
Primer les persones ens han d’explicar quines són les seves inquietuds, nosaltres exposem les nostres necessitats i busquem el millor usuari per al voluntari més adequat. A més cal destacar que tothom té les seves necessitats: es pot acompanyar els tutelats al metge, i si fan excursions o activitats poden ser acompanyats per un voluntari. I, a banda d’aquesta ajuda d’acompanyament, això forma part de la integració. I això el diner no ho fa. Que un usuari pugui anar amb un voluntari és un benefici per a tots dos. Forma part de la integració.